Presentació del Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme que es disputarà el 29 de maig

23 maig 2011

El director de cursa del Challenge Costa de Barcelona-Maresme, Agustí Pérez, explicarà en roda de premsa les novetats de la tercera edició del Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme que tindrà lloc el diumenge 29 de maig. Més de 1.200 triatletes nedaran 1.900 metres en mar obert, correran en bicicleta 90 kilòmetres i completaran la seva participació en aquest triatló internacional corrent a peu mitja marató (21 km).

Data: 2011-05-23

Lloc: Sala Vicenç Ferrer del Consell Comarcal del Maresme

Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró (entrada per cantonada Avda. Maresme amb Avda. Jaume Recoder)

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

28 novembre 2023

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

Projecte executiu Xarxa Comarcal Banda Ampla del Maresme. Fase II

15 octubre 2013

Termini: 20 de novembre de 2013

ESTAT:
Aprovació Plecs de clàusules administratives particulars i prescripcions tècniques per a l’adjudicació (CPP 8/10/13)

DADES DEL CONTRACTE:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Procediment obert

Termini de presentació d’ofertes:
20 de novembre de 2013.

Obertura de pliques:

Convocatòria Mesa de Contractació:

– Obertura del sobre núm. 2 – DOCUMENTACIÓ TÈCNICA relativa als criteris d’adjudicació que depenguin d’un judici de valor.

Data: 7 d’abril de 2014

Hora: 09:00 h

Lloc: Consell Comarcal del Maresme – Sala Vicenç Ferrer.

Plaça Miquel Biada, 1 08301 Mataró

DOCUMENTS:

Les dades de l’FTP per tenir accés al “Projecte executiu de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Fase II” són:

ftp://62.82.223.86/Projecte_Executiu_XCBAM_Fase_II

Usuari: ftp_xcbamunreg

Contrassenya: xcbamunreg2011

Plecs de clàusules administratives particulars que regiran l’adjudicació

Plecs de prescripcions tècniques particulars que regiran l’adjudicació

Anunci licitació per la selecció del contractista per executar les obres del Projecte XCBAM. Fase II

Decret de designació dels membres que formen la Mesa de contractació.

Delegar Presidència de la Mesa de contractació.

Actes Mesa de contractació:

1 Acta de constitució de la Mesa (17/03/2014)

2 Acta Obertura pliques sobre 2 (07/04/2014)

El 33% de la població del Maresme de més de 15 anys té estudis superiors

29 setembre 2023

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha presentat l’estadística dels estudis del Maresme que permet caracteritzar el nivell formatiu de la població a escala municipal i comarcal segons les darreres dades oficials que tenen com a referència l’1 de gener de 2020.

Les dades indiquen que el 33,4% de la població maresmenca de més de 15 anys té un nivell formatiu assolit d’educació superior, un percentatge que augmenta fins al 42,4% en la franja dels 25 als 29 anys.

Són proporcions molt similars a les registrades en el conjunt de l’àmbit català, però l’anàlisi per sexes indica diferències. Les maresmenques destaquen per tenir un nivell formatiu d’educació superior més elevat a l’assolit per les dones en el conjunt de Catalunya (el 35,1% davant del 34,8%). En el cas dels homes, el percentatge a la comarca es troba una dècima per sota del català (el 31,7% davant del 31,8%).

La radiografia sobre el nivell d’estudis de la població maresmenca major de 15 anys reflecteix també que el 28,6% té assolits els estudis de la primera etapa de secundària; el 23,9% els estudis de la segona etapa de secundària i finalment el 14,1% primària o estudis inferiors.

Acotant l’anàlisi a la població d’entre 25 i 64 anys els percentatges canvien en tant que, hi ha molta més probabilitat, que als 25 anys la majoria de les persones hagin acabat la seva etapa formativa reglada. Així, en aquest cas, el 42,4% de les persones del Maresme amb edats compreses en aquesta franja d’edat han assolit educació superior, un 27,8% la primera etapa d’educació secundària, un 24,3% la segona etapa d’educació secundària i un 5,5% la primària o inferior.

En aquesta franja d’edat tots els percentatges són molt similars als registrats al conjunt català.

Nivell formatiu per municipis

L’anàlisi de les dades per municipis mostren que Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar són les localitats maresmenques on més d’un 50% de la població major de 15 anys té assolits estudis superiors. Concretament, a Tiana és del 52,2%; del 51,3% a Cabrils i del 50,1% a Cabrera de Mar.

Només en 6 dels 30 municipis maresmencs, els estudis d’educació secundària o similar són els que obtenen la primera posicició. En ordre alfabètic, són Calella (32,5%), Malgrat de Mar (37,6%), Mataró (33,6%), Palafolls (39,7%), Pineda de Mar (37,2%) i Tordera (40,3%).

D’altra banda, el nivell d’educació primària o inferior és el que menys preval entre la població en tots els municipis. Òrrius (6,4%), Cabrils (7,7%) i Tiana (7,9%) presenten el pes més baix. En canvi, Pineda de Mar (18,8%), Mataró (17,4%) i Canet de Mar (16,6%) són les localitats amb un percentatge més elevat de població major de 15 anys amb estudis primaris.

Si acotem l’anàlisi a la població de 25-64 anys, tots els municipis, menys 4, tenen majoria de la població amb educació superior oscil·lant el seu pes entre el 34,2% de Mataró i el 64,5% de Tiana. A Tordera (41,8%), Palafolls (41,1%), Malgrat de Mar (39,4%) i Pineda de Mar (39,4%) són majoria les persones amb la primera etapa de l’educació primària assolida.

D’altra banda, també en aquesta franja d’edat és poca la població que només ha assolit l’educació primària o inferior i existeixen divergències entre municipis; el pes oscil·la entre l’1’7% de Dosrius i Tordera i el 9,1% de Mataró.

Podeu ampliar aquesta informació consultat l‘Informe sobre el nivell formatiu de la població del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les principals dades es reflecteixen en aquesta infografia:

L’Oficina per la Igualtat de Tracte i la No Discriminació ofereix servei de denúncies i atenció a les víctimes de qualsevol discriminació

19 octubre 2023

La recentment creada Oficina per la Igualtat de Tracte i la No Discriminació es va presentar dimecres al Maresme, en dues sessions, una destinada a professionals de l’administració i l’altra a entitats. Aquest organisme impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ofereix a les víctimes de discriminació un servei d’atenció i de denúncies.

La directora de l’Oficina, Manuela Fernández Ruiz – acompanyada per la consellera de Drets i Serveis a les Persones, Marta Paset Salichs, i per la regidora d’Igualtat de l’ajuntament de Mataró, Heidi Pérez Pérez– va explicar que aquest organisme és l’encarregat de desplegar la Llei 19/2020 que reconeix dotze eixos de discriminació en el marc dels quals les persones poden denunciar, entre d’altres, les discriminacions que pateixen les persones per la seva identitat de gènere o orientació sexual; les persones racialitzades quan volen llogar un pis o aconseguir una feina; les persones grans que, a causa de la bretxa digital, tenen dificultats d’accés a alguns serveis, com els bancaris, o les que pateixen les dones amb la taxa rosa dels productes.

Qualsevol persona que hagi patit una discriminació, pot contactar amb l’Oficina on serà atesa per professionals que l’ajudaran facilitant la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives.

La Llei 19/2020 situa les víctimes al centre del procediment administratiu adoptant un enfocament interseccional. S’aplica a tothom i a tots els àmbits, també a les xarxes socials.

El Consell Comarcal ajuda els serveis socials de l’Àrea Bàsica del Maresme a agilitzar els expedients de vulnerabilitat energètica

22 juliol 2022

El Consell Comarcal està duent a terme el Programa pilot d’atenció i gestió de la Unitat d’Assesorament en Drets Energètics (UADE) i vulnerabilitat social amb l’objectiu d’agilitzar els expedients de pobresa i vulnerabilitat de les famílies que no poden fer front al pagament dels subministres energètics que realitzen els serveis socials dels 25 municipis de la comarca que formen part de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials (els que tenen menys de 20.000 habitants).

Abans de procedir al tall dels subministraments bàsics, les companyies han de comunicar als serveis socials l’existència d’un impagament per tal que aquests determinin si es tracta d’una persona o familia en situació de vulnerabilitat.

Aquest tràmit està col·lapsant els serveis socials. A títol d’exemple, entre els mesos de novembre de 2021 i gener de 2022, els 25 municipis maresmencs de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials van rebre 1.810 peticions d’informe de vulnerabilitat per part de diferents companyies energètiques.

El Programa del Consell Comarcal dona suport als serveis socials municipals per agilitzar la tramitació d’aquests expedients i, a més, fa una política de prevenció assessorant les persones en situacions de vulnerabilitat energètica que són derivades pels Equips Bàsics d’Atenció Social (EBAS).

En aquests dos àmbits d’actuació, les funcions que es porten a terme des del Consell Comarcal del Maresme són les següents:

Atenció a la persona usuària

Informació, assessorament i gestió de consums

Diagnòstic de situacions de greu ineficiència energètica

Control específic de factures i consums excessius

Realització de tràmits amb les companyies subministradores que es recomanen i que la persona no pot realitzar (canvis de titular, sol·licitud del bo social elèctric, sol·licitud del cànon de làigua i altres situacions complexes).

Realització d’auditories energètiques de l’habitatge

Suport als Equips Bàsics municipals

Gestió i negociació amb les companyies subministradores d’electricitat, gas i aigua

Suport en la gestió dels llistats de les companyies subministradores

Generació del document de circumstàncies especials per adjunar a la sol·licitud del bo social, si procedeix

Gestió i registre de talls de subministraments amb les companyies (sempre que no sigui una altra la persona titular de la factura o bé no s’hagi de fer Informe de Risc d’Exclusió Residencial)

Anàlisi de les dades tractades i de les accions realitzades

Proposta i elaboració de criteris per l’abordatge d’aquestes situacions a tota l’Àrea Bàsica de Serveis Socials.

Pesca professional

3 juliol 2013

Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).

El Consell Comarcal ofereix assessorament a les empreses en transformació digital

22 octubre 2021

La Transformación Digital va més enllà de l’aprofitament de noves oportunitats de negoci que sorgeixen a partir de les tecnologies. Permet generar nous objectius i estratègies empresarials per generar més valor a l’empresa i augmentar la seva competitivitat en un entorn econòmic en constant transformació.

Conscient de les dificultats que representa per a la micro i petita empresa emprendre el camí digital, el Consell Comarcal del Maresme obre una nova línia d’assessorament personalitzat per a aquelles organitzacions que hagin contemplat fer el pas o ja estiguin en procés de transformació digital.

Les micro i petites empreses del Maresme que ho sol·licitin, rebran inicialment 15 hores assessorament individual -en horari a convenir- amb una consultora especialitzada en transformació digital acreditada per ACCIÓ. En aquesta primera fase, que s’executarà entre el 3 de novembre i el 10 de desembre, s’obtindrà una diagnosi del grau de digitalització de cada empresa i les properes passes per aconseguir l’objectiu.

Les empreses amb seu social al Maresme que hi estiguin interessades només han de fer arribar la sol·licitud al Servei d’Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal través d’aquest formulari.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el que representa el procés de digitalització a l’empresa.

23 municipis participaran a l’edició 2021 de la Mostra Literària del Maresme

28 maig 2021

El lliurament de premis es farà el 28 de novembre a Teià

El Consell Comarcal ha activat la Mostra Literària del Maresme amb l’aprovació de les bases que regiran el concurs literari comarcal que, aquest any, arriba a la seva trenta-vuitena edició.

La Mostra Literària del Maresme és un certamen que té la vocació de fer de la cultura un nexe d’unió i d’identitat comarcal fomentant, en col·laboració amb els ajuntaments, l’hàbit de la lectura i l’escriptura a partir dels 6 anys.

S’estructura en 6 grups d’edat i en 2 modalitats: poesia i prosa. Contempla, a més, dos premis extraordinaris. Un destinat a microrelats i un altre per a obres presentades per persones amb discapacitat intel·lectual.

Són els municipis els que impulsen la fase local i les obres guanyadores les que opten a premi en la fase comarcal. L’acte de lliurament de guardons és itinerant i cada any l’acull un dels municipis participants. En aquesta edició 2021, serà Teià la població amfitriona. Ja ho havia de ser el 2020, però les restriccions provocades per la pandèmia van impedir la celebració de l’acte.

La XXXVIII Mostra Literària del Maresme comptarà amb la participació de 23 municipis. Han expressat el seu compromís: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

D’altra banda, per tal de facilitar l’adhesió dels ajuntaments a la Mostra Literària del Maresme, les bases aprovades pel Consell Comarcal tindran una vigència de 4 anys.

Creix el percentatge de graduats en ESO al Maresme arribant al 89,04%

13 abril 2017

L’estudi sobre les realitats juvenils al Maresme que elabora biennalment lObservatori de Desenvolupament Local en col·laboració amb el Buscador Jove, el Servei de Joventut del Consell Comarcal, constata un creixement en la taxa de graduació a l’ESO. L’informe relatiu a 2016 xifra en el 89,04% el nombre de joves maresmencs que finalitza els estudis obligatoris acreditant l’ESO. Aquest percentatge és superior al registrat a Catalunya que se situa en el 87,73%.

El Consell Comarcal elabora l’informe de Realitats Juvenils per donar eines als ajuntaments que els permetin planificar les seves polítiques per a joves d’entre 12 i 29 anys. Aquest col·lectiu aplega 78.408 persones i representa el 17,84% del total de població de la comarca, un pes demogràfic que a nivell del Maresme ha disminuït un 0,4% en la comparativa interanual, menys que a l’àmbit metropolità (-0,6%) i al conjunt de Catalunya (-0,9%).

Per municipis, els que han registrat una disminució més destacada de joves d’entre 12 i 29 anys són Òrrius (-3,8%), Arenys de Mar (-3,2%), Calella (-2,9%), Alella (-2.0%), Mataró (-1,5%) i Pineda de Mar (-1,3%). En canvi, els que comptabilitzen un increment percentual de joves més important són Sant Vicenç de Montalt (7,2%), Sant Cebrià de Vallalta (4,0%), Caldes d’Estrac (3,2%), Teià (2,4%), Tiana (2,3%) i Dosrius (2,1%).

Partint d’aquesta anàlisi demogràfic, l’estudi se centra principalment en els àmbits educatiu i laboral.

Pel que fa a la formació, les dades reflecteixen una progressió a l’alça de la taxa de graduació a l’ESO destacant Cabrera de Mar que assoleix el 100% d’acabament dels estudis secundaris obligatoris, mentre Dosrius és el municipi que té unes xifres més baixes (68,75%). La mitjana comarcal es situa al 89,04%, un percentatge superior al català (87,73%). Com a contrapunt, la taxa d’escolarització postobligatòria al Maresme (a partir dels 17 anys) es redueix al 68% davant del 74,86% de mitjana catalana.

En relació a la situació laboral, les dades apunten a una davallada de l’atur juvenil registrat per al col·lectiu d’entre 16 i 34 anys, tot i que continua sent més elevat que en els anys previs a la crisi. L’informe incorpora en aquesta edició noves dades respecte als anys anteriors que permeten fer una apreciació qualitativa del tipus d’accés al món laboral. Dóna visibilitat a les 50 ocupacions que més contractes han generat entre els i les jove, així com les 25 ocupacions que aglutinen el major nombre de contractes indefinits per aquest col·lectiu. En les dues classificacions, la de cambrers assalariats és la que ocupa el primer lloc.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Les realitats Juvenils del Maresme 2016”