Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Més recent

La compravenda d’habitatges al Maresme guanya terreny al lloguer que continua pujant de preu

Les transaccions de compravenda immobiliàries continuen a l’alça i per segon trimestre consecutiu superen les operacions de lloguer al Maresme. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una recuperació del mercat de lloguer respecte al trimestre anterior amb gairebé un increment del 5%, però en termes interanuals la caiguda arriba al 10,35%. En canvi, la compravenda immobiliària suma un 12,86% respecte al tercer trimestre i millora les xifres de l’any anterior en un 40,64%.

El quart trimestre de 2024 va mantenir la tendència a l’alça del preu de lloguer superant en un 5,33% les xifres del tercer trimestre i un 2,53% les de l’any anterior. El preu mig del lloguer al Maresme se situa en 873,36€, el que representa un increment de 44,23€ respecte al trimestre anterior. L’increment registrat a la comarca contrasta amb la tendència de Barcelona ciutat que ha recollit un descens de l’1,41% respecte al tercer trimestre i d’un 5,15% en comparació amb el mateix període de 1023.

Paral·lelament, el nombre de contractes de lloguer que s’han formalitzat -tant al Maresme com a Barcelona ciutat- han augmentat respecte al trimestre anterior i han baixat en lacomparativa interanual. A nivell comarcal, el darrer trimestre es van signar 1.516 contractes de lloguer.

A escala municipal, com és habitual, s’observen substancials diferències. Així, Sant Vicenç de Montalt i Alella són els municipis són els municipis on és més car llogar un habitatge amb preus mitjans que en el cas de Sant Vicenç de Montalt arriben als 1.726,41€ i a Alella a 1.527,62€. També superen el preu mitjà comarcal Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Augmenten les compravendes immobiliàries i el preu m2

Les compravendes immobiliàries segueixen una tendència a l’alça. Durant el quart trimestre de l’any es van registrar 1.668 operacions de compravenda al Maresme. Són 190 més que el trimestre anterior i 482 més que en el mateix període de 2023. Aquests valors se situen molt per sobre dels increments registrats a Barcelona ciutat.

L’augment de les compravendes es concentra en l’adquisició d’habitatge usat ja que l’habitatge nou lliure i l’habitatge nou protegit han tingut una petita reculada respecte al trimestre anterior tot i que les operacions de compra d’aquesta modalitat d’habitatges és superior a la registrada un any abans.

Pel que fa al preu del metre quadrat se situa a nivell comarcal en 2.654,55€. Ha tingut una davallada del 2,83% respecte al trimestre anterior, però en termes interanuals ha experimentat un creixement del 8,62%.

Podeu veure totes les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

La desocupació entre les persones amb discapacitat del Maresme es redueix un 0,80%

El col·lectiu de persones amb discapacitat del Maresme en situació d’atur ha baixat lleugerament durant el mes de febrer. Les dades oficials d’atur registrat recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren que la desocupació en aquest col·lectiu s’ha reduït un 0,80%. El percentatge és més significatiu en la comparativa interanual que suma un descens del 3,13%. Tot i això, encara hi ha 992 demandants de feina.

Aquesta baixada de l’atur respecte al mes de gener només afecta als homes, ja que entre les dones ha tingut un increment del 0,54% distanciant encara més la bretxa de gènere. Igual que l’atur general a la comarca, la desocupació de les persones amb discapacitat al Maresme està marcadament feminitzat. El 56,65% són dones.

La radiografia d’aquest col·lectiu mostra que les ocupacions més demandades són les elementals, seguides de les que ofereix la restauració i les d’empleats d’oficina, comptables i administratius. Amb més distància es troben els grups d’ocupacions emmarcades en tècnics i professionals de suport, artesans, treballadors industrials i construcció o muntadors i operadors d’instal·lacions o màquines.

El 53,52% de les persones demandants de feina tenen una experiència laboral de més de 12 mesos en el grup ocupacional sol·licitat, el 18,14% hi han treballat entre 1 i 11 mesos i el 28,32% no tenen experiència laboral.

Podeu ampliar aquesta informació, que recull també dades municipals, en aquesta infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixa l’atur al Maresme, però es consolida la creixent desocupació entre les persones amb estudis postsecundaris

Notable reducció de la desocupació al Maresme durant el mes de febrer. Les dades recollides al Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal situen en 20.288 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 256 menys que el passat mes de gener i gairebé un miler menys que en el mateix període de 2024.

La baixada de l’atur al Maresme, tant en termes intermensuals com interanuals, ha estat més intensa que la registrada a l’àmbit provincial i català. En canvi, la taxa d’atur comarcal (9,17%) continua sent superior a la provincial (8,76%) i a la catalana (8,57%).

Més enllà de les xifres generals, l’anàlisi específic per grups d’edat o nivell de formació apunta valuosa informació per avaluar els moviments del mercat laboral. Un dels elements que des de fa poc més d’un any va marcant una tendència que sembla consolidar-se és el creixement de la desocupació entre les persones amb més formació. És l’únic que experimenta un creixement anual que arriba al 3,38% en el cas dels homes i al 0,27% entre les dones. En canvi, baixen les persones aturades al Maresme amb nivells formatius d’estudis primaris i estudis secundaris.

Com és habitual, el comportament de l’ocupació en els 30 municipis de la comarca és desigual. La comparativa interanual mostra una baixada de l’atur maresmenc, però a nivell local un creixement a Argentona, Dosrius, Montgat i Santa Susanna, i una estabilitat a Òrrius i Sant Cebrià de Vallalta.

Els equilibris canvien en la comparativa mensual. Els municipis on no s’ha reflectit la tendència general i han sumat persones a l’atur són Cabrera de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Santa Susanna i Vilassar de Mar. I no s’han registrar canvis a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.

La mirada cap als sistemes territorials en què es divideix la comarca mostren baixades de l’atur en tots ells, sent el del Baix Maresme (que inclou els municipis de Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, el Masnou i Alella) el que ha experimentat una reducció més notable (el -6,4%) i el de Calella (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, ,Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) el que ha registrat una baixada més lleu tot i arribar al -3,8%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

8M: Més formades, però amb una taxa d’atur més elevada

El 50,76% de la població del Maresme és femenina. Som 239.906 les dones que vivim a la comarca i 148 superen els 100 anys. La nostra esperança de vida és de 86,24 anys, 5 més que la masculina. Són dades recollides a l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, les maresmenques tenen un percentatge major d’estudis superios que els homes, però aquesta millor fomació no es trasllada al mercat laboral. Només el 4% d’empreses maresmenques tenen alguna dona directiva i, com evidencia mensualment el Report d’Atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació.

11.793 maresmenques, el 57,4% de les persones inscrites a les oficines d’ocupació, es troben sense feina. Una xifra, que extrapolada a la taxa d’atur registral continua mostrant les diferències per gènere. Mentre la taxa d’atur per als homes és del 7,7% entre les dones s’eleva al 10,8%.

A més, l’ocupació és més precària entre les dones que acumulen un major percentatge de contractacions temporals i a temps parcial que els homes.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

8M2025: Les maresmenques en xifres

Coincidint amb l’entrada del mes de març, el mes de la dona, el Consell Comarcal posa negre sobre blanc amb xifres que mostren la realitat de les maresmenques: tenen més pes demogràfic a la comarca, més esperança de vida i estan més formades que els homes, però també lideren la llista d’atur i es troben a la cua en l’ocupació de llocs directius. A la vegada, tenen una ocupació més precària amb una major taxa de temporalitat i més treball a temps parcial.

La sinistralitat laboral es cobra 3 vides al Maresme durant 2024

El Maresme ha tancat 2024 amb una remuntada del nombre d’accidents laborals. La majoria van ser lleus, però, en relació amb l’any anterior, hi ha hagut un increment dels sinistres greus i 3 persones hi van perdre la vida.

L’any passat es van comunicar 7.716 accidents laborals al Maresme, 406 més que al 2023, el que en termes percentuals representa un increment del 5,6%. Aquesta pujada, tal com recull l’informe anual de sinistralitat laboral al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, s’ha concentrat en les treballadores. Els accidents laborals patits per dones han augmentat un 16,1% mentre els sinistres patits per homes han baixat interanualment un 0,3%. Tot i això, els homes són els que pateixen més accidenta a la feina, en concret sumen el 60,7% del total.

L’increment de la sinistralitat laboral s’ha focalitzat en el sector Serveis amb una remuntada del 9,4% i a la indústria que ha sumat un 3,5%. En canvi, a la construcció hi ha hagut un descens del 9,5% i l’agricultura ha registrat una baixada de l’1,9%.

El 90,11% del total de sinistres comunicats l’any passat van tenir lloc durant la jornada laboral i el 9,88% restants són conseqüència d’accidents in itinere, és a dir els patits en el trajecte d’anada o tornada del lloc de feina. Justament aquests són els que han experimentat un increment més destacat (el 15,1%).

Pel que fa als sinistres en jornada laboral, el 51,1% de les persones accidentades van haver de cursar baixa laboral. Tot i que el pronòstic de les ferides va ser lleu en el 99,02% dels casos, hi ha hagut un increment del 21,4% dels greus i un 50% dels mortals. La sinistralitat laboral es va cobrar 3 vides l’any passat al Maresme, una d’elles va ser per accident patit en jornada laboral i les dues restants in itinere.

L’Índex d’incidència

Per poder fer comparatives entre territoris o sectors econòmics, el barem que s’utilitza per mesurar el grau de sinistralitat laboral és l’Índex d’incidència que posa en relació el nombre d’accidents amb el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social.

L’Índex d’incidència maresmenc és lleugerament inferior al provincial i al català pel que fa als accidents in itinere, però superior al provincial en el cas dels sinistres en jornada laboral. Pel que fa a sectors, és el primari el que registra un Índex d’incidència superior en totes les variants de la classificació dels accidents laborals.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Mil persones amb discapacitat busquen feina al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local ha començat a analitzar com afecta la desocupació a les persones de la comarca que declaren una discapacitat, ja sigui física, psíquica o sensorial. El nou producte d’anàlisi de dades tindrà una periodicitat mensual i servirà per fer un seguiment del grau d’inserció laboral d’aquest col·lectiu, una base estadística que ha estat demandada tant per entitats socials com per serveis socials i d’ocupació municipals.

El Maresme va tancar el mes de gener amb 20.544 persones registrades com a aturades, 1.000 d’aquestes tenen una discapacitat. En termes percentuals representen el 4,86% del total de demandants de feina a la comarca i el 4,76% del total de persones discapacitades que es troben en situació d’atur a Catalunya.

Les dones són les que més pateixen la desocupació, si bé les dades del mes de gener indiquen que, en valors intermensuals, l’atur ha crescut amb més intensitat entre els homes. Paral·lelament, en termes interanuals, l’atur masculí s’ha mantingut mentre l’atur femení ha baixat un 2,78%.

La radiografia d’aquest col·lectiu mostra que les ocupacions més demandades són les elementals, seguides de les que ofereix la restauració i les d’empleats d’oficina, comptables i administratius. Amb més distància es troben els grups d’ocupacions emmarcades en tècnics i professionals de suport, artesans, treballadors industrials i construcció o muntadors i operadors d’instal·lacions o màquines.

El 52,8% de les persones demandants de feina tenen una experiència laboral de més de 12 mesos en el grup ocupacional sol·licitat, el 17,9% hi han treballat en el sector entre 1 i 11 mesos i el 29,3% no tenen experiència laboral.

Pel que fa a l’edat i a la durada de la situació de desocupació, es reprodueixen els patrons generals de l’atur maresmenc. El gruix de la desocupació (concretament el 65,9%) es concentra en persones majors de 45 anys i el 64,7% són aturats de llarga durada ja que porten en aquesta situació més de 12 mesos.

Podeu ampliar aquesta informació, que recull també dades municipals, en aquesta infografia interactiva:

Augmenta l’atur en el sector Serveis maresmenc i afecta directament l’ocupació femenina

El Maresme ha començat l’any amb un increment del nombre de persones que cerquen feina. Les dades oficials d’atur de gener mostren un augment de la desocupació del 0,21% en relació al mes anterior. És una tendència extrapolable a la registrada a nivell provincial i en tot l’àmbit català, si bé en el cas maresmenc la pujada ha estat percentualment menor. Paral·lelament, la comparativa interanual presenta un balanç més positiu ja que es registra menys desocupació que al gener de 2024. En aquest cas, la recuperació del Maresme (amb una baixada interanual de l’atur del 3,36%) supera els percentatges provincial i català.

La comarca ha tancat el mes de gener amb 20.544 persones registrades com a demandants de feina no ocupades. Són 44 més que al mes de desembre i, tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’increment de la desocupació al Maresme ha incidit directament sobre les dones (+0,81%) i el sector Serveis (+2,04%). En canvi, la desocupació dels homes ha retrocedit un 0,58% i en termes sectorials, l’agricultura, la construcció i la indústria han tingut un comportament positiu amb baixades de la desocupació que oscil·len entre l’1,14% de la indústria i el 4,53% de l’agricultura passant pel 3,93% de la construcció.

Un element d’anàlisi que s’ha incorporat al Report d’Atur del mes de gener ha estat el del nivell formatiu de les persones que cerquen feina. Si bé la comparativa intermensual mostra que l’atur ha augmentat entre aquelles amb estudis secundaris, les dades interanuals indiquen que la desocupació ha crescut un 1,64% entre les persones amb estudis postsecundaris i en canvi s’ha reduït en el cas dels estudis primaris i secundaris.

El Consell Comarcal també ha recollit les dades dels diferents sistemes territorials en els quals, en termes d’ocupació, es divideix el Maresme. El mapa mostra clarament les diferències entre els diferents espais territorials, així, són els municipis englobats en el Sistema Territorial de Calella (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) els que tenen una taxa d’atur més elevada i superen la comarcal (9,23%). Aquest Sistema Territorial aplega 5.074 persones aturades.

El Sistema Territorial Mataró (inclou els municipis de Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Argentona, Cabrera de Mar i Òrrius) és el que en termes absoluts té un major nombre de persones aturades (8.442).

Els municipis incorporats al Sistema Territorial del Baix Maresme (Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, el Masnou i Alella) apleguen 4.126 persones sense feina.

Per la seva banda, el Sistema Tertitorial d’Arenys (inclou Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta) suma 2.159 persones aturades. I els 2 municipis maresmencs inclosos al Sistema Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Montgat i Tiana) comptabilitzen 743 persones en situació d’atur.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme, a la cua amb la taxa de natalitat més baixa

El Maresme, any rera any, continua augmentant de població però no és pas per l’increment de la natalitat. Les dades són contundents. La xifra de naixements a la comarca és la més baixa, almenys dels darrers 48 anys que és la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Però també, tal com mostra l’informe sobre la Natalitat al Maresme-2023 que acaba de publicar l’Observatori de Desenvolupament Local, la taxa bruta de natalitat del Maresme es troba a la cua en el context metropolità i la comarca ocupa la posició 34 en el conjunt català.

L’any 2023 es van comptabilitzar 2.824 naixements a la comarca, el 5,2% dels registrats a Catalunya. Aquesta xifra representa una caiguda del 10,8% respecte a l’any anterior i estableix en el 6,04% la taxa bruta de natalitat de la comarca, 69 dècimes per sota de la metropolitana i 76 dècimes més baixa que la del territori català.

Aquesta disminució de la natalitat s’ha registrat en 24 dels 30 municipis maresmencs sent Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt i Palafolls les localitats on els descensos relatius han estat més significatius arribant al 43,2% en el cas de Cabrera de Mar, el 35,7% a Vilassar de Dalt i el 27,5% a Palafolls. En termes absoluts són els municipis amb major població els que assoleixen una baixada més important. Així, a Premià de Mar han nascut 45 nadons menys que l’anterior anterior, a Mataró han estat 44 menys i 40 menys a Pineda de Mar.

Argentona, Caldes d’Estrac i Premià de Dalt han comptabilitzat el mateix nombre de naixements que l’any anterior. En canvi, Montgat, Òrrius i Tiana han tingut un lleuger repunt de la natalitat.

Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, Dosrius és el que la té més elevada amb 8,6 nadons per cada 1.000 habitants. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Òrrius (7,5 per mil), Caldes d’Estrac (7,4 per mil), Mataró (7,1 per mil) i Tordera (7,0 per mil). En el costat oposat se situen Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar amb un 4,2 per mil.

El retard de la maternitat

L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local també posa de relleu el retard en la maternitat. El gruix de naixements es produeix cada vegada en dones amb edats més tardanes de manera que el pic de naixements que l’any 1983 es donava en dones de 25 anys ha passat als 34 el 2023.

La taxa de fecunditat més elevada per grups d’edat l’any 2023 es troba entre els 30 i els 34 anys amb 82,4 naixements per cada 1.000 dones, seguit pel de 35-39 anys amb 58,2 naixements.

La caiguda de la natalitat i l’endarreriment en la maternitat es dona tant en mares de nacionalitat espanyola com de nacionalitat estrangera, si bé amb variacions percentuals. Mentre el descens de la natalitat en mares de nacionalitat espanyola ha estat de l’11,54%, la baixada en mares de nacionalitat estrangera ha estat del 8,74%.

Pel que fa a la taxa de fecunditat per grups d’edat la més elevada en el col·lectiu de dones estrangeres se situa entre els 25 i 29 anys (71,4 per cada mil dones), seguida del grup 30-34 anys amb 71,1 per mil. En el cas de les dones de nacionalitat espanyola, la taxa de fecunditat més elevada està en el grup 30-34 anys (86,3 naixements per cada 1.000 dones) seguida per la del grup 35-39 anys (58,8 per mil).

Júlia i Nil es mantenen en primera posició

Es mantenen les preferències i Júlia i Nil són els noms més posats en els nadons maresmencs. Entre les nenes també destaques Gala i Jana. Pel que fa als nens, tornen al pòdium Marc i Pau.

Les dades més destacades en aquesta infografia:

El Maresme continua augmentant de població i ja són 6 els municipis que superen els 20.000 habitants

La població del Maresme és de 472.572 habitants segons el Cens de Població Anual que mostra un creixement de 5.174 habitants. Amb les darreres dades oficials, que fan referència a 1 de gener de 2024, Calella entra a formar part dels municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants i ja en són 6.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el creixement de població ha estat general als 30 municipis del Maresme, amb l’excepció de Cabrils que perd 39 habitants.

El creixement percentual més important s’ha donat a Dosrius que ha augmentat un 3,9%, seguit de Santa Susanna que ha sumat un 3,8% a la seva població. En canvi, la variació a Argentona ha estat gairebé imperceptible i a Sant Vicenç de Montalt només ha arribat al 0,3%.

A nivell comarcal, el creixement percentual ha estat de l’1,1%, per sota del registrat en el conjunt del territori català que ha arribat a l’1,4%.

Mataró concentra el 27,7% de la població maresmenca seguida de Pineda de Mar on hi viu el 6,2% de la població, Premià de Mar el 6,1%, el Masnou el 5,2% i Vilassar de Mar el 4,5%. Tots aquests municipis, als quals s’incopora ara Calella, superen els 20.000 habitants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la NOTA SOBRE POBLACIÓ-CENS 2024 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Veure'n més
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats