Els accidents laborals al Maresme es van cobrar una vida durant el segon trimestre de 2007

El 99,2% dels treballadors accidentats van patir ferides lleus

 


L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat les dades de sinistralitat laboral corresponents al segon trimestre de l’any. 1.547 treballadors van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident en el lloc de feina.


La xifra d’accidents laborals al Maresme continua sent preocupant. Si fem la comparativa amb el primer trimestre de 2007, les dades són positives tota vegada que es detecta un descens del 9,74%, però si la comparativa és respecte al mateix període de l’any 2006, s’observa un augment del 2,86%. En total, durant els mesos d’abril, maig i juny de 2007, es comptabilitzen 1.547 ciutadans i ciutadanes que van haver d’agafar la baixa laboral com a conseqüència d’haver tingut un accident de treball. La majoria, 1536 treballadors ( el 99,2%), van patir ferides de pronòstic lleu; 10 assalariats van resultar ferits de gravetat i,el mes de juny, es va haver de lamentar la mort d’un treballador. La comparativa per sectors, indica que els serveis continuen encapçalant el rànquing de sinistralitat laboral, seguit de la construcció, la indústria i la agricultura. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el sector serveis és el que aplega un major nombre de contractes laborals, per tant és el que potencialment té més probabilitat de sumar un major nombre d’accidents. Podeu accedir a les dades detallades de sinistralitat laboral al Maresme del 2n trimestre de 2007 
Clicant aquí
-Si voleu ampliar informació, amb dades corresponents a trimestres anteriors, ho podeu fer,
clicant aquí

El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors

Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.

El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.

El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.

Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).

La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.

A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.

Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí

Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:

8.800 maresmencs van perdre la feina durant el 2008

La comarca del Maresme ha tancat l’any 2008 amb un registre de 26.651 aturats, 8.802 persones sense feina més que l’any anterior. Les dades facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, indiquen que la construcció ha estat el sector més castigat.


L’augment de la desocupació es reflecteix en tots els grans sectors econòmics, però el que té un creixement relatiu més important és el de la construcció on la xifra de persones aturades ha crescut un 113,57%. Concretament, el desembre de 2007 hi havia registrats 1.842 aturats. Un any després, el desembre de 2008, la xifra havia crescut fins als 3.934.

En valors absoluts, però, l’atur ha crescut més en el sector serveis. L’any 2007 registrava 9.911 persones aturades, l’any 2008 es va tancar amb 14.279 desocupats en aquest sector.

Pel que fa a la indústria, van ser 1.928 maresmencs els que van perdre la feina durant el 2008, passant el total registrat de 5.256 persones aturades el 2007 a 7.184 el 2008.

A l’agricultura també va haver-hi un substancial increment de pèrdues de lloc de treball. L’any 2007 hi havia resgistrats 282 aturats, xifra que va crèixer fins els 478 el desembre de 2008.

Perfil de les persones aturades
Del total de persones registrades com a desocupades, el 50,9% són homes i és precisament el col·lectiu masculí el que ha experimentat un augment més significatiu. La xifra d’homes aturats el 2007 era de 7.653. Al tancament de 2008, l’atur masculí al Maresme havía pujat fins als 13.576.
En el cas de les dones, les maresmenques sense feina a finals de 2008 era de 13.075 (10.196 el 2007).

Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu que aplega més persones aturades és el de la franja de 30 a 44 anys (10.457 persones), seguit del grup de 45 o més (10.415). Entre 25 i 29 anys hi havia registrats 3.154 aturats; entre 20 i 24 anys, 2.064 i entre 16 i 19 anys, 561.

 

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

3 persones moren en accidents laborals al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

L’informe trimestral de sinistralitat laboral que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme reflecteix un increment interanual tant en els accidents ocorreguts en jornada laboral i que han ocasionat la baixa de la persona afectada com en els sinistres ocorreguts “in itinere”. En canvi, hi ha una disminució dels sinistres ocorreguts durant la jornada de treball que no han requerit la baixa laboral.

Entre els mesos de juliol i setembre es van notificar 1.912 accidents relacionats amb la feina al Maresme. En el 63% les ferides ocasionades van obligar la persona treballadora a cursar la baixa laboral, si bé en la majoria dels casos el pronòstic va ser lleu.

Malauradament, 3 persones treballadores d’empreses donades d’alta al Maresme van perdre la vida. 2 d’elles van patir l’accident en el decurs de la jornada de treball i la tercera fora de l’horari laboral.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe del tercer trimestre de Sinistralitat Laboral al Maresme

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

El nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme continua creixent. El passat mes d’octubre es va registrar un repunt del 0,25% respecte al mes anterior. El percentatge és inferior al provincial (+0,31%) i al del conjunt català (+1,33%). En total, 29.756 maresmenques i maresmencs cerquen feina.

Les dades del mes d’octubre, analitzades en el Report d’Atur per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 55,38% de l’atur comarcal es concentra en les activitats econòmiques de comerç a l’engròs i al detall, activitats administratives i serveis auxiliars, hostaleria i indústries manufactureres. Afecta a 16.478 persones.

La comparativa intermensual del comportament dels diferents sectors econòmics mostra que la indústria i la construcció han estat els únics que registren un descens de l’atur. En canvi, l’agricultura, els serveis i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) sumen més persones sense feina.

La desocupació al Maresme es continua caracteritzant per una marcada feminització (el 55,67% de les persones sense feina són dones) i per una concentració en les persones d’edat més avançada (el 54,5% de les persones aturades té més de 45 anys). De fet, el passat mes d’octubre els únics col·lectius que van registrar un descens de la desocupació van ser els de 25 a 44 anys.

Per franges d’edat, l’increment intermensual més destacat ha estat entre els joves de 16 a 24 anys, seguit del grup de persones majors de 55 anys i del col.lectiu de més de 45 anys.

A nivell municipal, 15 poblacions de la comarca registren un lleuger descens en el nombre de persones sense feina, Cabrera de Mar no registra cap variació respecte a les dades del mes anterior i les 14 restants, amb diferents intensitats, concentren l’increment de l’atur del mes d’octubre.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades en la següent infografia interactiva:

Només 6 municipis del Maresme registren saldo positiu de població estacional

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) corresponents a 2021, constata que el Maresme -per quart any consecutiu- presenta un saldo negatiu. Només 6 dels 30 municipis de la comarca obtenen un resultat positiu.

Les xifres de 2021 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.972 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (459.625). Dit d’una altra manera, al Maresme resideixen 11.653 persones menys que les que consten empadronades.

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual.

Només 6 municipis maresmencs trenquen l’esquema comarcal. Són Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Són poblacions -a excepció de Cabrera de Mar- amb un marcat perfil turístic.

El cas de Santa Susanna és especialment destacable tota vegada que apareix com el municipi maresmenc amb més població ETCA en termes relatius. Les dades indiquen que a Santa Susanna, en mitjana anual, hi viuen un 39% més de persones que les que estan empadronades al municipi.

En el costat oposat es troba Tiana on la mitjana anual de població present al municipi és un 11,8% inferior a la població empadronada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Població estacional. Estimacions 2021 pel Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La població del Maresme creix a un ritme superior a la mitjana catalana

Les darreres dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i analitzades per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal mostren que el Maresme és una comarca que continua guanyant població i ho fa a un ritme superior al que registra el conjunt de Catalunya.

Les dades, publicades el passat 21 de desembre, fan referència a 1 de gener de 2022. Després de les revisions dels padrons municipals, el Maresme té 462.213 habitants, el que representa un guany de població del 0,56% respecte a l’any anterior, un percentatge que supera el 0,38% d’increment registrat al conjunt del territori català.

En termes absoluts, la comarca ha guanyat en un any 2.588 habitants i només 5 municipis registren pèrdua de població. Són El Masnou (-0,08%), Mataró (-0,13%), Premià de Dalt (-0,18%), Premià de Mar (-0,02%) i Sant Iscle de Vallalta (-0,35%).

En canvi, Sant Andreu de Llavaneres és el municipi que, percentualment, ha registrat un increment demogràfic més elevat (+3,97%). També superen l’augment del 2% Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Cabrils.

L’augment d’habitants no ha fet variar el pes demogràfic dels 30 municipis de la comarca. Mataró -amb 128.956 habitants- segueix sent el municipi que concentra més població, si bé el seu pes tendeix a minvar i ara no arriba al 28% del total del Maresme.

Premià de Mar -amb un padró de 28.518 persones- és el segon municipi amb més població, seguit de Pineda de Mar (28.083), El Masnou (23.829) i Vilassar de Mar (21.067).

Calella (19.363) i Malgrat de Mar (19.093) segueixen avançant per arribar als 20.000 habitants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Nota sobre la xifra oficial de població elaborada per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme

Lleuger descens de la sinistralitat al Maresme durant 2023

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger descens de les xifres de sinistralitat laboral. Segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat es van comunicar 7.310 accidents laborals, un 0,7% menys que al 2022.

L’anàlisi pormenoritzat mostra que aquesta tendència és desigual en la comparativa per sexes i en la diferenciació del lloc on s’ha produït el sinistre. Així, mentre baixen els accidents patits per dones, agumenten entre els homes i a la vegada que es redueix la sinistralitat en jornada laboral, s’incrementa in itinere.

El 91% dels accidents (6.647) es van produir durant la jornada laboral i la resta (663) van tenir lloc in itinere, és a dir en el trajecte d’anada o tornada al lloc de feina. Pràcticament el 50% de les persones accidentades en jornada laboral van haver de cursar baixa si bé en un 99,17% el diagnòstic de les ferides va ser de pronòstic lleu. Cal ressaltar que 2 persones treballadores van perdre la vida, una menys que al 2022.

L’anàlisi a partir de l’índex d’incidència, que és aquell que posa en relació el nombre d’accidents amb la xifra d’afiliacions a la Seguretat Social, situa la sinistralitat laboral al Maresme per sota de la provincial i la catalana tant pel que fa als accidents en jornada laboral sense baixa com en in itinere. Per aquells accidents en jornada laboral amb baixa l’índex de la comarca és major al de la provínicia i menor al del conjunt de Catalunya. Per sectors, l’índex més elevat s’ha registrat en el sector primari en tot tres tipus d’accidents i el més baix en els serveis, també en tots tres casos

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023