El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

20 maig 2022

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

● Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.

● Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Consell Comarcal aposta per crear el Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme

25 octubre 2021

Formació i ocupació han d’anar de la mà per impulsar les expectatives de desenvolupament dels sectors econòmics amb els perfils professionals requerits.

El Govern del Consell Comarcal del Maresme considera que cal seguir una línia de planificació per facilitar que el sistema educatiu professional sintonitzi amb les necessitats reals d’ocupació del territori. En aquest sentit, ja fa mesos que està treballant en la creació d’un Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme que faciliti la retroalimentació educació-món laboral.

El projecte s’està elaborant conjuntament entre les àrees de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica i ja s’ha fet una primera aproximació al Departament d’Educació que veu amb bons ulls aquesta iniciativa encaminada a ofertar en el territori una formació professional que sintonitzi amb la demanda dels sectors en major expansió de la nostra economia. L’objectiu és adequar la formació teòrica i pràctica de l’alumnat amb la realitat econòmica i social.

La idea és que en aquest Consell de la Formació Professional i de l’Ocupació estiguin representats tots els agents implicats: administracions, empresa, sindicats i els diferents actors que interven en el sistema de formació professional i, amb el paraigua del consens, avanci cap a una planificació conjunta, integrada i coherent dels serveis de formació professional al Maresme.

El Consell Comarcal planifica la seva posta en marxa per l’any vinent, una vegada aprovat el pressupost 2022 en el qual s’hi inclourà una partida econòmica destinada a la creació del Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme.

Roda de premsa de presentació de la segona edició del Challenge Costa de Barcelona-Maresme

27 setembre 2010

El proper dilluns, 27 de setembre, se celebrarà a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme una roda de premsa per presentar l’edició 2010 del Challenge Costa de Barcelona-Maresme que tindrà lloc el diumenge 3 d’octubre. La celebració d’aquest triatló internacional de llarg recorregut afectarà a la cirulació. La carretera Nacional II, entre Calella i El Masnou, estarà tallada a la circulació entre les 6.30h i les 19.00h.

Els detalls de la prova esportiva i de la preparació de la comarca per acollir aquest gran esdeveniment esportiu i social els explicaran Agustí Pérez, director de cursa; Josep Jo, president del Consell Comarcal del Maresme; Josep M. Juhé, alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme; Joan Baliarda, alcalde de Premià de Dalt i Vicepresident 1r del CCM i Andreu Francisco, alcalde d’Alella i Vicepresident 2n del CCM.

Data: 2010-09-27

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda Maresme cantonada amb Avda Jaume Recoder)

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

3 novembre 2023

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).

Inscripció al taller Duplicar el negoci: de la botiga física a la botiga online

9 novembre 2015

Data: 17 de desembre de 2015. Inscripcions fins el dia 14 de desembre.Ref: vendreonline/desembre’15

Avís legal

El Masnou i Arenys de Munt acullen aquest cap de setmana la cercavila ambiental “Apunta-t’ho: Recicla BÉ!”

13 febrer 2014

La cercavila ambiental “Apunta-t’ho: Recicla BÉ!” continua el seu recorregut pels municipis maresmencs. Dissabte estarà al Masnou i diumenge a Arenys de Munt. Aquesta és una campanya de sensibilització impulsada pel Consell Comarcal del Maresme que té com a objectiu intentar reduir la quantitat de materials impropis que s’aboquen als contenidors i, d’aquesta manera, millorar la qualitat de la recollida selectiva a la comarca.

Les dades apunten que un 2% dels materials que es recullen en el contenidor de vidre són impropis. En el cas del paper i cartró aquest percentatge puja fins al 6% i en el dels envasos els impropis pugen fins el 30,9%.

La campanya, que està tenint molt bona acceptació entre els ajuntaments i els ciutadans, combina el vessant informatiu amb el lúdic en un format cercavila que fa un recorregut pels eixos principals de cada població.

Fins el moment, la cercavila ambiental ha passat per Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Òrrius, Teià, Santa Susanna, Dosrius i Arenys de Mar. Aquest cap de setmana li toca el torn al Masnou (vegeu recorregut CLICANT AQUÍ) i Arenys de Munt (podeu veure el recorregut CLICANT AQUÍ). El 22 de febrer serà a Palafolls, el 23 a Alella i el 9 de març a Sant Iscle de Vallalta.

Llum verda a la depuradora de la urbanització Terra Brava amb una inversió de gairebé 1.900.000 euros

18 novembre 2020

El Ple, celebrat dimarts, va aprovar la modificació del Projecte constructiu de l’estació depuradora d’aigües residuals i del col·lector en alta de la urbanització Terra Brava de Tordera que incorpora millores, principalment, per a la reducció de sorolls i minimització d’olors.

L’EDAR requerirà una inversió d’1.893.342,297 € (IVA inclòs) i el Consell Comarcal treballa amb l’objectiu de poder licitar les obres l’any vinent.

Amb aquesta instal.lació, més la que donarà servei a la urbanització Àgora Parc (també a Tordera i en projecte) i la incorporació a curt termini dels petits nuclis d’habitatges de Can Palau, Roques Blanques, Les Farreres i Can Domènec, el Maresme arribarà al sanejament total de les seves aigües residuals.

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Aquest fet, juntament amb la garantia que l’aigua depurada compleix amb la qualitat exigida per la normativa vigent, contribueix a què la qualitat de l’aigua de bany del Maresme obtingui una qualificació d’excel·lent.

Gestió sostenible

El Consell Comarcal, però, va més enllà del tractament de les aigües residuals. L’objectiu és fer que les instal.lacions siguin el més sostenibles possible amb la implantació de noves fonts d’energia verda, un elevat grau d’optimització de la seva eficiència i la reutilització de l’aigua depurada per altres usos (reg de parcs i jardins, per processos industrials, etc.)

En la línia de l’autosostenibilitat, s’està treballant per aconseguir

El funcionament energètic autosuficient de les estacions depuradores de Mataró i Alt Maresme a partir de la instal·lació de plantes de cogeneració de biogàs que suposen una minimització del consum d’electricitat de font externa.
La instal·lació de sistemes de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions de sanejament amb l’objectiu de subministrar energia verda i reduir el consum d’energia elèctrica convencional.
La implantació de sistemes de minimització d’impacte de residus procedents dels sobreeixidors dels col·lectors en alta per un augment del cabal en temps de pluja.

Tanmateix i davant la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem actualment, des del Consell s’està apostant fermament per nous projectes enfocats a la reutilització de l’aigua depurada per a diversos usos:

Municipals (indústries, agricultura, urbà, lleure, etc).
Recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada per a la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics del medi (reducció de la contaminació per nitrats d’aqüífers existents, recuperació de zones fluvials i vegetació de ribera pel lleure, etc).

Mapa del sanejament al Maresme

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

Persones majors de 45 anys

28 novembre 2017

Les persones de més de 45 anys van signar un total de 24.228 contractes, dels quals 3.908 van ser indefinits, és a dir, el 16,13% i 20.320 van ser temporals, un 83,87%. Així, en comparació amb el col·lectiu dels joves vist anteriorment, el volum de contractes per a aquest col·lectiu es redueix molt, un fet normal. Per contra però, i proporcionalment, les persones majors de 45 anys han signat més contractes indefinits; un 16,13% han estat indefinits mentre que pels joves hem vist que ho havien estat el 12,54%.

Dins del col·lectiu, les dones van signar uns pocs més contractes que els homes de la mateixa edat, 12.138 davant de 12.090. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones (16,30%) que entre els homes (15,96%), al contrari del que hem vist que es va donar en el col·lectius de les persones joves.

En la taula 3.5 hem recollit les 50 ocupacions amb més contractes per a persones majors de 45 anys en el seu conjunt sense distinció de sexe.

L´ocupació dels Peons de les indústries manufactureres va ser aquella amb més contractes, un total de 3.009 dels quals només el 3,82% van ser indefinits. De fet, de les tres primeres ocupacions amb un volum més important de contractes, només una era mínimament qualificada, la que ocupà el segon lloc amb 2.674 contractes, la dels Cambrers assalariats. En aquest cas el pes de la contractació indefinida també va ser minso, del 8,75%. En tercer lloc trobem la dels Peons de la construcció d’edificis amb 1.099 contractes i només un 4,64% dels quals indefinits.

L´ocupació d´empleats domèstics va ser aquella amb un nombre més elevat de contractes indefinits, amb 396, els quals van suposar més del 10% dels contractes indefinits del col·lectiu. La seguí la dels Venedors de botigues i magatzems (292; 7,47%) i la dels cambrers assalariats (234; 5,99%). D´aquestes 25 ocupacions, aquella amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels empleats domèstics amb un 86,84% de contractes indefinits. En la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic aquest fou del 65,04% (160 contractes sobre 246) i del 59 ,12% en la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa. N´hi hagué dues més que assoliren el llindar del 50%; la dels agents i representants comercials (55,96%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (53,96%).

En comparació amb el col·lectiu jove doncs, les diferències són notables en el sentit que per aquells entre les 50 ocupacions amb més contractes només dues van assolir un pes igual o superior al 50% de contractes indefinits mentre que pels majors de 45 anys van ser 5 les que el van superar.

Com hem vist en els apartats anteriors, hi va haver ocupacions amb índex de contractació indefinida molt més elevats com veurem en la taula 3.8 al final d´aquest punt.

Els homes de més de 45 anys

En aquest cas, de les 50 ocupacions amb més contractes, les tres primeres van ser les mateixes que acabem de veure per l´agregat del col·lectiu i en el mateix ordre:

Peons de les indústries manufactureres (1.512),

Cambrers assalariats (1.381) i

Peons de la construcció d´edificis (575).

Els nivells de contractació indefinida van ser baixos, del 4,30%, 11,66% i 8,87% respectivament.

Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits (vegeu taula 3.6.1) les tres primeres foren:

Cambrers assalariats (161)

Agents i representants comercials (79)

Cuiners assalariats (73).

Així, quan creuem aquesta informació amb la de la taula 3.6 veiem que l´ocupació amb un nivell major de contractació indefinida va ser la dels agents i representants comercials amb un 62,20% de contractes indefinits.

En la dels forners, pastissers i confiters el pes fou del 59,09%, i del 52,38% en la dels empleats domèstics. De fet, les tres úniques que van superar el llindar del 50% d´entre les 50 ocupacions amb més contractes.

Les dones de més de 45 anys

La informació referent a les dones de més de 45 anys indica que les tres ocupacions amb més contractes generats al llarg de l´any 2016 van ser, també, les mateixes que hem vist per l´agregat del col·lectiu així com pel col·lectiu masculí de la mateixa franja d´edat. Si bé no sobta en el cas de les dues primeres ocupacions, les de peons de les indústries manufactureres (1.497) i cambres assalariats (1.293) sí que ho fa més en el cas dels peons de la construcció d´edificis (524) en ser, tradicionalment, un sector altament masculinitzat.

En comparació amb el col·lectiu masculí però, el pes de la contractació indefinida en aquestes tres ocupacions va ser menor, del 3,34%, 5,65% i 0%, respectivament. La informació quant a les ocupacions amb més volum de contractes indefinits indica que les tres primeres foren:

Empleats domèstics (363)

Venedors de botigues i magatzems (222)

Personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars (163).

Els contractes indefinits en l´ocupació dels empleats domèstics va suposar el 18,35% de la contractació indefinida de les dones d´aquest col·lectiu, un pes molt superior al què hem vist per la dels cambrers assalariats dels homes de la mateixa edat.

Quant creuem les dades de les dues taules (3.7 i 3.7.1) veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a dones la que presentà un pes major fou la dels empleats domèstics amb un 92,37% per 363 contractes sobre 393. La va seguir la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (74,56%; 126/169) i la dels altres empleats administratius sense tasques d´atenció al públic ncaa (69,17%; 83/120).

Tres ocupacions més van superar el llindar del 50%:

Operadors de màquines de cosir i brodar (62,79%)

Venedors de botigues i magatzems (58,42%)

Cosidors a mà, brodadors i similars (53,62%).

Si ho comparem amb la informació dels homes del mateix col·lectiu és evident que d´entre les 50 ocupacions amb més contractes el col·lectiu femení ha assolit un nivell superior de qualitat en els contractes si prenem com a indicador el pes dels contractes indefinits en què han superat el llindar del 50% 6 ocupacions, davant de les 3 del col·lectiu masculí.

En les taules 3.8 i 3.8.1 següent, veurem com hi va haver ocupacions amb pesos de la contractació indefinida majors.

La taula 3.8 permet veure totes les ocupacions que van generar algun contracte l´any 2016 per a persones major de 45 anys i el tipus de contracte que va ser, i classificat per grans grups i grups principals d´ocupació.

Si prenem com a referència els grans grups veiem que aquell que va generar un còmput més elevat de contractes va ser el de les Ocupacions elementals amb 8.491. Aquest grup va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys per bé que la qualitat de l´ocupació no fou gaire elevada tenint en compte que només el 12,75% d´aquests contractes van ser indefinits. El grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors va generar 5.705 contractes, el 23,55% del col·lectiu amb un 16,53% de contractes indefinits.

La resta de grups van concentrar, cada un, menys del 15% dels contractes formalitzats per aquest col·lectius. El grup en què el pes de la contractació indefinida fou major va ser en el dels Directors i gerents amb un 76,12%. La naturalesa de les tasques a desenvolupar amb un càrrega de responsabilitat important fa pensar que sigui lògica una major contractació indefinida. Com ho és també, en part, en el grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina en què va ser del 52,71%. Dins d´aquest gran grup el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida fou major (54,84%) per bé que en dels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic també van superar el llindar del 50% (51,23%). En cap altre gran grup d´ocupació o grup principal d´ocupació la contractació indefinida va suposar almenys el 50% de la contractació, de fet, ni s´hi va acostar. Sí que hi ha però, diferències importants entre grups principals que conformen el mateix grup ocupacional.

Ens referim ara a la taula 3.8.1, en què podem veure les ocupacions a 4 dígits classificades per grans grups i grups principals d´ocupació segons el volum total de contractes i sexe i el pes de la contractació indefinida per ocupació i sexe. Això ens permet obtenir una comparativa directa entre sexe quant al grau de contractació indefinida per una mateixa ocupació. No entrarem al detall de cada ocupació primària per bé que, a grans trets, és cert que en algunes detectem un biaix cap a un sexe o un altre d´acord amb la naturalesa de la tasca i la tradició dins del mateix col·lectiu.

Tenint en compte els grans grups d´ocupació allò que més crida l´atenció és el fet que només en un gran grup el pes de la contractació indefinida va superar el llindar del 50% en tots dos sexes. Va ser en el dels Directors i gerents en què pels homes fou del 83,33% i per les dones del 57,89%. Tot i això, la diferència entre tots dos sexe va ser de més 22 punts percentuals. La diferència va ser de més de 26 punts percentuals en el grups dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina, en aquest cas però amb un major pes de la contractació indefinida entre les dones, del 62,47%, que no entre els homes (36,07%). Aquest és el grup d´ocupacions en què els nivells de la contractació indefinida foren majors en tots dos sexes després del grup dels Directors i gerents.

Les diferències van ser importants també en els grups dels Treballadors qualificats de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres i en el dels Artesans i treballadors de les indústries manufactureres i la construcció en què la contractació indefinida masculina superà en prop de 21 punts percentuals i més de 15 punts percentuals, respectivament, la indefinida femenina. En aquests dos casos els contractes indefinits formalitzats per dones van ser, pràcticament, testimonials. Les diferències entre sexes sembla que s´escurcen quan menys pes té la contractació indefinida en tots dos casos.

Pel que fa els grups principals les diferències més intenses, en punts percentuals del pes de la contractació indefinida, van produir-se en els següents:

Empleats d´oficines amb tasques d´atenció al públic en què fou del 62,54% per les dones i del 30,13% pels homes i, per tant, una diferència de més de 32 punts percentuals.

Aquest diferència va ser del 23,24% en el grup dels treballadors no qualificats en serveis (excepte transport) en què la contractació indefinida fou del 36,66% per les dones i del 13,42% pels homes.

En el grup principal dels constructors i operadors la diferència va ser de 20,35 punts percentuals per un pes del 20,83% entre els homes i dels 0,48% per les dones.

La diferència més minsa es va registrar en el grup dels operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors en què el pes dels contractes indefinits va ser del 27,25% pels homes i del 26,35% per les dones, menys d´un punts percentual de diferència.

TAULES:

El tèxtil, motor industrial del Maresme en ocupació i facturació

2 agost 2018

El 13,8% de la facturació del Maresme prové de les indústries tèxtils maresmenques. Aquest és el primer subsector en termes de facturació de la comarca i, a més, guanya pes dins el conjunt de la demarcació de Barcelona. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les empreses tèxtils del Maresme van generar, el 2017, 6.079 llocs de treball, el 31,11% del total del sector industrial comarcal.

L’anàlisi sobre el comportament del tèxtil maresmenc durant 2017 confirma la seva recuperació. Encara falta camí a còrrer per arribar a les dades prèvies a la crisi de 2008, però ja portem 4 anys consecutius de remuntada. L’any passat va generar un 0,80% més de llocs de treball que l’any anterior, es van reduir a 2 els procediments de regulació d’ocupació i van augmentar els comptes de cotització.

A més, segons les dades del Registre Mercantil, les indústries tèxtils són les que ocupen el primer lloc a la comarca en termes de facturació (el 13,8% del total). Aquest percentatge és superior en una dècima al registrat el 2016. A això s’afegeix el pes dins de la demarcació de Barcelona. Les dades indiquen que les empreses maresmenques facturen el 23,7% del subsector en aquest àmbit geogràfic.

Les dades de 2017 indiquen que les indústries tèxtils maresmenques van generar un 0,80% més de llocs de treball arribant a una mitjana de 6.079. Contextualitzada, aquesta xifra assenyala que el 31,11% dels llocs de treball en el sector industrial comarcal són generats pel tèxtil.

Dins de les dues divisions en les que oficialment es divideix aquest subsector econòmic: indústries tèxtils i confecció de peces de vestir és aquesta darrera la que ha tingut un millor comportament amb increments més remarcats.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Situació Laboral de les Indústries Tèxtils al Maresme. 2017. Les dades més remarcables es troben a la següent infografia interactiva: