En el sector de la Fusta i mobles el volum de contractes generats va ser de 288, el 0,28% dels generats en el conjunt del Maresme l’any 2016.

De les dues activitat que el conformen, la de la Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria va formalitzar el 64,24% dels contractes del subsector. També fou el que va generar-ne més d’indefinits i aquell en què el pes d’aquests contractes fou major amb un 19,46%.

Aquest subsector va generar contractes per a 33 ocupacions diferents.

La dels peons de les indústries manufactureres va aplegar un terç dels contractes del subsector, dels quals el 7,3% van ser indefinits. L’ocupació de Fuster (excepte ebenista) va ser aquella en què, amb més de 10 contractes l’any, el pes de la contractació indefinida fou major amb un 42,9% de contractes indefinits.

L’activitat de la Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes va ser el motor de l’Automoció quant a generació de contractes. Amb un total de 650 va concentrar el 92,99% dels contractes del subsector. Bo i això, i tot i no presentar una mala dada, en relació a la pròpia activitat el pes de la contractació indefinida va ser del 35,69% mentre que fou major en la Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs amb un 46,94%.

L’Automoció va generar el 0,67% dels contractes de la comarca l’any 2016 més d’un terç dels quals van ser indefinits (36,48%).

L’any 2016 prop del 32% dels contractes generats pel subsector foren per a l’ocupació de Mecànics i ajustadors de vehicles de motor com ho fou també l’any 2015 si bé, hi va haver contractes per a 63 ocupacions diferents. Per només 17 es van generar 10 o més contractes al llarg de l’any.

Aquelles en què el pes de contractació indefinida va ser major van ser en la dels Agents i representants comercials (70%), venedors de botigues i magatzems (57,7%), empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (56,1%) i 4309-altres empleats administratius amb sense tasques d’atenció al públic ncaa (54,8%).

La contractació generada en el subsector del Metall va representar l´1,85% de la contractació total de la comarca l´any 2016. El 26,88% dels contractes del subsector van ser indefinits.

L’activitat econòmica de la Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, és la que va generar més contractes en el sector del Metall (806;41,98%) i també el que en va generar més d’indefinits (40,12%). Bo i això, en relació a la pròpia activitat, la Reparació i instal·lació de maquinària i equips va presentar el major pes de contractació indefinida amb un 39,69%.

Quant a les ocupacions, l’any 2016 van generar-se contractes per a 119 ocupacions diferents, 4 tipus menys que al 2015.

També en aquest cas, l’ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes va ser la dels Peons de les indústries manufactureres amb 536 contractes. Aquests van representar prop del 28% de la contractació total del subsector. En aquest cas, a diferència del que hem vist per la indústria química, el 13,8% dels contractes de peonatge foren indefinits.

La contractació indefinida va tenir un pes igual o superior al 50% en les ocupacions següents ( de major a menor grau): tècnics de control de qualitat de les ciències físiques, químiques i de les enginyeries (70%), mecànics i ajustadors de vehicles de motor (68,4%), empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (64,3%), delineants i dibuixants tècnics (55,6%), enginyers tècnics industrials i de producció (54,5%), tècnics en mecànica (79,1%) i empleats d’oficina de serveis de suport a la producció (50%).

Pel que fa l’activitat Química el grau de contractació indefinida va ser molt baixa un any més, només el 4,06% de tots els contractes generats, 6.052, van ser indefinits (246).

L’activitat amb menys contractes pel conjunt del subsector, la de Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques, va ser aquella que presentà un pes major de contractes indefinits en relació a la pròpia activitat (13,11%). En termes de volum però, la que més en generà fou la de Fabricació de productes farmacèutics amb el 44,72% dels indefinits del sector.

En aquest cas van necessitar-se 83 ocupacions diferents l’any 2016.

L’ocupació en què més es van repetir contractes va ser la dels Peons de les indústries manufactureres amb un total de 3.957 contractes. Ull, el 65,38% dels contractes generats al subsector i en què tan sols el 0,6% van ser indefinits. Una dada que impacta i a tenir ben present.

D’entre les ocupacions amb 10 o més contractes l’any aquella en què el pes de la contractació indefinida fou major va ser la dels operadors de màquines de fabricar productes de matèries plàstiques amb un 61,1%. I només una altra va igualar el llindar del 50%, la dels agents i representants comercials.

El subsector del Tèxtil-Confecció va generar un total de 2.905 contractes l´any 2016, el 2,80% del total de contractes generats a al comarca. El nombre de contractes doncs, va baixar en relació al 2015 (-2,38%). El 34,08% dels contractes van ser indefinits, la qual cosa va representar el 6,35% de la contractació indefinida total.

La major rellevància en el subsector Tèxtil-Confecció recau en l’activitat de la Confecció de peces de vestir en tant que va generar més de dos terços de la contractació del sector. A més, va concentrar el 72,53% de la contractació indefinida del subsector amb un índex de contractació indefinida del 36,80%, el més elevat de les tres activitats que conformen el subsector.

El ventall d’ocupacions que s’han contractat en aquest subsector és molt ampli, de 106 ocupacions primàries.

L’ocupació dels Operadors de màquines de cosir i brodar va ser la que més contractes va concentrar amb 467, amb un 31,7% de contractes indefinits. El segon lloc l’ocupà la dels Cosidors a mà, brodadors i similars amb 377 contractes un 34,7% dels quals indefinits i en tercer lloc la del Peons de les indústries manufactureres amb 302 contractes, un 29,8% dels quals indefinits. En aquest cas doncs, la contractació indefinida té, en general, un major pes del que hem vist en d’altres subsectors. De fet, més d’un terç dels contractes generats van ser indefinits.

D’entre les ocupacions amb més de 10 contractes al llarg de l’any, aquella que presentava un major pes de la contractació indefinida va ser la dels empleats de comptabilitat amb un 69,2%. Va ser del 66,7% en els casos dels dissenyadors gràfics i multimèdia, promotors de venda i els agents i representants comercials.

Altres ocupacions en què el pes dels contractes indefinits va superar el 50% van ser en els operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (65,2%), supervisors d’altres indústries manufactureres (59,3%) i en el de sastres, modistes, pelleters i barreters (56,4%).

El subsector de les activitats Extractives, molt testimonial al Maresme en termes d´ocupació i comptes de cotització, a la comarca només està representat per l’activitat d’Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics i la seva contractació va ser totalment testimonial amb un volum absolut de 4 contractes. El 25% d´aquests però, van ser indefinits.

Només 4 tipus d’ocupacions diferents van ser contractades al llarg del 2016. L’únic contracte indefinit va ser en l’ocupació dels Oficials, operaris i artesans d’altres oficis ncaa.

L´Agroindústria va generar el 3,21% dels contractes formalitzats al Maresme l´any 2016, el 18,79% dels quals van ser indefinits. Respecte del 2015 els pes dels contractes en aquest subsector van augmentar –el 2015 van representar el 2,78% del total- com també ho va fer el pes dels contractes indefinits –al 2015 eren del 17,25%-.

Dins del sector, el major pes quant a volum de contractes el van tenir les activitats de l’Agricultura, ramaderia, caça i activitat dels serveis que s’hi relacionen (49,40% dels contractes del subsector) i les Indústries de productes alimentaris (42,89%). Aquesta darrera activitat però, va generar més del 51,12% de la contractació indefinida del subsector si bé el major pes percentual en relació a la pròpia activitat la va tenir, com hem vist, la Pesca i l’aqüicultura.

Aquest subsector va generar contractes per a 102 tipus d’ocupacions diferents.

L’ocupació amb més contractes va ser la dels Peons agrícoles d’hortes, hivernacles, planters i jardins amb 1.020 contractes, els quals van suposar el 30,61% dels contractes generats en aquest subsector. Bo i això, només el 8,4% d’aquests van ser contractes indefinits.

D’entre les ocupacions amb més de 10 contractes, aquelles amb un pes més elevat dels contractes indefinits van ser la dels Pescadors fluvials i de litoral amb un 82,9%, la dels Agents i representats comercials amb un 52,9% i la dels Ajudants de cuina amb un 50%.

Altres ocupacions amb menys de 10 contractes l’any, en termes absoluts, van tenir un pes superior de la contractació indefinida. Això és vàlid per a la resta de subsectors, per tant, no ho repetirem.

A continuació presentem els trets generals de cada subsector, tant en relació a les activitats econòmiques que componen cadascun dels sectors així com quines han estat les ocupacions primàries, és a dir, a 4 dígits, més contractades en cada subsector en el seu conjunt. Juguem doncs, amb la informació recollida en les taules 4.2 i 4.3.

En relació a les taules 4.3, com a norma general, els comentaris aniran referits a aquelles ocupacions primàries amb 10 contractes o més.

Els 21 grups sectorials que ara veurem és una classificació creada per la Diputació de Barcelona amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi i la interpretació d´algunes dades per activitat econòmica. A partir d´un criteri d´interrelació han reduït les 87 activitats econòmiques en 21 grups sectorials.

D´acord amb aquesta classificació hem elaborat la taula 4.1 que permet resumir de forma clara quins van ser els subsectors econòmics que van generar ocupació i la seva qualitat a priori, prenent com a indicador de qualitat –que pot ser discutible o no- el pes de la contractació indefinida.

Primer, volem veure quines van ser les variacions en relació a l´any anterior. Tot i el creixement de la contractació que va donar-se l´any 2016 en relació a l´any precedent (3,86%) aquest no va reflectir-se en tots els subsectors.

En 12 subsectors la contractació a final d´any va resultar ser més nombrosa que l´any anterior i en les altres 9 va resultar ser inferior.

Els tres creixements més intensos van superar el 20% de creixement interanual; un 32,72% en el cas de la Fusta i moble, un 23,96% en el cas del subsector de les TIC, i un 22,20% en el cas del de l´Edició, cultura i lleure. L´Agroindústria va créixer prop d´un 20% sense arribar-hi (19,77%).

En la banda oposada, és a dir, aquells amb descensos més intensos, trobem les Indústries extractives (-66,67%), els Serveis financers (-52,98%) i l´Administració pública (-28,61%).

Amb independència de les variacions en relació a l´any 2015, veiem que el comportament de la contractació indefinida i/o temporal va variar, també, en la majoria dels casos. La dada més positiva és que en 14 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte un any abans. En un es va mantenir i en els altres 6 va minvar.

Volum de contractes en cada subsector

Els tres subsectors que van generar més contractes l´any 2016 foren els mateixos que vam veure el 2015:

• Hostaleria i Turisme


• Comerç  


• Edició, cultura i lleure. 

Com sabem però, un major volum contractual no pressuposa, en cap cas, una millora absoluta del subsector en sí. Cosa que sí que podríem, més o menys, avalar amb percentatges robustos de contractació indefinida. Perquè pressuposem que és amb aquests que la generació d´ocupació és a més llarg termini i, per tant, de millor qualitat.

Aquest tres subsectors van concentrar 45.996 nous contractes, el 44,27% dels contractes generats l´any 2016 a la comarca. El subsector del l´Hostaleria i turisme en va generar el 20,15%, amb 20.915 contractes. D´aquests però, només –tot i ser-ne molts en valors absoluts- el 14,3% van ser de caràcter indefinit. El Comerç en va formalitzar 13.644, el 13,14% del total, dels quals el 24,4% van ser indefinits, un pes molt millor que l´anterior. I l´Edició, lleure i cultura en va generar 11.437, l´11,02% del total anual comarcal, amb un pes de la contractació indefinida del 12,4%. I aquesta va ser la tònica en tots els sectors: major pes de la contractació temporal.

De fet, en cap dels subsectors la contractació indefinida va assolir el llindar del 50%, si voleu agosarat. O el que és el mateix, el pes de la contractació temporal fou major en tots els subsectors sectorials. Aquell en què el pes va ser major va ser –com ho fou també un any abans i que pel 2016 disminuí- en el subsector de les TIC en què el pes de la contractació indefinida assolí el 43,5%. Els dos altres pesos més elevats es van donar en l´Automoció (36,5%) i en el Tèxtil-confecció (34,1%). En l´extrem oposat, amb un pes inferior del 5%, se situaren l´Administració pública amb un 1,8% de contractes indefinits –en aquest cas les limitacions sobrevingudes per llei hi tenen un efecte demolidor- les Altres manufactures (2,3%), la Química (4,1%) i la Salut (4,8%).

En la taula 4.2 podem veure el volum de contractes per tipus generats per cada subgrup sectorial i per cada activitat econòmica que el composa, de manera que floreix quines activitats tenen presència i/o han contractat a la comarca, quina activitat econòmica té més pes en cada subsector, en quina té més rellevància la contractació indefinida, etc.

Així, a tall d´exemple, en l´Agroindústria l´activitat econòmica amb més contractes va ser la d’Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s´hi relacionen amb 1.646. Va generar el 49,40% dels contractes del subsector, però fou l´activitat de les Indústries de productes alimentaris aquella que va generar, en nombres absoluts, més contractes indefinits i el 51,12% del subsector. A la vegada però, aquella activitat amb un pes més elevat de la contractació indefinida –en relació a la pròpia activitat- va ser la de la Pesca i aqüicultura amb un 72,63%. Pel conjunt del subsector de l´Agroindústria el pes de la contractació indefinida va ser del 18,79%, un valor molt baix que no faria pensar que inclou un pes com el de la Pesca i l´aqüicultura.

Precisament per això, és molt interessant fer aquest exercici amb cada un dels subsectors perquè, com sempre diem, darrera d´informació aregada s´amaguen, sovint, comportaments divergents que cal tenir presents.

Les persones de més de 45 anys van signar un total de 24.228 contractes, dels quals 3.908 van ser indefinits, és a dir, el 16,13% i 20.320 van ser temporals, un 83,87%. Així, en comparació amb el col·lectiu dels joves vist anteriorment, el volum de contractes per a aquest col·lectiu es redueix molt, un fet normal. Per contra però, i proporcionalment, les persones majors de 45 anys han signat més contractes indefinits; un 16,13% han estat indefinits mentre que pels joves hem vist que ho havien estat el 12,54%.

Dins del col·lectiu, les dones van signar uns pocs més contractes que els homes de la mateixa edat, 12.138 davant de 12.090. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones (16,30%) que entre els homes (15,96%), al contrari del que hem vist que es va donar en el col·lectius de les persones joves.

En la taula 3.5 hem recollit les 50 ocupacions amb més contractes per a persones majors de 45 anys en el seu conjunt sense distinció de sexe.

L´ocupació dels Peons de les indústries manufactureres va ser aquella amb més contractes, un total de 3.009 dels quals només el 3,82% van ser indefinits. De fet, de les tres primeres ocupacions amb un volum més important de contractes, només una era mínimament qualificada, la que ocupà el segon lloc amb 2.674 contractes, la dels Cambrers assalariats. En aquest cas el pes de la contractació indefinida també va ser minso, del 8,75%. En tercer lloc trobem la dels Peons de la construcció d’edificis amb 1.099 contractes i només un 4,64% dels quals indefinits.

L´ocupació d´empleats domèstics va ser aquella amb un nombre més elevat de contractes indefinits, amb 396, els quals van suposar més del 10% dels contractes indefinits del col·lectiu. La seguí la dels Venedors de botigues i magatzems (292; 7,47%) i la dels cambrers assalariats (234; 5,99%). D´aquestes 25 ocupacions, aquella amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels empleats domèstics amb un 86,84% de contractes indefinits. En la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic aquest fou del 65,04% (160 contractes sobre 246) i del 59 ,12% en la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa. N´hi hagué dues més que assoliren el llindar del 50%; la dels agents i representants comercials (55,96%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (53,96%).

En comparació amb el col·lectiu jove doncs, les diferències són notables en el sentit que per aquells entre les 50 ocupacions amb més contractes només dues van assolir un pes igual o superior al 50% de contractes indefinits mentre que pels majors de 45 anys van ser 5 les que el van superar.

Com hem vist en els apartats anteriors, hi va haver ocupacions amb índex de contractació indefinida molt més elevats com veurem en la taula 3.8 al final d´aquest punt.

Els homes de més de 45 anys

En aquest cas, de les 50 ocupacions amb més contractes, les tres primeres van ser les mateixes que acabem de veure per l´agregat del col·lectiu i en el mateix ordre:

• Peons de les indústries manufactureres (1.512), 


• Cambrers assalariats (1.381) i 


• Peons de la construcció d´edificis (575). 

Els nivells de contractació indefinida van ser baixos, del 4,30%, 11,66% i 8,87% respectivament.

Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits (vegeu taula 3.6.1) les tres primeres foren:

• Cambrers assalariats (161)


• Agents i representants comercials (79) 


• Cuiners assalariats (73).

 Així, quan creuem aquesta informació amb la de la taula 3.6 veiem que l´ocupació amb un nivell major de contractació indefinida va ser la dels agents i representants comercials amb un 62,20% de contractes indefinits.

En la dels forners, pastissers i confiters el pes fou del 59,09%, i del 52,38% en la dels empleats domèstics. De fet, les tres úniques que van superar el llindar del 50% d´entre les 50 ocupacions amb més contractes.

Les dones de més de 45 anys

La informació referent a les dones de més de 45 anys indica que les tres ocupacions amb més contractes generats al llarg de l´any 2016 van ser, també, les mateixes que hem vist per l´agregat del col·lectiu així com pel col·lectiu masculí de la mateixa franja d´edat. Si bé no sobta en el cas de les dues primeres ocupacions, les de peons de les indústries manufactureres (1.497) i cambres assalariats (1.293) sí que ho fa més en el cas dels peons de la construcció d´edificis (524) en ser, tradicionalment, un sector altament masculinitzat.

En comparació amb el col·lectiu masculí però, el pes de la contractació indefinida en aquestes tres ocupacions va ser menor, del 3,34%, 5,65% i 0%, respectivament. La informació quant a les ocupacions amb més volum de contractes indefinits indica que les tres primeres foren:

• Empleats domèstics (363)


• Venedors de botigues i magatzems (222) 


• Personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars (163). 

Els contractes indefinits en l´ocupació dels empleats domèstics va suposar el 18,35% de la contractació indefinida de les dones d´aquest col·lectiu, un pes molt superior al què hem vist per la dels cambrers assalariats dels homes de la mateixa edat.

Quant creuem les dades de les dues taules (3.7 i 3.7.1) veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a dones la que presentà un pes major fou la dels empleats domèstics amb un 92,37% per 363 contractes sobre 393. La va seguir la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (74,56%; 126/169) i la dels altres empleats administratius sense tasques d´atenció al públic ncaa (69,17%; 83/120).

Tres ocupacions més van superar el llindar del 50%:

• Operadors de màquines de cosir i brodar (62,79%)


• Venedors de botigues i magatzems (58,42%) 


• Cosidors a mà, brodadors i similars (53,62%).

Si ho comparem amb la informació dels homes del mateix col·lectiu és evident que d´entre les 50 ocupacions amb més contractes el col·lectiu femení ha assolit un nivell superior de qualitat en els contractes si prenem com a indicador el pes dels contractes indefinits en què han superat el llindar del 50% 6 ocupacions, davant de les 3 del col·lectiu masculí.

En les taules 3.8 i 3.8.1 següent, veurem com hi va haver ocupacions amb pesos de la contractació indefinida majors.

La taula 3.8 permet veure totes les ocupacions que van generar algun contracte l´any 2016 per a persones major de 45 anys i el tipus de contracte que va ser, i classificat per grans grups i grups principals d´ocupació.

Si prenem com a referència els grans grups veiem que aquell que va generar un còmput més elevat de contractes va ser el de les Ocupacions elementals amb 8.491. Aquest grup va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys per bé que la qualitat de l´ocupació no fou gaire elevada tenint en compte que només el 12,75% d´aquests contractes van ser indefinits. El grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors va generar 5.705 contractes, el 23,55% del col·lectiu amb un 16,53% de contractes indefinits.

La resta de grups van concentrar, cada un, menys del 15% dels contractes formalitzats per aquest col·lectius. El grup en què el pes de la contractació indefinida fou major va ser en el dels Directors i gerents amb un 76,12%. La naturalesa de les tasques a desenvolupar amb un càrrega de responsabilitat important fa pensar que sigui lògica una major contractació indefinida. Com ho és també, en part, en el grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina en què va ser del 52,71%. Dins d´aquest gran grup el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida fou major (54,84%) per bé que en dels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic també van superar el llindar del 50% (51,23%). En cap altre gran grup d´ocupació o grup principal d´ocupació la contractació indefinida va suposar almenys el 50% de la contractació, de fet, ni s´hi va acostar. Sí que hi ha però, diferències importants entre grups principals que conformen el mateix grup ocupacional.

Ens referim ara a la taula 3.8.1, en què podem veure les ocupacions a 4 dígits classificades per grans grups i grups principals d´ocupació segons el volum total de contractes i sexe i el pes de la contractació indefinida per ocupació i sexe. Això ens permet obtenir una comparativa directa entre sexe quant al grau de contractació indefinida per una mateixa ocupació. No entrarem al detall de cada ocupació primària per bé que, a grans trets, és cert que en algunes detectem un biaix cap a un sexe o un altre d´acord amb la naturalesa de la tasca i la tradició dins del mateix col·lectiu.

Tenint en compte els grans grups d´ocupació allò que més crida l´atenció és el fet que només en un gran grup el pes de la contractació indefinida va superar el llindar del 50% en tots dos sexes. Va ser en el dels Directors i gerents en què pels homes fou del 83,33% i per les dones del 57,89%. Tot i això, la diferència entre tots dos sexe va ser de més 22 punts percentuals. La diferència va ser de més de 26 punts percentuals en el grups dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina, en aquest cas però amb un major pes de la contractació indefinida entre les dones, del 62,47%, que no entre els homes (36,07%). Aquest és el grup d´ocupacions en què els nivells de la contractació indefinida foren majors en tots dos sexes després del grup dels Directors i gerents.

Les diferències van ser importants també en els grups dels Treballadors qualificats de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres i en el dels Artesans i treballadors de les indústries manufactureres i la construcció en què la contractació indefinida masculina superà en prop de 21 punts percentuals i més de 15 punts percentuals, respectivament, la indefinida femenina. En aquests dos casos els contractes indefinits formalitzats per dones van ser, pràcticament, testimonials. Les diferències entre sexes sembla que s´escurcen quan menys pes té la contractació indefinida en tots dos casos.

Pel que fa els grups principals les diferències més intenses, en punts percentuals del pes de la contractació indefinida, van produir-se en els següents:

• Empleats d´oficines amb tasques d´atenció al públic en què fou del 62,54% per les dones i del 30,13% pels homes i, per tant, una diferència de més de 32 punts percentuals. 


• Aquest diferència va ser del 23,24% en el grup dels treballadors no qualificats en serveis (excepte transport) en què la contractació indefinida fou del 36,66% per les dones i del 13,42% pels homes. 


• En el grup principal dels constructors i operadors la diferència va ser de 20,35 punts percentuals per un pes del 20,83% entre els homes i dels 0,48% per les dones.


• La diferència més minsa es va registrar en el grup dels operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors en què el pes dels contractes indefinits va ser del 27,25% pels homes i del 26,35% per les dones, menys d´un punts percentual de diferència.

TAULES: