Consell Comarcal del Maresme
Tipus:
Serveis
DATES I TERMINIS:
15 dies hàbils a comptar des de la notificació
DOCUMENTS:
PRÒRROGA CONTRACTE DE SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS SUBSCRIT 1 DE JULIOL DE 2011
Organisme:
Consell Comarcal del Maresme
Tipus:
Serveis
DATES I TERMINIS:
15 dies hàbils a comptar des de la notificació
DOCUMENTS:
Consell Comarcal del Maresme
Tipus:
Serveis
DATES I TERMINIS:
15 dies hàbils a comptar des de la notificació
DOCUMENTS:
Població resident a l’estranger
Padró d’habitants residents a l’estranger. Any 2015Inscripció al curs de Protecció social i Prestacions econòmiques: accés i drets a la ciutadania (nivell 2) DIBA
Data inici: 28 de setembre de 2016. Inscripcions fins el dia 22 de juliol.
Ocupacions primàries amb més contractes al Maresme Centre
L’àmbit del Maresme Centre, en què hi queda inclòs la capital, Mataró, presenta la concentració més elevada de teixit empresarial de la comarca amb un 41,72%. Tres quartes parts del seu teixit es dedica a activitats del sector dels serveis i el sector industrial hi té, també, un paper rellevant –tenint en compte que són les empreses que acostumen a tenir més llocs de treball- en representar prop del 16% del teixit empresarial de l’àmbit. No oblidem que en aquest àmbit hi queden inclosos també, a banda de Mataró, municipis com Argentona i Cabrera on la indústria juga un paper important en l’economia del municipi. De fet, aquest àmbit acumula més de la meitat dels teixit empresarial industrial de la comarca.
En aquest àmbit van formalitzar-se un total de 43.668 contractes l’any 2016, el 16,01% dels quals van ser indefinits i un 83,99% van ser temporals. És a dir, van signar-se 6.992 contractes indefinits i 36.676 de temporals.
La taula 13.1 de les 50 ocupacions amb més contractes al Maresme Centre indica que va ser, també, la dels peons de les indústries manufactureres aquella per a la qual van generar-se més contractes, un total de 5.824. Una xifra que depassa de molt la segona ocupació amb més contractes que va ser la dels cambrers assalariats amb 3.828 contractes al llarg de l’any 2016. Mentre que en el primer cas els contractes indefinits van ser pràcticament una anècdota –el seu pes va ser només del 2,99%- en el segon cas fou més elevat, del 19,54%. I encara ho fou una mica més per a l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems amb un 20,34% sobre 3.308 contractes, en tercera posició.
Un cop més doncs, veiem que aquella ocupació amb més contractes al cap de l’any és una ocupació elemental, és a dir, amb un baix perfil formatiu, i un altíssim índex de temporalitat.
Quan mirem la taula 13.1.1 de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits veiem que l’ocupació amb més contractes d’aquest tipus va ser la de les cambrers assalariats amb 748 contractes d’aquest tipus. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (673) i a força més distància –amb menys de la meitat dels contractes- la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (319) i la dels empleats domèstics (306). Però quan considerem el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació veiem que l’ocupació dels agents i representants comercials fou aquella en què la contractació indefinida fou més elevada, del 62,37%. La seguí la dels empleats domèstics amb un 54,06%. Cap altra d’aquestes 50 ocupacions va assolir un llindar del 50% de contractes indefinits.
En la taula 13.2 podeu veure més al detall totes les ocupacions primàries contractades l’any 2016 al Maresme Centre agrupades per grans grups d’ocupació i tipus de contracte.
Aquell grup en què el pes de la contractació indefinida va ser major fou en el dels Directors i gerents amb un 72,39%. El va seguir el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un 31,29% i el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d’instal·lacions i màquines) amb un 26,02%. En les Ocupacions militars fou del 50% sobre un total de 2 contractes.
L’interessant de tot plegat però, és veure com en algunes ocupacions es tendeix clarament a la contractació indefinida mentre que en d’altres, es veu clarament com la contractació temporal sembla més una pràctica habitual que no pas un fet conjuntural. Per exemple, mentre que en les ocupacions de direcció es tendeix clarament a contractar menys –lògic- però amb un major grau d’estabilitat, en el cas dels infermers especialitzats sembla una pràctica habitual. És estrany que es formalitzin tants contractes al llarg de l’any i que menys del 5% siguin de caràcter temporal. I això es dona en força ocupacions.
 TAULES: |
| |
| |
| |
 |
El nombre de maresmencs i maresmenques residents a l’estranger augmenta un 7%
Les darreres dades oficials situen en 11.116 les persones registrades com a residents habituals a l’estranger. Aquesta xifra, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha augmentat en el darrer any un 7,18%. França, Argentina i Alemanya són els tres principals països de destí.
Des de 2009, el volum de maresmencs i maresmenques que han marxat a viure a l’estranger s’ha gairebé triplicat. Any rera any ha anat augmentant fins arribar a principis de 2018 a 11.116 persones. Aquesta xifra situa el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l’estranger amb una concentració del 3,67%.
França, Argentina i Alemanya són els tres principals països de destí, si bé, en el darrer any s’han detectat importants creixements a Irlanda (ha augmentat un 46,5%), Noruega (+22,22%) i Gàmbia (+20,86%). En canvi, països com Turquia, Filipines o Cuba han registrat descensos de maresmencs i maresmenques.
El nombre de població resident a l’estranger ha augmentat a tots els municipis del Maresme, llevat de Sant Iscle de Vallalta i Tordera. En canvi, Mataró és el municipi de darrera inscripció amb més persones residents a l’estranger seguit de Calella, Premià de Mar, Pineda de Mar i el Masnou.
En el següent mapa interactiu podeu veure la distribució per municipis:
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Pujada de l’atur al Maresme per segon mes consecutiu
Les dades d’ocupació del mes de setembre no han estat positives. El Maresme ha registrat un augment de l’atur de l’1,92%, molt per sobre de la mitjana catalana que ha comptabilitzat un increment del 0,32% i en la cara oposada del comportament del conjunt de la província de Barcelona que ha aconseguit reduir les xifres de desocupació un 0,80%. La lectura positiva és que la situació de la comarca ha millorat respecte a l’any passat. En concret, la xifra de persones sense feina és un 1,58% inferior als registres del mes de setembre de 2018.
23.649 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina, una xifra que col·loca la taxa d’atur comarcal en l’11,77%. El Maresme manté un percentatge de desocupació superior al provincial (10,11%) i al català (10,09%).
Segons recull el Report d’Atur del mes de setembre publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la comparativa interanual reflecteix que tots els sectors econòmics registren una disminució de l’atur i només es detecta un increment entre el col·lectiu de persones SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’anàlisi intermensual constata un increment de la desocupació en tots els sectors, excepte a la construcció, on l’atur ha baixat un 1,29%.
L’atur maresmenc es caracteritza per la seva forta feminització (el 58% del total de demandants de feina són dones), encara que en el darrer mes, la desocupació ha afectat més als homes que a les dones (entre el col·lectiu masculí l’atur ha augmentat un 3,47% davant del 0,82% registrat entre la població femenina).
A nivell local, 13 municipis han trencat la tendència comarcal i ha registrat lleugeres disminucions de la desocupació. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, El Masnou, Montgat, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Premià de Dalt no ha registrat cap variació respecte al mes anterior.
Pel que fa a la taxa d’atur, els municipis que tenen menys desocupació són Tiana, Alella i Cabrera de Mar. La taxa d’atur és inferior al 7% en aquests pobles. En canvi, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Tordera registren una taxa d’atur superior al 14%.
Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva del Report d’Atur:
Qüestionari d’avaluació del Programa de la Diversitat
Aquest qüestionari té com a objectiu recollir les vostres opinions envers el programa que acaba de finalitzar, us agraïm que hi dediqueu uns minuts per omplir-ho. Ens és molt enriquidor comptar amb les vostres valoracions per tal de poder millorar-lo
El nostre present i el futur que volem. Espai Joves
L’Aminata, l’Amine, l’Ismail i la Mariyamu, amb la dinamització de l’Alfredo Cohen d’ElParlante, en el seu debat ens van deixar palès que per generar connexió cal crear un vincle, generar confiança, mostrar empatia i no prejutjar.
Al llarg d’una hora de conversa informal i debat, van mostrar les seves inquietuds i vivències al voltant la participació i els espais de relació que han tingut les persones joves durant la pandèmia.
Per aprofundir en el què es recull en aquesta conversa, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
