Hostaleria i turisme

 


Hostaleria i Turisme, com hem comentat anteriorment, va ser el subsector que més contractes va generar l´any 2016, com ho fou també l´any 2015. Si aquell any va concentrar el 19,74% de la contractació total de la comarca, l´any 2016 fou el 20,15%. Malgrat això, un 14,3% de contractes indefinits de mitjana sembla pobre per la xifra de contractes que mou el subsector. Prop del 86% dels contractes generats al llarg de l´any van tenir un caràcter temporal. La secció econòmica dels Serveis de menjar i begudes va generar el 74,36% dels contractes del subsector. També va ser el que va tenir més contractes indefinits en termes absoluts i aquella secció en què el pes de la contractació indefinida fou més elevada amb un 16,52%.

Aquest subsector va generar contractes per un ventall ampli d´ocupacions, un total de 130 ocupacions diferents i heterogènies; des de l´òbvia de cambrer passant per les d´actor, venedors de botigues, conductors i perruquers.


Quant a les ocupacions primàries, com ja vam veure per l´any 2015, la de cambrers assalariats va ser aquella que va concentrar un nombre de contractes més elevat. Amb un total de 10.803 contractes va concentrar més de la meitat de la contractació del subsector, el 51,65%. El pes dels contractes indefinits va ser del 13,5%. La segona ocupació amb més contractes “només” en va registrar 2.392, l´11,44%, la dels ajudants de cuina en què el pes de la contractació indefinida fou una mica major (15,1%).


De les 130 ocupacions per a les quals hi va haver algun contracte n´hi va haver 48 que en van tenir 10 o més l´any. D´entre aquestes el major pes de la contractació indefinida el va tenir la del telefonistes amb un 81,3%. La va seguir la dels directors i gerents de restaurants amb un pes del 70%, la dels assistents de direcció i administratius (58,3%), la de directors i gerents d’hotels (54,5%) i la dels encarregats de secció de botigues i magatzems (52,6%).


 


 

Baixa l’atur un 2,90% al Maresme

 

El descens en el volum de persones desocupades al Maresme ha estat força significatiu el mes de març. 787 maresmencs i maresmenques han abandonat la llista de demandants d’ocupació. La reducció en la xifra de persones aturades s’ha reflectit en tots els sectors econòmics, a excepció de la indústria que suma un 0,35% de desocupació. També s’ha notat en tots els grups d’edat i en els dos sexes, si bé es manté la tendència i són els homes els que registren un descens de l’atur més elevat.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el volum més important de persones que han abandonat la llista de l’atur portaven entre 3 i 6 mesos inscrites a les Oficines d’Ocupació del Maresme (18,12%), segueix el de persones que portaven entre 15 i 18 mesos (10,57%); fins a 3 mesos (2,48%); de 9 a 12 mesos (2,00%) i més de 24 mesos (1,65%). El descens entre aquest darrer grup és important perquè es tracta d’aturats de molt llarga durada que són un col·lectiu amb més dificultats d’inserció laboral. 

Gairebé el 28% de les 26.356 persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme, porten apuntades més de 24 mesos. El percentatge s’eleva al 41,7% si s’agafa el grup amb una antiguitat superior als 12 mesos.

La reducció de la desocupació del mes de març ha situat la taxa d’atur maresmenca en el 13,14%. La segmentació per sexes, però, indica que la desocupació al Maresme es manté força feminitzada. Mentre la taxa d’atur masculina és del 10,85%, la femenina s’eleva fins el 15,68%.

A esfera local, dels 30 municipis de la comarca, 22 han registrat reducció de l’atur i 8 han tingut un lleuger increment de la desocupació. Són Alella, Caldes d’Estrac, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Mar

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Rèport d’Atur del mes de març en la següent infografia interactiva:

 

Lleugera reducció de l’atur al Maresme

 

La xifra de persones aturades s’ha reduït a la comarca en 111 persones. Segons recull l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a l’informe del mes de març, aquest descens s’ha concentrat al sector serveis i, en menor mesura, a la construcció. La xifra total de persones que cerquen feina a la comarca és de 25.447. 

En termes percentuals, la reducció de l’atur al Maresme durant el mes de març ha estat del 0,54% i ha tingut més pes entre el col·lectiu masculí. 

Sectorialment, el sector serveis ha rebaixat el nombre de persones aturades en un 1,23% i el de la construcció en un 0,05%. En canvi, la desocupació ha augmentat a l’agricultura (4,62%), entre el col.lectiu de persones sense ocupació anterior (4,58%) i a la indústria (0,42%).

Com ja és habitual, el comportament per municipis ha estat desigual. En 15 d’ells s’ha reduit la desocupació, ha augmentat en 12 i Cabrera de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar no han experimentat cap variació respecte al mes anterior. 

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur: 

 

La pujada intermensual de l’atur al Maresme supera el 10%

Les dades d’atur al Maresme publicades per l’Observatori de Desenvolupament Local reflecteixen l’important impacte que està tenint la crisi sanitària a l’economia. La xifra d’atur al Maresme a finals d’abril ha tornat a nivells de desembre de 2016, amb més de 29.000 persones com a demandants d’ocupació.

En comparació amb el mes anterior, l’increment de la desocupació ha estat del 10,69%, un percentatge que s’incrementa fins al 20,07% en valors interanuals.

Tot i aquests impactants percentatges, els increments registrats al Maresme són inferiors als provincials i a la mitjana catalana.

[infogram id=”81c5de6c-b663-4965-9bb6-09d19c1bcdc9″ prefix=”eFs” format=”interactive” title=”Report_Abril_2020″]

Càpsules formatives per superar la crisi de la COVID-19 a la Setmana de l’Emprenedoria al Maresme

La XXI Setmana de l’Emprenedoria al Maresme, que se celebrarà del 23 al 27 de novembre, oferirà a les persones emprenedores tot un seguit d’eines per ajudar-les a afrontar aquests moments de crisi, de nous plantejaments de negoci i de noves formes de contactar amb el mercat.

En aquesta línia, el programa de càpsules s’ha formulat responent explícitament a les demandes expressades per les persones que regenten un negoci. Pivoten entre el màrqueting on line, les finances i la relació amb el/la client.

Totes aquestes càpsules són gratuïtes i s’impartiran en format on line. Cal, però inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI

PROGRAMA:

DILLUNS, 23 DE NOVEMBRE

9:30h – 12:00h

Finances en temps de crisi, a càrrec de Renata Moitihno

12:00h – 14:00h

Instagram, capta i consolida clients a la xarxa social de moda, a càrrec de Georgina Dalmau

DIMARTS, 24 DE NOVEMBRE

10:00h – 12:00h

Pla de tressoreria post COVID-19 per aconseguir finançament, a càrrec d’Eva González

DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE

10:00h – 13:00h

Emprendre i vendre, a càrrec d’Andreu Pérez

DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE

10.00h – 13:00h

Sobreviure en temps de crisi, a càrrec d’Isabel Sánchez

DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE

10:00h – 12:00h

Com saber què dir quan estàs davant del client, a càrrec de Xomin Mateos

8 diputades i diputats representaran el Maresme en el nou Parlament de Catalunya

El Maresme ampliarà la seva representació en el nou Parlament de Catalunya. Els resultats electorals del 14 de febrer han situat 8 maresmenques i maresmencs com a diputades i diputats electes que accediran a la condició plena de parlamentaris en el moment que presentin la cedencial i es completi tota la tramitació. El nou Parlament es constituirà, com a molt tard, el 12 de març.

Repeteixen al Parlament, Alícia Romero, Pere Argonès, Najat Driouech i Mònica Palacín. D’altra banda, s’estrenaran en aquesta tretzena legislatura Elena Díaz, Pau Morales, Judith Toronjo i Mònica Lora.

La jornada electoral es va saldar al Maresme amb una participació del 54,20%, molt lluny del 83,08% registrat el 2017, però susperior a la mitjana catalana (53,54%).

Les eleccions al Parlament de Catalunya han situat JxCat com a primera força al Maresme, seguida d’ERC i el PSC. Podeu veure els resultats i la comparativa amb els comicis de 2017 en AQUEST ENLLAÇ

Diputades i diputats maresmencs al nou Parlament

  • Alícia Romero Llano (PSC)
  • Elena Díaz Torrevejano (PSC)
  • Pere Aragonès Garcia (ERC)
  • Najat Driouech Ben Moussa (ERC)
  • Pau Morales Romero (ERC)
  • Mònica Palacín París (ERC)
  • Judith Toronjo Nofuentes (JxCat)
  • Mónica Lora Cisquer (VOX)

El Consell Comarcal renova el distintiu Biosphere pel seu compromís amb la sostenibilitat

El Consell Comarcal del Maresme és una de les 75 entitats, serveis i empreses de la comarca que han obtingut el distintiu Biosphere 2020 pel seu compromís amb el medi ambient i amb un turisme sostenible.

El distintiu Biosphere reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta. A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime.

Al Maresme, comarca amb un important pes turístic, han obtingut aquesta distinció 75 entitats, serveis i empreses públiques i privades, 9 més que a l’edició de l’any passat.

Empreses, serveis i destinacions distingides amb la Certificació Biosphere 2020:

Maresme
  • Costa de Barcelona Maresme (Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme)
  • Consell Comarcal del Maresme
Alella
  • Celler Bouquet d’Alella
  • Enoturisme DO Alella
  • Oficina de Turisme d’Alella
Arenys de Mar
  • Hotel Sa Voga
  • Museu d’Arenys de Mar
  • Oficina de turisme d’Arenys de Mar
  • Vila Arenys Hotel
Cabrils
  • Mas Vives
Caldes d’Estrac
  • Balneari Caldes d’Estrac
Calella
  • Apartaments Atzavara
  • Hotel Espanya
  • Hotel Neptuno
  • Oficina de turisme de Calella
  • Restaurant El Peix Grillat
  • Platja Gran de Calella
  • Platja de Garbí de Calella
  • Platja de les Roques de Calella
Canet de Mar
  • Càmping Globo Rojo
  • Oficina de turisme de Canet de Mar
Dosrius
  • Barbacoes la Flama Canyamars
  • Cabanes Dosrius
El Masnou
  • Grus apartments
  • Maresme Waves
  • Museu Municipal de Nàutica del Masnou
  • Oficina de Turisme del Masnou
  • Platja del Masnou
  • Platja d’Ocata
  • Port Esportiu El Masnou
  • Terrassa de mar Apartment
  • Tresmacarrons
Malgrat de Mar
  • Aqua Hotel Silhouette & Spa
  • Destinació Malgrat de Mar
  • Oficina de turisme de Malgrat de Mar – Ca l’Arnau
  • Oficina de turisme de Malgrat de Mar – Plaça Àncora
Mataró
  • Blaumar
  • Casa Coll i Regàs
  • El Nou-Cents
  • FAGEM
  • Greenevents
  • Lasal del Varador
  • Mediterranean Dive Mataró
  • Nexus Horizon
  • Oficina de Turisme. Ajuntament de Mataró
  • Valua Travel
Pineda de Mar
  • Aqua Hotel Promenade
  • Baby Center (Espai Nadó Platja dels Pescadors)
  • Golden Taurus Aquapark Resort
  • Herbes Pineda Centre
  • Herbes Poblenou
  • Hotel Sorrabona
  • L’Escora
  • Mini Beach Club (Parc Infantil de la Platja dels Pescadors)
  • Oficina de Turisme de Pineda de Mar
  • Platja de la Riera de Pineda de Mar
  • Platja dels Pescadors de Pineda de Mar
Premià de Mar
  • Restaurant Saborós
Sant Andreu de Llavaneres
  • Platja de les Barques
  • Platja de l’Estació
  • Platja del Balís
Sant Pol
  • Banys Tarridas
  • Herbes Sant Pol
Santa Susanna
  • Aqua Hotel Aquamarina & Spa
  • Aqua Hotel Montagut Suites
  • Aqua Hotel Onabrava & Spa
  • El Cuc de Santa Susanna
  • Hotel Tahití Playa & Suites
  • Masía Can Rosich
  • Oficina de Turisme de Santa Susanna
Tiana
  • Celler Quim Batlle
Vilassar de Mar
  • Escola Nàutica Cara al Vent
  • Hellotime
Sense seu al Maresme però prestant serveis a la nostra comarca
  • Dofi Jet Boats
  • Lídia Ruiz Wedding Planner

Sessió informativa sobre Plans interns d’igualtat i Protocols d’assetjament sexual i per raó de gènere

Sessió adreçada especialment als serveis implicats en la igualtat en l’àmbit laboral dins els ajuntaments de la comarca (Recursos Humans, Representació sindical, Riscos Laborals i Igualtat).

Aquesta sessió pretén informar als serveis implicats en l’elaboració d’aquests dos instruments sobre els seus avantatges dins l’administració pública; per a què serveixen; quin és el procés per la seva elaboració; els diferents serveis implicats i com fer-ne el seguiment.

La sessió tindrà lloc el dia 07 de juliol de 10:00 a 12:00 via zoom.

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Consell Comarcal confia en rebre prop de 39 milions d’euros per consolidar Costa de Barcelona-Maresme com a destinació de turisme sostenible

Es plantegen 31 actuacions a executar en els propers 3 anys

El Consell Comarcal del Maresme opta a la subvenció de la convocatòria extraordinària dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destino -publicada pel Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo– amb 31 actuacions que impliquen tots els municipis de la comarca i que es preveu desenvolupar al llarg de les 3 properes anualitats.


Els objectius de la convocatòria, que compta amb finançament dels fons de recuperació europeus, estan perfectament alineats amb les estratègies que apunta el Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Maresme 2021-2030, que actualment s’està acabant d’elaborar i que compta amb la participació de tot el sector turístic de la comarca. Els reptes que aquest document, impulsat pel Consorci de Promoció Turística, planteja per a la comarca i, en particular, per al sector turístic han estat transformats en un primer paquet de 31 actuacions a executar entre 2022 i 2024.


Segons ha manifestat el vicepresident del Consell Comarcal i president del Consorci de Promoció Turística, Joaquim Arnól’execució d’aquestes actuacions permetrà millorar la competitivitat del sector turístic, que és un dels grans motors econòmics del Maresme i un dels més afectats per l’emergència sanitària, i augmentar la seva competitivitat per fer front a l’era postpandèmica“.


Les 31 actuacions maresmenques, algunes de les quals incorporen diferents projectes, comparteixen l’objectiu d’avançar cap a un model territorial i turístic més sostenible, més competitiu i més diversificat assentant d’aquesta manera les bases per la projecció de la marca Costa de Barcelona-Maresme com a destinació atractiva al llarg de tot l’any.


Les actuacions presentades aquesta setmana a la convocatòria del Ministerio es classifiquen en 4 eixos: transició digital, competitivitat, sostenibilitat i eficiència energètica.


L’objectiu principal de les actuacions emmarcades en l’apartat de transició digital és convertir el Maresme en una Smart Destination. S’hi inclouen projectes com la creació d’una plataforma digital global, sistemes de control digital del fluxe turístic a les platges i de l’ocupació de places de mobilitat reduïda, l’accessibilitat digital als recursos turístics o completar la xarxa de Banda Ampla del Maresme amb la seva arribada a tots els ajuntaments de la comarca.


Seguint el mateix objectiu, en el bloc de competitivitat s’hi inclou la creació i implementació d’un pla de marketing turístic per la projecció de la marca de la Destinació, la senyalització integral de tots els recursos turístics comarcals i inversions i millores en les oficines i punts d’informació turístics, així com en els establiments d’allotjament de tota la comarca. També es preveu la celebració d’un congrés per reestablir l’estratègia turística al Maresme amb la totalitat dels agents implicats, recursos per a la formació i capacitació dels agents turístics, millores en les platges i la seva accessibilitat, intervencions en passejos marítims, adequació d’aparcaments, valorització del patrimoni històric, camins esportius, camins ciclables i dinamització de subsectors com el gastronòmic, el nàutic, la natura o el cinematogràfic.


En referència a la transició verda i sostenible, destaquen els projectes de renaturalització de platges o la implantació de sistemes que permetin una reducció del consum d’aigua en els serveis turístics, així com serveis d’assessorament a les empreses.


Finalment, l’eix d’eficiència energètica incorpora projectes de producció d’energies renovables a través d’horts solars i cobertes fotovoltaiques en equipaments municipals, així com l’impuls de la mobilitat sostenible en vehicle elèctric ubicant una xarxa de carregadors en els espais públics.

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.