L’activitat econòmica del Maresme manté una trajectòria ascendent

L’Observatori de la Competitivitat Empresarial edita l’informe del segon semestre de 2006

El dinamisme de l’economia de Catalunya té el seu reflex també a la comarca del Maresme. Segons conclou l’informe del segon semestre de 2006 elaborat per l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme, el 84% de les empreses que formen part de la mostra d’estudi projecten ampliar el seu negoci.


L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i de l’Escola Universitària del Maresme que té com a objectiu dotar-se d’un instrument d’anàlisi econòmica de la comarca tot valorant, semestralment, el nivell de competència de la indústria i dels serveis del Maresme. L’estudi es fa a partir d’un pannell d’empreses que per les seves dimensions i característiques són una mostra representativa del dinamisme de l’activitat econòmica de la comarca.

L’informe corresponent al segon semestre de 2006, recull que durant aquest període, el 75% de les empreses ha augmentat la seva facturació 2 punts per sobre del primer semestre del mateix any i 5 punts més si es compara amb el segon semestre de 2005. La proporció d’empreses que considera que la seva facturació s’ha estancat és de l’11,4% i correspon, principalment, a empreses del sector químic i de noves tecnologies.


La consolidació de la conjuntura econòmica favorable, explica que les empreses manifestin la seva voluntat d’expandir la seva activitat. El 84% de les empreses consultades projecten ampliar el seu negoci fora de la comarca i el 56,8% preveu obrir nous establiments al Maresme. Aquest biaix cap a l’expansió fora de la comarca, segons s’apunta a l’informe, no ha de generar recels sobre un risc de deslocalització de l’activitat productiva al Maresme, sinó que obeeix a la pròpia naturalesa de les empreses que conformen la mostra: empreses de dimensió mitjana i gran que tenen una escala d’operacions d’àmbit nacional, estatal i/o internacional. En períodes d’expansió econòmica, aquestes empreses han de cercar nous mercats per crèixer.

Tot i això, alguna empresa sí que ha manifestat la seva voluntat d’ampliar l’activitat industrial fora de la comarca per la dificultat de trobar al Maresme sòl a bon preu.  Precisament, el preu del sól és l’element que pitjor valoren els empresaris. En canvi, les empreses valoren molt positivament del Maresme com a lloc de localització el fet que és un territori que disposa de bones infrastructures de comunicació, la proximitat als consumidors, la facilitat en l’accés a les noves tecnologies, unes condicions de finançament avantatjoses, la presència d’institucions que faciliten la formació continuada dels seus treballadors i l’existència de bons serveis locals i de treballadors qualificats.

  • Podeu consultar l’informe de l’Observatori de la Competitivitat Empresarial corresponent al 2n semestre de 2006, Clicant aquí

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

1.332 persones menys a l’atur

 

Les dades del mes de juny han estat positives. El nombre de persones aturades a la comarca del Maresme s’ha reduït i, percentualment, ho ha fet per sobre de la mitjana de la província de Barcelona i de Catalunya. En concret, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, al conjunt de la comarca consten com aturades 35.290 persones, 1.332 menys que el mes de maig.

Aquesta disminució de la xifra global de persones en demanda d’ocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 15,4%, la mateixa amb la qual es va tancar el 2010. El descens de l’atur durant el mes de juny ha beneficiat tant a homes (- 4,12%) com a dones (- 3,15%) i ha quedat reflectit en tots els sectors econòmics, si bé és el dels serveis el que acumula una reducció més destacable ( 925 persones aturades menys). La variació dins el sector industrial ha estat de 210 aturats menys; a la construcció s’han registrat 168 persones sense ocupació menys i a l’agricultura 13 menys. També s’ha reduït en 16 el grup de persones sense ocupació anterior (SOA).

Tot i aquesta disminució en el nombre de persones sense ocupació, el Maresme continua registrant una taxa d’atur superior a la de la de Barcelona provincia (14,9%) i a la mitjana de Catalunya (14,6%).

L’atur per municipis

El descens de l’atur s’ha registrat a tots els municipis del Maresme, a excepció de Caldes d’Estrac on s’han registrat 5 persones més a l’atur; Dosrius amb 6 aturats més , Vilassar de Mar amb 11 desocupats més i Tiana on no hi ha hagut cap variació respecte el maig.

En xifres absolutes, els municipis on hi ha hagut un descens més destacat han estat Mataró (-373); Calella (-158); Malgrat de Mar (-134), Pineda de Mar (-131) i Premià de Mar (-99).

Pel que fa a la taxa d’atur, se situen per sobre de la mitjana comarcal: Pineda de Mar (20,09%), Mataró (19,71%), Tordera (18,16%), Premià de Mar (16,73%) i Calella (15,63%).

D’altra banda, 6 municipis maresmencs tenen una taxa d’atur inferior al 10%: Alella (8,95%), Sant Vicenç de Montalt (8,81%), Cabrils (8,77%), Tiana (8,72%), Teià (8,69%) i Cabrera de Mar (7,81%).

Podeu veure les dades de tots els municipis, clicant sobre el Report d’Atur del mes de juny elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Mareme.

 

Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població

El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.


Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior. 

De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.

Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.

Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.

Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí

Els accidents amb baixa laboral al Maresme augmenten un 29,27% durant el segon trimestre de l’any

 


1.572 treballadors i treballadores van patir un accident en el seu lloc de feina que els va obligar a agafar baixa laboral durant el segon trimestre de l’any. Aquesta xifra representa un increment de sinistralitat laboral d’un 29,27% respecte al primer trimestre de 2005 en què es van registrar 1.216 accidents amb baixa laboral a la nostra comarca. El mes de maig una persona va morir a causa de l’accident laboral que va patir.


Segons les dades de sinistrabilitat laboral a la comarca recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, el mes de maig va ser el més tràgic del segon trimestre de l’any. Un total de 603 treballadors i treballadores van patir un accident laboral. D’aquests, una persona que treballava en el sector serveis va perdre la vida, 5 treballadors van patir ferides greus i 597 van resultar ferits lleus. Durant el mes d’abril van ser 547 persones les que van patir accidents laborals. 7 treballadors van resultar ferits greus i 540 lleus. El mes de juny es va saldar amb 422 treballadors/es ferits en accident laboral. 3 van resultar greus i 419 van patir ferides de pronòstic lleu. En total, en els 6 primers mesos d’aquest any (de gener a juny de 2005) 2.788 treballadors/es han patit un accident laboral a la comarca del Maresme.  
Dades de sinistrabilitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de 2005

Reducció de l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

Dades positives. El mes d’abril ha deixat una reducció intermensual de l’atur al Maresme del 3,43%, un percentatge que s’amplia a gairebé el 8% en la comparativa interanual. El descens del nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a aturades és general a tots els grups d’edat i extensible a tots els sectors econòmics.

Tal i com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el descens de la desocupació al Maresme ha estat superior als percentatges registrats a nivell provincial i català. Tot i això, la taxa d’atur registral maresmenca, que se situa en el 9,58%, continua sent superior a la provincial (9,11%) i a la catalana (8,90%).

A la comarca hi ha 20.853 persones en situació d’atur, el 57,6% de les quals són dones (12.020) el que suposa que el Maresme manté un elevat percentatge de feminització de la desocupació, igual que una important concentració en el grup de persones d’entre 55 i 64 anys que representen el 38,02% del total de persones que cerquen feina.

El descens de l’atur registrat el mes d’abril es reflecteix tant en dones com en homes, si bé és en aquests darrers on ha estat més intens. També s’ha distribuït entre tots els grups d’edat sent el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys) on ha repercutit més. Entre aquest col·lectiu la disminució intermensual ha estat del 13,80%.

La baixada de la desocupació també ha estat comuna a tots els sectors econòmics, sent l’agricultura on percentualment ha estat més intens (-11,40%)

A nivell local, les xifres d’atur només han repuntat en 4 dels 30 municipis maresmencs: El Masnou, Sant Pol de Mar, Teià i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

L’efecte Setmana Santa es reflecteix en les dades d’atur del mes de març. La desocupació ha baixat un 0,80% a la comarca deixant la xifra oficial de persones inscrites a les oficines d’ocupació en 21.087. Aquest descens, però, no s’ha produït en el conjunt dels 30 municipis maresmencs. La desocupació ha baixat en 20 i ha pujat en 10.

Les reduccions més intenses s’han registrat a Sant Iscle de Vallalta (-7,94%), Sant Pol de Mar (-7,44%) i Sant Vicenç de Montalt (-5,85%). En canvi, Alella (4,44%) i Tiana (3,10%) han experimentat els increments més intensos.

Amb les dades del mes de març, la taxa d’atur comarcal queda en un 8%, lleugerament superior a la provincial (7,67%) i a la catalana (7,34%). En l’esfera municipal manté una forquilla entre el 4,94% de Tiana i el 13,33% de Pineda de Mar.

Tots els sectors econòmics s’han beneficiat de la reducció de la desocupació sent la indústria la que ha registrat una major disminució (-2.01%).

D’altra banda, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, el mes de març reforça la tendència a l’increment del nombre de persones aturades sense ocupació anterior. Aquest col·lectiu, anomenat SOA, suma ja un increment interanual de l’atur del 2,99%.

Les demandes d’ocupació de les persones en situació d’atur registrat al Maresme van dirigides, majoritàriament, a ocupacions elementals (24,7%) i a serveis com la restauració, venda i serveis personals (24,2%)

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022

Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.

Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.

La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.

Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.

Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.

“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Nou descens de l’atur al Maresme

2021 ha estat un any positiu pel que fa a la reducció de l’atur. El Maresme va tancar l’any amb un nou descens de la xifra de persones desocupades, concretament 196 menys que les registrades a finals de novembre.

Aquesta reducció és molt més destacada en la comparativa interanual. Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra oficial de persones en situació d’atur al Maresme és de 23.202, un volum que continua sent important, però sensiblement inferior als registres del mateix període de 2020. En concret, les oficines d’ocupació maresmenca van tancar 2021 amb 7.442 inscripcions menys de demandants d’ocupació.

Amb aquestes xifres, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,89%, un percentatge que es manté per sobre del provincial i del català en poc més d’un punt.

La reducció de l’atur s’ha estès a tots els sectors econòmics, sent la indústria la que ha registrat un major descens (-1,50%), seguit de la constucció (-0,94%), serveis (-0,80) i l’agricultura (-0,23%). En canvi, s’ha registrat un lleu increment del 0,08% en les inscripcions de persones sense ocupació anterior (SOA).

L’anàlisi de les dades indica que la reducció intermensual de la desocupació s’ha centrat en el col·lectiu femení, justament on la incidència de l’atur al Maresme és més destacada. Les dones que cerquen feina representen el 57,46% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació. A més, la taxa d’atur femení es troba molt per sobre de la masculina (el 12,91% davant del 8,99%).

Pel que fa a l’esfera local, els 30 municipis maresmencs recullen importants descensos de l’atur en la comparativa anual. En canvi, l’anàlisi intermensual és més divers. 19 municipis registren disminució de l’atur, 9 sumen persones en situació de desocupació (Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i no es registren variacions a les dades d’Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de desembre de 2021

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe: