Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 12

Info Observatori

Aleatori

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

El nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme continua creixent. El passat mes d’octubre es va registrar un repunt del 0,25% respecte al mes anterior. El percentatge és inferior al provincial (+0,31%) i al del conjunt català (+1,33%). En total, 29.756 maresmenques i maresmencs cerquen feina.

Les dades del mes d’octubre, analitzades en el Report d’Atur per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 55,38% de l’atur comarcal es concentra en les activitats econòmiques de comerç a l’engròs i al detall, activitats administratives i serveis auxiliars, hostaleria i indústries manufactureres. Afecta a 16.478 persones.

La comparativa intermensual del comportament dels diferents sectors econòmics mostra que la indústria i la construcció han estat els únics que registren un descens de l’atur. En canvi, l’agricultura, els serveis i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) sumen més persones sense feina.

La desocupació al Maresme es continua caracteritzant per una marcada feminització (el 55,67% de les persones sense feina són dones) i per una concentració en les persones d’edat més avançada (el 54,5% de les persones aturades té més de 45 anys). De fet, el passat mes d’octubre els únics col·lectius que van registrar un descens de la desocupació van ser els de 25 a 44 anys.

Per franges d’edat, l’increment intermensual més destacat ha estat entre els joves de 16 a 24 anys, seguit del grup de persones majors de 55 anys i del col.lectiu de més de 45 anys.

A nivell municipal, 15 poblacions de la comarca registren un lleuger descens en el nombre de persones sense feina, Cabrera de Mar no registra cap variació respecte a les dades del mes anterior i les 14 restants, amb diferents intensitats, concentren l’increment de l’atur del mes d’octubre.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades en la següent infografia interactiva:

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme continua guanyant població

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

Disminueix un 20% la sinistralitat laboral al Maresme

  


La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme s’ha reduït en gairebé un 20% durant el darrer any. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el tercer trimestre de 2009 es van comunicar un total de 1.050 accidents de treball mentre que en el mateix període de 2008 en van ser 1.312.


L’informe trimestral que realitza l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constata que durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2009, el 58% dels sinistres a la feina es van produir en el sector serveis; el 21% a la construcció; el 19% al sector industrial i el 2% restant a les activitats del sector primari. En comparació a les dades del mateix període de 2008, augmenta el percentatge d’accidents laborals al sector serveis en poc més d’un 4% i disminueix a la construcció en poc més d’un 3%. La diferència en la resta de sectors és gairebé inapreciable. Del conjunt d’accidents laborals registrats el tercer trimestre de 2009, el 99,62% han estat lleus i el 0,38% greus. La dada més positiva és que no s’ha regsitrat cap accidents mortal. Segons acaba de publicar l’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (European Agency for Safety and Healh at Work), els treballadors de l’Estat Espanyol són els que fan una valoració més positiva de les mesures posades en pràctica per millorar la seguretat en els llocs de treball. En concret, el 71 % dels ciutadans espanyols consideren que en els darrers cinc anys la salut i la seguretat a la feina ha millorat, mentre que pel conjunt de països de la UE el percentatge és del 57%. A més, el 63% dels treballadors espanyols es considera ben informat respecte als riscos per la seguretat i la salut en el lloc de feina. De fet, aquest tema ocupa la tercera posició dins dels factors decisius a l’hora de triar una nova ocupació (la primera és la seguretat a no perdre la feina i la segona el sou a percebre). D’altra banda, el 61% dels ciutadans espanyols considera que les condicions de seguretat i salut a la feina podrien deteriorar-se com a resultat de la crisi econòmica i el 63% es consideren ben informats respecte als riscos en matèria de seguretat i salut a la feina.

 

Clic aquí per a pdf

La taxa d’atur al Maresme és superior a la mitjana provincial i a la mitjana catalana

El nombre de persones sense feina és de 29.822

  


La taxa d’atur a la comarca del Maresme s’ha situat el mes de febrer de 2009 en el 13,18%, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província de Barcelona (el 12,34%) i a la mitjana catalana (el 12,23%). En total, el mes de febrer el nombre absolut de persones aturades a la comarca va crèixer en 1.262.


Les dades d’atur que analitza mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme del CCM indiquen que el passat mes de febrer hi havia 29.822 persones aturades a la comarca, 1.262 més que el gener. L’augment de l’atur es produeix en tots els grans sectors productius, excepte a l’agricultura que registra un descens de la desocupació del 2,03%. D’altra banda, es confirma la tendència a l’alça de l’atur masculí per sobre del femení, una tendència que es va començar a marcar el passat mes de desembre. El mes de febrer, la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) que integra 24 Observatoris de la província de Barcelona, entre ells el del Maresme, ha començat a aplicar una nova metodologia que permet obtenir una taxa d’atur més propera a la realitat, tota vegada que projecta a nivell local i comarcal la Taxa d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que és la font de referència per mesurar l’activitat i l’atur a escala provincial, de comunitat autònoma o d’àmbit estatal, relacionant-la amb les darreres dades de població que a principis d’any publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Podeu ampliar informació sobre el nou càlcul,
clicant aquí
. Amb aquest nou sistema de medició, la taxa d’atur al Maresme el febrer de 2009 se situa en el 13,18%, un percentatge lleugerament superior al regitrat a la província de Barcelona i a la mitjana de Catalunya. Pel que fa als municipis de la comarca, n’hi ha 7 que tenen una taxa d’atur superior a la mitjana de la comarca. Són: Pineda de Mar (17,97%), Tordera (16,78%), Malgrat de Mar (16,24%), Mataró (16,14%), Palafolls (15,12%)Calella (14,52%), Canet de Mar (13,19%). Podeu veure, les dades municipi per municipi i per sectors en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

La taxa d’atur al Maresme baixa del 10%

Per primera vegada des del període anterior a la crisi de 2008, el Maresme registra una taxa d’atur inferior al 10% acostant-se a a la provicial i a la catalana. El Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal també mostra que la taxa d’atur només supera aquest llindar en 6 dels 30 municipis del Maresme.

Les darreres dades indiquen que a la comarca hi ha 21.594 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a aturades. Són 257 menys que el mes de febrer i 9.127 menys que l’any passat. En termes percentuals, la desocupació ha baixat intermensualment un 1,18% i interanualment un 7,03%.

La reducció de l’atur en comparació amb el mes de febrer s’ha donat en tots els grups d’edat, a excepció del de les persones d’entre 16 i 24 anys que registra un increment de 64 persones, i en tots els sectors econòmics, tret de l’agricultura, sent la construcció el sector on percentualment ha baixat més la desocupació. També augmenta el nombre de persones aturades entre el col·lectiu registrat com a Sense ocupació anterior (SOA).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és desigual. El descens de l’atur s’ha comptabilitzat en 21 d’ells i ha incrementat en els altres 9.

Pel que fa a la taxa d’atur agafa una forquilla d’entre els 4,84% de Tiana i el 14,46% de Pineda de Mar. Superen la taxa comarcal (9,99%) 6 municipis: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març:

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

Presentació del primer informe de l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme

 


El Consell Comarcal del Maresme i l’Escola Universitària del Maresme presentaran el proper dimecres, 30 de novembre, el primer informe de l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. L’estudi recull dades de la situació del teixit empresarial de la comarca durant el primer trimestre de 2005. L’acte de presentació de l’informe es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) a les 13:00h. Per confirmar assistència,
Cliqueu aquí

– 
Targetó

El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants

Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.

Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.

Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.


1...111213...20Pàgina 12 de 20
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats