Quart any d’increment dels accidents laborals al Maresme

3 persones van perdre la vida el 2017

 

Per quart any consecutiu, el Maresme ha registrat un increment de la sinistralitat laboral. Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any 2017 es va registrar un 9,33% més d’accidents en el lloc de feina. Aquest increment ha afectat tots els pronòstics de gravetat, però és en els mortals on l’augment percentual ha estat més destacat. 3 persones, malauradament, van perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral.

Les dades de 2017 indiquen que al Maresme es van comunicar 3.633 sinistres, 310 més que l’any anterior. El volum més important de treballadors i treballadores van patir ferides de pronòstic lleu: 3.607 (305 més que el 2016); 23 es van pronosticar com a greus (3 més que l’any anterior) i 3 van ser fatals, amb resultat de mort (l’any anterior se n’havien registrat 2). 

El nombre total d’accidents ha augmentat en tots els sectors econòmics amb percentatges que oscil·len entre el 29,46% de la construcció i el 4,21% dels serveis. A l’agricultura l’augment ha estat del 22,22% i a la indústria ha arribat al 14,12%.

L’Índex d’incidència

L’índex d’incidència és el paràmetre que s’utilitza per avaluar el grau d’accidents laborals sense efectes distorsionadors. Surt de relacionar el nombre de sinistres per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Els càlculs aplicats al Maresme també reflecteixen l’increment de la sinistralitat. L’any passat es van registrar 3.805,66 accidents  per cada 100.000 afiliats, una xifra que respresenta un increment anual de l’1,55%.

Pel que fa als sectors d’activitat, el sector primari és el que presenta un índex més elevat (48.488,66 accidents per cada 100.000 afiliats). El segon lloc l’ocupa la consrtrucció amb un índex de 10.021,40; segueix la indústria amb 4.311,30 i els serveis amb 3.178,42.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia:

 

La indústria i el sector serveis fan baixar l’atur al Maresme

 

A tancament del mes de febrer, 27.143 persones estaven registrades a les oficines de colocació del Maresme com a demandants de feina, aquesta xifra representa un lleuger descens respecte al mes anterior. Segons l’anàlisi fet per l’Observaori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, els sectors econòmics que han registrat una reducció del nombre de persones aturades han estat la indústria i els serveis. Aquesta baixada, però, s’ha frenat en xifres generals per l’augment de l’agricultura, la construcció i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Percentualment, la disminució intermensual ha estat del 0,35%.

L’informe sobre l’evolució de l’atur al Maresme que elabora mensualment el Consell Comarcal incorpora des d’aquest any una nova variable que permet conèixer més a fons la tipologia de la desocupació a la comarca. Es tracta del temps que porten a l’atur les persones que cerquen feina. Les dades indiquen que al Maresme hi ha un elevat atur de llarga durada. El 40,88% de les persones sense feina porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació i el percentatge de persones que porten més de 24 mesos és del 27,53%.

Si analitzem les dades per sexes, els percentatges es disparen entre el col·lectiu femení. El 44,73% de les 15.306 maresmenques sense feina porten més de 12 mesos a l’atur i el 29,87% fa més de 24 mesos que estan registrades com a aturades.

La reducció del volum total de persones sense feina a la comarca ha estat desigual si s’analitza per municipis. 19 han registrat una disminució, 11 una pujada i Òrrius no ha experimentat cap variació. 

La taxa d’atur comarcal se situa en el 13,48%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme:

 

EL TEMPS                                                              HIVERN

Informació patrocinada per:
 

PREDICCIÓ PER AVUI 13-03-2018: domini del sol


Ambient assolellat a tota la comarca tot i que durant la tarda apareixeran intervals de núvols prims. No s’esperen precipitacions. Els vents seran fluixos al matí, força 1 a 3, i lleugerament moderats, força 2 a 4, de component sud-oest durant la tarda. Mar en estat de marejol al matí i en estat de maror durant la tarda. Les temperatures baixaran lleugerament, amb amb mínimes que aniran dels 3 als 5 graus a l’interior del Maresme i entre els 6 i els 8 graus a la costa de la comarca. Les màximes oscil·laran entre els 14 i els 17 graus.{X}


 

PREDICCIÓ PER DEMÀ DIA 14-03-2018: pluja al final del dia

Durant el matí es mantindrà l’ambient assolellat. De cara a la tarda la nuvolositat anirà en augment i taparà el cel. Al final del dia s’esperen precipitacions en forma de pluges. Els vents seran fluixos, força 2 a 3, de component sud. Mar en estat de marejol amb mar de fons a tota la costa del Maresme. Les temperatures es mantindran sense canvis importants, amb mínimes que aniran dels 3 als 5 graus a l’interior del Maresme i entre 6 i 8 graus a la costa de la comarca. Les màximes aniran dels 14 als 17 graus.

 

PREDICCIÓ PEL DEMÀ PASSAT DIA 15-03-2018: vent de ponent

Tot i que a primeres hores del matí quedaran alguns núvols el sol s’acabarà imposant i dominarà durant tota la jornada. De matinada s’esperen precipitacions febles i  minses però durant la resta del dia no se n’esperen. Els vents seran moderats, força 3 a 5 de component oest. Mar en estat de maror amb mar de fons a tota la costa de la comarca. Les temperatures pujaran, amb mínimes que aniran dels 5 als 9 graus i màximes que aniran dels 15 i els 18 graus.

 

Report d’atur. Gener 2018

 

Lleuger increment de l’atur al Maresme

 

El Maresme ha tancat el mes de gener amb un increment de l’atur del 0,55%. La xifra de persones incrites a les oficines d’ocupació de la comarca ha crescut en 148. En total, són 27.238 els maresmencs i maresmenques que es troben en situació de desocupació. La taxa d’atur del Maresme és del 13.52%.

Segons el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment de l’atur s’ha centrat en les dones. Mentre el nombre de maresmencs sense feina ha disminuït un 0,29%, l’atur femení ha augmentat un 1,20%. La comparativa interanual també mostra diferents ritmes de descens de la desocupació per sexes. Així, el volum d’homes sense feina a la comarca és un 8,88% inferior al registrat en el mateix període de l’any passat i, en canvi, el de dones només s’ha reduït d’un 3,30%. De fet, la radiografía de l’atur al Maresme evidencia una feminització de la desocupació. El 56,45% del total de persones aturades són dones i el 57,42% de dones sense feina es concentra entre les majors de 45 anys. 

L’anàlisi de les dades també posa de manifest que l’increment de l’atur del mes de gener ha afectat principalment a la població més jove. La xifra de persones aturades s’ha incrementat en 161 entre el col·lectiu de 16 a 24 anys; de 54 entre les persones de 35 a 44 anys i de 40 en els majors de 55 anys. En canvi, ha baixat  de 87 en el col·lectiu de 45 a 54 anys i de 20 entre el de 25 a 34.

Per sectors econòmics, els serveis i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) són els que han tingut un comportament negatiu. En el cas dels serveis, l’atur ha crescut un 1,55% i l’augment percentual en el col·lectiu SOA ha estat de l’1,93. En canvi, l’agricultura registra un descens del 7,11%, l’atur a la construcció baixa un 4,31% i a la indústria la reducció és del 0,50%.

A nivell municipal, l’atur ha augmentat en 17 poblacions, ha baixat en 12  i, en el cas de Montgat, no hi ha hagut variacions respecte al mes anterior. Els que tenen un a taxa d’atur més elevada són: Pineda de Mar (21,19%) i Santa Susanna (19,82%) són els municipìs del Maresme amb més atur. En canvi, Tiana amb un 6,66% i Alella amb un 6,72%  són els que presenten els índex més baixos.

Podeu ampliar aquestes dades consultant el Report d’Atur del mes de gener:

 

La contractació indefinida continua sent l’assignatura pendent de la recuperació econòmica al Maresme

 

L’any 2016 es van formalitzar al Maresme 103.820 contractes laborals, una xifra que supera en un 3,86% el registre de l’any 2015. Del total de contractacions, però, només el 15% van tenir caràcter indefinit. Aquesta és una de les principals dades que s’extreu de l’estudi Contractes per Ocupacions al Maresme realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local. És el segon any consecutiu que el Consell Comarcal posa a l’abast dels ajuntaments i agents socioeconòmics de la comarca aquesta eina que permet analitzar a fons el comportament del mercat laboral i fer una planificació de polítiques d’ocupació ajustades a les necessitats del territori.  

L’estudi del Consell Comarcal analitza quin tipus d’ocupacions primàries es contracten al Maresme, en quines seccions econòmiques i amb quin tipus de contracte. A més, compara les contractacions dels homes i les dones i dels dos col·lectius d’atenció especial: joves i majors de 45 anys. I, per facilitar la feina dels serveis locals d’ocupació, fila prim dividint la comarca en 3 àmbits territorials: Baix Maresme, Maresme Centre i Alt Maresme. 

El document constata que el 2016 va augmentar la contractació al Maresme. Dels 99.965 contractes fets el 2015 es va passar als 103.820. El 42,06% dels contractes es van signar al Maresme Centre, el 37,30% a l’Alt Maresme i el 20,64% al Baix Maresme.

El tret més significatiu és l’elevada temporalitat de les contractacions. Només el 15% dels contractes formalitzats van tenir caràcter indefinit. Baixant la lupa als 3 àmbits geogràfics, el percentatge de contractacions indefinides oscil·la entre el 12,44% registrat a l’Alt Maresme i el 17,58% del Baix Maresme. Al Maresme Centre va ser del 16,01%.

Les tres ocupacions que a nivell comarcal van generar més contractes el 2016 va ser la de peons de les indústries manufactureres (12.490 contractes), cambrers assalariats (12.268) i venedors de botigues i magatzems (6.612). 

Analitzant les ocupacions que van generar més contractes indefinits, els tres primers llocs corresponen a cambrers, venedors de botigues/magatzems i empleats domèstics.

Pel que fa a subsectors, els que van fer més contractacions van ser l’hostaleria i turisme, el comerç i l’edició, cultura i lleure. Tot i això, els que van generar més contractació de caràcter indefinit van ser les TIC (43,5%), l’automoció (36,5%) i el tèxtil-confecció (34,1%). 

Per conèixer amb detall totes les dades, consulteu l’informe: CONTRACTES PER OCUPACIONS AL MARESME. 2016

Reflexions finals

 








































 
Malgrat que es va crear ocupació indefinida d’acord amb el tipus de contracte, l’índex de temporalitat contractual va tornar a ser molt elevat a la comarca l’any 2016. De fet, és una característica comuna del mercat de treball en el conjunt de la província, de Catalunya i de l’Estat espanyol. Tot i que comú, no deixa de ser un tret negatiu. Caldria veure si aquest comportament rau en necessitats puntuals de l’empresa o s’ha convertit en un cercle viciós. 
 

La temporalitat contractual aboca moltes famílies a una inestabilitat econòmica constant, fet que es contradiu amb les premisses d’una societat millor i amb alts estàndards de qualitat de vida. Una feina “a estones” difícilment aportarà els ingressos necessaris per cobrir les necessitats bàsiques d’una persona i/o llar (menjar, llums, aigües, lloguers, etc.) i, a banda, aboca o manté les persones a situacions clares de vulnerabilitat social amb els efectes, sobretot en termes de salut, que comporten al darrera.      


 

No és només la temporalitat en sí mateixa, és la durada d’aquesta temporalitat; la inestabilitat existeix igualment però pren tons diferents. L’any 2016 el 36,53% dels contractes temporals al Maresme van tenir una durada inferior a 1 mes; el 31,05% sobre el total de contractes. Suposant que la majoria haguessin estat superiors als 7 dies per evitar les majors cotitzacions a la Seguretat Social de quota empresarial per contingències comunes quan el contractes és inferior a 7 dies, podem entendre fàcilment que un nombre important de persones tenen una relació amb el mercat laboral poc normalitzada. I si són persones joves amb un primer contacte amb el món laboral és una cosa, però quan això es dona en persones d’edats més avançades, i fins i tot amb possibles càrregues familiars, és clar que el perjudici és superior.


 

Davant de tot plegat, caldria que l’administració reflexionés a fons sobre les lleis i normatives que dicta en relació al mercat laboral i les condicions de contractació. Al cap i a la fi és la que ens administra, regula, elabora lleis, etc. però també és qui en última instància ha d’atendre les necessitats de les persones en situacions de vulnerabilitat. 


 

L’informe en 3 minuts























































































































































































































 
 
 

El 15% dels contractes formalitzats l’any 2016 al Maresme van ser indefinits d’un total de 103.820. A l’Alt Maresme aquest pes va ser del 12,44%, del 17,58% al Baix Maresme i del 16,01% al Maresme Centre. 


 
Al Maresme Centre es van generar el 42,06% dels contractes de la comarca l’any 2016, el 37,30% a l’Alt Maresme i el 20,64% al Baix Maresme.
 
L’ocupació primària dels peons de les indústries manufactureres va ser, com l’any 2015, aquella per la qual més contractes es van generar en el conjunt del Maresme.
 

Per àmbits comarcals, aquesta també va ser l’ocupació amb més contractes al Baix Maresme i al Maresme Centre mentre que a l’Alt Maresme va ser la dels cambrers assalariats.


 

Només 1 de les 50 ocupacions amb més contractes a la comarca va assolir el 50% de contractes indefinits. Va ser la dels agents i representants comercial amb un 58,87%.


 

En els diferents àmbits territorials comarcals de les 50 ocupacions amb més contractes aquella amb un pes més elevat de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir a l’Alt Maresme i la dels agents i representants comercials tant al Baix Maresme com al Maresme Centre.


 

L’ocupació dels cambrers assalariats va ser la que va tenir més contractes indefinits en el conjunt de la comarca en xifres absolutes així com en cada un dels àmbits territorials per separat; Alt Maresme, Baix Maresme i Maresme Centre. 


 
Per sexe, prop del 15% dels contractes signats per dones van ser indefinits. El 15,16% en el cas dels homes.
 
Per àmbits els pesos de la contractació indefinida per sexe foren els següents: a l’Alt Maresme de l’11,8% en les dones i el 13,11% en els homes; al Baix Maresme el 18,90% en les dones i els 16,42% en els homes; al Maresme Centre el 15,74% en les dones i el 16,285 en els homes.
 

Pel conjunt del Maresme l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems va ser la que més contractes indefinits a dones va generar, i pels homes fou la dels cambrers assalariats.


 

Per les dones l’ocupació amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (58,54%). Pel homes va ser la dels agents i representants comercials (63,53%).


 

En algunes ocupacions segueix existint un biaix per sexe d’acord amb una tradició més feminitzada i/o masculinitzada.


 
En 7 dels 21 grups principals la contractació femenina indefinida va representar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. El més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. 
 

Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d’oficina sense tasques d’atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits.


 
Un 12,54% dels contractes signats per les persones joves 16-29 anys van ser indefinits. 
 

Les noies joves van signar més contractes que els nois de la mateixa edat si bé el pes de la contractació indefinida, amb valors molts discrets en ambdós casos, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%).


 

L’ocupació dels cambrers assalariats va ser aquella amb més contractes pel col·lectiu jove en el seu conjunt, així com per la seva desagregació per sexe.


 

Només 2 de les 50 ocupacions amb més contractes a persones joves van assolir un 50% de contractes indefinits; la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%) i la dels agents i representants comercials (58,39%). 


 
El 16,13% dels contractes signats per les persones majors de 45 anys van ser indefinits. Un pes major al vist pel col·lectiu joves (12,54%).
 

Les dones d’aquest col·lectiu van formalitzar més contractes que els homes de la mateixa edat. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones -16,30%- que entre els homes -15,96%-.


 
L’ocupació amb més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, només el 3,82% dels quals van ser indefinits. Aquesta mateixa ocupació va ser la més utilitzada per contractar tant homes com dones d’aquesta franja d’edat.
 
El major pes de la contractació indefinida el va assolir l’ocupació dels empleats domèstics amb un 86,84%. Distingint per sexe, entre els homes l’ocupació amb un major pes de contractes indefinits va ser la dels agents i representants comercials (62,20%) i per les dones la dels empleats domèstics (92,37%).
 
El grup de les Ocupacions elementals va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys, és a dir, contractes en ocupacions de baixa qualificació, en què només el 12,75% dels contractes va ser indefinits. Aquest pes vas ser del 76,12% en el grup dels Directors i gerents, grup en què se superà el llindar del 50% de contractes indefinits tant entre les dones (57,89%) com entre els homes (83,33%). Tot i això, la diferències entre tots dos sexes va ser de 22 punts percentuals.
 
Quant als subsectors sectorials la dada més positiva és que en 14 dels 21 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte l’any 2015. Bo i això, en cap va assolir-se un llindar del 50% en contractes indefinits.
 
El subsector de les TIC va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida va ser més elevat amb un 43,5%, seguit pel de l’Automoció (36,5%) i el Tèxtil-Confecció (34,1%).
 

El Maresme creix en població a un ritme superior a la mitjana catalana

 

La població del Maresme continua augmentant i les darreres xifres oficials, publicades el 29 de desembre de 2017, indiquen que el seu ritme de creixement és superior a la mitjana catalana. L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal posa de relleu que l’increment demogràfic del Maresme s’ha intensificat els darrers 3 anys en la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. En el darrer any, només han perdut habitants 5 municipis.

La xifra oficial de població del Maresme és de 444.046 habitants. En el darrer any ha guanyat 2.541 persones, el que representa un increment del 0,58% respecte a l’any anterior. Aquest percentatge supera el 0,44% registrat per la mitjana catalana. De fet, el Maresme és la vuitena comarca que ha registrat un ritme de creixement més intens. La superen el Baix Penedès, Gironès, Barcelonès, Anoia, Vallès Occidental, Alt Penedès i Osona.

La població del Maresme és força equitativa, tot i que les dones mantenen un pes superior i és el col·lectiu que ha augmentat més el darrer any. Del total de població a la comarca, el 50,64% (224.844) són dones i el 49,36% (219.202) homes.

Els canvis del darrer any no han fet variar el pes poblacional dels municipis. Es mantenen els 5 que superen els 20 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Mansou i Vilassar de Mar. Tot i que aquest darrer és un dels 5 municipis que han registrat pèrdua de població. Junt a Vilassar de Mar, han perdut habitants: Alella, Òrrius, Premià de Dalt i Sant Cebrià de Vallalta

El municipi amb un creixement absolut més destacat ha estat Mataró, amb 610 habitants més, seguit de Tordera (184), Premià de Mar (183), El Masnou (169) i Calella (164). En variacions relatives, els increments més intensos s’han produït a Sant Pol de Mar (+2,24%), Caldes d’Estrac (+2,06%), Sant Vicenç de Montalt (+1,46%), Teià (+1,26%) i Tordera (+1,12%). 

Per a més informació, podeu consultar l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local: 

 

Les dades més destacades estan recollides en aquesta infografia: