L´any 2016 els homes van formalitzar un total de 52.582 contractes, 7.970 d´indefinits i 44.612 de temporals. És a dir, el 15,16% dels nous contractes van ser de caràcter indefinit, un pes major al que hem vist per les dones. Aquest col·lectiu va signar el 50,65% del total de contractes generats a la comarca al llarg de l´any 2016.

Un total de 409 ocupacions primàries van generar almenys un contracte per a un home al llarg de l´any. En van ser 339 amb algun contracte indefinit i 370 amb algun contracte temporal.

En la taula 2.2 hem recollit la informació referent a les 50 ocupacions primàries amb més contractes a homes. Aquella que va generar més contractes va ser la dels cambrers assalariats amb 6.919 contractes, un 12,69% de caràcter indefinit. En segon lloc trobem la dels peons de les indústries manufactureres que només el 4,47% dels 6.826 contractes generats van ser indefinits. La dels peons dels transports de mercaderies i descarregadors va formalitzar un total de 2.063 contractes, l´11,25% dels quals indefinits (232).

També l´ocupació dels cambrers assalariats ocupà el primer lloc quant a volum absolut de contractes indefinits (878), seguit per la dels venedors de botigues i magatzems (495) i la dels peons de les indústries manufactureres. De tota manera, el més interessant, com hem anat veient, és saber quin és el grau de contractació indefinida. Així, si creuem la informació de la taula 2.2.1 amb la de la 2.2 veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits el major pes va ser pels agents i representants comercials amb un 63,53% (263). La van seguir la dels empleats domèstics (39,38%; 102) i la dels mecànics i ajustadors de vehicles de motor (38,72%; 103). Fora d´aquestes 25 ocupacions i dins de les 50 el grau major és per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors (32,18%; 56).

Veurem tots seguit com hi va haver ocupacions primàries en què el pes de la contractació indefinida fou major.

Abans però, constatem que hi ha hagut canvis en relació a l´any 2015. Si un any abans havíem vist que l´ocupació dels Agents i representants comercials era aquella, dins de les 50 amb més contractes, amb un major grau de contractació indefinida tant entre les dones com entre els homes, per l´any 2016 això ha canviat. Per les dones el major grau de contractes indefinits es registrà en l´ocupació de les dissenyadores de productes i peces de vestir (58,54%) i en els homes en la dels agents i representants comercials (63,53%) com un any abans.

Com avançàvem, en la taula 2.3 hem recollit els contractes per ocupacions primàries per sexe i endreçades per grans grups i grups principals d´ocupació i en què hi hem inclòs, també, el pes de la contractació indefinida per a cada col·lectiu. Això permet comparar, entre d´altres, el grau de contractació indefinida entre sexes per a una mateixa ocupació.

Així, en les ocupacions primàries que conformen el grup dels Directors i gerents veiem que la contractació indefinida va ser elevada per tots dos col·lectius, amb més contractes pels homes que per les dones i també amb un pes major pels homes (78,92%) que per les dones (65,85%). De tota manera, hi va haver ocupacions en què el pes de la contractació indefinida fou major per les dones, altres pels homes i d´altres igual.

En el gran grup d´ocupacions dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals el pes de la contractació indefinida fou major entre els homes (14,17%) que no pas entre les dones (12,24%). Ara bé, quan ho desglossem per grup principals, veiem que en el dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals de la salut i l´ensenyament el grau de contractes indefinits fou molt pobre, lleugerament superior en les dones (8,88%) que no pas pels homes (8,52%) i que fou major en els homes (23,80%) que no en les dones (22,64%) en el grup principal dels Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals en què el pes d´aquests contractes va ser una mica més elevat però lluny del llindar del 50%. Si bé no trobem un patró definit quant al grau de contractes indefinit el cert és que sí que sembla haver-n´hi un quant a volum de contractes depenent de l´ocupació primària. Així, dels 1.482 contractes de la dels infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) –una ocupació tradicionalment molt feminitzada- el 83,47% han estat per dones, dels quals només l´1,86% però han estat indefinits (23), i només l´1,63% en el cas dels homes (4).

En les ocupacions de mestres i professors, en què també habitualment la presència femenina és major, les dones han formalitzat més contractes que els homes amb graus de contractes indefinits semblants en general. Quant a la resta d´ocupacions de tècnics i professionals científics en aquelles ocupacions relacionades amb les enginyeries tècniques mecàniques, aeronàutiques, de mines, electrònics, etc…trobem un biaix cap a la contractació masculina, com en la de dissenyadors de productes i de peces de vestir i la dels  altres professionals dels treball i l’educació social el trobem cap a la femenina, amb independència del grau de contractes indefinits.

En el grup dels Tècnics i professionals de suport el grau de contractes indefinits fou molt semblant entre sexes; un 16,20% en el cas dels homes i un 12,04% en el cas de les dones, amb un volum de contractes total similar. El biaix de contractes a homes es va donar, de nou, en el cas de les ocupacions relacionades amb al construcció, l´electricitat, l´electrònica, etc. tot i que no en tots els casos suposés, també, un major índex de contractes indefinits. El biaix fou clarament femení en les ocupacions d´assistents de direcció i administratius, secretaris de centres mèdics o clíniques, animadors comunitaris, monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment, activitats en què el grau de contractes indefinits fou minso.

En el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic un 34,38% dels contractes femenins foren indefinits i un 31,01% dels masculins. L´ocupació amb major pes de contractes indefinits a homes fou la dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (62,96%) i les de pes més elevat entre les dones foren, amb un 66,67% respectivament, les dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies i la dels codificadors i correctors d’impremta.

Pels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic el grau de contractació indefinida ha estat molt semblant entre homes (25,64%) i dones (26,48%), per bé que en nombres absoluts la contractació femenina va més que triplicar la masculina. La dels teleoperadors fou l´ocupació amb major grau de contractes indefinits pels homes (75%) mentre que per les dones fou la dels empleats de vendes d’apostes (54,55%).

Tres grups principals composen el gran grup d´ocupacions dels Treballadors del serveis de restauració, personals, protecció i venedors. El dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en què el pes de la contractació indefinida va ser semblant en tots dos sexes, lleugerament més elevat entre les dones (17,22%) que entre els homes (16,91%). Hi va haver ocupacions altament feminitzades quant al volum de contractes total com la de venedors de botigues i magatzems, per bé que no necessàriament amb percentatges més elevats de contractes indefinits. El dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones el biaix cap a la contractació femenina és evident si bé, el grau de contractes indefinits fou lleugerament superior entre els homes (10,20%) que entre les dones (9,88%). En més de la meitat d´ocupacions primàries que conformen aquest grup hi va haver més contractes a dones que a homes.

Quant a l´índex de contractes indefinits, en el cas dels homes el major es va registrar en l´ocupació dels Empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71%, i en les dones en la dels especialista en tractaments d’estètica, benestar i similars amb un minso, si ho comparem amb el dels homes, 35,43%. En la mateixa ocupació els homes van assolir un 53,33% de contractes indefinits.

En el grup dels Treballadors dels serveis de protecció i seguretat el biaix en contractes a homes és força evident, fet provocat, amb tota probabilitat pel perfil de les ocupacions a desenvolupar que han tingut, al llarg del temps, un alt component masculí. Els homes van formalitzar el 90,60% dels contractes d´aquest grup. Malgrat això, quan mirem els índex de contractació indefinida aquest fou major entre les dones (13,61%) que entre els homes (11,15%).

També en el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres fou desigual el volum de contractes per gènere –més del doble de contractes a homes que a dones- així com el grau d´indefinits, del 26,02% en els homes i del 2,56% en les dones.

També hi va haver una desproporció molt important en el grup dels Treballadors qualificats de la construcció (excepte operadors de màquines) en què el 98,38% dels contractes van ser signats per homes. Bo i això, el pes de la contractació indefinida fou major entre les dones (25,64%) que entre els homes (12,16%). Dins del mateix gran grup també fou desproporcionada la contractació per sexes en el grup dels treballadors qualificats de les indústries manufactureres en què el 76,23% dels contractes van ser signats per homes. L´índex de contractes indefinits va ser del 26,47% pels homes i del 23,54% per les dones. En la majoria d´ocupacions van ser més contractats els homes que les dones, especialment en aquelles amb un marcat perfil masculinitzat tradicionalment, com ho van ser més les dones en d´altres amb un perfil tradicionalment més feminitzat com en la dels patronistes per a productes tèxtils i de pell.

Dins dels gran grups dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors, en el dels Operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors la contractació indefinida fou semblant, quant al seu pes, en tots dos sexes; un 26,20% en el cas dels homes i un 25,74% en el cas de les dones. En aquest cas en poques ocupacions els nombre de contractes a dones va ser superior als homes. De forma clara ho foren en l´ocupació dels operadors de màquines de cosir i brodar, si bé el pes de contractes indefinits fou major entre els homes. En poques ocupacions s´assolí el 50% de contractes indefinits en tots dos sexes. Quant al grup dels Conductors i operadors de maquinària mòbil la descompensació de contractes per gènere és exagerada; el 96,87% van ser signats per homes. La contractació indefinida tingué un major pes en els homes (19,98%) que en les dones (12,68%).

Finalment, el grup de les Ocupacions elementals es descompon en dos grups principals, el dels Treballadors no qualificats en serveis (excepte transports) i el del Peons de l´agricultura, la pesca la construcció, les indústries manufactureres i els transports. En el primer cas, les dones van formalitzar més contractes que els homes i també l´índex de contractes fou major per bé que els valors foren pobres, del 18,54% i dels 15,31% respectivament. En algunes ocupacions s´observen biaixos de gènere com són la dels empleats domèstics més feminitzada i la de recollidors de residus urbans masculinitzada. En el cas dels Peons els contractes a homes van doblar als formalitzats per dones. En tots dos casos el pes de la contractació indefinida fou pèssim, però amb major gravetat en el cas de les dones en què només el 2,80% dels contractes foren indefinits.

Així doncs, quan hem considerat els 17 grups principals hem vist que, en termes generals, en 7 grups principals la contractació femenina indefinida va presentar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. De tota manera, el més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits.

TAULES:

La taula 16.1 recull els contractes per subgrups sectorials d’activitat. Aquell en què van formalitzar-se més contractes va ser el del Comerç (14,60%) seguit de l’Hostaleria i Turisme (13,10%) i l’Edició, cultura i lleure (11,58%).

Si bé el subsector de les TIC fou un dels que menys contractes va generar la meitat van tenir un caràcter indefinit (50,6%), xifra que no es va assolir en cap altre subsector.

En l’Automoció el pes de la contractació indefinida va ser del 34,5% i va ser del 34,1% en el Tèxtil-Confecció.

En el subsector de les Altres indústries manufactureres menys de l’1% dels contractes formalitzats l’any 2016 van ser indefinits, i només ho van ser el 2,1% en el cas del subsector de la Química.

TAULA:

Pel que fa el col·lectiu de les persones majors de 45 anys al Maresme Centre va formalitzar un total de 10.451 contractes, el 23,93% dels generats en aquest àmbit. Si bé la xifra fou menor que la dels joves va ser més positiu el pes de la contractació indefinida que va ser del 16,60%, res extraordinari però, per bé que va ser més elevat que el dels joves.

En aquest cas l’ocupació que va generar més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, aquella que hem vist per l’agregat de les dades de l’àmbit així com per les dones i els homes. Van formalitzar-se 1.503 contractes, 500 més dels formalitzats en l’ocupació dels cambrers assalariats que va ocupar el segon lloc amb 1.000 contractes. L’ocupació dels peons de la construcció d’edificis fou la tercer amb un total de 549 contractes.

Pel que fa els contractes indefinits l’ocupació dels empleats domèstics va ser la que més en va generar, 163, i la van seguir la dels venedors de botigues i magatzems amb 113 i la dels cambrers assalariats amb 82.

Quant al major pes de la contractació indefinida es va donar en l’ocupació dels empleats domèstics amb un 85,34%. I la va seguir la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa amb un 71,05% i la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa amb un 68,22%. D’entre les 50 ocupacions amb més contractes també van assolir un pes del 50% dels contractes indefinits la dels agents i representants comercials (55,56%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (50%).

TAULES:

Al Maresme Centre el col·lectiu dels joves d’entre 16 i 29 anys va formalitzar un total de 16.938 contractes, el 38,79% dels generats en aquest àmbit al llarg de l’any 2016, una xifra que no hem de menystenir. És menys positiu el fet que només el 13,60% d’aquestes contractacions van ser de caràcter indefinit. O el que és el mateix, el 86,40% dels nous contractes formalitzats van ser temporals.

En aquest cas, a diferència del que hem vist fins ara en aquest àmbit, l’ocupació amb més contractes a joves va ser la dels cambrers assalariats amb un total de 2.029 contractes, pràcticament el 12% dels contractes formalitzats per persones d’aquest col·lectiu. També, com a contrast amb el que hem anat veient fins ara, crida l’atenció el fet que el 21,98% d’aquests contractes van ser indefinits. La dels venedors de botigues i magatzems va ser la segona ocupació amb més contractes a joves (1.994) i la tercera la dels peons de les indústries manufactureres (1607).

Pel que fa la contractació indefinida fou també la dels cambrers assalariats la que més en generà. Amb un total de 446 contractes indefinits aquesta ocupació va concentrar el 19,36% dels contractes indefinits de joves de l’àmbit en qüestió. En segon lloc se situà també la dels venedors de botigues i magatzems (310) i en tercer la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (101).

Quant al pes de la contractació indefinida, l’única ocupació que assolí un pes superior al 50% va ser la dels agents i representants comercials amb un 62,14%. La seguiren la dels telefonistes (46,67%) i la dels empleats domèstics (46,27%).

TAULES:

Pel que fa el col·lectiu masculí, aquests van formalitzar un total de 22.132 contractes, dels quals el 16,28% van ser indefinits i el 83,72% van ser temporals.

També en aquest cas l’ocupació dels peons de les indústries manufactureres fou aquella amb un major volum de contractes al final de l’any 2016. Un total de 3.132 contractes, més del 14% dels contractes masculins de l’any al Maresme Centre. Només el 3,61% d’aquest però, van tenir caràcter indefinit. En un segon lloc distanciat trobem la delS cambrers assalariats per a la qual van generar-se 2.083 contractes l’any. En aquest cas el 17,33% dels contractes van ser indefinits.

Si mirem la taula 14.2.1 corresponent als contractes indefinits veiem, precisament, com fou la dels cambrers assalariats la que més en formalitzà amb un total de 361, el 10% dels contractes indefinits al Maresme Central l’any 2016. Seguidament trobem la dels venedors de botigues i magatzems amb 237 contractes i la dels agents i representants comercials amb 168.

Concentrem-nos ara en el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació. De les 50 ocupacions amb més contractes va ser la dels agents i representants comercials aquell amb un major pes de la contractació indefinida amb un 66,40%. I de fet, fou l’única en què aquest pes va ser superior al 50%. Les altres dues amb un pes major foren la dels empleats domèstics (42,05%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (41,46%).

Les dones en aquest àmbit van formalitzar un total de 21.536 contractes, dels quals el 15,74% van ser indefinits i el 84,26% van ser temporals.

L’ocupació primària que va generar més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, com hem vist també per les dades agregades de l’àmbit, amb un total de 2.692 contractes, si bé només el 2,27% van ser indefinits, és a dir, 61. El segon lloc l’ocupà la dels venedors de botigues i magatzems amb 2.362 contractes. En aquest cas el pes de la contractació temporal fou millor, del 18,46%. En una tercera posició a força més distància se situà la dels cambrers assalariats amb 1.745 contractes, un 22,18% dels quals indefinits.

Quant a les ocupacions amb més contractes indefinits, en primer lloc se situà la dels venedors de botigues i magatzems amb 436. La seguiren la dels cambrers assalariats (387), la dels empleats domèstics (269) i al dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (242). La resta presenten xifres per sota dels 200 contractes.

Quant al pes de la contractació indefinida aquest fou major en l’ocupació dels empleats domèstics amb un 56,28% de contractes d’aquest tipus. També va superar el llindar del 50% la dels agents i representants comercials amb un 54,33%. Cap de la resta de les 50 ocupacions amb més contractes va arribar al llindar del 50%. Les que més s’hi acostaren però, foren els dels dissenyadors de productes i peces de vestir (44,32%), la dels telefonistes (43,33%) i al dels patronistes per a productes tèxtils i de pell (42,47%).

Dels 43.668 contractes formalitzats amb lloc de treball al Maresme Centre 21.536 van ser formalitzats per dones, el 49,32% i 22.132 ho van ser per homes, el 50,68%. Per tant, es va donar pràcticament un equilibri entre sexes.Veiem tot seguit quines ocupacions van optar per les dones i quines pel homes.

L’àmbit del Maresme Centre, en què hi queda inclòs la capital, Mataró, presenta la concentració més elevada de teixit empresarial de la comarca amb un 41,72%. Tres quartes parts del seu teixit es dedica a activitats del sector dels serveis i el sector industrial hi té, també, un paper rellevant –tenint en compte que són les empreses que acostumen a tenir més llocs de treball- en representar prop del 16% del teixit empresarial de l’àmbit. No oblidem que en aquest àmbit hi queden inclosos també, a banda de Mataró, municipis com Argentona i Cabrera on la indústria juga un paper important en l’economia del municipi. De fet, aquest àmbit acumula més de la meitat dels teixit empresarial industrial de la comarca.

En aquest àmbit van formalitzar-se un total de 43.668 contractes l’any 2016, el 16,01% dels quals van ser indefinits i un 83,99% van ser temporals. És a dir, van signar-se 6.992 contractes indefinits i 36.676 de temporals.

La taula 13.1 de les 50 ocupacions amb més contractes al Maresme Centre indica que va ser, també, la dels peons de les indústries manufactureres aquella per a la qual van generar-se més contractes, un total de 5.824. Una xifra que depassa de molt la segona ocupació amb més contractes que va ser la dels cambrers assalariats amb 3.828 contractes al llarg de l’any 2016. Mentre que en el primer cas els contractes indefinits van ser pràcticament una anècdota –el seu pes va ser només del 2,99%- en el segon cas fou més elevat, del 19,54%. I encara ho fou una mica més per a l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems amb un 20,34% sobre 3.308 contractes, en tercera posició.

Un cop més doncs, veiem que aquella ocupació amb més contractes al cap de l’any és una ocupació elemental, és a dir, amb un baix perfil formatiu, i un altíssim índex de temporalitat.

Quan mirem la taula 13.1.1 de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits veiem que l’ocupació amb més contractes d’aquest tipus va ser la de les cambrers assalariats amb 748 contractes d’aquest tipus. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (673) i a força més distància –amb menys de la meitat dels contractes- la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (319) i la dels empleats domèstics (306). Però quan considerem el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació veiem que l’ocupació dels agents i representants comercials fou aquella en què la contractació indefinida fou més elevada, del 62,37%. La seguí la dels empleats domèstics amb un 54,06%. Cap altra d’aquestes 50 ocupacions va assolir un llindar del 50% de contractes indefinits. 

En la taula 13.2 podeu veure més al detall totes les ocupacions primàries contractades l’any 2016 al Maresme Centre agrupades per grans grups d’ocupació i tipus de contracte.

Aquell grup en què el pes de la contractació indefinida va ser major fou en el dels Directors i gerents amb un 72,39%. El va seguir el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un 31,29% i el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d’instal·lacions i màquines) amb un 26,02%. En les Ocupacions militars fou del 50% sobre un total de 2 contractes.

L’interessant de tot plegat però, és veure com en algunes ocupacions es tendeix clarament a la contractació indefinida mentre que en d’altres, es veu clarament com la contractació temporal sembla més una pràctica habitual que no pas un fet conjuntural. Per exemple, mentre que en les ocupacions de direcció es tendeix clarament a contractar menys –lògic- però amb un major grau d’estabilitat, en el cas dels infermers especialitzats sembla una pràctica habitual. És estrany que es formalitzin tants contractes al llarg de l’any i que menys del 5% siguin de caràcter temporal. I això es dona en força ocupacions.

TAULES: