Lleuger descens dels accidents amb baixa laboral al Maresme durant els set primers mesos de l’any

3 setembre 2003

Durant els set primers mesos d’aquest any, els accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme han experimentat un lleuger descens respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, s’ha incrementat de 33 a 38 el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 el nombre de víctimes mortals. En total s’han registrat 3.921 accidents el 2003 davant els 4.100 del 2002.

Per sectors d’activitat econòmica, continua sent el sector serveis el que té un major índex de sinistrabilitat amb baixa laboral (fins el juliol de 2003 se n’havien registrat 1650 accidents, un dels quals -al mes de gener- va ser mortal). Segueix el sector industrial amb 1193 sinistres i també una víctima mortal el passat mes de gener. La Construcció ha tingut 994 accidents laborals i l’agricultura ha registrat en aquests set mesos 84 sinistres amb baixa laboral. Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei que depén de l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme. Per accedir a les dades detallades del 2003 (fins el mes de juliol)
Cliqueu aquí
-Per accedir a les dades del 2002
Cliqueu aquí

El Maresme segueix creixent i té més de 420.000 habitants, segons les dades de població publicades per l’INE

9 gener 2009

Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.

Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.

Les dades publicades per l’INE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme demostren que la comarca continua mantenint un creixement sostingut. La població maresmenca ha experimentat un increment percentual de l’1,56%, situant-se a 1 de gener de 2008 en 420.521 habitants empadronats.

Gairebé és dóna un equilibri entre homes i dones, tot i que guanya la població femenina amb el 50,1%. El 49,9% són homes.

Pel que fa al comportament dels diferents municipis, només n’hi ha un on s’hagi registrat una pèrdua de població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%.

Per l’altra banda, Tordera, Mataró i Calella són les poblacions on hi ha un increment absolut d’empadronats superior. En concret, Tordera guanya 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més).

La taxa d’atur al Maresme és del 16,51%, la més elevada des de l’any 2005

5 abril 2011

La xifra total de persones desocupades al Maresme és de 37.737 després de l’increment que l’atur ha experimentat a la comarca durant el mes de març. Segons el Report d’atur que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa ja és del 16,51%, la més elevada des de gener de 2005. El sector serveis és el que ha experimentat un augment absolut més important en nombre de persones sense feina.

La xifra de persones aturades al Maresme durant el mes de març ha augmentat en 670, 354 de les quals provenen del sector serveis; 112 de la construcció; 92 de la indústria; 86 consten com a SOA (sense ocupació anterior) i 26 pertanyen al sector agrícola.

Aquest nou increment de l’atur dóna una xifra rècord de persones aturades a la comarca: 37.737. També és un rècord la taxa d’atur que indica el percentatge de persones aturades sobre la població activa estimada i que durant el mes de març va pujar fins al 16,51%. Aquest percentatge és el més elevat des de gener de 2005 i continua situant el Maresme 1 punt per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (15,57%) i de Catalunya (15,44%)

L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones, però és entre el sector femení on la taxa d’atur és més elevada (18,11%) i on s’ha detectat un increment més alt (2,19%) davant l’augment de l’1,43% en l’atur masculí que té una taxa del 15,19%.

L’atur per municipis
El comportament de la desocupació durant el mes de març ha estat molt desigual, mentre hi ha municipis que han registrat un increment de l’11,76% (Òrrius), el 5,90% (Alella) o el 5,56% (Sant Cebrià de Vallalta), altres han registrat baixades. És el cas de Caldes d’Estrac (-7,83%), Cabrera de Mar (-5,80%), Sant Vicenç de Montalt (-4,17%), Tiana (-1,87%), Sant Iscle de Vallalta (-1,85%), Calella (-1,68%), Teià (-1,37%), Dosrius (-1,21%), Vilassar de Dalt (-038%) i Sant Pol de Mar (-0,35%).

D’altra banda, els municipis que mantenen una taxa d’atur més elevada són: Pineda de Mar (22,52%), Mataró (20,41%), Tordera (19,34%) i Calella (19,03%).

Podeu ampliar informació, consultant el Report d’atur del mes de març:

Descens intermensual de l’atur al Maresme, però augment respecte al juliol de 2019

7 agost 2020

La xifra de persones aturades ha baixat al Maresme un 2,50% respecte al mes de juny, situant en 28.876 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. Són dades positives en la comparativa intermensual, però negatives si agafem com a referència el mes de juliol de 2019.

Tal i com recull el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el juliol de 2020 passa a la història com el major increment interanual de l’atur des de 2007. Les dades indiquen que cerquen feina 6.233 maresmenques i maresmencs més que en el mateix període de l’any passat. L’increment percentural interanual és del 27,53%.

La comparativa respecte als registres del mes de juny és més positiva. 741 persones han abandonat la situació d’atur, el que representa un descens de la desocupació del 2,50%. la baixada de demandants d’ocupació es dona en tots els sectors econòmics i només incrementa lleugerament en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA)

Podeu ampliar aquesta informació i consultar el comportament de cada municipi en la següent infografia interactiva

Destacat descens de l’atur al Maresme

8 abril 2021

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Evolució de la població al Maresme – 2021

7 gener 2022

2021_població_oficial
Infogram

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

7 octubre 2022

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

Sinistralitat laboral al Maresme. 3er trimestre 2023

22 novembre 2023

La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%

12 maig 2023

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

26 març 2024

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca