El Maresme ha tancat 2024 amb una remuntada del nombre d’accidents laborals. La majoria van ser lleus, però, en relació amb l’any anterior, hi ha hagut un increment dels sinistres greus i 3 persones hi van perdre la vida.

L’any passat es van comunicar 7.716 accidents laborals al Maresme, 406 més que al 2023, el que en termes percentuals representa un increment del 5,6%. Aquesta pujada, tal com recull l’informe anual de sinistralitat laboral al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, s’ha concentrat en les treballadores. Els accidents laborals patits per dones han augmentat un 16,1% mentre els sinistres patits per homes han baixat interanualment un 0,3%. Tot i això, els homes són els que pateixen més accidenta a la feina, en concret sumen el 60,7% del total.

L’increment de la sinistralitat laboral s’ha focalitzat en el sector Serveis amb una remuntada del 9,4% i a la indústria que ha sumat un 3,5%. En canvi, a la construcció hi ha hagut un descens del 9,5% i l’agricultura ha registrat una baixada de l’1,9%.

El 90,11% del total de sinistres comunicats l’any passat van tenir lloc durant la jornada laboral i el 9,88% restants són conseqüència d’accidents in itinere, és a dir els patits en el trajecte d’anada o tornada del lloc de feina. Justament aquests són els que han experimentat un increment més destacat (el 15,1%).

Pel que fa als sinistres en jornada laboral, el 51,1% de les persones accidentades van haver de cursar baixa laboral. Tot i que el pronòstic de les ferides va ser lleu en el 99,02% dels casos, hi ha hagut un increment del 21,4% dels greus i un 50% dels mortals. La sinistralitat laboral es va cobrar 3 vides l’any passat al Maresme, una d’elles va ser per accident patit en jornada laboral i les dues restants in itinere.

L’Índex d’incidència

Per poder fer comparatives entre territoris o sectors econòmics, el barem que s’utilitza per mesurar el grau de sinistralitat laboral és l’Índex d’incidència que posa en relació el nombre d’accidents amb el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social.

L’Índex d’incidència maresmenc és lleugerament inferior al provincial i al català pel que fa als accidents in itinere, però superior al provincial en el cas dels sinistres en jornada laboral. Pel que fa a sectors, és el primari el que registra un Índex d’incidència superior en totes les variants de la classificació dels accidents laborals.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme, any rera any, continua augmentant de població però no és pas per l’increment de la natalitat. Les dades són contundents. La xifra de naixements a la comarca és la més baixa, almenys dels darrers 48 anys que és la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Però també, tal com mostra l’informe sobre la Natalitat al Maresme-2023 que acaba de publicar l’Observatori de Desenvolupament Local, la taxa bruta de natalitat del Maresme es troba a la cua en el context metropolità i la comarca ocupa la posició 34 en el conjunt català.

L’any 2023 es van comptabilitzar 2.824 naixements a la comarca, el 5,2% dels registrats a Catalunya. Aquesta xifra representa una caiguda del 10,8% respecte a l’any anterior i estableix en el 6,04% la taxa bruta de natalitat de la comarca, 69 dècimes per sota de la metropolitana i 76 dècimes més baixa que la del territori català.

Aquesta disminució de la natalitat s’ha registrat en 24 dels 30 municipis maresmencs sent Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt i Palafolls les localitats on els descensos relatius han estat més significatius arribant al 43,2% en el cas de Cabrera de Mar, el 35,7% a Vilassar de Dalt i el 27,5% a Palafolls. En termes absoluts són els municipis amb major població els que assoleixen una baixada més important. Així, a Premià de Mar han nascut 45 nadons menys que l’anterior anterior, a Mataró han estat 44 menys i 40 menys a Pineda de Mar.

Argentona, Caldes d’Estrac i Premià de Dalt han comptabilitzat el mateix nombre de naixements que l’any anterior. En canvi, Montgat, Òrrius i Tiana han tingut un lleuger repunt de la natalitat.

Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, Dosrius és el que la té més elevada amb 8,6 nadons per cada 1.000 habitants. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Òrrius (7,5 per mil), Caldes d’Estrac (7,4 per mil), Mataró (7,1 per mil) i Tordera (7,0 per mil). En el costat oposat se situen Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar amb un 4,2 per mil.

El retard de la maternitat

L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local també posa de relleu el retard en la maternitat. El gruix de naixements es produeix cada vegada en dones amb edats més tardanes de manera que el pic de naixements que l’any 1983 es donava en dones de 25 anys ha passat als 34 el 2023.

La taxa de fecunditat més elevada per grups d’edat l’any 2023 es troba entre els 30 i els 34 anys amb 82,4 naixements per cada 1.000 dones, seguit pel de 35-39 anys amb 58,2 naixements.

La caiguda de la natalitat i l’endarreriment en la maternitat es dona tant en mares de nacionalitat espanyola com de nacionalitat estrangera, si bé amb variacions percentuals. Mentre el descens de la natalitat en mares de nacionalitat espanyola ha estat de l’11,54%, la baixada en mares de nacionalitat estrangera ha estat del 8,74%.

Pel que fa a la taxa de fecunditat per grups d’edat la més elevada en el col·lectiu de dones estrangeres se situa entre els 25 i 29 anys (71,4 per cada mil dones), seguida del grup 30-34 anys amb 71,1 per mil. En el cas de les dones de nacionalitat espanyola, la taxa de fecunditat més elevada està en el grup 30-34 anys (86,3 naixements per cada 1.000 dones) seguida per la del grup 35-39 anys (58,8 per mil).

Júlia i Nil es mantenen en primera posició

Es mantenen les preferències i Júlia i Nil són els noms més posats en els nadons maresmencs. Entre les nenes també destaques Gala i Jana. Pel que fa als nens, tornen al pòdium Marc i Pau.

Les dades més destacades en aquesta infografia: