El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005

L’atur es manté a l’alça

 

Ja són 40.247 els maresmencs i maresmenques que cerquen feina. El mes de febrer ha tornat a deixar dades negatives per a l’ocupació. La xifra total de persones aturades, segons recull l’informe mensual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, ha crescut en 519. La taxa d’atur al Maresme és del 17,4%, més d’un punt per sobre de la mitjana registrada a Barcelona província i a Catalunya.

Sembla que l’atur encara no ha tocat sostre. Salvant el lleu descens registrat el passat mes de desembre, la xifra de persones aturades al Maresme no ha parat de créixer des de l’agost. L’augment registrat el passat mes va ser de l’1,31% (519 persones), un percentatge que puja al 8,58% si fem la comparativa interanual (3.180 aturats més que fa un any).

Les persones que han perdut la feina o que s’han inscrit com a demandats de treball durant el mes de febrer provenen de tots els sectors econòmics i de tots els grups d’edat. El serveis han estat el sector amb més increment de persones a l’atur (255), seguit de la indústria (91), el col·lectiu sense ocupació anterior (85), la construcció (45) i l’agricultura (43).

L’atur per municipis

La llista de persones aturades s’ha incrementat a 24 dels 30 municipis de la comarca. Han experimentat un lleuger descens Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar i Sant Pol de Mar.

4 municipis  tenen una taxa d’atur superior al 20%: Pineda de Mar (23,00%), Mataró (21,52%), Tordera (21,07%) i Calella (20,35%). Segueixen amb un percentatge superior a la mitjana comarcal Malgrat de Mar (19,49%), Palafolls (18,36%), Premià de Mar (17,52%) i Canet de Mar (17,41%).

Les poblacions de la comarca que registren un impacte menor de l’atur són: Cabrera de Mar (8,97% de taxa d’atur), Sant Vicenç de Montalt (9,40%), Teià (9,51%), Alella (9,67%) i Cabrils (9,97%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

  

 

 

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

L’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme publica l’informe del primer trimestre de 2007

L’activitat turística creix respecte al mateix període de 2006

 


El dinamisme de l’activitat turística catalana, gràcies a una desestacionalització progressiva dels visitants, té el seu reflex també a la nostra comarca. L’estudi realitzat per l’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme durant el primer trimestre de 2007 detecta una evolució positiva ascendent de l’activitat hotelera respecte al mateix període de 2006.


Durant el primer trimestre de 2007, va augmentar un 17,2% el nombre de treballadors del sector turístic afiliats al règim general de la Seguretat Social. També va augmentar un 1,5% el nombre d’afiliats al règim especial d’autònoms i,a la vegada, va crèixer un 2,6% el nombre de centres de cotització. Aquestes dades, recollides per l’Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme són un reflex de l’evolució positiva de l’activitat a la comarca. Tot i això, l’Observatori també alerta que cal una reflexió en el sector. Segons l’Observatori, cal buscar fórmules que permetin captar un turista de major poder adquisitiu i perquè això sigui possible, és necessari oferir un servei de qualitat i oferir una plurioferta que garanteixi la fidelitat dels visitants i que, a la vegada, sigui capaç d’atraure nous turistes. Podeu consultar l’informe,
clicant aquí

1.500 persones en situació d’atur troben feina durant el mes de maig

L’atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu

  


A les 801 persones que van trobar feina el mes d’abril se sumen les 1.501 que ho han aconseguit al llarg del mes de maig. Aquest descens de l’atur ha fet tornar el Maresme als valors de desocupació que es registraven el mes de desembre de 2009, segons l’anàlisi de dades elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. En concret, el mes de maig s’ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d’atur al Maresme del 15.5%.


Tot i que ha estat una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya, l’ocupació al Maresme ha experimentat un creixement molt més alt que el registrat al conjunt de la província de Barcelona i a Catalunya. Al llarg del mes de maig, el 4,11% dels maresmencs i maresmenques en situació d’atur van aconseguir treball. Aquest percentatge és del 2,84% al conjunt de la província de Barcelona i del 3,19% a tot el territori català. La reducció de persones aturades s’ha vist reflectida als principals sectors econòmics, sent el sector serveis el que té més aturats en xifres absolutes i també el que ha fet una contractació més important (1.061 persones), però també s’ha detectat una reactivació en el sector indústria que ha rebaixat el nombre de persones aturades en 252 i la construcció que té 234 aturats menys. També en l’agricultura hi ha hagut una baixa de la llista d’atur d’11 persones. Aquesta tendència positiva s’ha registrat a tots els municipis, tret d’Òrrius que compta amb 2 veïns més a les llistes de l’atur i Tiana on hi ha la mateixa xifra de persones en atur que el mes d’abril. El municipi que registra una taxa més elevada de persones en atur és Pineda de Mar amb una taxa del 20,05%, però durant el mes de maig ha aconseguit reduir la desocupació en 110 persones. Per primer cop en els darrers mesos, Mataró baixa del llindar del 20% i se situa en una taxa d’atur del 19,51% amb la incorporació al món laboral de 391 veïns i veïnes. Per la seva banda, Tordera contiuna distanciant-se del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d’atur. Es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Calella que, tot i haver aconseguit inserir laboralment al 7,05% dels ciutadans desocupats, té una taxa d’atur del 16,05% i Malgrat de Mar amb el 17,02%. Per la banda baixa de la graella, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és inferior al català i al provincial

Durant el primer trimestre de 2022 es van registrar 1.718 accidents laborals al Maresme. La gran majoria lleus, però cal lamentar la mort en jornada de treball d’una persona.

Del total de sinistres comunicats, en 1.582 la persona va patir l’accident en el lloc de feina i els 136 restants es van produir in itinere, és a dir en el trajecte al o des del lloc de treball. És justament aquest darrer grup el que ha tingut un increment més elevat respecte al trimestre anterior, en concret els accidents in itinere han augmentat un 16,24% davant del 2,46% dels accidents en el lloc de treball que no han ocasionat baixa laboral o de l’1,04% d’increment registrat en els sinistres en el lloc de feina que sí que han ocasionat la baixa de la persona accidentada.

A banda de les xifres concretes, el registre que es té en compte a l’hora de poder fer comparatives entre sectors econòmics o amb altres territoris, és l’anomenat l’Índex d’Incidència. Aquest relaciona el nombre d’accidents de treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social.

Segons aquest valor, el Maresme té un registre de sinistres inferior al provincial i al català tant en els que s’ha ocasionat en el lloc de feina (hagin o no provocat baixa laboral) com en els que han tingut lloc in intinere.

En el cas dels accidents laborals en el lloc de feina amb baixa, l’Índex d’Incidència al Maresme és de 624,11 sinistres per cada 100.000 persones afiliades, una xifra que s’eleva a 734,37 a nivell provincial i a 783,46 en el conjunt de Catalunya.

L’Índex maresmenc en els sinistres sense baixa és de 505,57 davant del 577,38 de la província i dels 610,03 de Catalunya

I finalment, els accidents in itinere maresmencs presenten un Índex de 97,12 mentre que el provincial és de 132,65 i el català de 121,59.

Trobareu totes les dades en aquesta infografia: