Formalitzada l’adhesió del Consell Comarcal del Maresme a l’AMTU

15 març 2021

El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, i el vicepresident primer, Joaquim Arnó, han mantingut una primera reunió amb la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, en el decurs de la qual s’ha formalitzat la nova via de col·laboració després que el Ple del CCM del 23 de febrer aprovés l’adhesió comarcal a l’Associcació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.

A partir d’ara, l’AMTU assessorarà tècnicament el Consell Comarcal del Maresme per concretar i prioritzar actuacions en matèria de connectivitat en bicicleta i a peu, l’estructuració d’una xarxa de carrils bici interurbans i d’aparcaments segurs per a bicis, i d’itineraris interurbans per a vianants, i també en projectes que han de millorar l’oferta i els temps de trajecte en transport públic.

Aquesta no és la primera col·laboració entre els dos organismes.

El Consell Comarcal ja va encarregar a l’AMTU, l’any 2016, un primer estudi sobre la
viabilitat d’implantar sistemes de transport a la demanda (TAD) al Maresme. Arran d’aquest estudi l’AMTU va implementar, posteriorment, serveis TAD en els municipis de Pineda de Mar, Santa Susanna, Alella i Palafolls i actualment també s’encarrega de gestionar-los.

A més del Consell Comarcal, 26 ajuntaments del Maresme estan adherits a l’AMTU.

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

14 maig 2021

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

16 juliol 2021

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe:

La contractació al Maresme l’any 2020. Balanç de la crisi per la Sars-CoV-2

El Consell Comarcal redissenya la seva imatge corporativa

22 octubre 2021

El Consell Comarcal del Maresme estrena imatge corporativa remarcant el seu caire institucional i mantenint la seva fidelitat als trets distintius que l’han acompanyat des del seu naixement: les onades i el blau mediterrani.

La nova aposta gràfica és molt més permeable que la seva antecessora facilitant la seva adaptació als nous requeriments de la comunicació online i, a la vegada, sent més compatible amb els logotips institucionals amb els quals conviu habitualment: ajuntaments, Generalitat i Diputació.

Les onades, que donen identitat al Consell Comarcal des de la seva constitució l’any 1988, continuen ocupant el centre visual de la nova imatge corporativa. Ara queden emmarcades -seguint l’estil de la majoria d’administracions locals i comarcals- en un rombe que s’eixampla simbolitzant l’expansió i el dinamisme de l’administració comarcal.

Una altre dels canvis introduïts és el tipogràfic que remarca clarament el pes territorial del Consell focalitzant la visió en el nom de la comarca. L’aposta del Consell Comarcal del Maresme per ser una administració propera i transparent es recull en la substitució de la caixa alta i la utilització de minúscules. A més, s’abandona la verdana i s’hi incorpora la Work Sans per facilitar la lectura i aportar a la marca un aire més amable i proper.

Aquest és el tercer redisseny que el Consell Comarcal del Maresme fa de la seva imatge corporativa. La primera modificació es va fer el 2003 i la segona el 2012.

Baixa l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

6 abril 2022

Després de tres mesos consecutius amb lleugers increments de la població desocupada, tots els sectors econòmics del Maresme registren una disminució de l’atur. L’únic col·lectiu que pateix un increment en el nombre de persones que cerquen feina és el SOA (sense ocupació anterior).

Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ha tancat el mes de març amb 23.228 persones registrades a les Oficines d’ocupació com a demandants de feina. Són 236 menys que el mes anterior el que, en termes percentuals, representa una disminució intermensual de l’atur de l’1,01% i del 24,39% en comparació amb el mateix període de 2021.

La major part de les persones sense feina a la comarca pertanyen al sector Serveis (71,95%). Segueix la indústria (12,19%), construcció (7,88%) i l’agricultura (1,92%). El 6,05% restant són demandants de feina sense ocupació anterior.

Durant el mes de març, tots els sectors econòmics han millorat les seves xifres d’ocupació, sent la indústria la que ha registrat un descens percentual de l’atur més elevat. En segon lloc, els serveis, seguits de l’agricultura i la construcció. La nota discordant la posa el col·lectiu SOA que registra un increment de l’atur del 0,52%.

El descens en la desocupació no s’ha traslladat homogèniament a tots els municipis del Maresme. 9 d’ells (Arenys de Mar, Argentona, Dosrius, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, El Masnou i Tordera) han comptabilitzat més habitants a l’atur i Arenys de Munt ha mantingut les xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur:

Lliurament de premis del 2n concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere

16 setembre 2022

Arenys de Munt acollirà el proper divendres, 23 de setembre, l’acte de lliurament de premis de la segona edició del concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere impulsat pel Consell Comarcal del Maresme.

L’acte, organitzat en col·laboració amb l’Ajuntament d’Arenys de Munt i l’Associació Amunt LGTBI, es farà a les 19h a la Sala de Plens de la Masia Can Borrell i comptarà amb l’assistència de la consellera delegada d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme, Meritxell Romero Pinet, l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sánchez Camps i la regidora d’Igualtat del municipi, Maria Àngels Gros Argelés.

En el decurs de l’acte, hi haurà una presentació de llibres LGTBI a càrrec de Valentina Miserachs González i Amunt LGBTI

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme per a 2023 augmenta un 5,3% arribant a gairebé 55 milions d’euros

23 desembre 2022

El Consell Comarcal del Maresme començarà 2023 amb el seu pressupost aprovat. Els comptes es van debatre en el Ple celebrat dimarts i van comptar amb els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCAT), els vots contraris del PSC i les abstencions dels grups comarcals CUP, ECG i C’s. També s’hi va abstenir el conseller no adscrit Francesc Guillem.

El pressupost 2023 del Consell Comarcal ascendeix a 54.925.677,01 €, una quantitat en la qual està incorporat el projecte de pressupost del Consorci de Turisme Costa del Maresme (588.390,30 €). És el pressupost més elevat de la història del Consell Comarcal del Maresme amb un increment, respecte al d’aquest any, de 2.805.658 euros.

S’ha de tenir en compte que el pressupost comarcal és finalista deixant només un marge d’acció a la institució de menys del 5%. Tot i això, a hores d’ara, el Consell Comarcal del Maresme és una administració sanejada econòmicament, si bé preveu un endeutament de l’1,44% per a finals de 2023 motivat pels préstecs que sol·licitarà per dur a terme les obres de rehabilitació adients perquè l’edifici que alberga les oficines comarcals sigui sostenible i per a l’adquisició de nous espais per donar reposta a les necessitats dels serveis que estan en fase de creixement.

El pressupost 2023 incorpora, dins el marge de maniobra del Consell Comarcal, el compromís d’actuacions proposades pels grups de l’oposició com ara la reedició de la convocatòria d’ajuts a persones autònomes que han iniciat un negoci (proposta de Ciutadans i del conseller No Adscrit); inversions en energies renovables (proposta de Ciutadans).

També les propostes d’En Comú Guanyem de reforçar de personal per gestionar la renda Mínima Garantida, recursos per accions dins la Setmana de la Mobilitat, estudi de millora de l’eficiència de les policies locals, la implementació d’un servei mancomunat de salmavent i Socorrisme a les platges, campanya de divulgació del CAAD Maresme i el concepte de què els beneficis de la gestió de l’aigua al Maresme Nord es reinverteixin en accions mediambientals.

Igualment, el govern comarcal ha assumit les peticions del grups comarcal socialista respecte a la posada en marxa de l’expedient electrònic al Consell Comarcal, la millora de les instal·lacions del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics del Maresme, la dotació de recursos tècnics, jurídics i econòmics per als àmbits de debat del litoral, la mobilitat i la serralada litoral i dotació econòmica per a projectes supramunicipals

El pressupost per àrees

Medi ambient i Canvi climàtic, Serveis a les persones i Equitat i acció social són les tres àrees que aglutinen el 91,6% dels ingressos comarcals.

Medi Ambient té uns ingressos de 27.811.295,12 euros. Les principals novetats que incorpora per a 2023 són la dotació de més de 2,4 milios d’euros per a la construcció de dues noves estacions depuradores d’aigües residuals: l’EDAR Terra Brava i l’EDAR Àgora Parc. Ambdues en el terme municipal de Tordera. A més, planteja la consolidació del Consell Comarcal com a Entitat Local d’Aigua (ELA), accions per l’adaptació del territori al canvi climàtic i l’adaptació del servei de recollida de residus a la nova normativa europea d’obligat compliment l’any 2025.

Serveis a les persones (11.170.074 euros) presenta un increment del 5,74% en ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques amb una partida per a 2023 de 8.125.597,60€. També comptabilitza un increment en la dotació dels serveis de transport i menjador escolar per donar resposta a l’augment de preus dels carburants.

Com a novetat, preveu la posada en marxa del nou Ens d’Habitatge Social i Assequible, amb un pressupost inicial de 150.000€, per fomentar, promoure i gestionar l’habitatge social a la comarca i facilitar-ne l’accés. I, en matèria cultural, es contempla una partida per la commemoració del 175è aniversari de la primera línia de ferrocarril, dotacions per donar continuïtat al Consell de Cultura del Maresme i per a una nova convocatòria de subvencions a entitats culturals de la comarca.

Equitat i Acció Social preveu uns ingressos d’11.170.074,35€ que permetran mantenir els serveis que es presten des d’aquesta àrea, la consolidació de professionals de reforç dels equips bàsics de serveis socials i de l’equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), així com la priorització d’altres programes de lluita contra la pobresa i per la inclusió social. Destaquen les polítiques d’abordatge del sensellarisme i la continuïtat del projecte Sostre 360 per atenció del jovent sense llar.

Tanmateix, es mantindran els ajuts d’urgència social, els serveis de l’Oficina d’Atenció als drets Energètics i l’atenció i acompanyament a les persones susceptibles de tramitar l’ingrés mínim vital.

D’altra banda, es desenvoluparà el Pla de Participació sociocultural de les persones grans en els municipis de menys de 20.000 habitants, es donarà suport als municipis per al desenvolupament del programa Temps per Cures i es millorarà el sistema de resposta integral per a dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles.

Promoció Econòmica tindrà uns ingressos d’1.273.256,60€ que s’invertiran en el desplegament d’actuacions per fomentar i millorar l’ocupació i el mercat laboral i ajudar a enfortir el teixit empresarial mitjançant la implementació de diversos programes i el manteniment del serveis que ja s’estan prestant de foment de l’emprenedoria, suport a l’empresa, foment de les activitats agroalimentàries, ajut a la inserció laboral de persones amb malalties mentals, ajut a joves en el trànsit entre el sistema educatiu i el món laboral…..

La novetat serà la incorporació d’un nou servei de dinamització de l’oferta industrial i l’acompanyament en el procés de digitalització a les empreses ubicades en municipis de menys de 20.000 habitants.

Dins d’aquesta àrea estan inclosos els serveis comarcals de Joventut, que consolida i reforça la seva estructura i l’acció a la comarca, i Consum que mantindrà la seva activitat d’informació i tramitació de les consultes, queixes, reclamacions, denúncies o sol·licituds d’arbitratge per part de les persones consumidores.

Serveis als Municipis preveu uns ingressos de 907.270,15€ que permetran millorar les instal·lacions del Centre d’atenció d’animals domèstics de companyia (CAAD) ampliant espais per poder acollir la creixent demanda dels ajuntaments.

Es mantindran també els serveis de Salut pública i Borses comarcals. Aquest darrer servei reforçat després de l’èxit de la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local.

Planificacio estratègica compta amb uns ingressos de 58.166,00€ i al llarg de 2023 continuarà treballant en la recerca de finançament per tirar endavant projectes supramunicipals que ajudin a millorar el benestar de les persones i el territori. Així mateix, durant el primer trimestre de l’any culminarà la senyalització i geolocalització de la Ruta de la Guerra Civil. L’Àrea també projecta l’ampliació d’ajuntaments (de 19 a 22) amb connexió troncal a la Xarxa comarcal de banda ampla del Maresme.

Innovació pública i tecnologies parteix amb una previsió modesta d’ingressos (7.800,00€), però contempla importants accions per facilitar que els ajuntaments més petits de la comarca puguin adequar els seus procediments administratius i la relació amb la ciutadania a l’entorn digital. També crearà espais col·laboratius amb els municipis per tractar, entre d’altres, matèries tan rellevants com la ciberseguretat.

Serveis generals i d’Organització i Recursos humans és l’àrea que dona suport al conjunt de serveis del Consell Comarcal del Maresme. Per a 2023 compta amb uns ingressos de 2.319.820,52€. Al llarg de l’any vinent té com a grans reptes la consolidació de l’administració electrònica i l’administració sense papers i la implantació de sistemes d’eficiència energètica en el funcionament ordinari del Consell Comarcal amb la substitució de la xarxa de vehicles i l’adequació de la seu comarcal. A més de desplegar les accions per garantir els principis ètics i les bones pràctiques de l’administració.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les xifres més destacades del Pressupost 2023 aprovat pel Ple celebrat dimarts

Oberta la convocatòria d’ajuts del lloguer o cessió d’ús per a persones de 35 anys o menys

23 març 2023

Del 23 de març al 5 d’abril (inclòs)

INSCRIPCIONS

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ha obert la convocatòria 2023 d’ajuts del lloguer o cessió d’ús per a persones de 35 anys o menys.

Són subvencions per al pagament del lloguer o cessió d’ús d’habitatges o habitacions que tenen els objectius de facilitar l’accés i la permanència a l’habitatge a sectors de la població en risc d’exclusió social i de facilitar l’emancipació a joves de fins a 35 anys.

L’ajut serà -en funció del que estableix la convocatòria- d’un màxim de 250 euros mensuals i un mínim de 20€/mes per habitatge i el poden sol·licitar les persones que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge, una habitació o en tinguin la cessió d’ús i els seus ingressos no sobrepassin els 23.725,79€ a l’any.

A més, el preu del lloguer no pot excedir de 950€/mes en el cas de l’habitatge i de 450€ si es tracta d’una habitació.

TRAMITACIÓ

TELEMÀTICAMENT

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

Seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme: enviant una instància genèrica

Agència de l’Habitatge: Portal de tràmits

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h

S’ha d’aportar la sol·licitud de l’Ajut juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de
lloguer pagats de l’any 2023, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent
per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

DOCUMENTACIÓ

La documentació necessària per acreditar els requisits que es demanen a la convocatòria, llevat dels casos en què l’Administració pugui fer la consulta (marcats amb un (*), és:

Documents d’identitat:
- Document nacional d’identitat (DNI) vigent (*)
- Ciutadans de la Unió Europea: el certificat de registre de ciutadans de la Unió europea vigent.
- Estrangers no comunitaris: NIE i la targeta d’identitat d’estranger (TIE) (*)
Certificat o volant de convivència que acrediti el domicili de la persona sol·licitant i de les persones que formen la seva unitat de convivència.(*)
Justificant dels ingressos de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres de la unitat de convivència en edat laboral. Segons el cas, cal acreditar-los de la manera següent:
- Declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent al període impositiu immediatament anterior amb termini de presentació vençut en la data de presentació (any 2021), de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres que formen la unitat de convivència, i que estiguin en edat laboral. (*)
- Certificat d’imputacions de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) o el corresponent certificat de les pensions o ajuts exempts de tributació, si hi ha membres de la unitat de convivència que no estan obligats a presentar la declaració de l’IRPF. (*)
- Els sol·licitants que hagin començat a treballar l’any 2022, hauran d’aportar un certificat d’imputacions subministrat per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) corresponent a l’exercici 2022 i/o els certificats de les empreses on s’hagi treballat o el corresponent de les pensions o ajuts exempts de tributació, així com l’informe de la vida laboral.
Llibre de família, si s’escau.
El contracte de lloguer o de cessió d’ús a nom de la persona sol·licitant, que ha d’incloure el compliment de l’obligació de l’arrendatari del pagament de la fiança a l’arrendador, de conformitat amb la normativa vigent.
En el supòsit que el lloguer d’habitació el dugui a terme l’arrendatari de l’habitatge, caldrà disposar del consentiment escrit de l’arrendador
- En el cas que la persona sol·licitant que visqui a l’habitatge sigui el cònjuge de la persona titular del contracte, ha d’aportar la documentació acreditativa de l’atribució del dret d’ús sobre l’habitatge.
- En els casos de dones víctimes de violència de gènere que, com a conseqüència d’una ordre d’allunyament o sentència judicial tinguin atribuït l’habitatge com el seu domicili habitual i permanent, se’ls podrà reconèixer el dret de cobrament de la subvenció si justifiquen que es fan càrrec del pagament del lloguer.
Acreditació de la condició de víctima de violència de gènere, caldrà aportar mitjà de prova qualificat d’acord amb l’article 33 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Tots els rebuts de lloguer o cessió corresponents a l’any 2023 pagats fins a la data de presentació de la sol·licitud. Els rebuts han de ser per: transferència bancària, rebut domiciliat, ingrés en compte, Bizum o rebut emès per l’administrador de la finca. En els rebuts ha de constar el nom de l’arrendatari, el de l’arrendador, el concepte i la mensualitat.
Imprès normalitzat, o document equivalent, a nom de la persona sol·licitant amb les dades bancàries del compte on s’ha d’ingressar la subvenció. DOCUMENT DE SOL.LICITUD DE TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA
Document acreditatiu de ser jove extutelat/ada.
Documentació acreditativa de reunir les condicions per poder ser subjecte del Pla de protecció internacional a Catalunya, segons l’Acord de Govern de 28 de gener de 2014.
Títol de família nombrosa vigent. (*)
Títol de família monoparental vigent. (*)
Acreditació del Departament de Drets Socials, en el cas de les persones amb alguna discapacitat. (*)
Certificat de no tenir deute amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).(*)

Empat a 9 escons entre el PSC i Junts al Consell Comarcal del Maresme

31 maig 2023

8 forces polítiques, una més que en aquest mandat, ocuparan l’hemicicle del Consell Comarcal del Maresme el mandat 2023-2027. Repeteixen ERC, JUNTS, PSC, PP, Comuns i Cup (però amb diferent pes dins de la corporació); desapareixen Ciutadans i entren dues noves forces: VOX i Ara Pacte Local.

Les eleccions municipals del 28 de maig han capgirat la configuració comarcal situant el PSC com a primera força empatada a 9 escons amb JxCat. Les eleccions del 28 de maig han fet que el PSC hagi sumat 1 nou conseller comarcal i JxCat 3.

ERC, que fins ara ocupava la primera posició ha passat a ser tercera força amb 8 representants (n’ha perdut 4). Per la seva banda el PP que l’any 2019 havia obtingut un escó ara tindrà 2 representants i passa a ser la quarta força comarcal.

Els Comuns mantenen en 2 la seva presència comarcal i la CUP perd 1 representant.

Per la seva banda, VOX entra al Consell Comarcal del Maresme amb 1 representant i també tindrà presència comarcal Ara Pacte Local, la plataforma municipalista creada per El PDeCAT i Ara Catalunya.

El plenari del Consell Comarcal es reparteix computant 2/3 dels vots obtinguts per cada força política o agrupació d’electors en el Maresme i 1/3 del nombre de regidors que cada formació ha tret en el conjunt dels 30 ajuntaments.

Notícies