Els ajuts de lloguer tramitats aquest any per l’Oficina d’Habitatge del Maresme ascendeixen a prop de 6,5 milions d’euros

2.550 famílies han aconseguit ajuts al lloguer gràcies a la tramitació de les diferents convocatòries feta per l’Oficina d’Habitatge del Maresme aquest 2023. El valor total dels ajuts atorgats s’eleva a 6.452.655€, una quantitat que supera en un 10,68% les xifres de 2022.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme dóna servei al 53% de la població del Maresme. Atén la ciutadania de 24 municipis (tots excepte Mataró, El Masnou, Malgrat de Mar, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’oficina pròpia).

El seu àmbit d’actuació es concentra en la tramitació d’ajuts al lloguer, de prestacions econòmiques d’especial urgència, de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació i d’ajuts per a la rehabilitació. A més, presta el Servei d’intermediació hipotecària (SIDH) adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris i promou una Borsa de lloguer per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones residents a la comarca.

En el decurs d’aquest any ha tramitat 3.326 expedients en el conjunt de convocatòries obertes per l’Agència d’Habitatge de Catalunya per ajudar diferents col·lectius (persones grans, joves, majors de 36 anys…) a fer front a les despeses del lloguer de l’habitatge.

El 20,6% dels turistes estrangers que van arribar al Maresme el passat mes novembre van triar Mataró

Mataró es va convertir el passat mes de novembre en el municipi maresmenc que va rebre un major volum de turistes estrangers tal com mostra el baròmetre que oferiex als ajuntaments l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb actualitzacions mensuals de la xifra de turistes estrangers que visiten cada població maresmenca, així com la seva procedència.

Les darreres dades corresponen al mes de novembre, un mes en què com és habitual es produeix un baixada de visitants en comparació al mes d’octubre, però que reflecteix un increment respecte al mateix període de 2022.

En total, el Maresme va rebre el passat mes de novembre 31.151 visitants procedents d’altres països, 69.364 menys que al mes d’octubre, però 3.215 més que al novembre de 2022.

En relació a l’octubre, el nombre de turistes ha caigut en tots els municipis de la comarca. En canvi, interanualment, el comportament ha estat més heterogeni encara que, majoritàriament, s’han experimentat increments. Així, Tiana és el municipi que, percentualment, ha tingut un creixement relatiu més intens (111,07%) i Mataró la localitat que reflecteix un creixement absolut més destacat (1.479 visitants més que al novembre de 2022). De fet, Mataró ha acollit el 20,6% dels turistes estrangers que el passat mes de novembre van triar el Maresme per a la seva estada. Dels 31.151 visitants, 6.427 van optar per Mataró.

Per ordre, segueix Santa Susanna amb 4.040 visitants (el 13%), Calella amb 2.572 turistes (el 8,3%) i Malgrat de Mar amb 2.191 (el 7%).

França es manté com el principal país de procedència dels visitants estrangers, seguit de Regne Unit i Alemanya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

El Consell Comarcal del Maresme obté el segell Infoparticipa 2023 de transparència

El Consell Comarcal del Maresme és un dels deu consells comarcals que han obtingut el segell Infoparticipa que atorga el grup de recerca Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència (ComSET) de la Universitat de Barcelona (UAB) en reconeixement a les bones pràctiques comunicatives basades en criteris de qualitat i transparència.

En un any en què el segell ha apujat el nivell d’exigència, el Consell Comarcal del Maresme ha assolit el 92% dels indicadors requerits que, a partir de la Llei de transparència del 2013, responen a les següents qüestions bàsiques: qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius, com gestionen els recursos econòmics, quina informació proporcionen sobre el municipi/comarca i la gestió dels recursos col·lectius i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana.

En aquesta edició han obtingut el distintiu 116 dels 947 ajuntaments catalans, 10 dels 41 consells comarcals i 3 de les 4 diputacions.

L’acte de lliurament del segell Infoparticipa 2023 es va fer ahir a la Sala d’Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. El distintiu corresponent al Consell Comarcal del Maresme el va recollir el conseller de Transparència, Bon Govern i Projectes Estratègics, Xavier Ponsdomènech, qui va fer un agraïment a l’esforç de millora que fan els diferents departaments de l’administració comarcal. També va tenir unes paraules de reconeixement a la tasca feta per la seva antecessora en el càrrec, Laura Ribot, per l’impuls que va donar a l’adaptació dels circuïts interns als requeriments de la transparència informativa.

El Mapa Inforparticipa 2023 té uns bons resultats al Maresme destacant els ajuntaments d’Arenys de Munt, Mataró i Premià de Dalt que han assolit el 100% dels requisits.

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

L’EUM i l’Escola d’Administració Pública organitzen unes jornades per analitzar i debatre el futur de la gestió pública del turisme

 


La nova legislació turística, el finançament i les competències municipals sobre turisme seran els temes principals entorn els quals giraran les jornades sobre Gestió del Turisme: les eines per l’administració i les empreses a debat, que organitzen conjuntament l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Escola Universitària del Maresme els propers dies 8 i 9 d’abril a les instal·lacions de l’EUM a Mataró. La inauguració del seminari serà a càrrec del Director General de Turisme de Catalunya, Xavier Civit a les 10 del matí.


Sentències com la de Banyoles que va condemnar un regidor, o situacions globals alienes a la gestió municipal com la guerra a l’Iraq o la crisi econòmica al país d’origen porten sovint les poblacions turístiques a fer replantejaments i buscar alternatives de finançament. L’activitat turística té una importància cabdal per a l’economia del nostre país i la seva planificació necessita del consens entre els agents implicats: administracions públiques, privades i consumidors turístics. Conscients d’aquesta necessitat de consens, l’Escola d’Administració Pública i l’Escola Universitària del Maresme es proposen contribuir a la reflexió i a l’anàlisi de la gestió pública del turisme. Les Jornades comptaran amb la presència, entre d’altres, del president de l’ Associació d’Experts en empreses turístiques, Domènec Biosca, el vice-president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Pere Aliguer, o el cap de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, Xavier Font.
Per veure el programa,  
Cliqueu aquí Document PDF, cal el programa Acrobat Reader)

Disminueix la sinistralitat laboral durant el tercer trimestre de l’any, però es registra una víctima mortal

  


Les dades de sinistralitat laboral al Maresme recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren un significatiu descens dels accidents a la feina durant el tercer trimestre de 2008. La disminució és significativa tant si es compara amb les dades recollides el trimestre anterior com fent la comparativa amb el mateix període de 2007.


Durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2008 es van registrar 1.312 accidents laborals amb baixa al Maresme. Aquesta xifra indica una reducció del 18,66% respecte al segon trimestre de l’any i un descens encara major (el 19,01%) si fem la comparativa amb les dades del tercer trimestre de 2007. De fet, s’ha registrat el nombre absolut d’accidents a la feina més baix des del tercer trimestre de 2005. La distribució per mesos està estretament relacionada amb la menor activitat laboral. Així, el mes d’agost és el que registra menys sinistres: 332. El juliol es van produir 571 accidents amb baixa i al setembre 409. Pel que fa a sectors d’activitat, els serveis aglutinen el 53,27% del total, la construcció el 24,39%, la indústria el 19,51% i el sector primari el 2,82%. La comparativa interanual indica que els accidents creixen un 68,18% en el sector primari i es redueixen en els altres tres sectors. Concretament, un 32,09% a la indústria, un 24,7% a la construcció i un 12,18% als serveis. Una víctima mortal Tot i les dades positives respecte al nombre total d’accidents, cal lamentar la mort d’un treballador. Segons les xifres de les que disposa l’Observatori de Desenvolupament Local del CCM, l’accident mortal es va produir el mes de setembre en el sector serveis. Durant el 2008 (fins el mes de setembre) havien perdut la vida a la comarca del Maresme dues persones com a conseqüència d’un sinistre en el lloc de treball. L’any passat es van registrar 4 víctimes mortals; 3 el 2006; 5 el 2005 i també 5 el 2004.
Si voleu accedir a l’informe de sinistralitat del tercer trimestre de 2008,
 

Clic aquí per a pdf

Ordre del dia del Consell d’Alcaldes que se celebrarà el 10 de desembre

D’acord amb les atribucions atorgades en els articles 151 a 154 del reglament Orgànic Comarcal a la Presiència, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del Consell d’Alcaldes que es farà el proper DIMECRES 10 DE DESEMBRE DE 2003, A LES 17:00 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent, ORDRE DEL DIA 1.- Institució d’una Comissió Permanent del Consell d’Alcaldes, designació dels seus membres i atribució de funcions. 2.- Presentació del Projecte de Pressupost del Consell Comarcal del Maresme 2004, i de la “Carta de Serveis” del Consell Comarcal del Maresme. 3.- Presentació del Projecte de Servei d’assistència tècnica a la Gestió Pública Local. 4.- Proposta d’encàrrec, si s’escau, d’un estudi sobre la qualitat i les necessitats de futur de la Xarxa elèctrica al Maresme. 5.- Emissió d’informe favorable, si s’escau, envers la proposta de creació del servei d’Inspecció Mediambiental a les indústries. 6.- Emissió d’informe favorable envers la modificació i millora del servei, si s’escau, de la gestió de recollida selectiva de residus. 7.- Emissió d’informe favorable, si s’escau, envers la creació del “Centre d’acollida d’animals domèstics de companyia”. 8.- Presentació i presa de coneixement del Pla d’Actuacions en matèria de Societat de la Informació. 9.- Presentació i presa de coneixement dels “Pactes Territorials per a l’ocupació”. 10.- Presentació i presa de coneixement del “Pla Comarcal per a la integració de la immigració”. 11.- Presentació i presa de coneixement de les iniciatives socials i empresarials de l’Escola Universitària del Maresme. 12.- Informes, precs i preguntes. Mataró, 14 de novembre de 2003 El President accidental Antoni Soy i Casals

Incendis Forestals a les Urbanitzacions. La informació és Protecció

{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.


EVITEU ELS INCENDIS No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.


PRENEU PRECAUCIONS Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.


EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció. SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments. SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin. SI L’INCENDI US SORPRÈN A camp obert Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes. Al cotxe Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat. Vora el mar Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua. PROTEGIU LA VOSTRA LLAR Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.

Acte de graduació de la promoció 2004 de l’EUM


El dimarts, 8 de març a les 20:00h, tindrà lloc al Teatre Monumental de Mataró (La Riera, 169) l’acte de graduació de la promoció 2004 de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) dels estudis de Ciències Empresarials i de Turisme. L’acte estarà presidit per la rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Mª Rosa Virós, pel president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, i pel president de l’EUM, Antoni Soy.

Data: 2005-03-08

El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005