Les dades mensuals de l’atur tornen a ser negatives. Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat un increment de les persones aturades, essent ja 33.344 els maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Aquesta xifra però, és un 9,61% inferior a la de fa un any. Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que aquest increment de la desocupació no ha afectat per igual a tots els municipis del Maresme. En 12 d’ells l’atur ha baixat.

Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, El Masnou, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar han vist reduir la seva xifra de persones sense feina. El volum però no ha estat suficient per compensar la pujada registrada als 18 municipis restants de la comarca. El saldo del mes d’octubre és de 585 persones més a l’atur, situant-se el volum de maresmencs i maresmenques sense ocupació en 33.345 i una taxa d’atur comarcal del 16,99%.

Si bé la comparativa mensual de les dades és negativa, la interanual aporta una visió més optimista. Respecte a l’octubre de 2014, hem aconseguit reduir l’atur en 3.546 persones, una xifra que a nivell percentual representa una reducció del 9,61%. La disminució de l’atur interanual ha estat més notable entre els homes. El col·lectiu masculí ha registrat una reducció de la desocupació del 12,72%, un percentatge que baixa al 6,73% entre les dones. En canvi, a l’anàlisi mensual s’intercanvien els papers i el col·lectiu masculí dobla el femení en augment de la desocupació (391 homes més aturats  davant de 194 dones).

Per segon mes consecutiu, l’anàlisi per sectors econòmics indica que la indústria i la construcció evolucionen més favorablement que els serveis, l’agricultura o el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). Mentre en aquests darrers puja l’atur, la construcció registra un descens de la desocupació de 53 persones i la indústria de 47. En la comparativa interanual són aquests sectors els que encapçalen el rànquing percentual de disminució de l’atur. En el cas de la construcció la reducció ha estat del 19,40% i a la indústria del 13,48%. L’agricultura, el SOA i els serveis se situen entorn al 7%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desemvolupament Local:

El Maresme és la segona comarca que registra un saldo migratori més elevat de Catalunya, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades referents a l’estadística de variacions residencials publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. El saldo migratori relaciona els moviments d’immigració i d’emigració d’un territori. En el cas del Maresme, les dades són en positiu donat que rep més població de la que perd. Aquest guany de població es deu a l’arribada de persones provinents d’altres comarques de Catalunya.

Les dades fan referència als moviments migratoris produïts el 2014, un any en el qual el Maresme va registrar una entrada de 15.807 nous residents i una sortida de 14.364 ciutadans el que dóna un resultat positiu de 1.443 persones. Aquesta xifra només la supera el Barcelonès que va tenir un saldo migratori positiu de 3.940 persones. En tercer lloc queda Osona amb un saldo net de 320.

L’anàlisi pormenoritzat dels moviments migratoris en el Maresme evidencia que el guany de població es deu a les migracions internes dins de Catalunya. L’any passat, vam rebre 9.751 catalans mentre 8.223 maresmencs es van traslladar a viure a altres comarques catalanes. El resultat, per tant, és d’un saldo migratori positiu de 1.528 persones.

Pel que fa als moviments migratoris generats amb la resta d’Espanya, registrem un saldo negatiu de 43 persones. 2.471 ciutadans van marxar del Maresme cap a altres indrets d’Espanya i vam rebre 2.428 ciutadans provinents d’altres punts de l’Estat.

Les migracions externes, els moviments residencials de les quals tenen com a destinació i/o origen l’estranger, també donen un saldo negatiu. A la comarca es van registrar 3.628 immigracions i 3.670 emigracions. Les entrades de població més nombroses són les del continent americà (751) seguides de les d’altres països de la Unió Europea (594). Pel que fa a emigracions, el destí majoritari dels maresmencs i maresmenques han estat països de la resta de la Unió Europa (491) i d’Amèrica (382).

Una dada curiosa és la feminització. El 72,1% del saldo migratori maresmenc correspon a dones.

Pel que fa a les dades a nivell municipal, només registren un saldo migratori negatiu 7 municipis: Premià de Mar (-138); Santa Susanna (-35); Sant Andreu de Llavaneres (-34), Malgrat de Mar (-28); Sant Cebrià de Vallalta (-16); Òrrius (-4) i Cabrera de Mar (-1). La xifra de municipis amb saldo migratori negatiu s’ha reduït respecte a l’anterior en el qual eren 11 els municipis maresmencs que van registrar més sortides que entrades de pobalció. 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de moviments migratoris al Maresme durant 2014 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de l’any en el qual es confirma la tendència a l’alça del nombre d’accidents en el lloc de feina. En aquest període es van comunicar 816 accidents de treball amb resultat de baixa laboral. Tot i que majoritàriament van ser lleus, el nombre de sinistres greus es va duplicar respecte al trimestre anterior.

La tendència maresmenca contrasta amb la de la província de Barcelona i de Catalunya que han registrat descensos del 6.03% i del 0,74% respectivament.

Les dades al Maresme del tercer trimestre de l’any indiquen que s’han produït 810 accidents laborals, un 13,97% més que el trimestre anterior i un 16,57% més en la comparativa interanual. Del total de sinistres registrats, 514 han tingut com a víctimes homes i 302  dones. L’augment de la sinistralitat ha afectat els dos sexes, però ha tingut més incidència sobre el col·lectiu femení amb una pujada percentual del 20,80%. En el cas dels homes, l’increment ha estat del 10,30%.

La part positiva és que el 99,2% dels treballadors i treballadores que han tingut un accident laboral han estat pronosticats de lleus. Només 6 accidentats van patir ferides greus i no s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal.

Les dades per sectors econòmics reflecteixen un increment de la sinistralitat als serveis (18,56%), a la construcció (8,57%) i a l’indústria (7,09%). En canvi, s’ha registrat una disminució al sector primari del 30%.

Traspassades aquestes dades a l’Índex d’incidència (relació entre el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social) que permet veure millor l’evolució dels accidenta al lloc de treball, el Maresme es manté al capdavant en accidents laborals. L’Índex maresmenc és de 957,43 accidents per cada 100.000 afiliats, mentre pel conjunt de la província és de 761,28 i a Catalunya és del 834,09.

Les xifres es mantenen més altes a tots els sectors econòmics, però és l’agricultura on hi ha una major nombre de sinistres en relació al volum de treballadors i treballadores. El seu Índex de sinistralitat arriba al 9523,81; segueix la construcció amb 2097,71, la indústria amb 998,55 i els serveis amb 866,80.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2015 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local: