El Maresme, per les seves característiques, és un territori especialment vulnerable davant el canvi climàtic. El mar, els boscos, i la multitud de rieres que travesen la comarca són a la diana de l’escalfament global del planeta. El Consell Comarcal del Maresme, que ha adoptat la mitigació dels efectes del canvi climàtic com a línia estratègica d’actuació, ha organitzat la jornada: “Maresme i canvi climàtic. Arriba el moment d’actuar” . La Jornada, que comptarà amb la participació de diferents experts, es farà el 28 de setembre a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Les inscripcions ja són obertes.

Ja fa temps que els experts alerten que hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, així com la salut i benestar de la humanitat. Les evidències científiques, a més, permeten afirmar que és l´activitat de l´home la causant principal de l´escalfament global actual.

El Maresme, per les seves característiques és un territori molt vulnerable a aquests canvis i el Consell Comarcal creu que ha arribat el moment de plantejar un pacte territorial per avançar en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Amb aquest objectiu, obre el debat amb l’organització de la jornada: “Maresme i canvi climàtic. Arriba el moment d’actuar”, on diferents experts abordaran el tema des de diverses perspectives.

9:00h	ACREDITACIONS
9:15h	BENVINGUDA
	a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell
9:30h	CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES
	Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya
10:15h	RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT
	Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC
10:45h	PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC
	Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona) Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
11.30h	PAUSA-CAFÈ
11.50h	EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE DAVANT DEL CANVI CLIMÀTIC
	Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC
13.10h	EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI
	Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC
13.40H	TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS
14:00h	CLOENDA

___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:		COL.LABORA:

Les darreres dades oficials situen en 11.116 les persones registrades com a residents habituals a l’estranger. Aquesta xifra, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha augmentat en el darrer any un 7,18%. França, Argentina i Alemanya són els tres principals països de destí.

Des de 2009, el volum de maresmencs i maresmenques que han marxat a viure a l’estranger s’ha gairebé triplicat. Any rera any ha anat augmentant fins arribar a principis de 2018 a 11.116 persones. Aquesta xifra situa el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l’estranger amb una concentració del 3,67%.

França, Argentina i Alemanya són els tres principals països de destí, si bé, en el darrer any s’han detectat importants creixements a Irlanda (ha augmentat un 46,5%), Noruega (+22,22%) i Gàmbia (+20,86%). En canvi,  països com Turquia, Filipines o Cuba han registrat descensos de maresmencs i maresmenques. 

El nombre de població resident a l’estranger ha augmentat a tots els municipis del Maresme, llevat de Sant Iscle de Vallalta i Tordera. En canvi, Mataró és el municipi de darrera inscripció amb més persones residents a l’estranger seguit de Calella, Premià de Mar, Pineda de Mar i el Masnou.

En el següent mapa interactiu podeu veure la distribució per municipis:

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Informe de sinistralitat laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local mostra que aquest tema continua sent una assignatura pendent al Maresme. Tot i que durant el segon trimestre de l’any ha baixat el nombre d’accidents a la feina, l’Índex de Sinistralitat de la comarca es manté superior al provincial i al català.  La dada més positiva és que el 99,14% dels treballadors i treballadores que pateixen un accident laboral tenen ferides de pronòstic lleu.

Durant el segon trimestre de 2018 es van registrar 937 accidents laborals al Maresme. Aquesta xifra representa una reducció del 2,50% respecte al trimestre anterior, però un increment de l’1,52% en valors interanuals. Del total de persones ferides, el 99,14% van estar pronòsticades de lleus i, sortosament, no es va registrar cap víctima mortal.

L’anàlisi de les dades indica que la sinistralitat és eminentment masculina donat que el 66,7% dels sinistres afecten a homes. A més, tot i que la disminució d’accidents s’ha reflectit en els dos sexes, el percentatge de disminució masculí (2,19%) és inferior al femení (3,11%). Aquesta diferència s’accentua en la comparativa interanual tota vegada que es detecta un increment de la sinistralitat laboral masculina en un 5,75% i una disminució dels accidents laborals patits per dones del 6,02%.

El sector serveis és el que aplega un nombre absolut més elevat d’accidents. Una dada lògica si es té en compte que és el que té un nombre més elevat de treballadors i treballadores. En canvi, l’Índex d’Incidència (paràmetre més objectiu per abordar la sinistralitat laboral tota vegada que relaciona el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliacions a la Seguretat Social) situa la construcció com el sector amb més accidents laborals. Li segueix la indústria i l’agricultura. El sector serveis és el darrer. 

L’Índex d’Incidència maresmenc és de 901,03 accidents per cada 100.000 afiliacions, una xifra molt superior a la provincial (831,71) i a la catalana (868,06). L’únic registre que al Maresme és inferior al provincial i al català és el de la sinistralitat laboral a la indústria. Mentre al Maresme pateixen un accident laboral 1.077,72 treballadors de cada 100.000 afiliacions industrials, la xifra s’eleva a 1.166,69 en l’àmbit provincial i a 1.223,43 a Catalunya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’ínforme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

La xifra de persones aturades al Maresme ha tornat a baixar, encara que lleument, durant el mes de juliol. Amb aquest descens, ja portem 8 mesos consecutius de descens de l’atur a la comarca. Segons l’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la reducció de la desocupació s’ha concentrat a la indústria, l’agricultura i al sector serveis. També ha experimentat un descens el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a SOA (sense ocupació anterior). En canvi, s’ha detectat un lleuger increment entre les persones del sector de la construcció.

Les dades del mes de juliol indiquen que 23.336 persones cerquen feina al Maresme. Aquesta xifra ha disminuït en 106 respecte al mes anterior i en 1.559 respecte al mateix període de l’any passat. La taxa d’atur comarcal actualitzada és de l’11,22%, si bé s’eleva al 13,84% en el cas de les dones i baixa fins al 8,86% en el col·lectiu masculí. Novament es detecten ritmes de recuperació de l’ocupació diferents entre els dos sexes. Mentre la xifra de maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació ha disminuït un 0,72% durant el mes de juliol, el descens entre les maresmenques ha estat del 0,26%.

Tot i que la disminució de l’atur ha estat lleu durant el mes de juliol, cal destacar que el col·lectiu que més s’ha beneficiat ha estat el de persones majors de 55 anys. Precisament, la bossa més important de persones que cerquen feina al Maresme es concentra en la franja d’edat dels 55 als 64 anys (representen un terç de l’atur comarcal). L’Observatori de Desenvolupament Local adverteix, però, que les dades disponibles no permeten conèixer si les persones d’aquestes edats que han abandonat la llista de demandants d’ocupació ho han fet perquè han trobat una feina o perquè han arribat a l’edat de la jubilació.

El comportament municipal ha estat molt desigual. 12 dels 30 municipis del Maresme han comptabilitzat un descens en el nombre de persones aturades; 3 no han registrat cap variació respecte al mes anterior i 15 han tingut lleugers increments. Alella, Cabrera de Mar, Teià i Tiana són els municipis amb menys desocupació. La seva taxa d’atur no arriba al 7%; en canvi, Tordera és el municipi amb una taxa més elevada (14,86%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant totes les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en el Report d’Atur del mes de Juliol: