Gairebé la meitat dels joves d’entre 14 i 18 anys consumeixen regularment begudes energètiques i, sovint, desconeixen els efectes perjudicials que un consum excessiu pot tenir sobre la seva salut. La moda, la publicitat i les falses creences estan convertint aquestes begudes en un hàbit per a molts adolescents abans de l’entrenament del gimnàs, abans d’un examen i, fins i tot, en moments de lleure barrejades amb alcohol.
En aquest context, i sota la coordinació del Consell Comarcal, l’Oficina Jove del Maresme llança la campanya “Que no et venguin la llauna“. L’objectiu és afavorir els hàbits saludables i despertar l’esperit crític dels i les joves davant dels missatges publicitaris que promouen falsos mites a l’entorn d’aquestes begudes.
Per saber exactament què són les begudes energètiques, els seus components i els seus efectes, s’ha creat la pàgina web: Que no et venguin la llauna. Està pensada perquè tothom pugui accedir a la informació, però també per convertir-se en un recurs pedagògic per a entitats i professionals que treballen amb adolescents i joves.
Així, a més dels diferents espais informatius, s’ha elaborat un vídeo on diferents joves expliquen la seva relació amb les begudes energètiques i plantegen dubtes a un dietista-nutricionista que exposa els efectes d’aquesta “injeccció de cafeïna i sucre” en el cos.
La campanya, que s’inaugurarà oficialment el proper divendres (12 d’abril) a les 18h a l’Espai Jove de Can Jalpí de Pineda de Mar, es complementa amb una exposició que es podrà visitar en aquells municipis del Maresme que hi estiguin interessats.
Els diferents panells que configuren l’exposició aporten informació per apropar-se a les begudes energètiques amb esperit crític i convida a la reflexió sobre la societat de consum, com el mercat genera necessitats i les estratègies de venda.
“Que no et venguin la llauna” vol donar resposta a la necessitat plantejada pels serveis locals de Joventut de la comarca de disposar d’un recurs útil per abordar el treball de prevenció i promoció de la salut entre les persones joves.
Tot el material gràfic i visual de la campanya (video, plafons, cartell, flyer, il·lustracions…) ha estat elaborat per dos joves inscrits al Mapa de Joves Artistes del Maresme: en Rafa Aguilera i la Maria Agüero.
A més del Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró, participen en el projecte: l’Agència Catalana de la Joventut i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Pineda de Mar, el Consell Esportiu del Maresme, l’Institut Català de la Salut, la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, i els Ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, a través del Servei Intermunicipal LA RULA.
Maresme EuroVelo 8 és un projecte gestionat pel Consell Comarcal que, aprofitant el traçat maresmenc de la xarxa europea de rutes ciclistes EuroVelo, millorarà la sostenibilitat turística de la comarca mitjançant la promoció del cicloturisme (turisme verd, esportiu i de natura) com a oferta alternativa a la de sol i platja.
El projecte, inclòs a la convocatòria extraordinària 2023 del Plan de sostenibilidad turística en destinos del Ministerio de Industria y Turismo, compta amb una subvenció de 3.090.631 euros en el marc del Pla de Recuperació, Transformacií i Resiliència dels fons europeus Next Generation EU i inclou actuacions genèriques que beneficiaran a tota la comarca i d’altres específiques que es duran a terme en els municipis que s’hi han mostrat interessats.
Després de la consulta feta al conjunt d’alcaldies maresmenques i d’estudiar la idoneïtat de les popostes, el Maresme EuroVelo 8 comença a caminar amb la incorporació de les actuacions concretes que es duran a terme en 15 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.
Les actuacions, que hauran d’estar acabades abans del 31 de març de 2026, segueixen les següents linies:
Utilitzar la iniciativa europea d’itinerari ciclista litoral EuroVelo-8 com a reclam, proporcionant una “capa turística” a l’itinerari (senyalística, adequació, difusió digital, etc.) i les interconnexions amb la xarxa de senders ciclables que obrin l’experiència al rerepaís.
Dotar d’eines per gestionar de forma sostenible els espais naturals de la comarca (boscos, senders, rieres, i també platges), i de la pressió lúdica i turística que l’activitat cicloturista els imposarà: gestió, manteniment i senyalística turística de la xarxa de senders; gestió integrada de rieres i exemple de naturalització d’un tram; naturalització model d’una platja; gestió del sotabosc; observatori d’indicadors ETIS (eco comptadors, accessibilitat, etc.)
Dotar als municipis (interiors i de litoral) de mitjans i serveis per convertir el recurs natural de la comarca en producte cicloturístic: arranjament de camins, senyalística, zones de descans, aparcaments segurs, punts de recàrrega, pèrgoles ciclovoltaiques, terres fotovoltaics, i infraestructura ciclista en general.
Promoure digitalment els productes turístics de la comarca, especialment els cicloturístics, amb: una pàgina web amb tota l’oferta turística del Maresme; una central de reserves de tots els productes turístics de la comarca; i amb un màrqueting inbound de les experiències dels cicloturistes al Maresme.
Promoure la competitivitat de les empreses de la comarca relacionades: Ajuts a la transició digital de les empreses turístiques relacionades (convocatòria de subvencions), i millora de les infraestructures del Poma Bike Park (Premià de Dalt).
El projecte Maresme EuroVelo 8 s’estructura en 4 eixos: transició verda i sostenible, millora de l’eficiència energètica, transició digital i competitivitat.
TRANSICIÓ VERDA I SOSTENIBLE
Aquest eix, dotat amb 675.181 euros, incorpora actuacions en els elements naturals que perfilen la identitat del Maresme: rieres, platges, boscos i senders.
Les accions que es duran a terme en la xarxa de senders beneficiaran a tots els municipis de la comarca, igual que les incorporades en la gestió integrada de rieres i en les actuacions al bosc. Tot i això, El Masnou ha mostrat el seu interès en incorporar una actuació específica de naturalització de rieres.
Pel que fa a les platges, es contempla la seva naturalització i la creació d’illes de frescor. En aquest apartat, Vilassar de Mar s’ha interessat per dur a terme les dues actuacions i Malgrat de Mar per la creació al municipi d’una illa de frescor.
MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
L’eix de millora de l’eficiència energètica, amb una dotació pressupostària d’1.606.800€, contempla actuacions d’interconnexió del tram del Maresme EuroVelo 8 en els municipis d’Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar,Montgat, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna.
També inclou la instal·lació de pèrgoles ciclovoltaiques en els laterals de l’eix ciclable al seu pas per Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Montgat, Palafolls i Vilassar de Mar; i contempla la creació d’infraestructura ciclista para ebikes i bicicletes (punts de recàrrega, reparació i neteja de bicicletes) en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Santa Susanna i Tiana.
A més a més, es faran aparcaments segurs per a bicicletes en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.
TRANSICIÓ DIGITAL
Aquest eix compta amb un pressupost de 473.650€ i inclou accions de marketing, digitalització i monitorització que permetran tant la promoció del turisme sostenible a la comarca com l’accés online dels usuaris a diferents serveis com, per exemple, els fluxos turístics o les capacitats de càrrega elèctrica en temps real.
COMPETITIVITAT
El pressupost de les accions encaminades a millorar la competitivitat del Maresme tenen una dotació pressupostària de 335.000€. A més de la creació d’una Secretaria tècnica per vetllar per l’eficiència del projectes, actuacions a la Poma Bike de Park de Premià de Dalt i la millora de la infraestructura turística i d’accessibilitat del Passeig Marítim de Mataró com a part d’un conjunt d’intervencions que permetin millorar la creació de nous serveis turístics i especialment els relacionats amb el cicloturisme.
L’efecte Setmana Santa es reflecteix en les dades d’atur del mes de març. La desocupació ha baixat un 0,80% a la comarca deixant la xifra oficial de persones inscrites a les oficines d’ocupació en 21.087. Aquest descens, però, no s’ha produït en el conjunt dels 30 municipis maresmencs. La desocupació ha baixat en 20 i ha pujat en 10.
Les reduccions més intenses s’han registrat a Sant Iscle de Vallalta (-7,94%), Sant Pol de Mar (-7,44%) i Sant Vicenç de Montalt (-5,85%). En canvi, Alella (4,44%) i Tiana (3,10%) han experimentat els increments més intensos.
Amb les dades del mes de març, la taxa d’atur comarcal queda en un 8%, lleugerament superior a la provincial (7,67%) i a la catalana (7,34%). En l’esfera municipal manté una forquilla entre el 4,94% de Tiana i el 13,33% de Pineda de Mar.
Tots els sectors econòmics s’han beneficiat de la reducció de la desocupació sent la indústria la que ha registrat una major disminució (-2.01%).
D’altra banda, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, el mes de març reforça la tendència a l’increment del nombre de persones aturades sense ocupació anterior. Aquest col·lectiu, anomenat SOA, suma ja un increment interanual de l’atur del 2,99%.
Les demandes d’ocupació de les persones en situació d’atur registrat al Maresme van dirigides, majoritàriament, a ocupacions elementals (24,7%) i a serveis com la restauració, venda i serveis personals (24,2%)
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
Iniciar un projecte empresarial no és fàcil, però amb l’ajut de professionals s’aconsegueix. La dificultat real sol arribar a l’hora de mantenir la supervivència del negoci en el temps, principalment quan aquest està impulsat per persones joves que no disposen de prou experiència empresarial.
Amb aquesta constatació, el Consell Comarcal del Maresme -amb el suport de la Diputació de Barcelona- posa en marxa “Enlairem el Nostre Projecte”. És un Programa dissenyat per ajudar a fer créixer i consolidar les activitats econòmiques maresmenques de recent creació impulsades per persones joves menors de 35 anys.
El Programa, que és la primera vegada que s’executa al Maresme, s’estructura en 3 fases que s’aniran desenvolupant de manera simultània. La primera, que es durà a terme entre la segona quinzena d’abril i el mes de maig, inclou 25 hores de formació en gestió empresarial (gestió econòmica i financera, fiscalitat, màrqueting, transformació digital i habilitats directives).
La segona, que es perllongarà fins al mes de setembre, consistirà en un mentoratge especialitzat i individualitzat que ajudarà a millorar els diferents aspectes empresarials i competencials de cada activitat econòmica.
Finalment, les persones participants faran una estada de cap de setmana amb experts en l’àmbit de l’empresa que, mitjançant activitats i dinàmiques de grup, els permetran desenvolupar les seves habilitats directives i, a l’hora, establir sinèrgies i canals de cooperació professional.
Per asssegurar el màxim aprofitament, les places són limitades a 15 empreses que s’escolliran d’entre les interessades en funció de la projecció del negoci, la motivació de la persona emprenedora i la seva possible aportació al grup.
Les persones de menys de 35 anys que hagin posat en funcionament una activitat econòmica al Maresme en els darrers 3 anys i necessitin suport per consolidar el seu negoci ja es poden inscriure al Programa ” Enlairem el Nostre Projecte” emplenant aquest formulari:
La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.
La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).
A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).
La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.
Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).
La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.
Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen
Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.
L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.
El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.
Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.
Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.
Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.
Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).
Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.
La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca
El Consell Comarcal ja té aprovat definitivament el Programa d’Actuació Comarcal (PAC) que estableix el full de ruta que seguirà el Govern aquest mandat. El document, que estableix 21 línies de treball distribuides en 4 eixos d’actuació estratègics, fa especial èmfasi en les polítiques de sostenibilitat necessàries per fer front als grans reptes del territori, especialment, la gestió de l’aigua, la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la gestió dels boscos i el litoral, sense oblidar aquells destinats a millorar les esferes socials i econòmiques i fer del Consell Comarcal una administració més eficient.
En aquest camí, el Consell Comarcal alinea el seu Pla d’Actuació per als propers anys amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides amb la fita d’arribar al 2030 havent avançat en desenvolupament sostenible, lluita contra la pobresa, la fam, la desigualtat, el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels recursos naturals.
El Pla d’Actuació Comarcal, que va ser aprovat pel Ple celebrat dimarts després d’haver rebut l’informe favorable del Consell d’Alcaldies, s’estructura en 4 grans eixos: Drets i Cohesió Social, Territori i Serveis als Municipis, Desenvolupament Econòmic i Governança. En aquests grans blocs s’hi incorporen tant les actuacions que el Consell Comarcal ja porta realitzant des de fa anys (aspectes socials, educatius, habitatge, promoció de l’ocupació…) com també noves actuacions per fer front als nous grans reptes del territori.
Per al Consell Comarcal, aquests reptes territorials són la mobilitat, la mitigació i adaptació al canvi climàtic i gestió del litoral, la gestió del cicle integral de l’aigua, l’accés a l’habitatge, el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat financera del Consell Comarcal.
La mobilitat
Pel que fa a la mobilitat, el plantejament és seguir treballant per garantir la connectivitat de tots els pobles amb l’autopista, millorar la xarxa local per als desplaçaments interurbans, transformar la carretera N-II en una via cívica, fomentar la connectivitat a peu o en bicicleta i millorar l’oferta i el temps de viatge en transport públic.
Mitigació i adaptació al canvi climàtic i gestió del litoral
El Consell Comarcal impulsarà i promourà polítiques i actuacions que potenciïn la resiliència de la comarca al canvi climàtic seguint les indicacions de l’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme que identifica les principals vulnerabilitats del Maresme i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030.
Gestió del cicle integral de l’aigua
La sequera i la gestió de l’aigua són un tema prioritari per al Consell Comarcal tant pel que fa a inversions destinades a la generació d’aigua que permeti recarregar aqüífers com en la redefinició del servei del cicle integral de l’aigua donat que aquest 2024 finalitzen els contractes de gestió dels serveis de sanejament i abastament en alta.
Accés a l’habitatge
El mercat de l’habitatge està molt tensionat al Maresme i el Consell Comarcal vol esdenenir un agent actiu al servei dels ajuntaments de la comarca que contribueixi a la mitigació de la manca d’habitatge potenciant les borses de lloguer social i ajudant els municipis a posar en el mercat habitatges de lloguer.
Desenvolupament econòmic
Es planteja treballar per una major accessibilitat dels recursos d’ocupació i de foment de l’activitat econòmica ja que hi ha una dificultat d’encaix entre l’oferta i la demanda del mercat de treball, especialment en col·lectius de risc d’exclusió.
També es plantegen actuacions per ajudar les micro i petites empreses en el procés de consolidació i adaptació als canvis del mercat i a les noves legislacions i l’elaboració d’una planificació estratègica del territori que permeti optimitzar i fer més accessibles els recursos, serveis i programes d’ocupació, emprenedoria i empresa al Maresme
La sostenibilitat financera del Consell Comarcal
El Consell Comarcal pateix una situació d’infrafinançament que obliga, d’una banda a continuar reclamant a les administracions superiors els recursos adients i de l’altra aplicar mesures de contenció per garantir la continuïtat dels serveis i competències delegades.
El Maresme tanca 2023 amb un lleuger descens de les xifres de sinistralitat laboral. Segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat es van comunicar 7.310 accidents laborals, un 0,7% menys que al 2022.
L’anàlisi pormenoritzat mostra que aquesta tendència és desigual en la comparativa per sexes i en la diferenciació del lloc on s’ha produït el sinistre. Així, mentre baixen els accidents patits per dones, agumenten entre els homes i a la vegada que es redueix la sinistralitat en jornada laboral, s’incrementa in itinere.
El 91% dels accidents (6.647) es van produir durant la jornada laboral i la resta (663) van tenir lloc in itinere, és a dir en el trajecte d’anada o tornada al lloc de feina. Pràcticament el 50% de les persones accidentades en jornada laboral van haver de cursar baixa si bé en un 99,17% el diagnòstic de les ferides va ser de pronòstic lleu. Cal ressaltar que 2 persones treballadores van perdre la vida, una menys que al 2022.
L’anàlisi a partir de l’índex d’incidència, que és aquell que posa en relació el nombre d’accidents amb la xifra d’afiliacions a la Seguretat Social, situa la sinistralitat laboral al Maresme per sota de la provincial i la catalana tant pel que fa als accidents en jornada laboral sense baixa com en in itinere. Per aquells accidents en jornada laboral amb baixa l’índex de la comarca és major al de la provínicia i menor al del conjunt de Catalunya. Per sectors, l’índex més elevat s’ha registrat en el sector primari en tot tres tipus d’accidents i el més baix en els serveis, també en tots tres casos
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023
El Ple celebrat ahir va aprovar per unanimitat els convenis amb els ajuntaments i les bases reguladores que regiran la selecció conjunta d’11 agents funcionaris de la policia local que desenvoluparan les seves funcions en 6 municipis del Maresme. A més, els i les aspirants que superin les proves i no obtinguin plaça passaran a formar part d’una borsa de personal interí que gestionarà el Departament d’Interior per cobrir, durant un període de 2 anys, les vacants que puguin tenir 9 ajuntaments maresmencs.
Tenint en compte la complexitat del procés selectiu i l’objectiu de què les persones seleccionades puguin incorporar-se el proper mes d’octubre al curs de l’Escola de Policia de Catalunya, el Consell Comarcal obrirà la convocatòria de selecció d’aspirants la propera setmana.
2 de les persones que guanyin la plaça exerciran les seves funcions com a policies locals a Argentona, 2 seran destinats al Masnou, 1 a Premià de Dalt, 1 a Teià, 2 a Vilassar de Dalt i 3 a Vilassar de Mar.
Aquests ajuntaments també podran utilitzar la borsa de personal interí per cobrir les seves necessitats de policia municipal igual que els de Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt.
En aquesta ocasió, el Consell Comarcal del Maresme també compta amb l’assistència tècnica tant del Departament d’Interior, a través de la Direcció General de Coordinació de les Policies Locals, com de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Aquest servei, gestionat pel Consell Comarcal del Maresme a petició de 20 ajuntaments, posa el món a l’abast del jovent amb informació, orientació, assessorament i acompanyament individualitzat per facilitar que l’estada a l’estranger respongui, en la mesura del possible, a les seves inquietuds personals i s’ajusti al seu perfil. També ofereix xerrades i tallers grupals, així com orientació a professionals que treballen amb el jovent.
Camps de treball, intercanvis i voluntariats de llarga estada van ser els tres principals àmbits que l’any passat van generar més interès per part dels i les joves del Maresme que van demanar assessorament al servei de Mobilitat Internacional. També és destacable el volum de consultes sobre les alternatives de feina a l’estranger, la realització de pràctiques professionals i les diferents opcions per cursar estudis en altres països.
Majoritàriament utilitzen el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme dones (el 62,3% l’any passat) i la mitjana d’edat se situa en els 18,61 anys sent les franges compreses entre els 15 i els 17 i els 21 i els 25 anys les que mostren més interès en realitzar una estada a l’estranger. Regne Unit, França i Holanda són les destinacions preferides.
El Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme és una realitat gràcies a l’impuls i al treball conjunt entre els ajuntaments d’Alella, d’Arenys de Mar, d’Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, d’Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i el Consell Comarcal del Maresme.
ASSESSORIES PRESENCIALS DE MOBILITAT INTERNACIONAL AL MARESME
Cal demanar cita per correu electrònic: mobilitatjove@ccmaresme.cat o bé al whatsapp: 667 182 782. També s’ha d’utilitzar aquest canal per sol·licitar atenció fora dels horaris establerts
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
