El nombre d’accidents a la feina ha continuat pujant al Maresme durant el segon trimestre de l’any. A banda de les xifres totals, la nota més negativa va ser la mort de 2 treballadors. Segons l’informe que elabora trimestralment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, entre els mesos d’abril, maig i juny es van registrar 716 accidents a empreses donades d’alta a la comarca. Aquesta xifra representa un increment del 5,29% respecte al trimestre anterior.
L’increment de la sinistralitat laboral s’ha donat en tots els sectors productius i, una vegada més, és el sector serveis el que aplega un nombre major. En concret, 485 dels 716 sinistres s’han registrat en aquest sector. la indústria n’ha comunicat 141; la construcció 70 i el sector primari ha registrat 20 accidents.
En termes absoluts, la sinistralitat laboral la pateixen més els homes que les dones, tot i que l’increment detectat el darrer trimestre ha afectat més al col·lectiu de treballadores (ha crescut un 7,76% davant de l’increment del 4,02% detectat entre els homes). L’informe de sinistralitat laboral detalla que dels 716 accidents a la feina comunicats durant el segon trimestre de l’any, 466 han estat protagonitzats per homes i 250 per dones. El 99,4% del conjunt de treballadors accidentats han patit lesions de pronòstic lleu; 2 han tingut ferides i greus i la nota més negativa ha estat la pèrdua de la vida de 2 treballadors.
Analitzant les dades a partir de l’Índex d’Incidència (valor que posa en relació el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al règim de la Seguretat Social), el Maresme presenta un índex de 817,49 accidents laborals amb resultat de baixa per cada 100.000 afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Aquest valor és superior al de Catalunya (809,82), però inferior al registrat en el conjunt de la província (831,94).
L’Índex d’Incidència per sectors, col·loca l’agricultura com el sector amb major sinistralitat i el sector serveis el menor. Aquesta tendència es reprodueix en les dades provincials i catalanes.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:
2017 ha tancat amb resultats positius per l’atur al Maresme. Les xifres, analitzades per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunten una reducció del 6,81% en l’atur interanual. El col·lectiu que ha tingut un descens més destacat ha estat el dels homes d’entre 35 i 44 anys.
Comencem any nou i toca fer balanç de l’anterior. En matèria d’atur, el 2017 ha tingut un comportament positiu en xifres generals, tot i que encara hi ha 27.090 maresmencs i maresmenques cercant feina, són 1.979 menys que a finals de 2016.
L’anàlisi de les dades de 2017 ens indiquen que els mesos en què va baixar la xifra de persones aturades van ser gener, març, abril, maig, juny, juliol i desembre, sent l’abril el període en què es va comptabilitzar un descens més destacat (el 4,95%). Per contra, a l’octubre va haver-hi una repuntada de la desocupació del 4,16% respecte el mes anterior.
El descens interanual de l’atur al Maresme, que arriba a un percentatge del 6,81%, ha afavorit més als homes. En aquest col·lectiu, la reducció de l’atur ha estat del 9,62% davant del descens del 4,48% registrat entre el col·lectiu de dones.De fet, l’atur a la comarca està força feminitzat. Representa gairebé el 60% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.
L’anàlisi sectorial indica que només el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) manté sense moviments la xifra global de persones que cerquen treball. La resta han baixat el volum de persones aturades en percentatges que oscil·len entre el 12,40 de la indústria i el 5,48 del sector serveis. La reducció a l’agricultura ha estat del 10,94% i a la construcció del 10,28%.
Pel que fa al detall municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat any amb més persones aturades. Són Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. Entre tots 3 sumen 458 persones sense feina.
Sant Iscle de Vallalta i Dosrius són els municipis que han registrat descensos interanuals més destacats. En el cas de Sant Iscle arriba fins el 17,17% i en el de Dosrius se situa en el 16,67%.
Mentre la taxa d’atur comarcal se situa en el 13,23%, a Pineda de Mar s’enfila fins el 19,04% i no arriba al 7% en els municipis d’Alella, Cabrera de Mar i Tiana.
Podeu consultar l’evolució de les dades d’atur en AQUEST DOCUMENT preparat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.
En la següent infografia interactiva podeu veure les dades corresponents al mes de desembre en què es va registrar un descens intermensual de l’atur comarcal de l’1,16%:
El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha activat l’alerta davant la previsió de forts vents del Nord-Oest, amb cops que poden oscil·lar entre els 75 i els 95 quilòmetres per hora. Aquesta situació es produirà entre les 14:00h d’avui, dilluns 3 de març, i les 18:00h del dimarts 4 de març. Es demana màxima precaució. Consulteu els consells d’autoprotecció per episodis de forts vents CLICANT AQUÍ
Ja són 9 els serveis del Consell Comarcal del Maresme que han obtingut la Certificació del Sistema de Gestió de Qualitat establert a la Norma ISO. Concretament, 5 d’ells han superat els requeriments de certificació de gestió mediambiental de la ISO-14001:2004 i els altres 4 segueixen els criteris del sistema de qualitat ISO 9001:2000.
El Consell Comarcal del Maresme considera que ha de sotmetre els seus processos de treball a avaluació externa per aconseguir una gestió més eficient i eficaç.
La certificació ISO és una eina que permet valorar els punts forts i els febles de cadascun dels nostres serveis a fi de plantejar accions de millora contínua que reverteixen en serveis de major qualitat als ciutadans i ciutadanes.
Els serveis que presta el Consell Comarcal del Maresme que han estat certificats amb la norma ISO-14001:2004 són els següents:
Gestió del servei comarcal de sanejament d’aigües residuals urbanes del Maresme
-Servei comarcal de control i inspecció d’abocaments d’aigües residuals industrials del Maresme.
-Gestió del servei comarcal d’abastament d’aigua potable en alta al Maresme Nord.
-Servei comarcal de Meteorologia del Maresme.
-Gestió de les oficines del Consell Comarcal del Maresme.
Han obtingut la certificació ISO 9001:2000 els serveis complementaris a l’educació:
Transport escolar
– menjadors escolars
– ajuts individuals de menjador.
-Serveis de formació ocupacional.
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presentat a les alcaldies del Maresme la inversió de 384 milions d’euros que el Govern destinarà a la millora de les infraestructures del Maresme, en el marc de les encomanes de gestió acordades amb l’Estat. La consellera ha explicat que el conveni que concreta els detalls per l’execució de les obres està redactat, consensuat i en procés de formalització per part d’ambdues administracions.
Les actuacions en infraestructures de la mobilitat al Maresme recollides al protocol tenen el seu antecedent en un acord signat entre el Govern i l’Estat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II entre Montgat i Tordera i per portar a terme obres de millora del corredor. L’Estat va transferir a la Generalitat només 90 dels 400 MEUR previstos a l’acord i l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat a l’IPC, es xifra en 384 MEUR.
Els eixos d’actuació que es duran a terme són:
• Millora de connectivitat i accessibilitat de la C-32 i entorn, amb l’execució de nous enllaços i la millora de les connexions amb l’N-II i la resta de la xarxa viària local i municipal.
• Pacificació de l’N-II i creació d’un carril per a bicicletes i vianants.
• Actuacions al corredor viari per millorar la permeabilitat transversal, la integració territorial i les infraestructures de transport públic.
• Descarbonització i digitalització del corredor, afavorint l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.
• Millora de la mobilitat del corredor amb la Selva Marítima, cobrint el dèficit de connectivitat i capacitat.
• Execució d’actuacions, per part de l’ADIF, per a la millora de la línia R1 de Rodalies
El Departament de Territori ja està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ajuntaments. En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord, el Govern està desenvolupant un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.
Pacificació de l’N-II i carril bici
El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.
A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Així, es millorarà el disseny de les parades d’autobús, garantint la seva accessibilitat, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el servei i confort a les persones usuàries. Addicionalment, en les estacions de tren, es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit.
Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de fins a 18 termes municipals, s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024, per a la posterior licitació de les obres corresponents.
Una C-32 més accessible
El Departament té en redacció de l’estudi informatiu que analitza la construcció de nous enllaços i la millora de diversos d’existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Es preveu per aquesta intervenció en els enllaços una inversió estimada en 90 MEUR.
Els nous enllaços han de permetre treure de l’N-II, que actualment registra a l’entorn dels 30.000 vehicles al dia en els trams més transitats, fins a 10.000 vehicles diaris, segons el tram. Els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista.
La pacificació de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir a reencaminar cap a l’autopista el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II. Per això, el Departament, en paral·lel i a mesura que va avançant i aprofundint en els projectes i estudis, està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.
Millores complementàries del conveni
En relació amb la millora de la connectivitat de l’autopista, Territori també està treballant en altres projectes com la conexió amb l’N-II i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, la millora de l’enllaç amb la C-60 o la construcció de rotondes a vies d’accés a l’autopista (BP-5002 a Alella, C-61 a Arenys de Mar i Arenys de Munt, o BV-5033 a Sant Andreu de Llavaneres).
Finalment, cal esmentar també les obres per a completar el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals, que s’adjudicaran pròximament i començaran a principis de 2024. En els espais alliberats, el Departament hi preveu, entre d’altres usos complementaris a la xarxa viària, la instal·lació de parcs solars, en el marc del programa per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat, tot aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de les carreteres. A més, també s’inclou la implantació de plaques fotovoltaiques al túnel de la C-32 de Santa Susanna i al de Parpers de la C-60, que s’executaran durant el 2024.
El tèxtil maresmenc registra, per segon any consecutiu, dades positives en relació al mercat laboral. L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre el comportament del sector durant 2015 mostra una certa recuperació pel que fa a ocupació. Hi ha diferències, però, entre la divisió “indústries tèxtils” (filatures, fabricació de teixits i acabaments de peces de vestir) i la de “confecció de peces de vestir”. És aquesta darrera la que presenta una evolució més positiva.
Les indústries tèxtils segueixen sent, juntament amb les farmacèutiques i químiques, el motor industrial de la comarca, almenys, quant a ocupació i volum de teixit empresarial. També és un sector que ha estat doblement castigat. Primer per la deslocalització de la producció i després per la crisi econòmica general. Els seus efectes en l’ocupació queden reflectits a les xifres. Dels 8.562 llocs de treball que generava el 2008, ha passat, el 2015, a donar feina a 5.996 persones.
Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local semblen indicar, però, que el sector va tocar fons el 2013. Les xifres de 2014 van millorar per primera vegada en sis anys i les de 2015 segueixen una tendència positiva. L’any passat la contractació va crèixer un 3,48%, encara que la majoria de contractes van ser de caràcter temporal. Paral·lelament, l’atur industrial registrat va baixar un 12,12% i el volum de centres productius va augmentar un 1,68%. Tot i això, es van continuar registrant expedients de regulació de l’ocupació (ERO) que van afectar 275 treballadors i treballadores, una xifra que va doblar la de 2014.
Les empreses del sector tèxtil es divideixen en dues seccions: indústries tèxtils i confecció de peces de vestir. La divisió d’indústries tèxtils (empreses dedicades a filatures, fabricació de teixits tèxtils, acabament de tèxtils i peces de vestir, fabricació d’articles confeccionats amb tèxtils…) va tancar 2015 amb una mitjana de 2.556 llocs de treball. D’aquests, 2.268 eren assalariats i 288 autònoms. La xifra és lleugerament inferior a la de 2014 (-0,66%). Aquest retrocés es compensa amb l’increment de l’ocupació del 3,09% registrat a la divisió de confecció de peces de vestir amb una mitjana anual de 3.440 llocs de treball (2.783 assalariats i 654 autònoms).
Tot i estar molt lluny de les dades de 2008, els dos anys consecutius d’evolució positiva del sector fan ser optimistes respecte a la seva recuperació tenint en compte que han seguit aquesta tendència tant les empreses petites com les grans.
El teixit tèxtil maresmenc es caracteritza per ser de petites dimensions. De fet, el 76,98% es consideren microempreses tota vegada que tenen, com a molt, 10 treballadors. El 20,93% de les empreses són petites (entre 11 i 50 treballadors); l’1,90% són empreses mitjanes (entre 51 i 250 treballadors) i el 0,19% són grans empreses (més de 251 treballadors).
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme – 2015” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
Ja són 9 els serveis del Consell Comarcal del Maresme que han obtingut la Certificació del Sistema de Gestió de Qualitat establert a la Norma ISO. Concretament, 5 d’ells han superat els requeriments de certificació de gestió mediambiental de la ISO-14001:2004 i els altres 4 segueixen els criteris del sistema de qualitat ISO 9001:2000. 
