El Maresme ha registrat un important descens de l’atur durant el mes d’abril. Les dades oficials comptabilitzen 1.413 persones menys com a demandants de feina. Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, el sector serveis és el que ha tingut un impacte més positiu, però la disminució de l’atur també s’ha notat a l’agricultura, la indústria i la construcció. Només en 5 dels 30 municipis de la comarca s’han comptabilitzat petits increments de les llistes de persones en siuació d’atur.

El Maresme ha tancat el mes d’abril amb 27.128 persones aturades, la xifra més baixa dels darrers 8 anys. A nivell percentual, el descens de la desocupació ha representat una baixada del 5,74% respecte al mes anterior i del 12,50% en la comparativa interanual.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local reflecteixen una reducció de demandants de feina en tots els grups d’edat i en tots els sectors econòmics. Com era previsible, per la celebració de Setmana Santa, el sector serveis és el que ha encapçalat la baixada en xifres absolutes, però és l’agricultura la que, percentualment, ha notat un descens més destacat (6,07%). Segueix els serveis amb una reducció del 5,83%; la indústria amb una baixada del 3,29%; la construcció amb un descens del 3,20% i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) amb un registre de -1,41%.

Les dades municipals mostren que només en 5 poblacions de la comarca: Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta, Tiana, Sant Vicenç de Montalt, i Teià s’han registrat petits increments de l’atur. En el cas dels tres primers municipis, 1 persona més; 3 a Sant Vicenç i 8 a Teià. Per la seva banda, a Sant Andreu de Llavaneres no hi ha hagut canvis respecte a les xifres del mes anterior. Els descensos en la resta de municipis han permés, per exemple a Pineda de Mar  (municipi del Maresme amb més persones en situació d’atur) baixar la taxa per sota del 20%. Cabrera de Mar i Alella són els municipis amb menys persones aturades. En el cas de Cabrera, les persones sense feina és del 6,81% i en el d’Alella del 6,89%. La mitjana comarcal se situa en el 13,68%. El Maresme té una taxa d’atur superior a la catalana (12,69%) i a la provincial (12,36%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva: 

L’ocupació en el sector turístic maresmenc creix. Les dades recollides a l’informe “Activitats turístiques. Situació laboral” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren cinc anys consecutius d’increment de l’ocupació arribant, el 2016, a superar en gairebé un 13% els llocs de treball que el sector tenia el 2008, abans de l’inici de la crisi econòmica.

El Maresme té registrades 1.690 empreses que es dediquen al turisme. En aquest àmbit s’incorporen els serveis d’allotjament, els de menjars i begudes, les agències de viatges i els operadors turístics. El nombre de negocis del sector ha experimentat un creixement interanual del 3,24%.

L’any passat, el sector va donar feina a 10.938 assalariats (el 9,39% més que l’any anterior) i a 3.229 autònoms, una xifra que en aquest cas representa un descens del 0,25% respecte a 2015. El volum més important d’ocupació, tant pel que fa a assalariats com a autònoms, el generen els serveis de menjars i begudes.

Aquesta radiografia laboral indica que el sector turístic al Maresme gaudeix de bona salut pel que fa a ocupació. En els darrers cinc anys ha experimentat un creixement constant fins arribar a tenir gairebé un 13% més de llocs de treball que abans de l’inici de la crisi econòmica.

L’estacionalitat del sector

Tot i la bonança de les xifres, una anàlisi aprofundida posa de relleu l’estacionalitat del sector. L’estudi trimestral mostra com, depenent de l’època de l’any, varien els comptes de cotització i la grandària de les empreses; així com la contractació de personal que segueix una pautra cíclica (augmenta el segon i tercer trimestre de l’any i cau el primer i el quart).

La forta estacionalitat del sector indica que el sol i la platja continuen sent el principal pol d’atracció de visitants a la comarca. Des del Consorci de Turisme es vol capgirar la situació posant de relleu els valors patrimonials, culturals, esportius, gastronòmics… del Maresme, un territori que té en la diversitat la seva gran riquesa per ampliar perfils de turistes. Per aconseguir-ho, el Consorci s’ha marcat tres línies estratègiques d’actuació: 

• Fidelització del client a partir de la millora en la qualitat dels serveis i atenció al client
• Creació de nous productes turístics
• Coneixement de les inquietuds del visitant per tal de poder oferir-li serveis i productes adaptats

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe: “Activitats turístiques. Situació laboral“. Les dades més rellevants es mostren en aquesta infografia: 

L’estudi sobre les realitats juvenils al Maresme que elabora biennalment lObservatori de Desenvolupament Local en col·laboració amb el Buscador Jove, el Servei de Joventut del Consell Comarcal, constata un creixement en la taxa de graduació a l’ESO. L’informe relatiu a 2016 xifra en el 89,04% el nombre de joves maresmencs que finalitza els estudis obligatoris acreditant l’ESO. Aquest percentatge és superior al registrat a Catalunya que se situa en el 87,73%.

El Consell Comarcal elabora l’informe de Realitats Juvenils per donar eines als ajuntaments que els permetin planificar les seves polítiques per a joves d’entre 12 i 29 anys. Aquest col·lectiu aplega 78.408 persones i representa el 17,84% del total de població de la comarca, un pes demogràfic que a nivell del Maresme ha disminuït un 0,4% en la comparativa interanual, menys que a l’àmbit metropolità (-0,6%) i al conjunt de Catalunya (-0,9%).

Per municipis, els que han registrat una disminució més destacada de joves d’entre 12 i 29 anys són Òrrius (-3,8%), Arenys de Mar (-3,2%), Calella (-2,9%), Alella (-2.0%), Mataró (-1,5%) i Pineda de Mar (-1,3%). En canvi, els que comptabilitzen un increment percentual de joves més important són Sant Vicenç de Montalt (7,2%), Sant Cebrià de Vallalta (4,0%), Caldes d’Estrac (3,2%), Teià (2,4%), Tiana (2,3%) i Dosrius (2,1%).

Partint d’aquesta anàlisi demogràfic, l’estudi se centra principalment en els àmbits educatiu i laboral.

Pel que fa a la formació, les dades reflecteixen una progressió a l’alça de la taxa de graduació a l’ESO destacant Cabrera de Mar que assoleix el 100% d’acabament dels estudis secundaris obligatoris, mentre Dosrius és el municipi que té unes xifres més baixes (68,75%). La mitjana comarcal es situa al 89,04%, un percentatge superior al català (87,73%). Com a contrapunt, la taxa d’escolarització postobligatòria al Maresme (a partir dels 17 anys) es redueix al 68% davant del 74,86% de mitjana catalana.

En relació a la situació laboral, les dades apunten a una davallada de l’atur juvenil registrat per al col·lectiu d’entre 16 i 34 anys, tot i que continua sent més elevat que en els anys previs a la crisi. L’informe incorpora en aquesta edició noves dades respecte als anys anteriors que permeten fer una apreciació qualitativa del tipus d’accés al món laboral. Dóna visibilitat a les 50 ocupacions que més contractes han generat entre els i les jove, així com les 25 ocupacions que aglutinen el major nombre de contractes indefinits per aquest col·lectiu. En les dues classificacions, la de cambrers assalariats és la que ocupa el primer lloc.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Les realitats Juvenils del Maresme 2016”

553 persones menys inscrites com a demandants de feina al Maresme. Aquest és el balanç del mes de març pel que fa a atur registrat. Amb aquest descens mensual de l’1,90%, el Maresme comptabilitza 28.541 persones sense feina i es col·loca amb una taxa d’atur del 14,46%.

El descens de l’atur es veu reflectit en tots els sectors econòmics i es reparteix entre tots els grups d’edat. També, en xifres globals, apareix tant en el col·lectiu d’homes com en el de dones. Apropant la lupa però, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata que, novament, les menys afavorides són les dones. Les dades reflecteixen un increment de l’atur frmrní dels sectors agrícola, construcció i sense ocupació anterior.

A nivell percentual, l’atur s’ha reduït un 2,60% en el sector agrícola; un 2,50% en el sector serveis; l’1,61% a la indústria i el 0,15% a la construcció. El col·lectiu de persones SOA (sense ocupació anterior) ha experimentat un increment de l’1,90% amb incidència només entre les dones. De fet, l’atur registrat a la comarca està fortament feminitzat. De les 28.541 persones que consten com a aturades, 15.776 són dones i 12.765 homes.

Pel que fa al comportament local, 7 municipis han trencat la tendència i han registrat un augment de la desocupació: Alella, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. La comparativa anual és més positiva i només Santa Susanna i Teià reflecteixen un lleuger increment en el nombre de persones sense feina. 

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març: 

El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.

El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya. 

Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.

La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.

En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.

LES DADES PER MUNICIPIS

Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.

Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.

Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.

Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa:

2 persones van perdre la vida en accidents al lloc de feina durant 2016

El Maresme ha tornat a registrar un increment de la sinistralitat laboral, tant pel que fa al nombre absolut d’accidents en el lloc de feina com a l’índex d’incidència (paràmetre que relaciona el nombre total de sinistres per cada 100.000 afiliats/des a la Seguretat Social). L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal constata que l’any passat va haver-hi un creixement del 10,80% en el nombre de treballadors i treballadores que van haver d’agafar la baixa laboral després d’ahaver patit un accident en el lloc de treball. L’índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és superior al català i al de la província.

Les dades de 2016 indiquen que al Maresme es van comunicar 3.233 sinistres, 324 més que l’any anterior. L’augment es va concentrar en els accidents lleus que van experimentar una pujada de l’11%. En canvi, van disminuir els greus (-9,09%) i els mortals (-33,33%). Tot i això, dues persones van perdre la vida.

Pel que fa a sectors econòmics, l’únic que registra una baixada és el primari (-12,50%). La construcció va comptabilitzar un increment del 33,91%; els serveis del 10,69% i la indústria del 2,84%.

Per mesurar el pes real de la sinistralitat, s’utilitza l’anomenat “índex d’incidència laboral” que elimina l’efecte distorsionador que produeixen en les xifres absolutes les variacions de la població ocupada. Aquest índex relaciona el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social.

Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’índex d’incidència laboral al Maresme és de 3.747,42 accidents per cada 100.000 afiliacions, una xifra que supera la provincial (3.196,98) i la catalana (3.342,04).

 L’índex d’incidència laboral va augmentar al Maresme un 6,09% el 2016. És el tercer any consecutiu que la sinistralitat en el lloc de feina creix al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe i la següent infografia interactiva: