Oferta formativa per empreses certificades QAI10




























































 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 



 


 


Us presentem les accions formatives que dins del projecte de Segell QAI10 oferim a les empreses que han obtingut la certificació del nivell òptim de qualitat.



 


Podeu optar per a que us organitzem un curs a mida a les vostres necessitats o optar a les places reservades dels cursos existents pel vostre personal, en qualsevol dels dos casos obtindreu un pressupost ajustat.


 


Els àmbits professionals són Salut Alimentària i Atenció sociosanitària.


 


Si esteu interessats en qualsevol d’aquestes accions formatives o si voleu fer-nos arribar propostes adaptades a les vostres necessitats contacteu amb nosaltres a través del telèfon  93 741 11 75 o: qai10@ccmaresme.cat


 


Per consultar altra formació que ofereix el Consell Comarcal del Maresme:


 


 


 


 


 


 


 





 A) SALUT ALIMENTÀRIA



 A1. FORMACIÓ BÀSIC PER A MANIPULADORS D’ALIMENT



Adaptació dels continguts a cada sector de treball: Pastisseries, fleques, xocolateries, restaurants, hotels, cuines centrals, cuines de llars d’infants, escoles i residències, mercats, distribuïdors, indústries càrniques.


 


Programa




  • Malalties transmissibles per via alimentària.



  • Els aliments i la seva manipulació.



  • Instal·lacions, maquinària i utensilis.



  • Neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.



  • Personal; higiene, hàbits i salut.



  • Sistema d’anàlisi de perills i punts crítics de control.



  • Bones pràctiques de la restauració col·lectiva.



 


Modalitat: Presencial, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 de Mataró, davant estació Renfe) o bé, a les vostres instal·lacions.


 


Horari: Matins o tardes.


 



 A2. FORMACIÓ AVANÇADA PER A MANIPULADORS D’ALIMENTS



Adaptació dels continguts a cada sector de treball: Pastisseries, fleques, xocolateries, restaurants, hotels, cuines centrals, cuines de llars d’infants, escoles i residències, mercats, distribuïdors, indústries càrniques.


 


Programa




  • Introducció al concepte dels autocontrols.



  • Definició del Sistema d’APPCC. Els 8 plans dels prerequisits.



  • Pla de formació bàsic:



  • Pla de neteja i desinfecció



  • Pla de desinsectació i desratització



  • Pla de manteniment preventiu



  • Pla de control de l’aigua potable



  • Pla de control de proveïdors



  • Pla de Bones Pràctiques de Manipulació: recepció, emmagatzematge, diferents etapes del procés productiu, transport i distribució (si s’escau).



  • Pla de control de la traçabilitat.



  • Com treballar el Pla d’APPCC. Elaboració d’un diagrama de flux.



 


Modalitat: Presencial, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 de Mataró, davant estació Renfe) o bé, a les vostres instal·lacions.


 


Horari: Matins o tardes.


 



A3. PLA DE NETEJA I DESINFECCIÓ (Pla de ND)



Programa




  • Introducció



  • Objectius i normativa de referència



  • Concepte de neteja i tipus de detergents



  • Concepte de desinfecció i tipus de desinfectants



  • Utilització dels productes: evitar els perills químics



  • Els diferents processos de neteja i desinfecció



  • El Pla de Neteja i Desinfecció



  • Els registres de seguiment



  • Comprovació i verificació del Pla ND



 


Modalitat: Presencial, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 de Mataró, davant estació Renfe) o bé, a les vostres instal·lacions.


 


Horari: Matins o tardes.


 



 A4. CONTROL DE LES TEMPERATURES DELS ALIMENTS



Programa




  • Introducció



  • Recepció de mercaderies



  • Conservació en refrigeració i congelació



  • Cocció i rescalfament



  • Refredament



  • Manteniment de temperatures (transport i servei)



  • La temperatura de l’aigua en el rentavaixelles



Modalitat: Presencial, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 de Mataró, davant estació Renfe) o bé, a les vostres instal·lacions.


 


Horari: Matins o tardes.


 



 A5. LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS



Programa




  • Introducció a la conservació dels aliments.



  • Mètodes químics sense modificació organolèptiques: ús d’additius (conservants, antioxidants, reguladors del pH) i amb modificació organolèptiques: escabetx, salaó, etc,



  • Mètodes físics: acció de la temperatura (tractaments tèrmics i aplicació del fred), dessecació, radiacions ionitzants i no ionizants,



  • Mètodes biològics: fermentacions, bacteriocines.



  • Noves metodologies: envasat en atmosfera modificada, polses elèctrics, altes pressions.



  • Recursos necessaris: material, maquinària, sistemes d’etiquetatge.



  • Avaluació de la vida útil dels productes.



Modalitat: Presencial, a les instal·lacions del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 de Mataró, davant estació Renfe) o bé, a les vostres instal·lacions.


 


Horari: Matins o tardes.


 



 



 B) ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA



 B1. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (SAD)




La salut i el benestar emocional constitueixen un pilar fonamental dins de l’entorn del SAD, -tant pels treballadors com pels usuaris i familiars-, quedant de manifest així, la necessitat d’incorporar estratègies de prevenció i intervenció per ajudar a afrontar les dificultats típiques de la seva tasca i del seu desenvolupament.


 


Per això, oferim cursos i tallers amb l’objectiu d’oferir un espai de comunicació on es puguin abordar les dificultats, inquietuds i reptes que comporta la tasca de ser “cuidador” al nostre món actual, i on es faciliti l’obertura a l’expressió i a la “descongestió” emocional.


 


Objectiu:




  • Aprendre a reconèixer les pròpies necessitats, els límits saludables, i començar a gestionar-los de manera positiva.



  • Ser conscients de com aquests canvis comportaran una millora del benestar en la relació que amb un mateix/a i amb el meu entorn.



  • Oferir orientacions concretes i eficaces, idees, recursos, estratègies d’autogestió i solucions per afrontar millor determinades situacions estressants i/o conflictives de la tasca cuidadora en l’actualitat.



 


Metodologia: A través de dinàmiques específiques dissenyades per a oferir un aprenentatge basat en la pròpia experiència i en la vivència del grup, activant la capacitat d’autoconeixement i autodescobriment, fomentant i estimulant la capacitat expressiva de sentiments i emocions, guiant-los per a la seva canalització i integració.


 


Públic: Professionals que es trobin treballant en l’àmbit de l’atenció domiciliària.


 



B2. FORMACIONS ESPECÍFIQUES PER A


TREBALLADORS/ES FAMILIARS



 


Hores i mòduls proposats:





  • Primers auxilis psicològics i acompanyament en la pèrdua ( 8 hores).



  • Abordatge de situacions límit i trastorns de la conducta en demències (8 hores).



  • Mobilitat, canvis posturals i higiene postural.(8 hores)



  • Programació neurolingüística (PNL) (8 hores).



  • Malaltia i alimentació (4 hores).



  • Atenció psicològica i habilitats socials del treballador familiar (10 hores).



  • Primers auxilis, el malalt crònic i les pautes de medicació (10 hores).



  • Recursos i productes de suport en l’atenció domiciliaria (4 hores)




Objectiu: Dotar als treballadors familiars d’eines per poder fer front a les tasques i complica cions més habituals del seu dia a dia.


Públic: Professionals que es trobin treballant en l’àmbit de l’atenció domiciliària.


Horari: Adaptat a les necessitats de cada empresa o bé opció de places reservades en els cursos existents.




 

Curs de suport a la preparació per les proves lliures d´obtenció del graduat en educació secundària obligatòria (GES)-Alella

Inscripcions obertes

Contingut Curs de suport amb realització d’exercicis, resolució de dubtes, acompanyament i tutorització dels continguts de la prova lliure per a l’obtenció del GES Referència Suport a la preparació proves lliures GES Objectius Ajudar als alumnes en la preparació d´aquestes proves: àmbit cientificotecnològic, àmbit social i àmbit de la comunicació o bé algun àmbit específic. Públic Persones majors de 18 anys interessades en obtenir el graduat en educació secundària (GES) Modalitat Presencial Horari Dimarts de 18 a 20 hores Dates: Octubre 2013 a maig 2014 Lloc Escola d’Adults Espai Actiu, Av. Ferran Fabra, 1, Alella. Població Alella Dates d’inscripció 2013-09-02 Data fi d’inscripció 2013-09-30 Nombre de places 15 Requisits d’accés Tenir 18 anys i no tenir l’ESO Com s’ha de fer la inscripció

Si esteu interessats en aquest curs, cal que complimenteu el full de preinscripció i el retorneu per correu electrònic educacio@alella.cat, o bé el lliureu a la regidoria d’Educació (a l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 8.15 a 12h) o a l’Espai Actiu (a les Antigues Escoles Fabra, de dilluns a dijous, de 18 a 20h).

Cost 170 € tot el curs Forma de pagament Domiciliació bancària Entitat que realitza la formació Ajuntament d’Alella-Espai Actiu Contacte

Ajuntament d’Alella. Escola d’Adults Espai Actiu
www.alella.cat
coordinacioespaiactiu@yahoo.es

L’atur torna a baixar al Maresme durant el mes de març

 

Noves dades positives. L’atur ha tornat a baixar a la comarca durant el mes de març, encara que ho ha fet a un ritme inferior al de Barcelona i al del conjunt de Catalunya. La reducció de la desocupació al Maresme ha estat de 161 persones, el que representa un 0,41%, davant el 0,59% registrat a la província i el 0,89% de mitjana catalana . La comparativa interanual és més destacada tota vegada que les estadístiques apunten una reducció de l’atur al Maresme del 4,92%.

La reducció en la xifra de persones desocupades al Maresme s’ha centrat en el col·lectiu masculí que ha registrat una reducció de 219 persones. En canvi, entre les dones s’han computat 58 desocupades més. Analitzant les estadístiques interanuals també es detecta un comportament diferent per sexes. Mentre l’atur masculí comarcal ha baixat d’un 7,20%, la reducció entre el col·lectiu femení ha estat del 2,60%. Segons el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur masculina és del 15,9%, mentre la femenina puja fins el 19,0%. La mitjana comarcal queda en el 17,3%. El total de persones inscrites com a demandants de feina al Maresme és de 39.445.

La reducció de l’atur durant el mes de març ha sigut una conseqüència del bon comportament dels sectors serveis, construcció i indústria. En canvi, a l’agricultura i al col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) s’ha registrat un lleuger increment en el nombre de persones desocupades. 

Pel que fa a grups d’edat, el volum més elevat de desocupació es concentra en el col·lectiu de 45 o més anys. La seva taxa d’atur arriba al 22% i és l’únic col·lectiu que registra una xifra més elevada de persones sense feina en la comparativa interanual. Augmenta la desocupació un 1,73% respecte a març de 2012, mentre la resta de grups d’edat tenen una clara devallada.

Durant el darrer any, l’atur ha baixat a tots els municipis del Maresme, exceptuant Alella i Arenys de Munt. En canvi, la comparativa mensual indica que la redució en la desocupació s’ha concentrat en dos terços dels 30 municipis. La xifra de persones aturades ha pujat a: Alella, Arenys de Mar, Cabrils, Calella, Dosrius, Palafolls, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Recursos i estratègies per millorar les capacitats dels docents en el desenvolupament de la seva tasca a l’escola actual.

Noves dates: 9 i 30 d’abril, i 7 de maig. Mataró. Inscripcions obertes.

Objectius La finalitat d’aquests tallers formatius és proposar recursos i estratègies per millorar la capacitat i la competència professional i personal. Reivindiquem que la figura del mestre en l´àmbit escolar respon a la necessitat de trobar (o retrobar) la implicació de les habilitats humanes, socials i professionals, en el desenvolupament de la tasca de l’educador. Contingut

Els tres tallers (tres sessions de 3h) seran impartits per dues reconegudes professionals del Maresme, en ple exercici de la seva activitat i amb més de 25 anys d´experiència: una d´elles es desenvolupa en els camps de la docència, la psicologia i la psicopedagogia i l´altre en els camps de la medicina pediàtrica i la neuropediatria.
En cada sessió es treballaran diferents aspectes a partir d’un cas clínic-pràctic el qual es donarà a conèixer prèviament, a nivell escrit, a cada participant en el moment de la inscripció. Es pretén que el coneixement previ dels casos a estudiar, resulti pràctic per entrar en matèria en el moment de cada activitat programada.

Referència RecursosDocents/abril’15 Públic L´activitat formativa proposada va dirigida al col•lectiu de mestres, professors i altres professionals relacionats amb el món de l’educació. Modalitat Presencial Dates: Dijous 9 i 30 d’abril, i 7 de maig de 2015. Horari 17’30h a 20’30h Hores 9 Lloc Centre Cívic Pla de Boet (C.Juan Sebastián Elcano,6). Espai 9. Població Mataró 08302 Dates d’inscripció 2015-03-04 Data fi d’inscripció 2015-04-03 Nombre de places Mínim de 20 i màxim de 26 persones. Requisits d’accés Per ordre d’inscripció. El CCM es reserva el dret d’ajornar o anul·lar aquesta acció, si en el moment del seu inici no s’arriba al mínim d’alumnes requerits. Com s’ha de fer la inscripció

Podeu fer la vostra inscripció a través del formulari següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=10808

Cost

Aquesta acció formativa està subjecte a Preu Públic de 45€. (Segons Ordenança 22, de 21 de maig de 2013).

Forma de pagament Un cop realitzada i enviada la inscripció, el CCM farà arribar via correu electrònic la carta de pagament corresponent. És requisit imprescindible haver liquidat el Preu Públic per poder assistir al taller. Entitat que realitza la formació Didàctica Mataró, Centre docent complementari: Dra.Anna Ballester (Neuropediatra) i Marta Talamàs (Psicopedagòga i Logopeda). Contacte

Mar Ferrer-Maresme Capacita
Consell Comarcal del Maresme
93 741 11 75
maresmecapacita@ccmaresme.cat

www.ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren:

Didàctica Mataró (www.didacticamataro.cat) Camí Ral, 200 Mataró.

Maresme Capacita-Consell Comarcal del Maresme

Ajuntament de Mataró

Programa

El mètode aplicat és eminentment pràctic i interactiu per tal d´ integrar experiències entre  tres  “mons”  que  semblen  relacionar-se   perfectament  en  la  teoria, però que presenten molts entrebancs a la pràctica: l’escola; els centres terapèutics;les consultes mèdiques.
Cada sessió farà servir com a fil conductor un cas pràctic, real i extret de l´experiència professional de les ponents. La resolució dels casos seran plantejats des d´un vessant professional i obert, entre ponents i participants.

Inscripció al Taller per aprendre a fer Ratafia

Data: 18 de juny de 2016. Inscripcions fins el dia 15 de juny.

AVÍS LEGAL

Ocupacions amb més contractes al Maresme

 


L´any 2016 van generar-se al Maresme 103.820 nous contractes per un total de 427 ocupacions diferents. De contractes indefinits se´n van generar 15.579 per a 371 ocupacions i de temporals 88.241 per a 405 ocupacions diferents.

L´ocupació primària per a la qual es van generar més contractes l´any 2016 va ser, com l´any 2015, la dels peons de les indústries manufactureres amb un total de 12.490 contractes, per sota de la xifra registrada un any abans (13.812). De tota manera no podem passar per alt el fet que el 96,72% d´aquesta contractes van ser temporals.


La dels cambrers assalariats va ser la segona ocupació amb més contractes generats, un total de 12.268, el 86,40% dels quals van tenir caràcter temporal.


D´entre les 50 ocupacions primàries més contractades, aquella en què el pes de la contractació indefinida va ser més elevat fou en la dels agents i representats comercials; el 58,87% dels contractes generats per aquesta ocupació van tenir caràcter indefinit. També l´any 2015 aquesta va ser l´ocupació amb un pes major de la contractació indefinida en què però, el pes va ser major (61,95%). En l´ocupació dels empleats domèstics el percentatge de contractes indefinits va ser el 48,63% i del 34,44% per a la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa.


Si tinguéssim en compte totes les ocupacions òbviament trobaríem pesos majors en la contractació de caràcter indefinit. Però és rellevant el fet que entre les 50 ocupacions més contractades només en una els contractes indefinits superin el 50%.


Si ens fixem ara en les 25 ocupacions amb més contractes indefinits l´any 2016 –en realitat 26- (taula 1.2 i gràfic 1), veiem que l´ocupació que més en va tenir en nombres absoluts va ser la dels cambrers assalariats amb un total de 1.669 i seguida per la dels venedors de botigues i magatzems amb 1.491 contractes. En relació a l´any 2015 s´han intercanviat les posicions. En el primer cas, van suposar el 10,71% de la contractació indefinida formalitzada a la comarca, i en el segon cas el 9,57%.


Si relacionem la taula 1.2 amb la 1.1, és dir, mirem d´entre aquestes 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella en què el pes d´aquest tipus de contractació va ser major, considerant, lògicament, els contractes de cada ocupació, veiem que va ser la dels Agents i representants comercials (58,87%). La van seguir la dels empleats domèstics (48,63%), la dels altres empleats administratius sense tasques d´atenció al públic ncaa (34,44%), la dels cosidors a mà, brodadors i similars (34,18%) i la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (31,20%).


La taula 1.3 però, permet veure com hi ha ocupacions en què els contractes indefinits han tingut un pes major. N´hi ha unes quantes que presenten percentatges del 100%. D´entre aquestes, els més significatius pel nombre de contractes que suposen són els formalitzats en la dels directors financers (100% de contractes indefinits, un total de 28), en la dels directors i gerents d’empreses de comerç al detall (6), la dels directors de recerca i desenvolupament (5) i la del treballadors de l’elaboració del vi (4).


Òbviament, en d´altres ocupacions en què el percentatge és menor el nombre de contractes és major. A tall d´exemple comentem els casos de la dels directors comercials i de vendes (84,78%; 78), la dels pescadors fluvials i de litoral (82,89%; 63), la dels enginyers industrials i de producció (78,57%; 33) i la dels programadors informàtics (68,60%; 59).


En la mateixa taula 1.3 podem veure, per una banda, quins grans grups d´ocupació van ser els que més contractes van formalitzar i, per l´altra, quines ocupacions han estat més contractades en cada gran grup d´ocupació i amb quin tipus de contractes.


Quant als grans grups d´ocupació i en relació al total de contractes generats el que més en va generar fou el dels Treballadors dels serveis de la restauració, personals, protecció i venedors amb un total de 32.543, el 31,35% de la contractació total de la comarca. El segon gran grup d´ocupació amb més contractes va ser el de les Ocupacions elementals –aquell que l´any 2015 fou el que va generar més contractes- amb 32.243 contractes el 31,06% del total. El tercer lloc l´ocupa el grup dels Tècnics i professionals de suport amb menys de la meitat de contractes que el grup anterior, 11.251 el 10,84% de la contractació total formalitzada l´any 2016. Els grups amb menys contractes van ser –de menor a major- el de les Ocupacions militars (2; 0.002%), el dels Directors i gerents (327; 0,31%) i el dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestal i pesqueres (548; 0,53%).


Si dels mateixos grups considerem ara el pes de la contractació indefinida veiem que les divergències són importants. Així, passem del 74,01% del grups dels Directors i gerents, per a 242 contractes, al 10,30% del grup de les Ocupacions elementals, per 3.321 contractes. De fet, en només dos grups es va igualar i/o superar el 50% de contractació indefinida, el dels Directors i gerents, com ja hem vist, i en el de les Ocupacions militars (50%) per bé que en aquest cas és sobre un total de 2 contractes.


La visió que obtenim de tot plegat canvia, lògicament, quan fem la lectura a partir de les ocupacions primàries contractades per grans grups d´ocupacions, és a dir, quan fem un zoom sobre les dades. Veiem quines van ser les ocupacions per a les quals van generar-se més contractes en cada gran grup ocupacional i també quin va ser el grau de contractes indefinits en cada ocupació primària.


En el grup dels Directors i gerents, que ja hem vist que va ser aquell amb un percentatge major de contractes indefinits en el seu conjunt, l´ocupació amb més contractes fou la dels directors comercials i de vendes amb 92 contractes al llarg de l´any. El 84,78% d´aquest contractes, 78, van tenir caràcter indefinit. Els pesos més elevats de contractes indefinits assoliren el 100% en ocupacions com les dels directors financers, directors i gerents d´empreses de comerç al detall, directors de recerca i desenvolupament, directors de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), directors de producció d’explotacions agropecuàries i forestals, 1429-directors i gerents d’empreses de serveis d’àpats i altres empreses de restauració i directors de sucursals de bancs, de serveis financers i d’assegurances. En aquests casos ens movem en una forquilla d´entre 28 i 1 contractes.


De tota manera el més rellevant d´aquest gran grup d´ocupació és la singularitat, excepció o anomalia que representa dins el conjunt dels grans grups d´ocupacions ja que bona part de les ocupacions primàries que el conformen presenten un pes molt positiu dels contractes de caràcter indefinit. Cosa que, com veurem, no passa en cap altre grup. De fet, de les 27 ocupacions primàries amb algun contracte en només 6 casos el pes de la contractació indefinida s´ha situat per sota del llindar del 50%.


El grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals ha generat 1.482 contractes per a l´ocupació infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) i 1.477 contractes per a l´ocupació altres metges especialistes com a les ocupacions en què més contractes s´han generat. De tota manera, en tots dos casos els contractes indefinits han estat pràcticament una anècdota, d´un 1,82% en els cas dels infermers i un 1,96% en el cas dels altres metges.


Precisament, aquestes dues ocupacions primàries estan directament lligades a l´àmbit de la salut de les persones en què, com és sabut, es fa un ús intensiu dels contractes temporals. És un subsector en què els contractes per hores, dies, períodes vocacionals, etc…estan a l´ordre del dia. Per tant, són un exemple clar de la rotació laboral, és a dir, del volum de contractes signat per una mateixa persona que de segur, en aquest cas, foren pràcticament sempre, en termes generals, les mateixes. I tant és si parlem d´entitats sanitàries públiques com privades. A més, són també un exemple que demostra que no un nombre molt elevat de contractes suposa una major activitat i/o bon funcionament d´una secció econòmica concreta.


Si ens concentrem en el pes de la contractació indefinida, en aquest grup d´ocupacions, en què s´han generat contractes per a 101 ocupacions diferents, en 32 el pes de la contractació indefinida va igualar o superar el llindar del 50%. Aquelles que van assolir el 100% van ser ocupacions en què van registrar-se entre tres i un contracte l´any com en les dels economistes (3), geòlegs i geofísics (2), enginyers tècnics en electricitat (2) i enginyers ambientals. D´entre les altres la diversitat és àmplia i aquella en què el nombre de contractes és més elevat és la dels enginyers industrials i de producció en què el pes dels indefinits ha estat del 78,57%; de 42 contractes formalitzats 33 van ser indefinits.


Volem destacar, per la relació directa amb un subsector històric de la comarca, l´ocupació dels dissenyadors de productes i peces de vestir per a la qual van generar-se un total de 249 contractes l´any, 147 dels quals indefinits, el 59,04% dels contractes de l´ocupació.


Pel que fa el grup dels Tècnics i professionals de suport només el 14,12% dels contractes generats l´any 2016 van tenir caràcter indefinit. És a dir, 1.589 dels 11.251 generats pel grup ocupacional. De les 80 ocupacions del grup per a les quals va formalitzar-se algun contracte la que més en concentrà fou la dels monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment amb 4.291 si bé només el 6,55% d´aquest foren indefinits. En 21 ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% en la contractació indefinida. Només en una ocupació amb un sol contracte es va assolir el 100% de la contractació indefinida, en la dels 3317-tècnics en audiopròtesis. De la resta, en llistem algunes; 3203-supervisors d’indústries alimentàries i del tabac (75%; 9 contractes indefinits); proramadors informàtics (68,60%; 59); supervisors d’indústries químiques i farmacèutica (66,67%; 6); i agents de compres (61,80%; 55).


En el cas del grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina el 28,89% dels contractes generats al llarg de l´any 2016 van tenir caràcter indefinit. De tota manera, el major grau de contractació indefinida va superar lleugerament el 55% i ho feu en l´ocupació dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies amb 16 contractes indefinits sobre un total de 29. De fet, només en tres ocupacions es va superar el llindar del 50%. A banda de la que ja hem vist la dels empleats d’oficina de serveis de suport a la producció va assolir el 54,90% i la dels empleats de comptabilitat va assolir el 52%.


Quant a les ocupacions dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors van formalitzar-se contractes per a 40 ocupacions diferents. Només el 15,10% d´aquests van tenir caràcter indefinit. En aquest grup l´ocupació per a la qual van generar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb 12.268, i dels quals només el 13,60% van ser indefinits, és a dir, el 13,60%. En només 3 ocupacions d´aquest grup el nivell de contractació indefinida va assolir el llindar del 50%. El major percentatge fou per als empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71% (6 contractes indefinits sobre 7), seguit per la dels encarregats de secció de botigues i magatzems (62,38%; 63) i la dels comerciants propietaris de botigues (50%; 1).


En el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres només el 19,34% dels contractes totals van ser indefinits. De tota manera, com ja hem anat veient en altres grups, aquest grau va variar molt entre les diferents ocupacions. Així, la dels pescadors fluvials i de litoral va assolir un percentatge del 82,89% amb 63 contractes indefinits. Hi ha unes quantes ocupacions en què aquest percentatge va ser del 100% si bé per a un o dos contractes com els pescadors d’altura (2); els treballadors qualificats en aqüicultura (2); els treballadors qualificats en activitats ramaderes ncaa (1) i en els treballadors qualificats en apicultura i sericicultura (1).En la dels treballadors qualificats en activitats agropecuàries mixtes el grau va ser del 50% (3). L´ocupació per a la qual es van generar més contractes va ser la dels treballadors qualificats en hortes, hivernacles, planters i jardins amb un total de 431 contractes només el 6,26% dels quals indefinits, un total de 27.


Pel grup que segueix, el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d´instal·lacions i màquines), van formalitzar-se contractes per a 73 ocupacions diferents. Tampoc no fou elevat el grau de contractes indefinits, el 20,88% De tota manera, com en la resta de grups d´ocupacions, s´han combinat percentatges molt elevats i molt baixos. En aquest cas el llindar del 50% es va igualar i/o superar en 12 ocupacions primàries. Contractació 100% indefinida es va donar en les dels treballadors de l´elaboració del vi (4), en la dels fumigadors i altres controladors de plagues i males herbes (2), en els instal·ladors i mantenidors reparadors en electromedicina (1) i en el dels rellotgers i mecànics d’instruments de precisió (1). Va ser del 75,41% en la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L´ocupació amb més contractes al llarg de l´any fou la de paletes amb un total de 1.188 contractes, el 8,50% dels quals indefinits (101).


En el grup d´Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors el 22,90% dels contractes generats l´any 2016 van ser indefinits, 1.043 dels 4.555 totals. L´ocupació amb un volum més gran de contractes fou el dels conductors assalariats de camions amb 698 contractes, 166 dels quals indefinits, el 23,78% de l´ocupació. De fet, en aquest grup només 6 ocupacions van assolir el llindar del 50% de contractació indefinida. Van ser, de major a menor grau, la dels maquinistes de locomotores (100%; 1); la dels operadors de màquines de fabricar productes derivats de minerals no metàl·lics (100%; 1), la dels operadors de laboratoris fotogràfics (75%; 3); la dels operadors de màquines de fabricar calçat, marroquineria i guanteria de pell (66,67%; 2); operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (63,54%; 61) i la dels operadors de màquines de fabricar productes de matèries plàstiques (57,89%; 11).


En darrer lloc, el segon grup amb més contractes l´any 2016 va ser el de les Ocupacions elementals, en el qual el grau de contractes indefinits fou baix del 10,30%. És un grup en què les ocupacions que el conformen no requereixen d´un nivell formatiu elevat, fet que no justifica, però, el grau tan elevat de contractes temporals. Només una ocupació va igualar el llindar del 50% de contractació indefinida, la dels lectors de comptadors (aigua, gas, etc) i recaptadors de monedes de màquines recreatives i expenedores. El segon grau més elevat va ser del 48,63% en l´ocupació dels empleats domèstics amb 800 contractes indefinits. La dels peons de les indústries manufactureres fou la que més contractes va generar amb 12.490, dels quals només 410, el 3,28% de l´ocupació, van ser indefinits.

















 
TAULES
 
 
 




















 

Contractes a dones al Maresme Centre

 

Les dones en aquest àmbit van formalitzar un total de 21.536 contractes, dels quals el 15,74% van ser indefinits i el 84,26% van ser temporals.


L’ocupació primària que va generar més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, com hem vist també per les dades agregades de l’àmbit, amb un total de 2.692 contractes, si bé només el 2,27% van ser indefinits, és a dir, 61. El segon lloc l’ocupà la dels venedors de botigues i magatzems amb 2.362 contractes. En aquest cas el pes de la contractació temporal fou millor, del 18,46%. En una tercera posició a força més distància se situà la dels cambrers assalariats amb 1.745 contractes, un 22,18% dels quals indefinits.


Quant a les ocupacions amb més contractes indefinits, en primer lloc se situà la dels venedors de botigues i magatzems amb 436. La seguiren la dels cambrers assalariats (387), la dels empleats domèstics (269) i al dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (242). La resta presenten xifres per sota dels 200 contractes.


Quant al pes de la contractació indefinida aquest fou major en l’ocupació dels empleats domèstics amb un 56,28% de contractes d’aquest tipus. També va superar el llindar del 50% la dels agents i representants comercials amb un 54,33%. Cap de la resta de les 50 ocupacions amb més contractes va arribar al llindar del 50%. Les que més s’hi acostaren però, foren els dels dissenyadors de productes i peces de vestir (44,32%), la dels telefonistes (43,33%) i al dels patronistes per a productes tèxtils i de pell (42,47%).

















 
 
 
 

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 

PROGRAMA:

9:00h ACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA

a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell

9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES

  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya

10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT

  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC

10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC

  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)
  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

11.30h

PAUSA-CAFÈ

11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC

  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos
  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua
  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC
  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC

13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI

  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià
  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC

13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS

14:00h

CLOENDA


 
___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA: COL.LABORA:
 
 
 

Data: 2017-09-28

Lloc: Arxiu Comarcal del Maresme

Adreça: Carrer d’En Palau, 32 de Mataró

Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Any 2019

La rellevància del sector turístic al Maresme és inqüestionable en generació de llocs de treball, principalment als municipis del nord de la comarca.

L’Observatori de Desenvolupament Local analitza el comportament laboral de les activitats turístiques al llarg de 2019. El dinamisme en la contractació és elevadíssim, però un any més es constata l’elevat grau d’estacionalitat.

INFORME: Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme. Anualitat 2019

(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici