Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Més recent

33.202€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Alella ha superat Cabrils i es col·loca com el municipi maremenc amb una renda neta mitjana per llar més elevada (65.059€). A més, manté la seva posició en el primer lloc com la localitat on la renda per persona és més alta (22.937€). No tot el Maresme és mou en aquestes xifres. Les diferències són substancials entre els 30 municipis de la comarca arribant a diferir en 10.340€ en el cas de la renda personal (Tordera continua sent el municipi amb una xifra més baixa: 12.697€/persona) i en 33.202€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la población amb una renda familiar més minsa: 31.857€).

Són algunes de les dades que aporta l’Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2022 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població.

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans.

Així, l’índex per municipis indica que Sant Vicenç de Montalt és el municipi amb més desigualtat en la distribució de la renda amb un índex del 36,7%. En canvi, Palafolls és aquell on la desigualtat és menor (25,9%), dit d’una altra manera on la distribució de la renda és més igualitària.

Aplicant aquesta metodologia a les seccions censals s’evidencia que la menor desigualtat es dona en la secció 3008 de Mataró i la més accentuada es registra en la secció 2001 de Sant Andreu de Llavaneres.

Renda neta mitjana per persona

Tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de la renda neta mitjana per persona respecte a 2021.

Els 6 municipis amb major renda per persona són Alella (22.937€/persona), Teià (21.721€/persona), Tiana (21.860€/persona), Cabrils (20.672€/persona), Cabrera de Mar (21.040€/persona) i Sant Vicenç de Montalt (21.419€/persona).

En canvi, els que mostren una renda neta mitjana per persona més baixa són Tordera (12.697€/persona), Pineda de Mar (12.884€/persona), Calella (13.098€/persona), Palafolls (13.633€/persona), Malgrat de Mar (13.643€/persona) i Mataró (13.681€/persona).

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme, a execepció de Sant Vicenç Montalt que, amb 60.187€ es troba entre les 5 poblacions maresmenques amb major renda neta mitjana per llar. Per davant hi ha Alella, amb 65.059€, Cabrils, amb 62.400, Tiana amb 61.831 i Teià, amb 60.887€.

Per l’altra banda els que tenen una renda mitjana per llar més baixa es troben a l’Alt Maresme sent Pineda de Mar el que presenta una xifra més baixa: 31.857€. Segueixen Tordera amb 32.970€, Malgrat de Mar amb 34.024 i Palafolls amb 35.568€.

Podeu ampliar aquesta informació amb els mapes interactius d’aquesta infografia:

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 5,6% el darrer any situant-se en 63.894 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 13,5% davant del 18,02% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trenta-uné lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (21,41%), Caldes d’Estrac (18,45%), Santa Susanna (17,00%), Mataró (16,94%), Pineda de Mar (16,24%), Cabrils (14,71%), Sant Andreu de LLavaneres (14,30%)Premià de Mar (14,20%), Malgrat de Mar (13,62%) i Sant Pol de Mar (13,60%)

A la banda baixa és troben Òrrius (3,85%), Tiana (5,72%), Argentona (6,34%), Dosrius (6,36%) i Palafolls (7,26%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (32,34%) i de països europeus (31,34%). En tercer lloc se situa el continent americà (26,01%) seguit d’Àsia (10,02%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Tot i això, el mapa del Maresme mostra que les nacionalitats europees predominen en 24 municipis. En canvi, les africanes só majoritàries a Pineda de Mar, Arenys de Munt, Mataró i Premià de Mar. I a Arenys de Mar i Canet de Mar predominen les americanes.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.646 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.542), de la Xina (3.957), Colòmbia (2.970) i Argentina (2.412).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 16 municipis de la comarca. En canvi, a Tiana, Alella, Teià, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar predomina la nacionalitat italiana. A Sant Andreu de Llavaneres i Santa Susanna és la ucraïnesa. A Montgat la xinesa, a Òrrius la francesa i a Sant Iscle de Vallalta la gambiana.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 16 i els 64 anys, sent la franja dels 35 als 49 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme 2024 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’atur del Maresme torna a xifres de 2008

Nou descens de l’atur al Maresme que deixa en 20.000 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 288 menys que al mes de febrer i 1.087 menys que al març de 2024. Cal remuntar-se al mes de juny de 2008 (quan va començar a impactar en l’ocupació la crisi financera) per trobar unes xifres d’atur tan baixes.

El Report d’Atur del mes de març que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra, a més, que el Maresme redueix distàncies amb l’entorn provincial i català pel que fa a la taxa d’atur. Tot i continuar sent superior (8,99%) s’acosta a la provincial (8,67%) i a la catalana (8,46%).

El descens general del volum de persones sense feina no modifica el seu perfil ja que la desocupació al Maresme se segueix concentrant en el col·lectiu femení, en les persones de més de 55 anys, en les persones amb estudis secundaris i en aquelles que fa més de dos anys que estan en situació d’atur. De fet, l’anàlisi de les dades fet per l’Observatori de Desenvolupament Local mostra una certa cronificació de l’atur de molt llarga durada (situacions d’inactivitat laboral superiors als 2 anys) que experimenta un creixement interanual del 8,69%.

Com és habitual, el comportament de l’ocupació en els 30 municipis de la comarca és desigual. La comparativa interanual mostra una baixada de l’atur a nivell comarcal, però hi ha 6 municipis que han tingut un creixement de la desocupació. Són Argentona, Dosrius, Òrrius, Malgrat de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Caldes d’Estrac no ha experimentat cap variació.

Els equilibris canvien en la comparativa mensual. Els municipis on no s’ha reflectit la tendència general a la baixa i han sumat persones a l’atur són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. No hi ha hagut moviments a Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

La mirada cap als sistemes territorials en què es divideix la comarca mostren baixades de l’atur en tots ells, tant en relació al mes anterior com en la comparativa interanual.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La compravenda d’habitatges al Maresme guanya terreny al lloguer que continua pujant de preu

Les transaccions de compravenda immobiliàries continuen a l’alça i per segon trimestre consecutiu superen les operacions de lloguer al Maresme. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una recuperació del mercat de lloguer respecte al trimestre anterior amb gairebé un increment del 5%, però en termes interanuals la caiguda arriba al 10,35%. En canvi, la compravenda immobiliària suma un 12,86% respecte al tercer trimestre i millora les xifres de l’any anterior en un 40,64%.

El quart trimestre de 2024 va mantenir la tendència a l’alça del preu de lloguer superant en un 5,33% les xifres del tercer trimestre i un 2,53% les de l’any anterior. El preu mig del lloguer al Maresme se situa en 873,36€, el que representa un increment de 44,23€ respecte al trimestre anterior. L’increment registrat a la comarca contrasta amb la tendència de Barcelona ciutat que ha recollit un descens de l’1,41% respecte al tercer trimestre i d’un 5,15% en comparació amb el mateix període de 1023.

Paral·lelament, el nombre de contractes de lloguer que s’han formalitzat -tant al Maresme com a Barcelona ciutat- han augmentat respecte al trimestre anterior i han baixat en lacomparativa interanual. A nivell comarcal, el darrer trimestre es van signar 1.516 contractes de lloguer.

A escala municipal, com és habitual, s’observen substancials diferències. Així, Sant Vicenç de Montalt i Alella són els municipis són els municipis on és més car llogar un habitatge amb preus mitjans que en el cas de Sant Vicenç de Montalt arriben als 1.726,41€ i a Alella a 1.527,62€. També superen el preu mitjà comarcal Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Augmenten les compravendes immobiliàries i el preu m2

Les compravendes immobiliàries segueixen una tendència a l’alça. Durant el quart trimestre de l’any es van registrar 1.668 operacions de compravenda al Maresme. Són 190 més que el trimestre anterior i 482 més que en el mateix període de 2023. Aquests valors se situen molt per sobre dels increments registrats a Barcelona ciutat.

L’augment de les compravendes es concentra en l’adquisició d’habitatge usat ja que l’habitatge nou lliure i l’habitatge nou protegit han tingut una petita reculada respecte al trimestre anterior tot i que les operacions de compra d’aquesta modalitat d’habitatges és superior a la registrada un any abans.

Pel que fa al preu del metre quadrat se situa a nivell comarcal en 2.654,55€. Ha tingut una davallada del 2,83% respecte al trimestre anterior, però en termes interanuals ha experimentat un creixement del 8,62%.

Podeu veure totes les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

La desocupació entre les persones amb discapacitat del Maresme es redueix un 0,80%

El col·lectiu de persones amb discapacitat del Maresme en situació d’atur ha baixat lleugerament durant el mes de febrer. Les dades oficials d’atur registrat recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren que la desocupació en aquest col·lectiu s’ha reduït un 0,80%. El percentatge és més significatiu en la comparativa interanual que suma un descens del 3,13%. Tot i això, encara hi ha 992 demandants de feina.

Aquesta baixada de l’atur respecte al mes de gener només afecta als homes, ja que entre les dones ha tingut un increment del 0,54% distanciant encara més la bretxa de gènere. Igual que l’atur general a la comarca, la desocupació de les persones amb discapacitat al Maresme està marcadament feminitzat. El 56,65% són dones.

La radiografia d’aquest col·lectiu mostra que les ocupacions més demandades són les elementals, seguides de les que ofereix la restauració i les d’empleats d’oficina, comptables i administratius. Amb més distància es troben els grups d’ocupacions emmarcades en tècnics i professionals de suport, artesans, treballadors industrials i construcció o muntadors i operadors d’instal·lacions o màquines.

El 53,52% de les persones demandants de feina tenen una experiència laboral de més de 12 mesos en el grup ocupacional sol·licitat, el 18,14% hi han treballat entre 1 i 11 mesos i el 28,32% no tenen experiència laboral.

Podeu ampliar aquesta informació, que recull també dades municipals, en aquesta infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixa l’atur al Maresme, però es consolida la creixent desocupació entre les persones amb estudis postsecundaris

Notable reducció de la desocupació al Maresme durant el mes de febrer. Les dades recollides al Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal situen en 20.288 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 256 menys que el passat mes de gener i gairebé un miler menys que en el mateix període de 2024.

La baixada de l’atur al Maresme, tant en termes intermensuals com interanuals, ha estat més intensa que la registrada a l’àmbit provincial i català. En canvi, la taxa d’atur comarcal (9,17%) continua sent superior a la provincial (8,76%) i a la catalana (8,57%).

Més enllà de les xifres generals, l’anàlisi específic per grups d’edat o nivell de formació apunta valuosa informació per avaluar els moviments del mercat laboral. Un dels elements que des de fa poc més d’un any va marcant una tendència que sembla consolidar-se és el creixement de la desocupació entre les persones amb més formació. És l’únic que experimenta un creixement anual que arriba al 3,38% en el cas dels homes i al 0,27% entre les dones. En canvi, baixen les persones aturades al Maresme amb nivells formatius d’estudis primaris i estudis secundaris.

Com és habitual, el comportament de l’ocupació en els 30 municipis de la comarca és desigual. La comparativa interanual mostra una baixada de l’atur maresmenc, però a nivell local un creixement a Argentona, Dosrius, Montgat i Santa Susanna, i una estabilitat a Òrrius i Sant Cebrià de Vallalta.

Els equilibris canvien en la comparativa mensual. Els municipis on no s’ha reflectit la tendència general i han sumat persones a l’atur són Cabrera de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Santa Susanna i Vilassar de Mar. I no s’han registrar canvis a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.

La mirada cap als sistemes territorials en què es divideix la comarca mostren baixades de l’atur en tots ells, sent el del Baix Maresme (que inclou els municipis de Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, el Masnou i Alella) el que ha experimentat una reducció més notable (el -6,4%) i el de Calella (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, ,Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) el que ha registrat una baixada més lleu tot i arribar al -3,8%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

8M: Més formades, però amb una taxa d’atur més elevada

El 50,76% de la població del Maresme és femenina. Som 239.906 les dones que vivim a la comarca i 148 superen els 100 anys. La nostra esperança de vida és de 86,24 anys, 5 més que la masculina. Són dades recollides a l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, les maresmenques tenen un percentatge major d’estudis superios que els homes, però aquesta millor fomació no es trasllada al mercat laboral. Només el 4% d’empreses maresmenques tenen alguna dona directiva i, com evidencia mensualment el Report d’Atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació.

11.793 maresmenques, el 57,4% de les persones inscrites a les oficines d’ocupació, es troben sense feina. Una xifra, que extrapolada a la taxa d’atur registral continua mostrant les diferències per gènere. Mentre la taxa d’atur per als homes és del 7,7% entre les dones s’eleva al 10,8%.

A més, l’ocupació és més precària entre les dones que acumulen un major percentatge de contractacions temporals i a temps parcial que els homes.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

8M2025: Les maresmenques en xifres

Coincidint amb l’entrada del mes de març, el mes de la dona, el Consell Comarcal posa negre sobre blanc amb xifres que mostren la realitat de les maresmenques: tenen més pes demogràfic a la comarca, més esperança de vida i estan més formades que els homes, però també lideren la llista d’atur i es troben a la cua en l’ocupació de llocs directius. A la vegada, tenen una ocupació més precària amb una major taxa de temporalitat i més treball a temps parcial.

La sinistralitat laboral es cobra 3 vides al Maresme durant 2024

El Maresme ha tancat 2024 amb una remuntada del nombre d’accidents laborals. La majoria van ser lleus, però, en relació amb l’any anterior, hi ha hagut un increment dels sinistres greus i 3 persones hi van perdre la vida.

L’any passat es van comunicar 7.716 accidents laborals al Maresme, 406 més que al 2023, el que en termes percentuals representa un increment del 5,6%. Aquesta pujada, tal com recull l’informe anual de sinistralitat laboral al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, s’ha concentrat en les treballadores. Els accidents laborals patits per dones han augmentat un 16,1% mentre els sinistres patits per homes han baixat interanualment un 0,3%. Tot i això, els homes són els que pateixen més accidenta a la feina, en concret sumen el 60,7% del total.

L’increment de la sinistralitat laboral s’ha focalitzat en el sector Serveis amb una remuntada del 9,4% i a la indústria que ha sumat un 3,5%. En canvi, a la construcció hi ha hagut un descens del 9,5% i l’agricultura ha registrat una baixada de l’1,9%.

El 90,11% del total de sinistres comunicats l’any passat van tenir lloc durant la jornada laboral i el 9,88% restants són conseqüència d’accidents in itinere, és a dir els patits en el trajecte d’anada o tornada del lloc de feina. Justament aquests són els que han experimentat un increment més destacat (el 15,1%).

Pel que fa als sinistres en jornada laboral, el 51,1% de les persones accidentades van haver de cursar baixa laboral. Tot i que el pronòstic de les ferides va ser lleu en el 99,02% dels casos, hi ha hagut un increment del 21,4% dels greus i un 50% dels mortals. La sinistralitat laboral es va cobrar 3 vides l’any passat al Maresme, una d’elles va ser per accident patit en jornada laboral i les dues restants in itinere.

L’Índex d’incidència

Per poder fer comparatives entre territoris o sectors econòmics, el barem que s’utilitza per mesurar el grau de sinistralitat laboral és l’Índex d’incidència que posa en relació el nombre d’accidents amb el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social.

L’Índex d’incidència maresmenc és lleugerament inferior al provincial i al català pel que fa als accidents in itinere, però superior al provincial en el cas dels sinistres en jornada laboral. Pel que fa a sectors, és el primari el que registra un Índex d’incidència superior en totes les variants de la classificació dels accidents laborals.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Mil persones amb discapacitat busquen feina al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local ha començat a analitzar com afecta la desocupació a les persones de la comarca que declaren una discapacitat, ja sigui física, psíquica o sensorial. El nou producte d’anàlisi de dades tindrà una periodicitat mensual i servirà per fer un seguiment del grau d’inserció laboral d’aquest col·lectiu, una base estadística que ha estat demandada tant per entitats socials com per serveis socials i d’ocupació municipals.

El Maresme va tancar el mes de gener amb 20.544 persones registrades com a aturades, 1.000 d’aquestes tenen una discapacitat. En termes percentuals representen el 4,86% del total de demandants de feina a la comarca i el 4,76% del total de persones discapacitades que es troben en situació d’atur a Catalunya.

Les dones són les que més pateixen la desocupació, si bé les dades del mes de gener indiquen que, en valors intermensuals, l’atur ha crescut amb més intensitat entre els homes. Paral·lelament, en termes interanuals, l’atur masculí s’ha mantingut mentre l’atur femení ha baixat un 2,78%.

La radiografia d’aquest col·lectiu mostra que les ocupacions més demandades són les elementals, seguides de les que ofereix la restauració i les d’empleats d’oficina, comptables i administratius. Amb més distància es troben els grups d’ocupacions emmarcades en tècnics i professionals de suport, artesans, treballadors industrials i construcció o muntadors i operadors d’instal·lacions o màquines.

El 52,8% de les persones demandants de feina tenen una experiència laboral de més de 12 mesos en el grup ocupacional sol·licitat, el 17,9% hi han treballat en el sector entre 1 i 11 mesos i el 29,3% no tenen experiència laboral.

Pel que fa a l’edat i a la durada de la situació de desocupació, es reprodueixen els patrons generals de l’atur maresmenc. El gruix de la desocupació (concretament el 65,9%) es concentra en persones majors de 45 anys i el 64,7% són aturats de llarga durada ja que porten en aquesta situació més de 12 mesos.

Podeu ampliar aquesta informació, que recull també dades municipals, en aquesta infografia interactiva:

Veure'n més
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats