Durant el primer trimestre de l’any s’han comunicat 1.932 accidents laborals al Maresme, una xifra que mostra un increment de la sinistralitat laboral a la comarca tant respecte al trimestre anterior com en la comparativa amb el mateix període de 2023. La nota més negativa és la mort d’una persona com a conseqüència d’un accident in itinere.

El 91,25% dels accidents (1.763) es van produir en jornada laboral i 169 en el desplaçament fins o des del lloc de feina. Com és habitual, donada la concentració del mercat de treball, el sector serveis continua sent el que concentra un major volum de sinistres tant en jornada laboral (amb i sense baixa) com in itinere.

Les dades, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en l’informe trimestral de sinistralitat laboral al Maresme, mostren que la majoria de les persones que han requerit baixa laboral al Maresme han patit ferides de pronòstic lleu, concretament el 98,58%.

L’Índex d’incidència maresmenc per sota del català

Tot i aquest repunt de la sinistralitat laboral, l’índex d’incidència (que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social) es troba per sota del provincial i del del conjunt català en les tres modalitats estadístiques (accidents en jornada laboral amb i sense baixa i in itinere)

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.

Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.

L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.

En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).

L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.

Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.

Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Les activitats turístiques maresmenques han deixat enrera el gran sotrac provocat per la COVID-19 i van tancar 2023 amb una xifra rècord de llocs de treball que, fins i tot, supera els registres prepandèmics. Així queda reflectit a l’informe “Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

L’informe que analitza l’evolució de l’activitat empresarial i dels llocs de treball que generen les activitats turístiques al Maresme mostra la bona salut de la que gaudeix el sector pel que fa a dinamisme laboral. Els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatges i operadors turístics van generar l’any passat 16.008 llocs de treball, una xifra que supera amb escreix tots els registres des de 2008, i concentren l’11,16% de la mitjana dels llocs de treball del Maresme, un percentatge només superat l’any 2016 quan els registres es van situar en l’11,45%.

Encara són més positives les xifres si, seguint la metodologia recomanada a nivell internacional, s’amplia l’anàlisi incorporant les divisions de transport, activitats culturals i de lleure. Aplicant aquests paràmetres, la mitjana de llocs de treball generats al Maresme l’any passat s’eleva a 21.300 i el seu pes comarcal puja a 14,86%.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local s’ha centrat en la metodologia catalana que només inclou com a “activitats turístiques” els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatge i operadors turístics.

Com és habitual, la majoria dels llocs de treball generats en aquestes activitats han estat de tipus assalariat. En concret 12.823, el 80,10% del total. L’anàlisi també mostra que el ritme de creixement dels llocs de treball autònom presenta moviments alcistes més discrets.

L’estacionalitat del sector queda reflectida en l’anàlisi trimestral on es visibilitza que el còmput més elevat de llocs de treball es registra en el segon i tercer trimestre de l’any coincidint amb el període àlgid d’activitat del subsector, molt lligat, encara, al binomi sol i platja. Hi ha diferències, però, en funció de la divisió econòmica. Així, les variacions més intenses les experimenta la secció dels serveis d’allotjament, es produeixen amb menys intensitat en la dels serveis de menjars i begudes i encara més discretes són les que es registren en les activitats de les agències de viatges i operadors.

El teixit empresarial

Quant a les empreses, la mitjana de comptes de cotització l’any 2023 ha estat de 1.673, un 1,83% superior a la mitjana de l’any anterior, però encara sense arribar als nivells prepandèmics.

Pel que fa a l’estructura, la dimensió de les empreses és, globalment, molt petita. El 83,49% són microempreses amb menys de 10 treballadors assalariats; el 14,6% són empreses petites (tenen entre 10 i 49 treballadors); l’1,79% són mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i només el 0,12% són empreses grans amb més de 250 treballadors.

Les empreses petites concentren el 35,41% dels llocs de treball del subsector, seguit per les microempreses amb el 35,12%, l’empresa mitjana amb el 19,74% i l’empresa gran amb el 9,70%.

DOCUMENT

Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral. Anualitat 2023