ALERTA METEOROLÒGICA al Maresme Nord per tempestes
Alumnes de l’IES Argentona visiten el CAAD Maresme
Un grup d’alumnes de 3er d’ESO de l’IES Argentona ha visitat el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia del Maresme (CAAD) per conèixer de prop el treball que es realitza en aquest Centre i la situació dels gossos i gats que han estat abandonats.Els alumnes de l’IES Argentona han pogut comprovar de primera ma les conseqüències de la irresponsabilitat dels ciutadans que abandonen les seves mascotes. Uns efectes negatius per als propis animals, però també per a la societat que hi ha d’abocar esforços personals (voluntariat) i econòmics (recursos publics i privats) per intentar que aquests gossos i gats no circulin perduts pels llocs públics i estiguin atesos en condicions mentre no troben una nova llar. El CAAD Maresme té acollits més de dos cents gossos i una trentena de gats (molts d’ells cadells) que han estat abandonats en algun dels 18 municipis adherits al servei: Alella, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tiana i Tordera. Els alumnes de l’IES Argentona, a banda d’escoltar les explicacions sobre la formació necessària per treballar en un Centre d’aquestes característiques i sobre el funcionament del servei, han entrat en contacte amb els animals i han col·laborat en les tasques que realitza diàriament el personal del Centre. Els joves han realitzat aquesta visita dins del programa educatiu El carrer un espai per preguntar, ensenyar i aprendre que duen a terme els alumnes de l’aula oberta de l’IES Argentona i que té com a finalitat conèixer i participar de la realitat propera de la seva vila. En el cas concret de la visita al CAAD Maresme, l’objectiu educatiu ha estat de conscienciació envers els animals, la seva adopció i la cura i atencions que necessiten. Tant per part del Centre com del professorat i de l’alumnat la valoració de l’experiència ha estat molt positiva. És més, els joves s’han compromés a col·laborar en les properes campanyes de sensibilitació ciutadana que es duran a terme des del CAAD Maresme per incentivar les adopcions dels animals acollits al Centre.
-Podeu accedir a l’àlbum de fotos de la visita, clicant aquí
-Podeu accedir a la pàgina web amb els animals en llista d’adopció, clicant aquí
Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró
L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.
Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.
El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.
Aigua regenerada
Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.
El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.
Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.
El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.
L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.
La depuradora de Mataró
El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.
Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.
El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.
Ocupacions que han contractat més dones
L´any 2016 les dones van formalitzar un total de 51.238 contractes, 7.609 d´indefinits i 43.629 de temporals. És a dir, només prop del 15% dels nous contractes van ser de caràcter indefinit. Aquest col·lectiu va signar el 49,35% del total de contractes generats a la comarca al llarg de l´any 2016.
Un total de 348 ocupacions primàries van generar almenys un contracte per a una dona al llarg de l´any. En van ser 262 amb algun contracte indefinit i 320 amb algun contracte temporal.
De les cinc ocupacions primàries amb més contractes generats, dues foren del grups d´Ocupacions elementals, dues del grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors i una del grup dels Tècnics i professionals de suport.
L´ocupació primària que va generar més contractes (vegeu taula 2.1) fou la dels Peons de les indústries manufactureres amb un total de 5.664. Només l´1,85% d´aquests contractes van ser indefinits. D´entre les 50 ocupacions primàries amb més contractes a dones només en 3 casos el volum de contractes indefinits va superar el llindar del 50%. Foren –de major a menor percentatge- les dels dissenyadors de productes i peces de vestir (58,54%; 120), una ocupació directament relacionada amb les indústries tèxtils i de la confecció amb un paper històric a la comarca, la dels agents i representants comercials (51,36%; 132) i la dels empleats domèstics (50,36%; 698).
Pel que fa les 25 ocupacions amb més contractes indefinits el primer lloc l´ocupà la dels venedors de botigues i magatzems amb 996 contractes, una concentració del 13,09% dels contractes indefinits formalitzats per dones, la mateixa posició que ocupà un any abans. L´ocupació de cambrers assalariats la va seguir amb 791 contractes, el 10,40% del total d´indefinits, i tot seguit la dels empleats domèstics amb 698 contractes (9,17%). Bo i això, el grau de contractes indefinits en aquestes ocupacions fou, respectivament, del 21,17%, 14,79% i del 50,36%.
Veurem més endavant com hi ha hagut ocupacions en què el pes de la contractació indefinida ha estat major.
 TAULES: |
| |
| |
La Mostra Literària del Maresme celebra la seva quarantena edició
La Mostra Literària del Maresme gaudeix d’una excel·lent salut. Aquest 2023 arriba a la seva quarantena edició batent rècords de participació. Amb la incorporació d’Alella, concursaran obres de 27 dels 30 municipis del Maresme. Només queden sense representació Pineda de Mar, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.
Per celebrar aquests 40 anys de vida, l’acte de lliurament de premis es farà al Masnou, el mateix municipi que va acollir la primera edició d’aquest certamen que, impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, promou la creació literària principalment entre els escolars maresmencs, encara que també facilita la participació de les persones adultes amb categories específiques.
La Mostra ha anat evolucionat i adaptant-se als nous temps. Així, des de fa uns anys a les categories per edats en prosa i poesia s’han sumat dos premis especials. Un per a microrelats i un altre per a obres presentades per persones amb discapacitat intel·lectual.
L’edició 2023 ja ha estat convocada i segueix els barems de les anteriors edicions. A més dels premis especials, es contemplen 6 categories en prosa i poesia:
Grup A: de 6 a 8 anys.
Grup B: de 9 a 11 anys.
Grup C: de 12 a 14 anys.
Grup D: de 15 a 18 anys.
Grup E: de 19 a 25 anys.
Grup F: a partir de 26 anys.
Les obres que arribaran a la Mostra Literària del Maresme seran les que hagin superat les fases locals organitzades pels ajuntaments participants.
Legislació sobre contaminació acústica
Model d’Ordenança Municipal reguladora del soroll i les vibracions
En aquest power point podreu veure les indicacions que dóna la Generalitat de Catalunya als ajuntaments per regular els sorolls i les vibracions.
Podeu accedir-hi Cliqueu aquí
- A Catalunya és vigent la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, aprovada pel parlament en data 22 de juny. Aquesta llei determina, entre altres coses, la potestat dels Ajuntaments per regular el soroll d´activitats, maquinària i infrastructures municipals, efectuar inspeccions d´ofici i fixar el soroll màxim que pot rebre la població.
- A nivell estatal és vigent la ley 37/2003, de 17 de novembre, del ruido, la qual s´ha desenvolupat amb els reials decrets 1367/2007 i 1371/2007 on s´estableixen per una banda els criteris de zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, i per altra s´aprova el document bàsic de protecció front el soroll del codi tècnic de l´edificació.
- Actualment està en discussió l´Avantprojecte de Reglament de la llei 16/2002
EL TEMPS: Estable i assolellat.
Avui
/ Demà
/ Demà passat
{:}dema{:}PREDICCIÓ PER AL DIA 19-11-2010.
Ambient assolellat a tota la comarca durant el matí però amb el pas de les hores la nuvolositat anirà en augment i al final de la tarda el cel estarà ennuvolat. No s’esperen precipitacions. Els vents seran fluixos força 2 a 3, de component Sud-oest. Mar arrissada augmentant a marejol a partir de mig matí a tota la costa de la comarca. Les temperatures màximes es mantindran sense canvis destacables i aniran dels 13 als 16 graus mentre que les mínimes baixaran lleugerament i aniran dels 3 i els 8 graus.
{:}dp{:}PREDICCIÓ PER AL DIA 20-11-2010.
Passarà una línia frontal que farà que la nuvolositat sigui abundant a tota la comarca i durant tota la jornada. Durant el matí s’esperen precipitacions en forma de pluges febles i poc abundants. Els vents seran fluixos força 2 a 3, de component molt variable. Mar en estat de marejol a tota la costa de la comarca. Les temperatures màximes baixaran i aniran dels 11 als 13 graus mentre que les mínimes pujaran lleugerament i aniran dels 5 als 9 graus.
Imatges del I Challenge Costa de Barcelona-Maresme
4 d’octubre de 2009
Les fotos que aquí es reprodueixen han estat fetes per Foto-Film Calella que ha col·laborat amb el I Challenge Costa de Barcelona-Maresme aportant l’experiència i el treball dels seus associats.
L’índex d’incidència de sinistralitat laboral al Maresme supera el provincial i el català
Les dades de sinistralitat laboral del primer trimestre de l’any mantenen la tendència a l’alça. Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de sinistres registrats supera els del trimestre anterior i, també, els interanuals. La dada més preocupant és que l’índex d’incidència del Maresme, que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social, és força superior al provincial i al català.
El primer trimestre de l’any 961 treballadores i treballadors van haver d’agafar baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina. Aquesta xifra representa un increment del 7,49% respecte al trimestre anterior i d’un 6,07% en comparació al mateix període de 2017.
L’anàlisi detallada de les dades indica una elevada masculinització dels sinistres donat que en un 66,49% han afectat homes. Pel que fa al grau de gravetat, el 99,48% van ser de pronòstic lleu i només es van comptabilitzant 5 de greus, 3 d’ells a la construcció i els altres 2 a la agricultura. Aquests dos sectors econòmics són justament els que presenten un Índex d’incidència de sinistralitat més elevat. En el cas de l’agricultura s’enfila als 14.606,74 per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social i en el de l’agricultura se sitúa en 2.890,71 per cada 100.000 afiliacions. La indústria ocupa el tercer lloc amb un Índex de 1.100,71 i els Serveis tanquen la llista amb 775,07.
L’Índex comarcal és del 968,10, molt per sobre del 825,45 provincial o del 865,83 català. El Maresme manté un Índex d’incidència de sinistralitat laboral molt superior en tots els sectors econòmics, a excepció de la índústria.
Podeu ampliar aquesta informació en el següent informe: