Formació, oci i esbarjo (Ref 2)

 
      
           


Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).

 
                                  

L’índex d’incidència de sinistralitat laboral al Maresme supera el provincial i el català

 

Les dades de sinistralitat laboral del primer trimestre de l’any mantenen la tendència a l’alça. Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de sinistres registrats supera els del trimestre anterior i, també, els interanuals. La dada més preocupant és que l’índex d’incidència del Maresme, que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social, és força superior al  provincial i al català.

El primer trimestre de l’any 961 treballadores i treballadors van haver d’agafar baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina. Aquesta xifra representa un increment del 7,49% respecte al trimestre anterior i d’un 6,07% en comparació al mateix període de 2017.

L’anàlisi detallada de les dades indica una elevada masculinització dels sinistres donat que en un 66,49% han afectat homes. Pel que fa al grau de gravetat, el 99,48%  van ser de pronòstic lleu i només es van comptabilitzant 5  de greus, 3 d’ells a la construcció i els altres 2 a la agricultura. Aquests dos sectors econòmics són justament els que presenten un Índex d’incidència de sinistralitat més elevat. En el cas de l’agricultura s’enfila als 14.606,74 per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social i en el de l’agricultura se sitúa en 2.890,71 per cada 100.000 afiliacions. La indústria ocupa el tercer lloc amb un Índex de 1.100,71 i els Serveis tanquen la llista amb 775,07. 

L’Índex comarcal és del 968,10, molt per sobre del 825,45 provincial o del 865,83 català. El Maresme manté un Índex d’incidència de sinistralitat laboral molt superior en tots els sectors econòmics, a excepció de la índústria.

Podeu ampliar aquesta informació en el següent informe:

 

El temps al Maresme

 

2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

1.325 aturats menys al Maresme durant el mes de juny

  


Per primera vegada en els darrers 9 mesos, la taxa d’atur del Maresme s’ha situat per sota del 15%. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de juny es van registrar 1.325 persones aturades menys a la comarca. El col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys ha estat el més beneficiat per aquest descens.


La disminució de l’atur ha afectat principalment als serveis que han vist reduir el nombre de persones desocupades en 892. Aquest sector, però, continua sent el que registra un nombre d’aturats més elevat (18.312 persones). El sector industrial té 7.176 persones en atur, 252 menys que el mes de maig i la construcció ha disminuit el seu atur al Maresme en 202 persones (va tancar el mes de juny amb 5.935 aturats). En canvi, l’agricultura ha augmentat el nombre de desocupats i té 476 desocupats i també s’ha detectat un lleuger augment de l’atur en el grup SOA (persones aturades sense ocupació anterior). El nombre total de persones en demanda d’ocupació a la comarca del Maresme es va situar en 33.713 el mes de juny, el que representa una disminució del 3,78% respecte al mes anterior. Pel que fa a la taxa d’atur comarcal es manté per sobre de la de la província i de la de Catalunya. (14,91% al Maresme, 14,43 a la província de Barcelona i 14,05% a Catalunya). L’atur per municipis La reducció de l’atur el mes de juny ha estat una tendència general a la majoria de municipis del Maresme. Només Arenys de Munt, Cabrils i Premià de Mar han experimentat nous creixements respecte al mes de maig, mentre que Premià de Dalt ha mantingut la xifra de persones desocupades. Els municipis que han registrat un major descens percentual d’atur han estat: Caldes d’Estrac (-10,33%), Sant Vicenç de Montalt (-8,10%), Pineda de Mar (- 7,84%), Santa Susanna (-7,69%), {N}Malgrat de Mar (- 7,65%), Calella (- 7,40%), Òrrius (- 7,32%) i Tordera{n} (- 6,32%). Aquestes variacions han situat Mataró a la capçalera de la comarca amb una taxa d’atur del 18,92%. Aquest lloc havia estat ocupat els darrers mesos per Pineda de Mar que ara es troba el segon amb una taxa del 18,47%. Els altres municipis que mantenen un percentatge d’aturats superior al comarcal són: Tordera (17,40%), Malgrat de Mar (15,72%), Premià de Mar (15,71%) i Palafolls (15,66%). En canvi, no arriben al 10% d’atur: Cabrera de Mar (8,25%), Cabrils (8,47%), Teià (8,61%), Tiana (8,74%), Alella (8,81%), Sant Vicenç de Montalt (9,09%), Sant Andreu de Llavaneres (9,87%) i Sant Pol de Mar (9,93%).
Podeu veure l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte al comportament de l’atur el mes de juny clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Sessió informativa sobre Plans interns d’igualtat i Protocols d’assetjament sexual i per raó de gènere

Sessió adreçada especialment als serveis implicats en la igualtat en l’àmbit laboral dins els ajuntaments de la comarca (Recursos Humans, Representació sindical, Riscos Laborals i Igualtat).

Aquesta sessió pretén informar als serveis implicats en l’elaboració d’aquests dos instruments sobre els seus avantatges dins l’administració pública; per a què serveixen; quin és el procés per la seva elaboració; els diferents serveis implicats i com fer-ne el seguiment.

La sessió tindrà lloc el dia 07 de juliol de 10:00 a 12:00 via zoom.

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Consell Comarcal i ajuntaments impulsen el Mapa de Joves Artistes #MaresmeJove

El Buscador Jove -el Servei de Joventut del Consell Comarcal del Maresme- amplia l’oferta del Maresme en mapes amb la incorporació d’un espai destinat a divulgar el talent jove de la comarca: Mapa de Joves Artistes #MaresmeJove

Amb el suport dels i les professionals de joventut dels ajuntaments i en el marc de l’Oficina Jove del Maresme, s’ha activat un espai per donar a conèixer els talents artístics en diferents disciplines (música i cant, arts escèniques, arts plàstiques, arts visuals…) en el territori a través d’un sistema de localització geogràfica. L’objectiu és facilitar la seva promoció a entitats relacionades amb l’oci i la cultura, centres educatius, associacions, regidories municipals… que sol·liciten contactes d’artistes/talleristes per les seves programacions d’activitats.

Els i les joves artistes maresmenques d’entre 16 i 35 anys que vulguin formar part d’aquesta base de dades només cal que facin arribar al Consell Comarcal les seves dades mitjançant AQUEST FORMULARI.

El Maresme en mapes

El Maresme en mapes és una iniciativa que el Servei Comarcal de Joventut va activar el 2019 per donar resposta a la demanda dels i les professionals de la comarca, de diferents àmbits de treball i especialitats, de disposar d’informació actualitzada dels recursos propis del territori.

Les accions que hi estan vinculades es concreten en el manteniment i dinamització dels mapes generats, la revisió i millora de les dades que s’hi recullen, la cerca d’eines complementàries que permetin la seva difusió en diferents canals i formats.

És una eina viva a la qual períodicament es van incorporant nous mapes que, partint de les necessitats dels i les professionals, afavoreixin la visualització i accés dels i les joves als recursos de la nostra comarca.

Consell Comarcal i ajuntament de Mataró pacten el marc de cooperació per a la integració de les escoles universitàries: EUM i EUPMT

 


L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, la presidenta del Patronat de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT), Pilar González Agàpito, i el president de l’Escola Universitària del Maresme (EUM), Antoni Soy, han signat un conveni que estableix les condicions i actuacions necessàries per a la integració dels dos centres universitaris que funcionen a la ciutat dins el projecte de l’espai físic del TecnoCampusMataró.


Tant l’Ajuntament de Mataró, titular de l’EUPMT, centre adcsrit a la Universitat Politècnica de Catalunya, com el Consell Comarcal del Maresme, titular de l’EUM, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, consideren necessari establir un model integrat d’estudis superiors a la comarca, amb ubicació a Mataró. Aquest model integrat s’instal·larà al futur espai físic del TecnoCampusMataró, al polígon del Rengle, que acollirà també la incubadora d’empreses, les activitats d’R+D+i, i empreses intensives en coneixement. La integració de les dues escoles universitàries comporta la incorporació del Consell Comarcal del Maresme, l’Escola Universitària del Maresme i, si s’escau, de la Universitat Pompeu Fabra, com a nous membres del Patronat de la Fundació Tecnocampus. El conveni de cooperació estableix també la constitució d’una comissió tècnica formada per les dues universitats i representada pels gerents dels dos centres, la directora acadèmica de l’EUM i el director de l’EUPMT. Abans de finalitzar el primer semestre de 2006, la comissió haurà de presentar un pla d’actuació comú que estableixi les bases per a la integració de les escoles a l’espai del TecnoCampusMataró. Àmbits prioritaris El conveni descriu quins seran els àmbits de primera intervenció dins el procés de cooperació i en el calendari previst d’integració de les dues escoles universitàries, que seran l’objectiu prioritari de la comissió tècnica. Aquests àmbits són: Model estratègic: Definició del model estratègic del futur centre universitari integrat a TecnoCampusMataró i del seu posicionament dins el marc del nou espai europeu d’educació superior. Pla de màrketing: Elaboració d’un pla de màrketing conjunt. Model docent: Estudi d’un model docent complementari, allà on sigui possible, d’acord amb les respectives àrees de coneixement i especialització. Formació contínua: Valoració i proposta d’una oferta conjunta de formació contínua. Recerca: Anàlisi i proposta d’activitats d’R+D+i dels dos centres. Internacionalització: Integració de les estratègies d’internacionalització vinculades als requeriments de l’espai europeu d’educació superior o altres iniciatives. Relacions amb empreses: Valoració i proposta d’un model conjunt de relació amb el teixit empresarial. Serveis complementaris: Valoració i proposta d’una oferta conjunta de serveis complementaris a la formació reglada, com les llengües estrangeres, les pràctiques i la borsa de treball. Gestió econòmica i organització: Anàlisi i planificació concertada de la gestió econòmica i organitzativa de les dues escoles per tal de millorar la seva eficiència a partir de les sinèrgies que es poden generar, primer de la col·laboració i desprès de la integració. Cultura corporativa: Presentació de propostes que afavoreixin la creació d’una cultura corporativa compartida de les dues comunitats (alumnes, professors i PAS) universitàries.

La indústria i el sector serveis fan baixar l’atur al Maresme

 

A tancament del mes de febrer, 27.143 persones estaven registrades a les oficines de colocació del Maresme com a demandants de feina, aquesta xifra representa un lleuger descens respecte al mes anterior. Segons l’anàlisi fet per l’Observaori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, els sectors econòmics que han registrat una reducció del nombre de persones aturades han estat la indústria i els serveis. Aquesta baixada, però, s’ha frenat en xifres generals per l’augment de l’agricultura, la construcció i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Percentualment, la disminució intermensual ha estat del 0,35%.

L’informe sobre l’evolució de l’atur al Maresme que elabora mensualment el Consell Comarcal incorpora des d’aquest any una nova variable que permet conèixer més a fons la tipologia de la desocupació a la comarca. Es tracta del temps que porten a l’atur les persones que cerquen feina. Les dades indiquen que al Maresme hi ha un elevat atur de llarga durada. El 40,88% de les persones sense feina porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació i el percentatge de persones que porten més de 24 mesos és del 27,53%.

Si analitzem les dades per sexes, els percentatges es disparen entre el col·lectiu femení. El 44,73% de les 15.306 maresmenques sense feina porten més de 12 mesos a l’atur i el 29,87% fa més de 24 mesos que estan registrades com a aturades.

La reducció del volum total de persones sense feina a la comarca ha estat desigual si s’analitza per municipis. 19 han registrat una disminució, 11 una pujada i Òrrius no ha experimentat cap variació. 

La taxa d’atur comarcal se situa en el 13,48%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme:

 

Metall

 


La contractació generada en el subsector del Metall va representar l´1,85% de la contractació total de la comarca l´any 2016. El 26,88% dels contractes del subsector van ser indefinits.

L’activitat econòmica de la Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips, és la que va generar més contractes en el sector del Metall (806;41,98%) i també el que en va generar més d’indefinits (40,12%). Bo i això, en relació a la pròpia activitat, la Reparació i instal·lació de maquinària i equips va presentar el major pes de contractació indefinida amb un 39,69%.


Quant a les ocupacions, l’any 2016 van generar-se contractes per a 119 ocupacions diferents, 4 tipus menys que al 2015.


També en aquest cas, l’ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes va ser la dels Peons de les indústries manufactureres amb 536 contractes. Aquests van representar prop del 28% de la contractació total del subsector. En aquest cas, a diferència del que hem vist per la indústria química, el 13,8% dels contractes de peonatge foren indefinits.


La contractació indefinida va tenir un pes igual o superior al 50% en les ocupacions següents ( de major a menor grau): tècnics de control de qualitat de les ciències físiques, químiques i de les enginyeries (70%), mecànics i ajustadors de vehicles de motor (68,4%), empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (64,3%), delineants i dibuixants tècnics (55,6%), enginyers tècnics industrials i de producció (54,5%), tècnics en mecànica (79,1%) i empleats d’oficina de serveis de suport a la producció (50%).