Informacions del Ple

El CCM es pronuncia públicament amb un NO A LA GUERRA

{]}./ARXIUS/2008/fotos/facana.gif{]}
El Consell Comarcal del Maresme ha penjat del seu edifici (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) una pancarta expressant el rebuig de la institució a una guerra contra l’Iraq. Aquest és un dels punts aprovats al darrer Ple del CCM en el qual el PSC, CiU, ERC i IC-V van aprovar una moció  
Cliqueu aquí demanant al govern espanyol que defensi una solució diplomàtica i pacífica per al conflicte de l’Iraq i exigint al govern de l’Iraq el compliment de la Resolució 1.441 del Consell de Seguretat de les NNUU, així com el compromís d’atorgar drets democràtics al seu poble i de respecte pels drets del poble kurd.


D’altra banda, el proper divendres, 14 de març, els treballadors i treballadores del Consell Comarcal del Maresme secundaran l’aturada de 15 minuts (entre les 12.00h i les 12.15h) convocada per la Confederació Europea de Sindicats sota l’eslògan: “14 DE MARÇ, ATURADA GENERAL A EUROPA PER LA PAU, NO A LA GUERRA”

El Consell Comarcal encara el 2021 amb el pressupost més elevat de la seva història

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme per a l’any vinent serà el més gran de la seva història. Estarà dotat de 52.842.000 euros amb un increment del 25% respecte al d’aquest any. Les xifres van ser aprovades en el Ple celebrat dimarts amb els vots favorables d’ERC, JxCat i el Conseller No Adscrit. Els grups comarcals del PSC, CUP i ECG es van abstenir i el grup comarcal de C’s hi va votar en contra.

Es tracta d’un pressupost expansiu i especialment sensible a la realitat social i econòmica, sense oblidar la necessitat de continuar avançant en polítiques de mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Les xifres mostren un increment pressupostari de gairebé 10.600.000 euros gràcies a la pujada de les aportacions de tots els departaments de la Generalitat, a excepció de Cultura.

Destaca el substancial augment de la partida destinada a ajuts de menjador escolar que, amb un increment del 45%, ascendeix a 7.589.600 € amb la intenció de poder donar resposta a les necessitats de les famílies. Es tracta, a més, d’una partida oberta i creixerà si aquesta quantitat fos insuficient per garantir el 100% de les sol·licituds del Maresme segons el barem econòmic.

L’altre bloc que experimenta un destacat creixement és el de les inversions medioambientals. El capítol, gràcies a les transferències de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha doblat i ascendeix a 8.845.181,09 €.

Les principals inversions del 2021 es concentren en la construcció de dues EDAR’s a Tordera (EDAR Terra Brava i EDAR Àgora Parc), i Roques Blanques. També es contempla la
redacció del Projecte de Millora de l’EDAR de Mataró, la redacció de l’estudi d’alternatives de
l’emissari de Pineda i la redacció del projecte EB d’Arenys de Munt. S’hi inclouen, a més, les
corresponents inversions de reposició i millores de les instal·lacions de sanejament de la
comarca que s’incrementa en 300.000 € respecte el 2020.

Totes les àrees del Consell Comarcal es beneficien d’aquest pressupost expansiu, sent Medi Ambient i Canvi Climàtic la que aplega el 58,3% dels comptes comarcals. En concret, amb un increment del 13,5%, disposarà l’any vinent d’un pressupost de 28.851.128€.

Segueixen, per volum pressupostari, els serveis inclosos a les dues àrees més socials. En concret, Serveis a les Persones, amb un creixement del 49%, disposarà d’11.281291€ i Equitat i Acció Social suma 7.670.000€ experimentant un increment del 14,3%.

Serveis Generals i d’Organització i Recursos Humans – que aplega el suport administratiu, econòmic i jurídic a tots els serveis comarcals – creix un 26% i comptarà amb 2.556.428€.

Promoció Econòmica, l’àrea que impulsarà les mesures de reactivació econòmica i ocupació, doblarà el seu pressupost arribant a 1.021.398€.

D’altra banda, el Pressupost 2021 del Consell Comarcal dóna entitat pròpia a les àrees de Planificació Estratègica i Serveis als Municipis i Innovació que, respectivament, disposaran de 892.387€ i 558.880€.

Resum Pressupost 2021 del Consell Comarcal:

Ordre del Dia del Consell d’Alcaldes que se celebrarà el 21 de desembre a les 17:30h


D´acord amb les atribucions atorgades en els articles 27.b) i 69 del Reglament Orgànic Comarcal a la Presidència, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del Consell d´Alcaldes que es farà el proper DIMARTS 21 de desembre de 2004, a les 17.30 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent, ORDRE DEL DIA 0.- Aprovació, si s´escau, de l´esborrany de l´Acta de la sessió ordinària del Consell d´Alcaldes de data 15 de juny de 2004.
-1.- Despatx oficial
-2.- Emissió d´informe favorable, si s´escau, envers el projecte de pressupost general de la corporació per a 2005.
-3.- Emissió d´informe favorable, si s´escau, envers el Pla d´Actuació Comarcal.
-4.- Presentació proposta elaboració del Pla Estratègic Territorial del Maresme.
-5.- Presentació del conveni ACTE (plans estratègics del sector tèxtil).
-6.- Presentació de les polítiques d´immigració de la Generalitat de Catalunya, per Adela Ros, Secretària d´Immigració del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
-7.- Informes, precs i preguntes. Mataró, 23 de novembre de 2004 El president Pere Almera i Puiggròs

Inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme

El proper divendres, 24 de març, s’inaugurarà oficialment la Ruta de la Guerra Civil al Maresme que recupera els escenaris que van tenir un pes específic durant els anys del conflicte bèl·lic. La Ruta, impulsada pel Consell Comarcal, s’estructura en 3 itineraris: Rereguarda i Front, Defensa de la Costa i Ambaixades. És justament aquest darrer – el de les ambaixades- el que marca la singularitat del Maresme ja que, a partir de 1938, els cossos diplomàtics establerts a Barcelona es van anar traslladant al Maresme.

El tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme es donarà fent un recorregut per l’itinerari senyalitzat de les ambaixades que van estar ubicades en els municipis de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt.

L’acte, que començarà a les 9:30h, comptarà amb l’assistència de les conselleres de Justícia, Gemma Ubassart i d’Acció Exterior, Meritxell Serret; A més del president del Consell Comarcal, Damià del Clot, els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), el president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó i representants del cos consular.

El punt de trobada és el Passeig dels Anglesos, 24 de Caldes d’Estrac (restaurant Sotavent)

Disminueix la sinistralitat laboral al Maresme

 

Un any més l’índex de sinistralitat laboral ha disminuit al Maresme. Les dades publicades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal xifren en un 0,64% la reducció dels accidents en el lloc de feina al llarg de 2013. Aquest percentatge contrasta amb el de Catalunya que ha experimentat un increment del 0,81%.

Tancat l’exercici 2013, es confirma la tendència a la baixa en l’índex de sinistralitat laboral al Maresme. A la comarca es van registrar 3.292,87 accidents a la feina per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Una xifra que encara és molt positiva analitzant el grau de gravetat dels sinistres tota vegada que no es va produir cap accident mortal; els ferits de pronòstic greu van baixar un 30,28% i els de caràcter lleu un 0,24%.

L’anàlisi per sectors econòmics determina una evolució favorable de l’índex de sinistralitat laboral, menys al primari i als serveis. L’agricultura és el sector en el qual el risc d’accidentar-se a la feina és més elevat i, a més, ha augmentat respecte a 2012 en un 12,75%. També ha experimentat una pujada la sinistralitat en el sector serveis (5,70%). En canvi, a la construcció s’ha reduït d’un 16,21% i a la indústria ha baixat d’un 1,21%.

En xifres absolutes, durant 2013 es van comunicar 2.600 accidents laborals al Maresme, 83 menys que l’any anterior. D’aquests, 2.583 van ocasionar ferides de pronòsotic lleu als treballadors i en 17 casos les ferides van ser diagnòsticades de greus.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de Sinistralitat Laboral al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal:  

 

El Maresme tanca l’any amb un descens interanual de l’atur del 6,65%

El Maresme comença 2023 amb 1.544 persones aturades menys que a inicis de 2022. El descens interanual de l’atur a la comarca arriba al 6,65% en un any en què només es van registrar increments de la desocupació els mesos de gener, febrer, agost i setembre.

Tot i aquest bon comportament, el Maresme encara té registrades 21.658 persones com a demandants de feina no ocupades. Majoritàriament (62,63%) són persones majors de 45 anys i gairebé el 45% del total porten inscrites a les oficines d’ocupació més de 12 mesos. És a dir, a la comarca hi ha un important gruix d’atur de llarga durada.

Un altre de les característiques de la desocupació maresmenca és la seva elevada feminització. 12.477 dones (el 57,60% del total de persones aturades) busquen feina. A més, l’anàlisi que mensualment realitza l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal sobre l’evolució de l’atur, mostra que la recuperació de l’ocupació va més lenta entre les dones que entre els homes. Una dada que reflecteix aquesta desigualtat és la taxa d’atur.

Amb el tancament del mes de desembre, la taxa d’atur registrat comarcal es va situar en el 10,02%. Una anàlisi per sexe mostra que entre les maresmenques aquesta taxa d’atur s’eleva a l’11,89% i disminueix al 8,26% entre els maresmencs.

Pel que fa al comportament del mes de desembre, el Maresme va registrar un lleuger descens de l’atur del 0,27% que es va recollir en tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’agricultura va ser la que va registrar un descens percentual més elevat de l’atur. També va ser notable la disminució de persones aturades entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, l’anàlisi interanual mostra que l’únic grup on augmenta la desocupació és el de les persones que es volen incorporar al mercat laboral per primera vegada.

El mapa local del Maresme continua mantenint la seva diversitat amb taxes d’atur que oscil·en entre el 4,83% d’Alella i el 14,76% de Pineda de Mar.

Podeu complementar aquesta informació amb el Report d’Atur del Maresme de desembre 2022

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme renova càrrecs i marca el full de ruta 2024

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme va celebrar dimarts Assemblea General per renovar càrrecs a la Junta Permanent, valorar la feina feta i establir les principals línies d’actuació i treball per al proper any.

El Consell Consultiu de la Gent Gran és un òrgan de participació i consulta que té com a objectiu conèixer les necessitats socials de la gent gran de la comarca, articular polítiques per a la gent gran i promoure activitats que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones.

El seu màxim òrgan de decisió és l’Assemblea General que, entre d’altres funcions, aprova la programació anual i participa en la definició de les necessitats comarcals de la gent gran.

L’Assemblea General celebrada dimarts passat sota la presidència de Marta Paset -consellera delegada de Drets i Serveis a les Persones, en qui ha delegat el president comarcal Francesc Alemany- va escollir Josefina Escriche vicepresidenta del Consell Consultiu. Escriche, d’Arenys de Munt, serà també qui representarà la veu del Maresme en el Consell de la Gent Gran de Catalunya.

També es va repassar la feina feta el darrer any destacant les caminades populars que es van fer el 15 de juny a 13 municipis en motiu de la celebració del Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans i la posta en marxa del Portal de la Gent Gran, un espai web que -amb la col·laboració dels ajuntaments i del món associatiu- recull informació d’interès per a aquest col·lectiu.

De cara a 2024, l’Assemblea va acordar mantenir les 4 comissions de treball creades: Xerrades, Passejades, Voluntariat i Web i reforçar la feina per promoure la participació activa.

INTEGRANTS DE L’ASSEMBLEA GENERAL:

  • ALELLA: Ángel Cayuela Carrasco
  • ARENYS DE MUNT: Josefina Escriche Boguña
  • CABRERA DE MAR: Francesc Malea i Collado
  • CALDES D’ESTRAC: Àngels Massisimo i Sánchez de Boado
  • CALELLA: Martí Barrera Boschmonart, Teresa Soler Oms, Josem Mª Granyó Simó
  • CANET DE MAR: Manel Gutierrez Sánchez, Dolors Barros Castilla, Dolors Gimenez Torra
  • DOSRIUS: Carmen Antón Dominguez, Rosa Pereira Martin
  • MATARÓ: M. Antonia Trujillo López, Manel Roca Cuadrada, Josep M Graupera Ventura, Cecilia Bartolí Lorenzo, Juan Flores Crespo,  Antoni Vilà i Alsina, Pere Bravo, Joan Cabot Sala, Manel Martin Salt, M. Àngels Fradera Molins, Jaume Gonzalez Cabot, Julia Lopez Pomposo, Encarna Siles Romero
  • PREMIÀ DE MAR: Maria Teresa Hidalgo Mestre, Mercè Rovira Solà, Joaquim Noguera Miquel, Felicisima Mazoteras Martinez
  • SANT ANDREU DE LLAVANERES: Jose Maria Viñas Sainz, Norma Buch Santandreu, Josep Maria Asensio Torres
  • SANT POL DE MAR: Maria Rosa Medrano, Neus Brossa Figarola
  • SANTA SUSANNA: Margarita Llorens Llinàs
  • VILASSAR DE DALT: Montserrat Vila Roig
  • VILASSAR DE MAR: José Gonzalez Perez, Emilio Martinez Requesens, Nuria Paricio Paricio
  • COMISSIONS OBRERES: Francesc Carnota Mínguez, Francisco Carneros Frías
  • FATEC-MARESME: Joaquim Julvé i Mas

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Club Virtual de la Feina gestiona 1.100 ofertes laborals en un any

 


El Club Virtual de la Feina (CVF)celebra el seu primer aniversari amb unes xifres força optimistes: 1.100 ofertes laborals gestionades i 1.500 usuaris registrats. El CVF és una iniciativa del Pacte per l’Ocupació del Maresme que compta amb 13 municipis de la comarca adherits i que té com a principal objectiu el de facilitar a les persones que es troben a l’atur la recerca activa de feina i als treballadors en actiu la millora de la seva situació laboral. La plataforma de treball és virtual el que facilita als usuaris no haver-se de desplaçar a l’hora de fer les gestions.


La principal eina de treball del Club Virtual de la Feina és la plataforma
cvfmaresme.com
en la qual s’hi pot trobar, entre d’altres recursos, orientació en línia dels serveis locals d’ocupació dels municipis del Maresme adherits, formació i ofertes i demandes laborals. Per tal de poder tenir accés a tots els serveis interactius cal donar-se d’alta com a usuari a través dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments que hi participen en el CVF. Actualment, ja són 1.500 els maresmencs i maresmenques registrats que utilitzen aquest servei. L’aplicació de les noves tecnologies dins l’àmbit de la inserció laboral també està demostrant la seva eficàcia. El Club Virtual de la Feina ha gestionat en el seu primer any de funcionament 1.100 ofertes laborals. Participen en aquest projecte els ajuntaments d’Alella, Montgat, Teià, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Argentona, Cabrils, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera. Hi ha altres ajuntaments de la comarca que ja han expressat la seva voluntat d’afegir-se al Club Virtual de la Feina. Satisfacció dels usuaris Tot i que la valoració que es fa a nivell institucional és positiva, el Club Virtual de la Feina ha volgut conèixer també l’opinió i el grau de satisfacció dels seus usuaris i usuàries. Segons els resultats de l’enquesta feta, els maresmencs i maresmenques que són usuaris del CVF valoren positivament l’interactivitat, la comoditat, la facilitat i l’accessibilitat que els ofereix el portal a l’hora de poder trobar i inscriure’s a les ofertes de feina que millor s’adapten al seu perfil professional. Comentaven que sense haver de desplaçar-se de casa, el CVF els permet estar al dia de les ofertes que es troben més pròximes al seu municipi de residència. Valoren especialment, la inmediatessa del sistema virtual en la recerca de feina, la utilitat de l’eina i l’orientació laboral que ofereix el portal. Fins i tot, molts agraïen la labor desenvolupada per les entitats implicades en el projecte, perque -segons manifesten- han aconseguit feina o han millorat la que tenien gràcies al CVF.