Davant de l’informe desfavorable del Consell d’Alcaldes a la creació d’un nou servei que vetlli per la gestió sostenible dels boscos del Maresme i busqui recursos per lluitar contra el Tomicus, el Consell Comarcal fa un replantejament i només donarà suport als ajuntaments que ho sol·licitin prèvia signatura d’un conveni. Tot i això, segons ha manifestat el president Miquel Àngel Martínez, “no podem renunciar al nostre paper de defensa territorial i, per tant, seguirem fent d’observatori de l’expansió de la plaga i reclamant la inversió necessària, tant en matèria de boscos com de rieres”.

El Consell d’Alcaldes celebrat ahir va emetre un informe desfavorable a la creació del nou servei comarcal d’Agència de Boscos del Maresme argumentant que qui té les competències en aquesta matèria és la Generalitat i qüestionant el nom del servei. Aquestes argumentacions van obtenir el suport de 15 alcaldes i alcaldesses (ERC, CUP i Agrupació Veïns Sant Cebrià), mentre 10 (PDeCAT i PSC) es van posicionar a favor del nou servei i un alcalde (ERC) es va abstenir.

 
Tot i que l’informe del Consell d’Alcaldes no és vinculant perquè qui té capacitat per crear o suprimir un servei és el Plenari del CCM, el Govern comarcal ha considerat que no pot actuar d’esquenes al territori, però, a la vegada, tampoc pot tancar els ulls i romandre passiu davant d’un dels majors estralls que està vivint la comarca. A més, segons explica el Conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, “hi ha diferents ajuntaments que  ens han demanat suport i vulneraríem la vocació d’assistència als municipis d’aquesta administració si no atenguéssim les seves peticions”. Davant d’això, el Govern del Consell Comarcal ha decidit reformular les prestacions oferint un “servei a la carta” que permeti donar assistència als municipis que el sol·licitin i no actuar en aquells que no el necessitin.

En aquest sentit, el Consell Comarcal ha congelat les actuacions programades, a nivell municipal, per als propers 15 dies i ha comunicat als ajuntaments que per intervenir necessita una petició oficial i la signatura del corresponent conveni.

Paral.lelament, el Consell Comarcal demana al Departament d’Agricultura de la Generalitat, que és qui té les competències, que expliqui el seu pla d’actuació al Maresme per frenar l’expansió de la plaga i el calendari d’inversions.  Segons l’estudi presentat per la Diputació de Barcelona sobre la situació dels boscos del Maresme i part del Vallès Oriental, 850 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables i es necessitarien 2.5 milons d’euros per retirar tots els exemplars afectats. Aquesta és, ara per ara, la única forma de combatre l’expansió de la plaga i reduir el risc d’incendis forestals.

Miquel Àngel Martínez ha avançat que la reformulació del servei no implica que el Consell Comarcal es desentengui del problema. “Continuarem trucant a totes les portes per aconseguir la implicació de tothom perquè el temps córre contra els interessos de la comarca” ha manifestat.

El darrer informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal xifra en 10.371 els maresmencs i maresmenques registrats com a residents habituals a l’estranger. Un volum de persones que ha crescut un 8,92% respecte a l’any anterior. Els països receptors que han tingut un creixement més destacat són la República Dominicana, Dinamarca, Regne Unit, Canadà i Bolívia.

Des de 2009, el volum de maresmencs i maresmenques que han marxat a viure a l’estranger s’ha duplicat. Any rera any ha anat augmentant fins arribar el 2017 a 10.371. Aquesta xifra situa el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l’estranger amb una concentració del 3,65%.

El gruix de persones que han establert la seva residència habitual a l’estranger es concentra en les franges d’edat dels 35 als 49 anys i dels 5 als 14 anys. Encara que no es disposin de dades que permetin analitzar en profunditat els motius del canvi residèncial, tot fa pensar que el primer col·lectiu ha marxat per motius laborals i el segon forma part dels moviments migratoris fets en família.

La distribució mundial dels residents estrangers difereix molt entre països, però una vegada més França és la que acull més persones amb darrer registre en algun dels municipis del Maresme. A 1 de gener d’aquest any es comptabilitzaven 1.241 les persones que han traslladat la seva residència al país veí. El segon lloc l’ocupa Argentina amb 1.241 i segueixen, per ordre d’importància, Alemanya (945), Regne Unit (772) Estats Units (650), Suïssa (649), Bèlgica (506), Andorra (380), Xile (333) i Brasil (306).  

En el darrer any, els països que han tingut un major increment d’inscripcions de persones provinents del Maresme han estat la República Dominicana (28,97%), Dinamarca (28,00%), Regne Unit (23,32%), Canadà (22,78%) i Bolívia (22,22%).

Les persones inscrites en el padró d’habitants residents a l’estranger es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot i no forma part de la població oficial del municipi. L’anàlisi a nivell municipal indica que només en 4 poblacions de la comarca s’ha registrat un descens de població resident a l’estranger. Es tracta de Sant Iscle de Vallalta (-10%), Sant Cebrià de Vallalta (-1,72%), Cabrera de Mar (-1,33%) i Montgat (-044%).

D’altra banda, els municipis amb més volum de població resident a l’estranger són Mataró (3.113), Premià de Mar (778), Calella (777), Pineda de Mar (641) i el Masnou (530).

Podeu veure totes les dades a nivell municipal (xifra total, sexe i edat) CLICANT AQUÍ

Podeu veure totes les dades a nivell municipal sobre països de residència, CLICANT AQUÍ

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme ha seguit la tendència general de Catalunya i durant el mes de maig ha registrat una nova reducció de l’atur.  Les dades oficials indiquen que la xifra de demandants de feina a la comarca s’ha reduït un 3,35% respecte al mes anterior i un 13,01% en la comparativa interanual. Aquesta disminució es reflecteix a tots els sectors econòmics, però, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’atur cada vegada s’està feminitzant més al Maresme. El 56,4% de les persones que busquen feina són dones.

La xifra oficial de persones aturades al Maresme és de 26.219. D’aquestes, 14.795 són dones i 11.424 homes. Des de 2013, la distància entre els dos sexe s’ha anant incrementant fins el punt que les dades del mes de maig indiquen que el 56,4% de l’atur comarcal és femení.

Més enllà de les xifres absolutes, la taxa d’atur també reflecteix aquestes diferències. La mitjana comarcal, que és del 13,28%, es redueix a l’11,% si analitzem el col.lectiu masculí i s’enlaira fins el 15,81% en el cas de les maresmenques.

Aquest comportament també queda reflectit en l’anàlisi de les persones que durant el mes de maig han abandonat la llista d’atur. De les 909 persones, 608 (el 66,88%) són homes i 301 (el 33,11%) dones. El ritme desigual de recuperació de l’ocupació també queda constatat a la comparativa interanual. El percentatge de disminució de l’atur és del 16,41% entre el col·lectiu masculí i del 10,19% entre el femení.

D’altra banda, l’anàlisi sectorial de les dades del mes de maig reflecteixen que la reducció de l’atur registrat ha beneficiat a tots els grups econòmics. L’agricultura és la que percentualment anota una disminució més elevada (l’11,20%), seguida del sector serveis (3,57), la indústria (2,56%), la construcció (2,00%) i el col·lectiu SOA (1,96%).

Baixant la lupa al terreny municipal, només han registrat un lleuger increment de l’atur 5 poblacions: Alella, Montgat, Òrrius,Sant Vicenç de Montalt. i Sant Iscle de Vallalta. Aquest darrer municipi és el que presenta una taxa d’atur més elevada (18,90%), seguit de Pineda de Mar amb un 18,63%. Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis amb menys desocupació. La seva taxa d’atur se situa per sota del 7%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur interactiu que elabora l’Observatori de Desnvolupament Local del Consell Coamarcal del Maresme:

Poc a poc el tèxtil es va recuperant de la crisi, almenys pel que fa a ocupació. Encara falta camí a còrrer per arribar a les dades prèvies a la crisi de 2008, però ja portem 3 anys consecutius de remuntada. Segons recull l’informe sobre la situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme, que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat, contràriament al que va succeir en el conjunt del sector industrial, el tèxtil va registrar un augment de l’ocupació.

Ha estat un creixement lleu, inferior al dels dos anys anteriors. Només va arribar dal 0,58%, però la xifra guanya valor si es contextualitza en el conjunt de la contractació industrial global. Aquesta va registrar números negatius amb una davallada del 5,82%.

Aquests comportaments han fet que el tèxtil guanyi importància dins el sector industrial maresmenc. Les dades de 2016 indiquen que un terç de l’ocupació industrial a la comarca ja la genera el tèxtil (33,38%), un percentatge que en el darrer any ha crescut gairebé un punt.

A més, segons les dades del Registre Mercantil, les indústries tèxtils són les que ocupen el primer lloc a la comarca en termes de facturació (el 13,7% del total). I en el conjunt de la demarcació de Barcelona, la facturació de les empreses maresmenques que desenvolupen aquesta activitat representa el 23,6%.

El sector genera 6.031 llocs de treball, la majoria dels quals (el 84,63%) són assalariats i la resta autònoms. Al llarg de l’any passat la contractació dins el sector va disminuir, però aquest descens es va centrar en la de de caràcter temporal que registra una caiguda del 6,32%, mentre que la indefinida va crèixer un 7,15%.

Pel que fa a l’atur registrat, ha seguit la tendència a la baixa dels anys anteriors. La davallada respecte a 2015 arriba al 12,95% (340 persones desocupades menys). La xifra de persones del sector del tèxtil registrades com a aturades és de 2.286. 

Aquestes dades positives tenen el seu contrapunt en els procediments de regulació d’ocupació. Dels 7 procediments comunicats l’any passat per indússtries maresmenques, 4 van ser  tèxtils ( ubicades a Argentona, Cabrera de Mar, El Masnou i Mataró) i van afectar 490 persones. Les xifres també són negatives quant al nombre de comptes de cotització que han registrat un descens del 0,93%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desevolupament Local:

En la següent infografia resaltem les dades més significatives:

El Ple va aprovar ahir la creació de l’Agència de Boscos del Maresme, un nou servei que permet al Consell Comarcal donar suport tècnic i col·laborar amb els ajuntaments i associacions de propietaris en la preservació de la massa forestal que es troba greument afectada pel canvi climàtic i l’acció destructiva de plagues com el Tomicus. La creació d’aquest nou servei que també tindrà altres àmbits d’actuació, com la preservació de les rieres, va ser refrendada per tots els grups comarcals a excepció d’ERC i CUP que es van abstenir.

Una de les línies estratègiques d’actuació del Consell Comarcal és la mitigació dels efectes del canvi climàtic en el Maresme que comencen a ser visibles en la degradació que estan patint els boscos de la comarca. Els darrers controls apunten que 800 hectàrees de pi pinyer estan greument afectades per l’acció de l’escarabat Tomicus, situant-se entre Dosrius/Argentona i Sant Pol de Mar la zona de màxima concentració. Tot i això, la seva expansió cap al Maresme Nord està sent força ràpida i, si no hi ha actuacions d’urgència, en un parell d’anys la plaga arribarà als municipis de La Selva.

L’escarabat s’està enfortint per la manifesta debilitat dels pins pinyers, situats en zones on durant anys no s’ha fet gestió forestal i per les variacions climatològiques: augment de temperatures i sequera.

La implicació de la Generalitat i la Diputació amb aportacions extraordinàries ha permès començar a actuar extraient i retirant pins morts. Aquests ajuts, però, només han permès intervenir en un 10% del territori afectat. El Consell Comarcal considera que els boscos del Maresme estan vivint, en paraules del president Miquel Àngel Martínez i Camarasa, “una situació d’excepcionalitat que requereix mesures excepcionals” . Ha afegit que “si no som capaços de controlar la plaga en un temps prudencial no només perillaran els pins pinyers del Maresme”. Davant d’això, “el Consell Comarcal  posa l’Agència de boscos a l’abast dels ajuntaments, les associacions de propietaris, la Generalitat i la Diputació per facilitar una actuació coordinada en el territori i buscar el màxim de recursos”. 

De fet, l’Agència de boscos del Maresme, que té com a objectiu la gestió sostenible de la zona forestal (que ocupa el 65% del territori) per adaptar-la al nou model de bosc al què ens aboca el canvi climàtic i la prevenció d’incendis, centrarà inicialment els seus esforços en el combat de la plaga de Tomicus. Per això, s’ha marcat com a principals fites aconseguir més recursos econòmics, promoure la contractació agregada dels treballs forestals per aconseguir preus més competitius, fomentar els acords de custòdia per a la gestió de les finques públiques i privades i formar tècnics i professionals.