Puja la renda per càpita dels habitants del Maresme, però es manté per sota de la catalana

 

Les dades desmunten tòpics. Si bé hi ha una certa imatge del Maresme com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats ben diferents.  Mentre 5 municipis de la comarca (Cabrils, Alella, Tiana, Teià i Sant Vicenç de Montalt) es troben entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya; Pineda de Mar, Tordera i Calella es troben entre els 50 amb rendes més baixes.

La renda per càpita del Maresme, tot i haver remuntat, encara no arriba als barems previs a la crisis econòmica i es manté per sota de la mitjana catalana, segons constata l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en base a les darreres dades oficials publicades corresponents a 2015. 

La renda mitjana per habitant és de 16.400 euros, 400€ per sota de la mitjana de Cartalunya. Aquestes xifres col·loquen el Maresme com la setena comarca amb una renda per càpita més elevada, darrera del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Ripollès i el Garraf. Respecte a les dades anteriors, el Maresme ha baixat una posició.

Aquests càlculs estan fets en base a la informació de 24 municipis maresmencs. No hi ha dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Les xifres disponibles mostren diferents realitats municipals. 14 municipis es troben per sobre de la mitjana comarcal, destacant Cabrils que, amb una renda per càpita de 23.900 euros per habitant, és el que presenta una xifra més elevada a nivell del Maresme i el quart en el context de Catalunya. 4 municipis maresmencs més se situen entre els 10 catalans amb rendes més elevades. Es tracta d’Alella (23.200€/h) que ocupa el sisè lloc; Tiana (22.800€/h) el setè; Teià (22.800€/h) el vuitè i Sant Vicenç de Montalt (21.600€/h) el desè. 

A la banda oposada, trobem Pineda de Mar que, amb una renda per càpita de 12.800 euros, és el municipi del Maresme amb una renda més baixa. En el conjunt de Catalunya hi ha 3 municipis de la comarca entre els 50 amb rendes inferiors. A més de Pineda de Mar, es troben Tordera (13.000€/h) i Calella (13.800€/h). 

L’estudi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també analitza la renda familiar bruta disponible (els ingressos de què disposen els habitants per destinar-los a consum o estalvi). Aquest paràmetre ha augmentat un 2,31% respecte a l’anterior, amb increments més intensos a Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Canet de Mar i Arenys de Munt; en canvi, ha baixat a 3 municipis: Argentona, Pineda de Mar i Premià de Dalt.

Pel que fa a la procedència de la renda de les famílies, no hi ha hagut gaire variacions i el recurs amb un pes més important (61,2%) és la remuneració d’assalariats. L’excedent brut d’explotació (activitats empresarials) representa el 20,3% i els ingressos procedents de prestacions socials arriben al 18,5%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Familiar Disponible al Maresme i els mapes interactius:

 

 

El desbordament de la Tordera obliga a aturar el funcionament de la potabilitzadora de l’Alt Maresme

 

La Planta de tractament d’aigua potable  de l’Alt Maresme, que subministra aigua a 11 municipis del Maresme Nord, s’ha vist obligada aturar el funcionament després de la inundació que han patit els pous situats a la llera de la Tordera. L’aigua que ara s’està subministrant a la població prové de les reserves de la Planta. SOREA, companyia que gestiona la Planta, assegura que pot mantenir el subministrament fins divendres al matí. Es demana a la població que faci un consum responsable de l’aigua. 

 
El desbordament del riu Tordera, a causa a les fortes pluges caigudes a Catalunya en les darreres hores, ha obligat a aturar la planta potabilitzadora d´aigua de l´Alt Maresme, situada a Palafolls i gestionada per SOREA. El personal de la planta ha estat evacuat per precaució.

Les instal·lacions de la planta no estan inundades, però sí que ho estan els pous situats a la llera del riu. Per aquest motiu, la planta no pot funcionar de manera temporal. SOREA pot garantir el subministrament fins divendres al matí, sempre que es mantingui el subministrament elèctric.

SOREA recomana a la ciutadania que faci un consum mínim de l´aigua i eviti consums extraordinaris. Les poblacions afectades són: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta.

La companyia subratlla que l´aigua que està subministrant en aquests moments a la població té l´absoluta garantia sanitària i no està afectada per aquest episodi de desbordament.

SOREA lamenta les molèsties que aquesta situació pugui provocar a la ciutadania i demana que se segueixin les recomanacions de les autoritats locals i Protecció Civil.

19 municipis deleguen al Consell Comarcal la gestió del Programa Treball i Formació COVID-19

El Consell Comarcal tramitarà amb el Servei d’Ocupació de Catalunya la participació de 19 municipis del Maresme en el Programa Treball i Formació COVID-19 després que el Ple hagi acceptat la delegació de competències en aquesta matèria per part dels ajuntaments.

Aquest programa facilitarà l’ocupabilitat de persones que actualment estan inscrites al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya com a demandants d’ocupació no ocupades (DONO).

Les tasques que duran a terme estaran relacionades amb diferents programes, que gestionarà el Consell Consell Comarcal i que realitzaran els ajuntaments en matèria de suport al teixit econòmic, sensibilitat cívica i ambiental i suport en diferents àmbits arrel de la crisi de la COVID-19.

Els ajuntaments participants són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Més de 31.000 persones sense feina al Maresme

Segueix la tendència a l’alça de l’atur. Les oficines d’ocupació del Maresme han comptabilitzat, el mes de gener, 31.142 persones com a demandants de feina. Aquesta xifra representa un increment de l’1,63% respecte al desembre i un augment del 25,32% en la comparativa interanual.

El creixement percentual de la desocupació, tant en valors mensuals com anuals, es troben lleugerament per sota dels registrats a la província (1,88% i 28,76%) i al conjunt català (2,10% i 29,06%).

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, mostren que l’increment intermensual de la desocupació s’ha concentrat en el sector Serveis i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció reflecteixen una certa recuperació de la ocupació.

En canvi, en la comparativa interanual, tots els serveis apareixen perjudicats amb increments de l’atur que, percentualment, oscil·len entre l’increment del 39,02% en el col·lectiu SOA i el 13,48% en la indústria. L’agricultura ha registrat un increment anual de la desocupació del 33,70%, la construcció del 28,23% i els serveis del 25,95%.

En valors absoluts, el sector serveis és el que aplega el major nombre de persones en situació d’atur. En concret, concentra el 72,27% de les persones sense feina al Maresme.

La crisi econòmica generada per la COVID manté a la comarca un atur fortament feminitzat (el 55,42% de les persones demandants de feina al Maresme són dones) i amb una elevada incidència en les persones majors de 45 anys. El 54,33% de les persones aturades tenen entre 45 i 65 anys.

Si bé, en la comparativa interanual, els 30 municipis del Maresme reflecteixen un important creixement de l’atur, la situació és desigual en la comparativa de les dades intermensuals.

En comparació al mes de desembre, 7 municipis registren lleugers descensos de la desocupació. Són Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant aquesta infografia interactiva del Report d’Atur:

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

7.800 alumnes del Maresme comencen el curs amb ajuts de menjador concedits

Un dels objectius dels Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme és agilitzar al màxim la resolució de les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar i aquest curs 2021-2022 s’ha fet un important salt quantitatiu. El 90,43% de les peticions presentades ja han estat resoltes i en els propers dies s’enviarà la comunicació a les escoles i a les famílies.

El Consell Comarcal del Maresme ha rebut 10.453 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar, una xifra superior a la del curs anterior. En concret, s’ha registrat un increment de peticions de l’1,74%.

Del total de sol·licituds rebudes, ja se n’han resolt 9.453 de les quals, 7.800 (el 82,51%) han estat acceptades i 1.653 denegades per diferents factors, sent el més destacat la superació del llindar de renda màxim establert a les Bases de la convocatòria.

Pel que fa als ajuts concedits, més del 92% (7.204) cobreixen el 70% del cost del menjador escolar; 246 alumnes tenen finançat el servei al 100%; 94 rebran el 60%; 244 el 35% i 12 el 50%.

En termes econòmics, el curs 20201-2022 comença al Maresme amb la concesió de 5.983.250,16€ per ajudar les famílies a fer front a les despeses de menjador escolar, una xifra que, segons ha declarat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, previsiblement augmentarà i superarà els 6.551.972,71 euros atorgats el curs anterior, en el qual van augmentar un 60% els ajuts a les famílies maremenques.

El conseller també ha manifestat que “els ajuts de menjador escolar són un clar baròmetre de la realitat econòmica d’un territori i en el cas del Maresme, les peticions segueixen una corba ascendent” a més “és especialment preocupant l’increment del nombre d’infants que, segons els informes dels serveis socials muncipals, es troben en risc d’exclusió social“. A falta de revisar 1.000 expedients, el nombre d’alumnes que es troben en aquesta situació ja supera els del curs anterior. En concret, l’any passat eren 1.843 i aquest curs ja se n’han detectat 1.885.

Les famílies que rebin notificació de denegació de l’ajut de menjador escolar, poden presentar reclamació a través d’Instància genèrica a la Seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme.

TRANSPORT I MENJADOR ESCOLAR

El Consell Comarcal, a més de la concessió d’ajuts, també gestiona el servei de transport escolar i presta el servei de menjador escolar en aquells centres docents que ho sol·liciten.

Pel que fa al transport escolar, aquest curs s’han establert 40 rutes d’autobús i 37 de taxi per als alumnes d’educació especial que traslladaran 800 estudiants als seus respectius centres educatius.

Quant al menjador, el Consell Comarcal gestionarà el servei de 9 escoles amb una previsió de 80.000 menús al llarg del curs.

Les empreses de Productes de la Terra puntuen amb un 8,5 el seu pas pel Fòrum Gastronòmic

Les 13 empreses agroalimentàries de la Xarxa de Productes de la Terra3 de les quals són del Maresme– que el passat mes d’octubre van participar al Fòrum Gastronòmic Barcelona 2021 han valorat molt positivament el seu pas per aquest certamen i han expressat la seva voluntat de repetir experiència.

Les empreses han valorat amb un 8,5 la seva participació en aquest esdeveniment gastronòmic de referència i els aspectes millor valorats han estat l’estand que ha estat puntuat amb un 9,5; la participació en l’espai de degustacions (8,7) i les oportunitats de negoci generades (7,9).

Les empreses maresmenques que van ser seleccionades per presentar els seus productes van ser COC Ludoteca Gastronòmica (Mataró), La Cuina de la Iaia (Argentona) i Imchi Brewery (Cabrera de Mar).

La Xarxa de Productes de la Terra, de la qual en forma part Productes de la Terra Maresme, dona suport a la producció agroalimentària local i ajuda les empreses productores i elaboradores a millorar la seva competitivitat amb assessorament tècnic, formació especializada, suport a la innovació i presència en jornades i esdeveniments gastronòmics que potencien els circuits de comercialització del producte.

Actualment, 133 productors i elaboradors de la comarca formen part del Cens de Productes de la Terra Maresme. Per inscriure-s’hi, cal contactar amb el Servei del Consell Comarcal enviant un correu electrònic a: productesdelaterra@ccmaresme.cat

El Consell Comarcal i el Departament d’Interior presenten a les alcaldies del Maresme la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local

El projecte de selecció unificada d’agents de policia local del Maresme encara la recta final. Entre els mesos d’abril i maig es publicaran les bases que regiran aquesta primera convocatòria amb l’objectiu que les persones que les superin es puguin inscriure al curs de formació bàsica de policia que s’obrirà al gener de 2023.

El projecte, liderat pel Consell Comarcal del Maresme i el Departament d’Interior, neix com una prova pilot a Catalunya per donar resposta a les necessitats expressades per les alcaldies maresmenques en reiterades ocasions de buscar fórmules per agilitzar la consolidació de les plantilles de les policies locals.

El treball conjunt del Consell Comarcal del Maresme i el Departament d’Interior, amb la col·laboració i participació també de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), ha permés definir el projecte que finalment tindrà dues vessants. D’una part cobrirà la selecció d’agents per dotar les convocatòries de places que ofertin els ajuntaments i de l’altra oferirà una borsa d’agents interins.

En les properes setmanes, tal com es va informar al Consell d’Alcaldies celebrat ahir, s’enviarà als ajuntaments maresmencs el conveni de delegació de competències perquè aquells que hi estiguin interessats ratifiquin la seva participació en aquesta primera convocatòria. Serà un conveni a quatre bandes que haurà d’estar subscrit per l’Ajuntament, el Consell Comarcal, el Departament d’Interior i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

En el sondeig inicial que va fer el Consell Comarcal van mostra-hi la seva predisposició 19 municipis. D’aquests, 15 van indicar la seva intenció de convocar aquest any places de policia local i 4 van expressar el seu interès en la borsa d’agents interins.

Segons aquesta primera aproximació, la convocatòria unificada d’agents de policia local a la comarca del Maresme seleccionaria 30 agents. D’altra banda les i els aspirants que aprovin i no obtinguin plaça passarien a formar part de la borsa de personal interí per cobrir temporalment lloc d’agent de policia local. Aquesta borsa tindrà una durada de 2 anys.

El Conseller delegat de Serveis als Municipis, Andreu Bosch, ha manifestat que aquest és un d’aquells projectes que mostren l’essència del Consell Comarcal del Maresme: captar una necessitat dels ajuntaments, buscar fòrmules innovadores per donar-hi resposta i treballar colze a colze amb altres administracions per fer possible la seva realització. En aquest sentit, Bosch ha agraït la predisposició dels diferents consellers d’Interior que s’hi han implicat, i molt especialment l’actual direcció de l’ISPC i la directora general d’Administració de Seguretat, així com del personal tècnic de la Generalitat i del Consell Comarcal que han anat teixint i definint aquesta prova pilot.

En les seves intervencions al Consell d’Alcaldies, la Directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Tamara Garcia, i la Subdirectora general de Suport al Sistema de Seguretat en l’Àmbit Local, Begoña Curto, també van expressar la seva satisfacció per arribar al final d’un “llarg camí” i van ratificar la implicació del Departament perquè aquesta prova pilot sigui un èxit. “Sou un referent a nivell català per poder implementar l’experiència en altres llocs del nostre territori” va dir Garcia.

Activades les primeres ajudes del fons Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels habitatges

La rehabilitació d’edificis i llars amb la mirada posada en l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que finança la Unió Europea a partir del Fons NextGenerationUE. A l’empara d’aquest Fons, l’Agència Catalana de l’Habitatge ja ha obert una primera convocatòria destinada a les comunitats de propietaris que duguin a terme una rehabilitació de l’edifici que representi una millora acreditada de la seva eficiència energètica. En els properes setmanes s’obriran dues noves convocatòries. Una adreçada a persones propietàries i una altra a comunitats de propietaris que vulguin redactar el Llibre de l’edifici per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. La Resolució obre la convocatòria per a la sol·licitud d’ajuts a tot Catalunya, excepte Barcelona i àrea metropolitana.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que aquestes subvencions representen una gran oportunitat per “renovar el parc habitacional dels diferents municipis de la comarca i, a la vegada, fer que les llars siguin més sostenibles amb l’important estalvi que representa, tant en la factura energètica com en la petjada ecològica“.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, a partir del conveni subscrit amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és també oficina de rehabilitació i, per tant, facilita assessorament i ressol dubtes sobre la tramitació d’aquestes subvencions.

Per atendre les peticions de particulars o professionals sobre els ajuts dels fons Next Generation ha habilitat el correu electrònic: next.generation@ccmaresme.cat

Rehabilitació d’edificis

La convocatòria que ja es pot tramitar fins al 31 de desembre és la del Programa 3 d’ajuts a les actuacions de rehabilitació d’edificis i va adreçada a comunitats de propietaris i propietats verticals, tant si són persones físiques com jurídiques.

Les subvencions van destinades a actuacions en els elements comuns dels edificis d’habitatges, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars, per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació en general, tant si són primeres residències o segones o estan desocupades.

Les actuacions de rehabilitació subvencionables són aquelles que permetin una millora acreditada de l’eficiència energètica suposant una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable i també una reducció de la demanda en calefacció i refrigeració del 25% o el 35%, segons la zona climàtica.

També es contemplen en aquesta convocatòria les obres de millora de l’accessibilitat i les que impliquin la retirada de productes de construcció que tinguin amiant (un màxim de 1.000 euros per habitatge o de 12.000 euros per edifici).

El percentatge subvencionable va directament relacionat amb la reducció del consum d’energies primàries no renovables:

  • 40% de subvenció: quan la reducció és igual o superior al 30% (un màxim de 6.300 euros/habitatge).
  • 65% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 45% (un màxim d’11.800 euros/habitatge).
  • 80% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 60% (un màxim de 18.800 euros/habitatge).

Es contempla, a més, la possibilitat de subvencions de fins al 100% en casos de persones en situació de vulnerabilitat.

Per tramitar aquestes subvencions cal contactar amb l’administació de finques de l’edifici. Oferirà assessorament, tramitarà la subvenció i realtizarà les gestions necessàries amb els col·legis d’arquitectes i els col·legis d’aparelladors, els arquitectes tècnics i els enginyers de l’edificació, a fi de resoldre les qüestions tècniques. Si la comunitat no en té, cal adreçar-se directament al col·legi d’administradors de finques que pertoqui.

Podeu trobar més informació d’aquesta convocatòria en AQUEST ENLLAÇ

Rehabilitació d’habitatges

El programa 4, la convocatòria del qual s’obrirà el 7 de juny, contempla ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges, tant si són unifamiliars com si pertanyen a edificis plurifamiliars

Són subvencionables, per exemple, la modificació de tancaments, el canvi de finestres o el canvi de sistemes de climatització que substitueixin les energies fòssils per energies renovables o biomassa.

Aquestes actuacions, a més de l’estalvi econòmic que comporten en el consum energètic de la llar, contribuiran a mitigar els efectes del canvi climàtic i a construir un país més sostenible.

Es contemplen com a requisits:

  • La intervenció ha de ser en el domicili habitual del beneficiari de la subvenció.
  • L’obra ha de suposar una reducció de la demanda energètica del 7%, una reducció en el consum d’energia primària no renovable (EPNR) del 30% o una actuació que impliqui una millora en l’envolupant tèrmic de l’habitatge.
  • La quantia màxima subvencionable és de 7.500 euros per habitatge i la inversió mínima és de 1.000 euros/habitatge.
  • lSubvenció del 40%, amb una subvenció màxima de 3.000 euros/habitatge.

Llibre de l’edifici i projectes

El Programa 5, la convocatòria del qual s’obrirar el 20 de juny, incorpora les subvencions destinades a les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges construïts abans de l’any 2000 i que vulguin redactar el seu llibre de l’edifici o el projecte de rehabilitació.

El llibre de l’edifici és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i proporciona a la propietat les instruccions d’ús i de manteniment necessàries per allargar la vida útil de la construcció i evitar-ne la degradació. En aquest estudi també es detallen les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica.

Els fons Next Generation EU subvencionen aquest treball de diagnosi independentment que la comunitat de veïns decideixi dur a terme o no les obres de rehabilitació.