Metodologia

 






































































 
La font de les dades que hem utilitzat han estat facilitades per l´Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público del Empleo Estatal en Barcelona.
 
Per a facilitar la lectura de les taules hem eliminat totes aquelles ocupacions en què no s´ha computat cap contracte.
 
Hem volgut donar rellevància a aquell tipus de contractació que, per concepte, hauria de ser més estable en el temps. És a dir, la contractació indefinida. Pensem que aquesta és la que ens indica com evoluciona un sector i/o activitat concreta, per bé que és cert que sigui el contracte formalitzat temporal o indefinit l´activitat en qüestió haurà generat ocupació.
 
En aquest document presentem dades de contractes i no de persones. Una mateixa persona pot signar molts contractes al llarg de l´any. En aquest sentit doncs és bo recordar que un augment de la contractació no suposa, obligatòriament, una millor marxa del sector/activitat/ocupació precisament perquè sabem el número de contractes però no el número de persones contractades. 
 
Els subgrups sectorials d´activitat econòmica: aquesta classificació de 21 grups sectorials és una creació de la Diputació de Barcelona amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi i la interpretació d´algunes dades per activitat econòmica. A partir d´un criteri d´interrelació han reduït les 87 activitats econòmiques en 21 grups sectorials.
 
Les ocupacions primàries que apareixen citades al text les hem enllaçades amb l´explicació que ofereix l´IDESCAT. De tota manera aquí trobareu totes les ocupacions primàries; només heu de clicar sobre de cada número per veure´n la definició corresponent. Una mateixa ocupació només estarà enllaçada una vegada.
 

Tal i com apunta el Departament d’Empresa i Coneixement “El contracte de treball és un acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual el treballador s’obliga a desenvolupar serveis per compte de l’empresari i sota la seva direcció, a canvi d’una retribució.”


Els empresaris estan obligats a comunicar el contingut dels contractes de treball , siguin o no concertats per escrit, i les seves pròrrogues a l’oficina pública d’ocupació en el termini de 10 dies a comptar des de la seva concertació. A Catalunya, les oficines de registre i comunicació són les oficines de treball dels Serveis d’Ocupació de Catalunya. 


Es comptabilitzen els contractes amb lloc de treball a Catalunya/comarca/municipi, independentment de la comunitat autònoma en què s’hagin registrat.






 



Per facilitar la lectura de les taules hem fet ús d´una escala cromàtica amb vermells, grocs i verds per a les dades relatives. Com més elevat és el valor més intens serà el verd i major serà la intensitat del vermell com menys pes tingui el valor. Els valors intermedis seran ataronjats.












 


Introducció i justificació

 

L´Observatori de Desenvolupament Local del Maresme té com a objectiu principal el d´aportar coneixement socioeconòmic del seu entorn més immediat a partir de la seva activitat permanent de recopilació, organització, generació i difusió d´informació socioeconòmica d’interès per a la presa de decisions, a fi de promoure el desenvolupament econòmic local.


En aquest sentit, el mercat de treball és un leitmotiv en l´activitat habitual del servei com ho és, de fet, per als observatori integrants de la Xarxa d´Observatoris de Desenvolupament Econòmica Local –XODEL-, Xarxa liderada per la Diputació de Barcelona .


Moltes de les anàlisis que es duen o s´han dut a terme en aquest àmbit s´han treballat des de la dimensió de l´atur registrat amb un grau d´aprofundiment més o menys reeixit. L´aproximació a la temàtica des de l´òptica de la contractació no ha aconseguit, fins ara, el mateix aprofundiment que li hem pogut donar a l´atur registrat.


L´any 2016 vam publicar aquest treball amb la voluntat de capgirar la situació. I els objectius que ens vam marcar foren múltiples. Per una banda, saber quin tipus d´ocupacions primàries es contracten a la comarca del Maresme, en quines seccions econòmiques i amb quin tipus de contracte. I per una altra, facilitar als serveis locals d´ocupació, serveis de prospecció, etc…informació en relació a les ocupacions primàries en què s´han fet més contractacions per facilitar la tasca d´adaptació dels seus serveis a les necessitats empresarials, a millorar la tasca de prospecció així com també facilitar als seus usuaris formació i/o serveis adaptada a les necessitats de les empreses. És a dir, aportar un altre input de coneixement per anar reblant la seva feina de prospecció empresarial i inserció laboral.


L´interès per part dels tècnics a qui anava destinat el producte ha estat desigual però en tot cas molt positiu per aquell qui s´hi ha apropat. És per això que ens ha semblat interessant repetir-lo aquest any per a les dades del 2016. 


Malgrat això, no és una còpia exacte del publicat l´any 2016 sinó que hi hem introduït algunes millores. Per una banda, hem introduït la informació per diferents àmbits territorials de la comarca:



  • Alt Maresme

  • Baix Maresme

  • Maresme Centre


recollint així la proposta sorgida del personal tècnic de promoció econòmica dels ajuntaments de la comarca. I per l´altra, per aquella informació referent al conjunt del Maresme, hem introduït taules amb informació nova en el cas dels col·lectius d´interès especial, és a dir, les persones joves i les majors de 45 anys. A banda de la informació que ja vam donar l´any anterior aquesta vegada oferim també informació segregada per sexe, el que permet filar més prim del que ho fèiem. 


Estructura


A banda d´una fotografia genèrica de les característiques de la contractació a al comarca l´any 2016, el document està estructurat, pròpiament, en quatre blocs, un per cada àmbit territorial al qual fem referència i categoritzats alfabèticament. En el Bloc A tractem la informació agregada de la comarca del Maresme en 4 punts diferents: en el primer quines van ser les ocupacions primàries per a les quals es van generar més contractes; en el segon recollim la mateixa informació diferenciant-la pel col·lectiu femení i masculí;. en el tercer hem fet el mateix però l´hem dedicat als col·lectius d´atenció especial, és a dir, als joves de 16-29 anys i a les persones més grans de 45 anys; i en el quart bloc hem treballat la informació segregada per subgrups sectorials. Els blocs B, C i D, dedicats respectivament a l´Alt Maresme, el Baix Maresme i el Maresme Centre, estan conformats també per quatre punts, en què els tres primers recullen la mateixa informació que la vista per les dades del conjunt de la comarca mentre que el quart, el dels contractes per subseccions, és més genèric que aquell que presentem per l´agregat del Maresme.


Agraïments


Agraïm la disponibilitat i facilitat que ha mostrat l´Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público del Empleo Estatal en Barcelona vers les nostres necessitats.








 

Contractes per Ocupacions Maresme 2016

 









































































































































































































































































































 
 
Introducció i justificació
 
Metodologia
 
Els contractes amb lloc de treball al Maresme l’any 2016
 
 
1-Ocupacions primàries amb més contractes al Maresme
 
2-Quines ocupacions han contractat dones i homes?
 
2.1- Dones
 
2.2- Homes
 
3-Col·lectius d’atenció especial: joves 16-29 anys i majors de 45 anys
 
3.1- Joves
 
3.2- Persones més grans de 45 anys
 
4-Contractació per subgrups sectorials
 
4.1- Descomposició dels subgrups sectorials: activitats econòmiques que els composen i ocupacions amb més contractes.

 
 Agroindústria


 
 Extractives
 
 Tèxtil-Confecció
 
 Química
 
 Metall
 
 Automoció
 
 Fusta i moble
 
 Altres manufactures
 
 Energia, aigua i residus
 
 Construcció i immobiliàries
 
 Comerç
 
 Hostaleria i turisme
 
 Logística
 
 TIC
 
 Serveis financers
 
 Serveis a les empreses
 
 Administració pública
 
 Educació i recerca
 
 Salut
 
 Serveis Socials
 
 Edició, cultura i lleure
 
 
Ocupacions primàries amb més contractes a l’Alt Maresme
 
6-Dones i homes: en quines ocupacions són contractats?
 
6.1 Dones
 
6.2 Homes
 
7-Col·lectius d’atenció especial: persones joves i persones majors de 45 anys
 
7.1 Joves
 
7.2 Persones de més de 45 anys
 
8-Contractes per subgrups sectorials
 
 
9- Ocupacions primàries amb més contractes al Baix Maresme
 
10- Dones i homes: en quines ocupacions són contractats?
 
10.1 Dones
 
10.2 Homes
 
11-Col·lectius d’atenció especial: persones joves i persones majors de 45 anys
 
11.1 Joves
 
11.2 Persones de més de 45 anys
 
12-Contractes per subgrups sectorials
 
 
13-Ocupacions primàries amb més contractes al Maresme Centre
 
14-Dones i homes: en quines ocupacions són contractats?
 
14.1 Dones
 
14.2 Homes
 
15-Col·lectiu d’atenció especial: persones joves i persones majors de 45 anys
 
15.1 Joves
 
15.2 Persones de més de 45 anys
 
16-Contractes per subgrups sectorials
 
Reflexions finals


 

Hostaleria, comerç i activitats administratives fan créixer l’atur al Maresme

 

Tercer mes de pujada de les xifres d’atur al Maresme. El passat octubre, 1.064 maresmencs i maresmenques es van inscriure a les oficines de trebal com a demandants de feina. Amb aquest incement, el total de persones aturades a la comarca s’eleva a 26.627, una xifra similar a la registrada el mes de desembre de 2009. Les seccions econòmiques que concentren aquest increment són les vinculades a l’hostaleria (+566), les activitats administratives i serveis asuxiliars (+168) i el comerç a l’engròs i detall (+127).

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que l’increment de l’atur ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics. La única variable en la qual es registra un descens és entre el col·lectiu masculí del grup SOA (sense ocupació anterior).

A nivell percentual la pèrdua de llocs de treball la lidera l’agricultura amb un 15,90%. Segeuix el sector serveis amb un increment del 5,23%, col·lectiu SOA (1,44%), indústria (1,27%) i construcció (0,44%).

Per municipis, només s’ha registrat una caigua de l’atur a 5: Montgat, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Teià i Tiana.

En aquesta infografia interactiva podeu ampliar informació:

 

El Maresme continua guanyant població procedent de comarques catalanes i de l’estranger

 

Les darreres dades de moviments migratoris recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme  indiquen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població i és el quart any consecutiu en què es manté la mateixa tendència: El Maresme té saldos migratoris positius de població catalana i estrangera, en canvi, el saldo migratori és negatiu respecte a l’estat espanyol. 

L’anàlisi de moviments migratoris de 2016 dóna al Maresme un guany net de població de 3.192 persones. És la quarta comarca catalana que presenta un saldo migratori positiu més elevat. Només la superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Al llarg de l’any passat el Maresme va registrar un total de 30.256 migracions. Van marxar de la comarca 13.532 persones i van arribar-hi 16.724.

L’anàlisi més detallat de les migracions demostra que es manté la tendència d’anys anteriors: el Maresme atrau població d’altres comarques catalanes i de l’estranger i presenta més sortides que entrades de ciutadans provinents d’altres comunitats autònomes.

En relació a la resta de Catalunya, el Maresme va registrar 9.482 immigracions i 7.445 emigracions, per tant, el saldo migratori és positiu de 2.037 persones. També són positius els moviments residencials que tenen com a origen/destinació l’estranger. En aquest cas es van comptabilitzar 4.982 immigracions i 3.726 emigracions, saldo positiu doncs de 1.256 persones. La situació és capgira en relació a l’estat. En aquest cas el saldo migratori és negatiu de 101 persones. Van marxar del Maresme cap a províncies espanyoles 2.361 persones i en van arribar 2.260.

Dels 30 municipis de la comarca només registren un saldo migratori negatiu 4: Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu consultar el detall de cada municipi en el següent mapa interactiu i ampliar la informació dels moviments migratoris en l’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme::

 

 

La indústria i la construcció frenen la pujada de l’atur al Maresme

 

El mes de setembre ha incrementat la llista de persones sense feina a la comarca del Maresme, però l’increment ha estat moderat gràcies als resultats positius de la indústria i la construcció. La reducció de l’atur en aquests dos sectors no ha estat suficient, però, per contrarestar les pujades de l’agricultura, els serveis i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). El resultat final és 78 persones més aturades el que, percentualment, representa un increment del 0,31 respecte al mes anterior.

Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el comportament de l’atur durant el mes de setembre ha estat molt desigual, tant si s’analitza per sectors econòmics, per grups d’edat, per sexe o per municipis.

Per sectors econòmics, les pujades es concentren a l’agricultura (9,74%), col·lectiu SOA (5,33%) i serveis (0,51%). La indústria, en canvi, experimenta una reducció de l’atur del 2,42% i la construcció de l’1,74%.

Per grups d’edat, l’increment de la desocupació més destacat es concentra entre els més joves. El col·lectiu de 16 a 24 anys registra un augment de l’atur del 8,59%. Les xifres es redueixen als grups compresos entre els 35 i els 64 anys en percentatges, de vegades poc perceptibles i que oscil.len entre el 0,01% i el 0,53%.  En contraposició, la desocupació disminueix un 2,47% en el col·lectiu de 25 a 34 anys.

Pel que fa a l’anàlisi per sexes, l’increment de l’atur ha afectat només al col·lectiu masculí amb un creixement de l’1,79%. En canvi, ha baixat un 0,78% en el col·lectiu femení. Les distàncies però continuen sent significatives. La taxa d’atur masculí al Maresme és del 10,25% i el femení s’eleva al 15,09%.

També hi ha diferències significatives entre els 30 municipis de la comarca. En 18 d’ells baixa la llista de persones sense feina, en 11 puja i, en el cas de Sant Pol de Mar, no hi ha variacions respecte al mes anterior.

La xifra total de maresmencs i maresmenques inscrits a les oficines d’ocupació és de 25.563, un 58,77% dels quals tenen més de 45 anys.  

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 

PROGRAMA:

9:00h ACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA

a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell

9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES

  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya

10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT

  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC

10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC

  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)
  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

11.30h

PAUSA-CAFÈ

11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC

  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos
  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua
  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC
  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC

13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI

  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià
  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC

13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS

14:00h

CLOENDA


 
___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA: COL.LABORA:
 
 
 

Data: 2017-09-28

Lloc: Arxiu Comarcal del Maresme

Adreça: Carrer d’En Palau, 32 de Mataró

Report d’atur- agost 2017

 

Prova pilot de neteja del fons marí a Santa Susanna i Malgrat de Mar

 

Dimecres i dijous es durà a terme una neteja del fons marí en dues platges, una de Santa Susanna i una altra de Malgrat de Mar. Un equip de submarinistes recolliran els residus que es trobin fins a 200 metres mar endins. Aquestes accions que es duran a terme dimecres a la platja de davant de l’hotel Caprici de Santa Susanna i dijous a la zona de la desembocadura de la Tordera (Malgrat de Mar) formen part d’una prova pilot promoguda pel Consorci de Turisme del Maresme i el Consell Comarcal amb el suport de la Diputació de Barcelona. En funció dels resultats, es podria estendre a tot el litoral maresmenc.

El president del Consorci de Turisme i president accidental del Consell Comarcal, Joaquim Arnó, presentarà demà el projecte després de saludar els bussejadors que s’encarregaran de netejar el fons marí.

El punt de trobada és davant de l’hotel Caprici de Santa Susanna.

Data: 2017-09-06

Lloc: Hotel caprici

Adreça: Av. del Mar, 08398 Santa Susanna, Barcelona

Continuen augmentant els accidents laborals al Maresme

2 persones van perdre la vida en sinistres laborals

 

Les darreres dades de sinistralitat laboral corroboren la tendència a l’alça dels accidents laborals. Durant el segon trimestre de l’any, tal i com recull l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, es van comunicar 923 sinistres a llocs de treball del Maresme. Aquesta xifra representa un increment de l’1,88% respecte al trimestre anterior i d’un 6,71% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Tot i que gairebé el 99% dels treballadors i treballadores accidentades van patir lessions de pronòstic lleu, es va haver de lamentar la mort de dues persones. 

L’increment de la sinistralitat laboral al Maresme gira les tendències provincials i del conjunt català. Tant Barcelona província com Catalunya registren descensos intertrimestrals i interanuals que se situen, en el cas provincial en el 4,95% respecte al trimestre anterior i en el 4,88% interanual; Els descensos pel conjunt català són del 2,81% (intertrimestral) i del 2,64% (interanual). 

Les dades del segon trimestre són especialment preocupants per la pèrdua de 2 persones que han elevat a 3 el nombre de víctimes mortals en accident laboral al Maresme durant 2017. Aquesta xifra ja supera la de l’any passat en què es van registrar 2 morts. De la resta de treballadors i treballadores accidentades, 8 van patir lesions greus i 913 lleus. 

L’augment de la sinistralitat laboral es centra en el col·lectiu d’homes amb un increment intertrimestral del 3,50%, en canvi, les dones han patit menys accidents (-0,90%). La comparativa interanual es reparteix en els dos col·lectius amb més incidència en el femení que registra un increment del 15,28% davant del 2,43% masculí.

Pel que fa a la distribució per sectors econòmics, una vegada més el gruix dels accidents laborals amb resultat de baixa per al treballador/a que l’ha patit es concentra en el sector serveis (65%). Segueix la indústria (20%), construcció (13%) i agricultura (2%).

L’anàlisi de l’Índex d’incidència (índex de sinistralitat laboral que relaciona el número d’accidents per cada 100.000 afiliats al règim de la Seguretat Social) manté el Maresme al capdavant de Barcelona província i Catalunya en accidents laborals. La comarca té un registre de 959,45 sinistres per cada 100.000 afiliats que en el cas provincial és de 838,07 i de 877,93 en el conjunt de Catalunya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local i en la següent infografia interactiva: