Inici Notícies Pàgina 76

Notícies

Aleatori

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

El mes de maig ha deixat un nou descens de l’atur registrat al Maresme, també a la província i al conjunt de Catalunya. En el cas del Maresme, la baixada percentual ha estat de l’1,69% en relació al mes passat i del 0,62% en termes interanuals. Un descens intermensual superior a l’experimentat en el conjunt de la província (-1,57%) i inferior al registrat pel conjunt de Catalunya (-1,85%). En canvi, el descens interanual ha estat menor al Maresme respecte dels dos altres àmbits territorials (-1,61%; -1,58%).

Com és habitual, el Maresme no és un territori homogeni i cada població té un comportament diferenciat. El descens de l’atur s’ha reflectit en 20 dels 30 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En total 351 persones menys als registres de les oficines d’ocupació de la comarca i una taxa d’atur registral comarcal del 9,09% en una escala municipal que oscila entre el 4,7%, de Cabrera de Mar i Tiana, i el 12,23% de Tordera.

Tots els sectors econòmics reflecteixen la reducció de l’atur respecte al mes passat, amb major intensitat en els sectors primari (-3,18%) i de serveis (-2,16%), i també en la comprataiva anual. En aquests termes, l’atur en el sector primari ha disminuït un intens 7,12% i ho ha fet un 1,71% l’atur industrial. L’únic grup en què, interanualment, augmenta la desocupació és en el de persones sense ocupació anterior que sumen un 3,80%.

El descens intermensual de l’atur s’ha recollit també en la majoria de seccions econòmiques, mentre que, interanualment, despunten els increments de les seccions d’Energia (21,43%), Informació i comunicacions (20,39%), Activitats artístiques (16,62%), Aigua i sanejament (16,55%) i Activitats de les llars (12,13%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

Els productors ecològics demanen la creació al maresme de mercats de pagès amb certificat ecològic, de temporada i de proximitat

5 explotacions agràries del cens de Productes de la Terra Maresme han format part d’un estudi que ha analitzat la comercialització i la distribució dels productes ecològics en circuits curts (venda directa del productor/a). El treball ha estat elaborat com a projecte de Dinamització Local Agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme i el programa Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona.

Les conclusions han estat presentades en una jornada en la qual han participat les 5 explotacions que han estat objecte d’estudi: La Magalla (Cabrera de Mar), El Petit Bané (Vilassar de Mar), Ecotràmec (Tordera), l’Horta d’Òrrius (Òrrius) i els Horts de l’Alegria (Tiana) i l’explotació Mas Roca (Palafolls) convidada a la sessió participativa. En el decurs de la trobada s’han posat en comú els reptes de la distribució i les accions que caldria engegar per posar en valor el producte ecològic, de proximitat i de temporada.

Una de les qüestions que s’ha posat sobre la taula és la necessitat de fer una aposta territorial per la producció ecològica impulsant la creació de mercats de pagès al Maresme amb comercialització exclusiva de producte certificat ecològic, de temporada i de proximitat.

D’altra banda, els petits productors ecològics consideren que caldria millorar els canals de distribució dels productes establint rutes compartides de transport que minimitzin els costos i crear un sistema de punts de recollida.

Report d’Atur desembre 2017

 

Augmenta gairebé un 9% el nombre de maresmencs amb residència habitual a l’estranger

 

El darrer informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal xifra en 10.371 els maresmencs i maresmenques registrats com a residents habituals a l’estranger. Un volum de persones que ha crescut un 8,92% respecte a l’any anterior. Els països receptors que han tingut un creixement més destacat són la República Dominicana, Dinamarca, Regne Unit, Canadà i Bolívia.

 

Des de 2009, el volum de maresmencs i maresmenques que han marxat a viure a l’estranger s’ha duplicat. Any rera any ha anat augmentant fins arribar el 2017 a 10.371. Aquesta xifra situa el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l’estranger amb una concentració del 3,65%.

El gruix de persones que han establert la seva residència habitual a l’estranger es concentra en les franges d’edat dels 35 als 49 anys i dels 5 als 14 anys. Encara que no es disposin de dades que permetin analitzar en profunditat els motius del canvi residèncial, tot fa pensar que el primer col·lectiu ha marxat per motius laborals i el segon forma part dels moviments migratoris fets en família.

La distribució mundial dels residents estrangers difereix molt entre països, però una vegada més França és la que acull més persones amb darrer registre en algun dels municipis del Maresme. A 1 de gener d’aquest any es comptabilitzaven 1.241 les persones que han traslladat la seva residència al país veí. El segon lloc l’ocupa Argentina amb 1.241 i segueixen, per ordre d’importància, Alemanya (945), Regne Unit (772) Estats Units (650), Suïssa (649), Bèlgica (506), Andorra (380), Xile (333) i Brasil (306).  

En el darrer any, els països que han tingut un major increment d’inscripcions de persones provinents del Maresme han estat la República Dominicana (28,97%), Dinamarca (28,00%), Regne Unit (23,32%), Canadà (22,78%) i Bolívia (22,22%).

Les persones inscrites en el padró d’habitants residents a l’estranger es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot i no forma part de la població oficial del municipi. L’anàlisi a nivell municipal indica que només en 4 poblacions de la comarca s’ha registrat un descens de població resident a l’estranger. Es tracta de Sant Iscle de Vallalta (-10%), Sant Cebrià de Vallalta (-1,72%), Cabrera de Mar (-1,33%) i Montgat (-044%).

D’altra banda, els municipis amb més volum de població resident a l’estranger són Mataró (3.113), Premià de Mar (778), Calella (777), Pineda de Mar (641) i el Masnou (530).

Podeu veure totes les dades a nivell municipal (xifra total, sexe i edat) CLICANT AQUÍ

Podeu veure totes les dades a nivell municipal sobre països de residència, CLICANT AQUÍ

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Química

 


Pel que fa l’activitat Química el grau de contractació indefinida va ser molt baixa un any més, només el 4,06% de tots els contractes generats, 6.052, van ser indefinits (246).

L’activitat amb menys contractes pel conjunt del subsector, la de Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques, va ser aquella que presentà un pes major de contractes indefinits en relació a la pròpia activitat (13,11%). En termes de volum però, la que més en generà fou la de Fabricació de productes farmacèutics amb el 44,72% dels indefinits del sector.


En aquest cas van necessitar-se 83 ocupacions diferents l’any 2016.


L’ocupació en què més es van repetir contractes va ser la dels Peons de les indústries manufactureres amb un total de 3.957 contractes. Ull, el 65,38% dels contractes generats al subsector i en què tan sols el 0,6% van ser indefinits. Una dada que impacta i a tenir ben present.


D’entre les ocupacions amb 10 o més contractes l’any aquella en què el pes de la contractació indefinida fou major va ser la dels operadors de màquines de fabricar productes de matèries plàstiques amb un 61,1%. I només una altra va igualar el llindar del 50%, la dels agents i representants comercials.


 


 

Factor Energia comercialitzarà electricitat al Maresme per valor de més d’un milió dos cents mil euros

La subhasta pública es suspén per problemes tècnics i continuarà els propers dies

{

El Consell Comarcal del Maresme ha realitzat aquesta tarda la primera compra agregada d’electricitat. S’ha fet mitjançant una subhasta electrònica en la qual durant prop de tres hores s’han posat a licitació les 2.595 pòlisses de subministrament elèctric que tenen contractades actualment els 30 ajuntaments del Maresme i el Consell Comarcal. La subhasta, però, s’ha hagut de susprendre per problemes tècnics de la plataforma tecnològica quan encara faltaven per licitar-se 2415 pòlisses.



De les 180 pòlisses que s’han subhastat fins el moment de suspendre la licitació, només 6 han quedat desertes. Les 174 restants han estat adjudicades a Factor Energia, una empresa comercialitzadora d’electricitat de capital català. El volum econòmic puja a 1.253.600,76 euros. Una xifra que reduirà la despesa dels ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme d’un 9,79%.

En els propers dies es posaran a licitació les 2.415 pòlisses restants, dividides en 5 blocs, amb un preu de sortida de poc més de 7 milions d’euros.

La liberalització del mercat elèctric des del passat 1 de juliol ha facilitat que els 30 ajuntaments del Maresme i el Consell Comarcal es posessin d’acord per emprendre una nova experiència de compra agregada (com ja es fa amb el paper i amb la telefonia). L’objectiu és aplicar economia d’escala i aconseguir reduir la despesa de les administracions públiques.

L’any 2008, el subministrament elèctric va tenir un cost per als ajuntaments del Maresme i per al Consell Comarcal de 7.552.710 euros pel que fa al terme d’energia i  la previsió de despesa amb el mercat liberalitzat per al 2009 és de 8.805.289 euros. Amb la iniciativa del Consell Comarcal d’aplicar la compra agregada, l’estalvi dels ajuntaments en els lots adjudicats ha estat del 9,79% (uns 135.000 euros).

Tímida baixada de l’atur durant el mes d’abril

 

18 dels 30 municipis del Maresme han registrat una lleugera disminució de l’atur durant el mes d’abril, essent Calella, Palafolls i Santa Susanna les poblacions que han registrat descensos més importants.  La taxa d’atur al Maresme se situa en el 17% i continua estan per sobre de la mitjana catalana i de la província de Barcelona.

Segons l’anàlisi de les dades d’atur analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, el sector serveis és el que ha liderat el descens de la xifra d’atur a la comarca que s’ha vist reduïda en 283 persones. Tot i això, les xifres de desocupació al Maresme es mantenen elevades i 39.432 persones estan inscrites com a demandants de feina.

En percentatges, la disminució de la taxa d’atur comarcal s’ha situat en el 0,71%, un percentatge superior al registrat en el conjunt de Catalunya (-0,40%) i al de la mitjana de la província de Barcelona que tanca el mes d’abril amb un augment de la desocupació del 0,06%.

Per sectors econòmics, els serveis són els que acumulen una reducció més important de l’atur (338 persones menys), seguit de l’agricultura (-26). En canvi, a la construcció ha augmentat en 42 el nombre de demandants de feina. A la indústria també hi ha hagut un increment de 6 aturats més i dins del col·lectiu de persones registrades com sense ocupació anterior (SOA) també es registra un augment de 33.

La disminució de l’atur s’ha notat en tots els grups d’edat excepte en el de 45 anys i més. Dins d’aquest col·lectiu s’han sumat 79 maresmencs i maresmenques a la llista de persones aturades.

Encapçalen el percentatge de reducció d’atur Calella (-5,68%, Santa Susanna (-4,23%), Palafolls (-4,17%), Caldes d’Estrac (-3,93%) i Pineda de Mar (-3,01%). També han aconseguit frenar la desocupació Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.

Les xifres del mes d’abril han deixat Mataró com a el municipi maresmenc amb una taxa d’atur més elevada (el 21,46%), li segueix Pineda de Mar amb el 21,28% i Tordera (20,71%). També superen la mitjana comarcal els municipis de Malgrat de Mar (18,01%), Calella (17,83%), Sant Iscle de Vallalta (17,59%), Premià de Mar (17,49%) i Canet de Mar (17,40%).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

El Maresme registra un saldo positiu de població estacional

 

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca. L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2015, reflecteix una recuperació respecte a l’any anterior. El saldo global a la comarca és positiu. El Maresme es manté com a territori receptor de població estacional, principalment pel turisme i les segones residències.

Les dades de població estacional mesuren el nombre de persones que hi ha en un territori i serveixen per veure les càrregues reals de població que suporten els municipis. En el càlcul s’hi inclouen les persones que hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps (vacances, estiueig, cap de setmana…etc). Segons aquests paràmetres, l’any 2015, el Maresme va registrar una població estacional a temps complet anual (ETCA) de 2.662 persones per dia, el que representa un increment del 44,75% respecte a l’any anterior.

Un cop més, les dades reflecteixen que el Maresme rep més persones a temps complet anual de les qe en surten. Així, la població ETCA del Maresme l’any 2015 va ser de 442.174 persones.

Dels 26 municipis del Maresme dels quals es disposen dades, 7 registren una població estacional ETCA positiva. Santa Susanna, amb 5.425 prsones/dia encapçala la llista, seguida de Calella amb 5.323. A més distància se situen Malgrat de Mar (3.441), Pineda de Mar (2.373), Sant Pol de Mar (739), Tordera (512) Cabrera de Mar (508). 

D’altra banda, hi ha 10 municipis que són indubtables emissors de població donat que presenten saldos negatius tots els trimestres de l’any: Alella (-331), Arenys de Munt (-491), El Masnou (-1.382), Mataró (-4.648), Montgat (-1.192), Premià de Dalt (-795), Premià de Mar (-2.606), Teià (-524), Tiana (-1.038) i Vilassar de Dalt (-163).  

Parlant en termes de població ETCA, és a dir, de la població present al municipi tenint en compte la xifra d’empadronats i els fluxos d’entrada i sortida del municipi, Santa Susanna és el municipi de Catalunya amb una fluctuació més intensa. En aquest municipi la població estacional ha més que doblat la població resident. La seva població ETCA suposa el 265,6% de l’empadronada. A nivell maresmenc, superen el 100% Calella (129,2%), Malgrat de Mar (118,7%), Sant Pol de Mar (114,7%), Cabrera de Mar (111,2%), Pineda de Mar (109,1%) i Tordera (103,1%). 

Les dades de població ETCA són importants per als municipis tota vegada que els ajuda a planificar millor els serveis en funció de la seva població real en diferents époques de l’any.

Podeu veure les dades globals de cada municipi consultant aquest mapa interactiu:

 

Podeu ampliar la informació consultant l’anàlisi de població estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme: 

 

 

Oberta la convocatòria d’ajuts de menjador escolar per al curs 2024-2025

Les famílies han de presentar les sol·licituds en l’ajuntament del municipi d’empadronament de l’alumne

Les bases que regeixen la convocatòria per a la concessió d’ajuts individuals de menjador escolar per al curs 2024-2025, aprovades pel Consell Comarcal, són similars a les aplicades aquest curs. Van adreçades a l’alumnat d’ensenyaments obligatoris i de segon cicle d’educació infantil i s’han de tramitar a través dels canals i terminis que fixa cada ajuntament.

Les famílies que compleixin els requisits establerts a les Bases obtindran un ajut corresponent al 35%, 50%, 70% o 100% del cost anual del servei de menjador escolar en funció de les característiques de la unitat familiar i del nivell socioeconòmic.

Les famílies han de fer la tramitació a través de l’ajuntament del municipi d’empadronament de l’alumne. Ja n’hi ha que han obert el període de presentació de sol·licituds i d’altres ho faran els propers dies.

En el moment que els ajuntaments tanquin les seves convocatòries enviaran al Consell Comarcal les peticions presentades en el seu municipi.

Tota la informació i models de documents que cal presentar es poden descarregar des del web d‘Ajuts de Menjador Escolar del Consell Comarcal del Maresme.

1...757677...164Pàgina 76 de 164
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats