El Maresme ha registrat el millor tancament d’any, pel que fa a ocupació, des de 2010 amb una taxa d’atur del 15,84%. Segons reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les dades del mes de desembre han estat positives a la comarca en quant a ocupació: 516 persones aturades menys que al novembre i 3.346 menys si fem la comparativa amb les xifres de desembre de 2013.

El Maresme manté una taxa de desocupació superior en més d’un punt a la de la província de Barcelona  i a la del conjunt de Catalunya que es col·loca en els dos casos en el 14,6%. Tot i això, el percentatge de reducció de l’atur durant el passat mes de desembre ha estat més intens a la comarca. Mentre al Maresme ha disminuït d’un 1,41%, a nivell provincial la reducció ha estat de l’1,33% i el descens a nivell català ha estat del 0,98%.

La reducció del nombre de persones sense feina s’ha registrat en 21 dels 30 municipis de la comarca. No hi ha hagut variacions a Arenys de Munt, Caldes d’Estrac i Òrrius. En canvi, s’ha detectat un increment de la desocupació a Dosrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tiana.

Es troben per sobre la taxa d’atur comarcal els municipis de Pineda de Mar (21,13%), Mataró (20,04%), Tordera (17,56%), Malgrat de Mar (16,89%), Premià de Mar (16,85%), Calella (16,68%) i Sant Iscle de Vallalta (16,47%).

Aquest ha estat el millor desembre des de 2010 en què es va registrar una taxa de desocupació del 15,27%. El tancament 2011 va ser del 16,61%. El desembre de 2012 la taxa d’atur s’elevava al 17,80% i el 2013 finalitzava amb un 17,31% de la població activa maresmenca en situació d’atur.

Tot i la tendència positiva, encara hi ha 36.133 maresmencs i maresmenques inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) com a demandants de feina aturats i més de la meitat pertanyen al col·lectiu de 45 o més anys, un grup que aplega un important volum de persones aturades de llarga durada.  

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del Maresme del mes de desembre:

La xifra de persones aturades al Maresme s’ha reduït de 241 durant el mes de novembre situant el nombre de persones inscrites com a demandants de feina en 36.649 i una taxa d’atur comarcal del 16,1%. Segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme tenim 3.748 persones aturades menys que fa un any.

El descens en la xifra de persones aturades s’ha repartit per tots els grups d’edat, a excepció del col·lectiu de 25 a 29 anys que ha experimentat un increment del 0,23%.

Per sectors econòmics, el descens de l’atur s’ha registrat a l’agricultura, la indústria, la construcció i els col·lectiu de persones SOA (sense ocupació anterior). En canvi, la desocupació ha augmentat un 0,05% en els serveis.

Les xifres del mes de novembre són força positives en el balanç interanual tota vegada que tenim un 9,28% menys de desocupació que per les mateixes dates de l’any passat. Aquesta és una tendència que també es dóna a nivell provincial i en el conjunt de Catalunya. Tot i això, el Maresme es continua mantenint una taxa d’atur més elevada que a la província de Barcelona (14,8%) i al conjunt del territori català (14,7%).

La reducció de l’atur s’ha concentrat en 28 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, ha tingut una petita remuntada a Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Santa Susanna.

Igual que en el mes anterior, Pineda és el municipi amb una taxa d’atur més elevada (21,46%), seguit de Mataró (20,31%). A Alella, Cabrera de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana la taxa d’aturats no arriba al 9%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

Aquest 2014 s’ha trencat la tendència a la baixa dels accidents laborals que recollien les estadístiques d’anys anteriors. L’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, corrobora la tendència dels trimestres anteriors. El nombre de sinistres en el lloc de treball creix. En concret, entre els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar 700 accidents laborals al Maresme.

La xifra total de sinistres a la feina va augmentar percentualment el darrer trimestre en un 1,74%. La comparativa interanual encara és més significativa tota vegada que s’observa un augment de l’11,64%. Encara hi ha, però, més dades negatives: un treballador va perdre la vida i es va duplicar el nombre de ferits de pronòstic greu. 

Analitzant l’evolució de la sinistralitat per sectors, només es detecta una reducció trimestral del nombre d’accidents en el cas de la indústria, sector en el qual s’han comptabilitat 116 sinistres durant el passat trimestre.  La xifra sectorial es reparteix de la següent manera: agricultura (19), indústria (116), serveis (496) i construcció (69).

A banda de les dades relatives, la fórmula que s’aplica per poder fer una comparativa territorial és l’anomenat Índex d’Incidència. Aquest valor s’obté de posar en relació el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General de la Seguretat Social.

Aplicant aquesta fòrmula, a l’Índex d’Incidència del Maresme també es detecta un increment respecte als trimestres anteriors, una tendència que contrasta amb la provincial i amb la catalana que han registrat una davallada. L’Índex d’Incidència del Maresme es situa en 846,68 accidents laborals amb resultat de baixa per cada 100.000 afiliats, un valor superior al províncial (726,38 / 100.000) i al català (784,58  / 100.000). 

El Conseller Delegat de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme, Santi Fontbona, ha expressat la seva preocupació per aquestes xifres i ha avançat que “haurem d’estudiar més a fons les dades per intentar saber perquè es produeix aquesta remuntada i què podem fer des de tots els àmbits afectats per reduïr-les“.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

Els dies 28, 29 i 30 de novembre

Segons ha informat Meteomar, el servei de meteorologia del CCM, per .divendres s´esperen precipitacions abundants que, a més de superar els 30 litres per metre quadrat, podran ser intenses.

Dissabte continuaran les pluges molt abundants i acumularan més de 50 litres amb xàfecs tempestuosos de forta intensitat. El vent de llevant es reforçarà amb cops que podran superar els 60 km/h i la mar s´alterarà amb forta maror i àrees de maregassa (onades de més de 4 metres).

Finalment diumenge encara plourà de forma abundant, més de 20 litres amb intensitat moderada. En vent serà del Nord i Nord-est amb cops que superaran els 80 km/h. Temporal marítim amb maregassa a tota la costa del Maresme.

Meteomar està seguint l’evolució de la pertorbació i anirà informant dels canvis que es vagin produint.

El mes d’octubre s’ha tancat amb 893 nous maresmencs i maresmenques a l’atur, una xifra que representa un increment de la desocupació a la comarca del 2,48% respecte al mes anterior. Tot i això, la lectura positiva és que hi ha gairebé 3.000 aturats menys que fa un any, és a dir, un -7,49%.

L’informe mensual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata que l’ocupació al Maresme ha tingut un comportament molt similar al de la província i al del conjunt de Catalunya, on també s’han registrat augments de l’atur respecte al mes de setembre i davallades en la comparativa interanual.

L’augment en la desocupació maresmenca ha afectat tots els sectors, tret de la construcció; i tots els grups d’edat. En comparació amb les dades de 2013, l’atur baixa als serveis, la construcció i la indústria i puja a l’agricultura i entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En tots els grups d’edat es reflecteix una reducció interanual de la desocupació.

La taxa d’atur maresmenca es col·loca en el 16,17%, un percentatge que es manté superior al provincial (15,0%) i a la mitjana catalana (14,9%). 

Les variacions del mes d’octubre han posat Pineda de Mar al capdavant dels municipis amb més població sense feina (el 20,91%), seguit de Mataró que registra un atur del 20,58%. També superen la mitjana comarcal Tordera (18,26%),  Sant Iscle de Vallalta (17,79%), Premià de Mar (17,29%),  Calella (16,26%) i Malgrat de Mar.(16,26%). 

Paral·lelament, en 7 municipis de la comarca, la taxa d’atur no arriba al 10%: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt, Teià i  Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal: 

La cita es consolida com la trobada professional més important del sud d´Europa en valorització energètica de residus

El Congrés RECUWATT (Reciclatge i Energia) sobre valorització energètica de residus té tot a punt per iniciar la 3a edició, que tindrà lloc a l´Auditori del TecnoCampus de Mataró el 16 i 17 d´octubre. En aquesta ocasió RECUWATT fa una aposta clara per la internacionalització amb la presència d´experts de països com Argentina, Brasil, Àustria, Gran Bretanya, Mèxic o Kuwait. La cita es consolida, així, com la trobada professional més important del sud d´Europa en valorització energètica de residus. El Congrés va dirigit a tots els professionals amb responsabilitats en la gestió de residus, tant del sector públic com privat. RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme juntament amb l´Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

El Congrés va dirigit a tots els professionals amb responsabilitats en la gestió de residus, tant del sector públic com privat. RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme juntament amb l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat.

Com a novetat per a aquesta edició es fa un seminari/workshop internacional titulat “Advancing Sustainable Waste Management Worldwide. The Case of Catalonia/Maresme”, organitzat en col·laboració amb l’Earth Engineering Center (EEC) of the Columbia University i el WTERT (Waste-to-Energy Research and Technology Council)‑Greece/SYNERGIA. El seminari se centra en les tecnologies d’avantguarda per a la gestió sostenible de residus i la seva aplicació potencial. Se celebra a Mataró els dies previs al Congrés, del 13 al 15 d’octubre, i inclou visites tècniques a instal·lacions de tractament mecànic-biològic i valorització energètica d’última generació.

RECUWATT avança en internacionalització i assessorament a Llatinoamèrica i oportunitats de negoci

El dia previ al Congrés, 15 d’octubre, tindrà lloc també a Mataró la signatura de l’adhesió del Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme i l’Ajuntament de Barcelona a la Red Latinoamericana de Gestión de Residuos Sólidos. L’acord implica que des de Catalunya es farà una tasca de consultoria i acompanyament a diferents països llatinoamericans preocupats per la gestió dels seus residus i pels problemes sanitaris que els comporta no tractar-los. Actualment no existeix cap planta de valorització energètica a tot Llatinoamèrica, malgrat hi ha diferents països que comencen a treballar en projectes que, precisament, exposaran en el marc del Congrés.

Des del comitè organitzador es pretén en aquesta edició donar més rellevància a les oportunitats de negoci i networking, així com a la internacionalització de l’esdeveniment, amb especial atenció, precisament, als països d’Amèrica Llatina.

El Congrés estarà dividit en sis blocs: un primer on es debatran els reptes actuals i els horitzons de futur del sector; el Forum Contract (bloc que posa en contacte responsables de projectes internacionals a implantar amb empreses del sector); el bloc Sector i empresa, que mostra la visió del sector des del punt de vista dels principals patrocinadors; el bloc Economia circular i residus; una Taula rodona d’administracions i per últim el bloc Residus i societat, que mostra la visió internacional de la relació entre grans ciutats i la gestió de residus.

Entre els ponents destaca la intervenció en el Forum Contract de Manal Al-Duwaisan, enginyera civil gestora de projectes de Kuwait, país que està construint la seva primera planta d’energia renovable per fer front a l’alta generació de residus per càpita i el limitat espai als abocadors.

Altres ponents destacats són Andrew Richmond, director de la Política i estratègia per Energia i residus a l’Autoritat de Londres, que presentarà l’estratègia de gestió de residus municipals d’aquesta ciutat i la seva experiència en reducció de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle; i Rodrigo Atilano, director general de Serveis Urbans en la Secretaria d’Obres i Serveis de la Ciutat de Mèxic, que parlarà de les dificultats de Ciutat de Mèxic per gestionar les 12.753 tones de residus que genera diàriament una concentració urbana metropolitana de més de 23 milions d’habitants.

Després del reciclatge de residus, la valorització energètica és una oportunitat

La valorització energètica de residus constitueix una via de gestió posterior a la del reciclatge material i ha de ser prioritària prèviament a l’eliminació a través d’abocador, tal com estableix actualment la legislació europea i espanyola, i com s’evidencia de cara al compliment dels objectius de la UE plantejats per la Comissió per al 2030. Així es constata a través de les més de 400 instal·lacions en funcionament actualment a la UE.

El Consorci per al Tractament dels Residus del Maresme

El Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme és una entitat administrativa constituïda per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i 28 municipis de la comarca. Gestiona el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, que inclou una planta de tractament de la fracció resta, una línia de tractament de residus voluminosos, estacions de transferència de les diferents fraccions recollides selectivament (matèria orgànica, vidre, envasos i paper i cartró) i una planta de valorització energètica del rebuig.

El Centre té també un important paper en la generació energètica i la lluita contra el canvi climàtic, ja que és un dels generadors d’energies renovables més importants de Catalunya i un referent per la diversitat dels seus orígens (coberta fotovoltaica, reaprofitament del biogàs, valorització energètica del rebuig, aportació de vapor al Tub verd per destinar-lo a la climatització d’edificis).