Serveis a les empreses

 


Els Serveis a les empreses és un subsector econòmic que aglutina una amalgama d’activitats. De les 9 activitats que el conformen la dels Activitats administratives d’oficina i altres activitats auxiliars a les empreses va ser la que va generar més contractes en el conjunt del subsector (2.119; 28,70%) seguida de prop per la dels Serveis a edificis i activitats de jardineria (2.030; 27,50%). De tota manera, ni una ni l´altra no han presentat el pes més elevat de contractació indefinida. On major va ser aquest pes fou en les Activitats jurídiques i de comptabilitat en què el 40,11% dels contractes van tenir caràcter indefinit. En cap de les seccions econòmiques es va igualar o superar el 50% de contractació indefinida

Les ocupacions que es van contractar van ser moltes i molt diverses fruit de l’heterogeneïtat de les activitats que conformen el subsector. Van formalitzar-se contractes per a 199 ocupacions diferents, de gens qualificades a molt qualificades.




Per a la que es van generar més contractes va ser la del Personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars amb 1.537 contractes, el 20,82% del total, dels quals el 12,2% van ser indefinits.


En segon lloc es va situar la dels Peons de les indústries manufactureres amb 1.245 contractes, una concentració del 16,87%, i un pes de la contractació indefinida ínfim, de l’1%. O el que és el mateix, un índex de temporalitat contractual del 99%.




La contractació indefinida va tenir un pes important en ocupacions com la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (75%), analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia (75%), empleats d’oficina de serveis de suport a la producció (73,7%), patronistes per a productes tèxtils i de pell (68,8%), dissenyadors gràfics i multimèdia (66,7%) i advocats (66,7%).


Encara va haver algunes altres ocupacions amb 10 contractes o més que van assolir i/o superar el llindar del 50% de contractació indefinida (vegeu taula )


 


 

Les ADF del Maresme es mobilitzen per evitar incendis forestals per Sant Joan

 

101 voluntaris i 34 vehicles de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme treballaran aquesta nit, coordinadament amb els parcs de bombers i les policies locals, per intentar que la revetlla de Sant Joan no desencadeni incendis forestals. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada con una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal.

El dispositiu d’aquest any, que estarà operatiu entre les 20.30h del 23 de juny i les 02.00h del dia 24, està format per 34 vehicles (29 equipats amb motobomba i dipòsit d’aigua, 4 camions, 2 tractors i 3 vehicles de suport) i 101 voluntaris que, en total, sumaran més de 500 hores de servei per a la prevenció d’incendis de vegetació en zones urbanes, periurbanes i forestals dels 36 municipis del Maresme i del Sud-Est del Vallès Oriental.

El dispositiu de cada ADF és el següent:

  • ADF Alella: 3 vehicles i 9 voluntaris.
  • ADF Burriac: 4 vehicles i 8 voluntaris.
  • ADF Montalt: 3 vehicles (inclós 1 camió) i 10 voluntaris.
  • ADF Vilassar de Dalt: 2 vehicles i 4 voluntaris.
  • ADF Premià de Dalt: 2 vehicles i 9 voluntaris.
  • ADF Serra de Marina: 5 vehicles (inclòs 1 camió) i 13 voluntaris.
  • ADF La Conreria: 3 vehicles (inclòs 1 camió) i 9 voluntaris.
  • ADF Vallalta: 3 vehicles, 1 tractor amb cuba i 8 voluntaris.
  • ADF Teià: 3 vehicles (inclòs 1 tractor amb cuna) i 15 voluntaris.
  • ADF Alt Maresme: 5 vehicles i 16 voluntaris.

Nou descens de l’atur al Maresme

2021 ha estat un any positiu pel que fa a la reducció de l’atur. El Maresme va tancar l’any amb un nou descens de la xifra de persones desocupades, concretament 196 menys que les registrades a finals de novembre.

Aquesta reducció és molt més destacada en la comparativa interanual. Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra oficial de persones en situació d’atur al Maresme és de 23.202, un volum que continua sent important, però sensiblement inferior als registres del mateix període de 2020. En concret, les oficines d’ocupació maresmenca van tancar 2021 amb 7.442 inscripcions menys de demandants d’ocupació.

Amb aquestes xifres, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,89%, un percentatge que es manté per sobre del provincial i del català en poc més d’un punt.

La reducció de l’atur s’ha estès a tots els sectors econòmics, sent la indústria la que ha registrat un major descens (-1,50%), seguit de la constucció (-0,94%), serveis (-0,80) i l’agricultura (-0,23%). En canvi, s’ha registrat un lleu increment del 0,08% en les inscripcions de persones sense ocupació anterior (SOA).

L’anàlisi de les dades indica que la reducció intermensual de la desocupació s’ha centrat en el col·lectiu femení, justament on la incidència de l’atur al Maresme és més destacada. Les dones que cerquen feina representen el 57,46% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació. A més, la taxa d’atur femení es troba molt per sobre de la masculina (el 12,91% davant del 8,99%).

Pel que fa a l’esfera local, els 30 municipis maresmencs recullen importants descensos de l’atur en la comparativa anual. En canvi, l’anàlisi intermensual és més divers. 19 municipis registren disminució de l’atur, 9 sumen persones en situació de desocupació (Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i no es registren variacions a les dades d’Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de desembre de 2021

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ MANDAT 2003 – 2007

Per obtenir el discurs d’investidura de Manuel Mas,  
en format .rtf

SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DEL CONSELL I ELECCIÓ DEL PRESIDENT


Senyors consellers, senyores conselleres, senyors i senyores, amics i amigues, molt bon dia a tothom.

Com correspon a la sessió d´avui, voldria en primer lloc donar el meu sincer agraïment a tots els consellers i conselleres que m´han donat la seva confiança per l´exercici del càrrec de President del Consell Comarcal del Maresme durant aquest mandat, que avui tot just encetem.


Voldria també agrair el to i els aspectes crítics, però constructius, de les intervencions dels grups polítics que si han oposat.

Tant a uns com als altres voldria dir-los que dedicaré tots els meus esforços a que aquesta nou mandat del Consell Comarcal sigui profitós per aquesta corporació, pels municipis del Maresme, pels seus Ajuntaments, pels electes i per descomptat pels seus ciutadans.

Voldria aprofitar aquests primeres paraules per enviar fraternal salutació a tots els electes locals del Maresme, als companys i companyes Alcaldes i Alcaldesses i als regidors i regidores dels Ajuntaments de la comarca que cada dia treballen per la millora dels municipis.

Voldria també saludar a tots els treballadors i col·laboradors del Consell Comarcal, a tots ells dir-los que estic convençut que el nou govern comarcal podrà comptar amb la seva dedicació i professionalitat tal i com hi ha pogut comptar els darrers equips de govern.



Obrim avui una nova etapa del Consell Comarcal, una nova etapa que estarà marcada pels resultats de les eleccions municipals del 25 de maig.
Eleccions que han configurat una nova correlació de forces polítiques i per tant de majories polítiques. Aquest nou mapa electoral del Maresme té també un reflex en la composició del Consell Comarcal.

Una nova etapa política en la que el PSC, ERC i ICV-EUA hem sabut retrobar coincidències polítiques. Algunes fruit de la darrera etapa de govern tripartit i altres de noves i per tant sorgides de l´experiència de govern al Consell però també atenent a la nova situació política i en consideració als nous canvis socials i físics que la nostra comarca i els nostres municipis estem vivint.

Hem volgut que aquestes coincidències, una vegada debatudes i ordenades, prenguin forma d´un nou acord polític signat pels representants comarcals dels tres partits.
Un acord de govern que relaciona un seguit d´objectius pel Consell Comarcal per el mandat 2003 – 2007 i un seguit de propostes d´organització del Consell per poder-los abordar amb èxit.

Volem que aquesta nova etapa sigui de consens polític. És evident que hi ha un majoria política que dona suport al govern, però és també evident que hi ha un segui de temes que el mon local del Maresme tenim sobre la taula que necessita d´amplis acord per ser abordats amb garanties d´èxit. Acord entre les forces polítiques de la comarca, acord entre els Ajuntaments de la comarca i acord entre els institucions públiques que hi tenen coses a dir i a fer.

En el darrer tram del passat mandat del Consell es varen iniciar debats, sota la clau del consens i del treball en comú, sobre un conjunt de problemes que afecten a tots els municipis i a tots els ciutadans i ciutadanes del Maresme.
Un llistat de temes encapçalats per l´estudi i propostes sobre els models de creixement de la comarca i la necessitat de preservació de sòl en al marc d´una política sostenible i seguit per la revisió de la nostra actual xarxa de comunicacions i de transport públic, que han de configurar l´Agenda Estratègica del Maresme.

Agenda Estratègica a la que hem d´afegir-hi altres qüestions avançades també per treballs ja encetats, com l´estudi i propostes sobre la nostra façana marítima, la nostra xarxa d´equipaments públics o les necessàries polítiques de suport per la cohesió social i l´ocupació.

Com Alcalde de Mataró he participat també, a fons, en el debat de la realitat universitària del Maresme. Durant aquest mandat hem d´avançar en el que ja està força embastat: El treball comú de els dues escoles universitàries, la de Mataró i la comarcal, amb l´horitzó de la constitució d´un consorci que millori la gestió dels recursos econòmics humans i doni un horitzó clar i estable a la formació universitària al Maresme.

Com a Alcalde de Mataró he presidit el consorci de tractament de residus…el consorci de la brossa.
Un consorci que ha treballat amb diàleg i acord i que ha abordat el que era un greu problema per als municipis del Maresme. El tractament dels nostres residus. Durant aquesta anys, conjuntament amb els Alcaldes que hem dirigit els treballs del consorci ens hem esforçat en resoldre aquest problema i fer-ho amb els criteris marcats per l´eficàcia i la sostenibilitat.

Continuar el treball dels temes que conformen el que n´anomenem l´Agenda estratègica del Maresme ha requerit i necessitarà de la participació de tothom. El meu compromís és el posar les condicions per el diàleg i l´acord.



El Consell Comarcal no pot ser l´Ajuntament número 31 de la comarca. El Consell Comarcal no pot ser un organisme que digui als ajuntaments el que han de fer o el Consell Comarcal no ha d´endegar polítiques o serveis que ningú a demanat i que a demés acabin pagant els Ajuntaments.
Això han de ser pràctiques d´altres èpoques i que varen provocar moltes crítiques entre elles la meva.

El Consell Comarcal ha des un organisme de mancomunar esforços, per compartir serveis i per impulsar en treball en xarxa del mon local del Maresme.

El Consell Comarcal ha de ser un organisme de trobada les Alcalde i dels electes locals per discutir els problemes i les necessitats de la comarca, dels seus municipis i dels ciutadans i ha d´actuar amb la força dels arguments i de convicció davant de les Administracions que tenen els recursos, les competències o l´autoritat per millorar la nostra qualitat de vida.

Soc Alcalde de Mataró i ara també President del Consell això no ha d´aixecar cap recel als municipis mes petits de la comarca. Al contrari tinc molt clar i avui m´hi comprometo especialment, a que el Consell Comarcal ha de tenir com a prioritat els petits municipis.
A que puguin prestar els serveis públics en condicions d´igualtat a als altres municipis del maresme que per raó dels seus recursos i del seu volum disposen de mes recursos o oportunitats per gestionar els serveis municipals.



El Maresme ha canviat molt en els darrers anys, és una de les comarques de Catalunya que mes ha vist créixer la seva població. Han canviat els nostres sistemes econòmics. Està canviant la procedència de la nostra immigració i estan canviant els hàbits culturals i de lleure.

Saben vostès que jo sempre he mantingut una posició contraria a entendre la comarca com a un element uniforme i estàtic. crec que la comarca és plural. Que es molt diferent l´activitat econòmica al nord del Maresme, a Mataró o al sud del Maresme.
Existeixen diferents pols, tots ells importants, que tiben de l´activitat social i econòmica de la comarca i dels nostres municipis. Uns tiben cap a munt i altres cap avall. Això configura, si mes no, una personalitat socio-economica i cultural diversa al nostre territori.

Crec que tots podem estar d´acord que durant els propers anys haurem de tornar a parlar de l´organització territorial de Catalunya i per tant del paper de la nostra comarca en relació al conjunt del país.

El document conegut com a “informe Roca” encarregat en la breu l´època del Conseller Duran i Lleida com a Conseller de relacions Institucionals i que ara dorm amagat en els calaixos d´algun despatx del govern de Catalunya ja ens avançar algunes propostes, algunes de radicals que estan basades en la diferents realitats que viuen i conviuen al Maresme.

El debat sobre l´organització territorial del país i de les seves administracions, quan arribi, serà de màxima importància per nosaltres. No hem d´abordar aquesta realitat amb tòpics ni amb perjudicis. Ni els que puguin defensar un paper mes “comarcalista” o els que defensem un paper mes metropolità del Maresme. En els seu moment en parlarem i ho farem amb la clau del debat clar i amb la fita de trobar, si és possible, l´acord de tots.



Els nostres municipis també han canviat en els darrers anys. Els problemes que el mon local hem d´abordar avui son en molts casos també nous.
La majoria dels Ajuntaments han resolt els dèficits històrics que arrossegàvem els nostres municipis. Herència de l´època de la dictadura. Un urbanisme sovint fet a “toc de pitu” dels especuladors, la falta de recursos socials o d´equipaments públics i d´altres mancances han estat ,en bona mesura resolts i ara apareixen nous problemes noves situacions que els Ajuntaments hem d´abordar i sovint resoldre sense disposar de les competències i el que és mes habitual i mes greu sense disposar de la capacitat econòmica per fer-ho.

Vostès companys Alcaldes i Regidors ho sabeu prou be. És la contradicció de ser el mes propers a la gent, hem d´entendre de tot, hem de conèixer-ho tot, però no ho podem resoldre tot.

El Consell ha de tenir també un paper en aquestes situacions. El de la reivindicació conjunta, colze a colze amb els Ajuntament, davant de l´Administració o del govern, sigui del color que sigui.



Assumeixo avui la presidència del Consell Comarcal amb voluntat de treball.
Amb voluntat de dedicació a aquesta responsabilitat. Hi posaré el que tinc d´experiència i també la meva il·lusió per servir als ajuntaments i als ciutadans del Maresme.

Ho faré d´acord amb l´acord polític signat entre el PSC, ERC i ICV-EUA. I amb la voluntat de trobar acords amb tothom. Amb les forces polítiques socials i amb les institucions.

A continuació d´aquest ple i d´acord amb els partits signants de l´acord i amb el coneixement dels portaveus de tots els grups polítics. He convocat un ple extraordinari per aprovar i donar compte dels acords necessaris per posar a caminar al Consell i els seus òrgans de direcció política i de gestió tècnica del en aquesta nova etapa.

Moltes gràcies a tothom.

Manuel Mas i Estela

El Servei de Control Ambiental del CCM elabora els mapes de capacitat acústica d’Alella i Premià de Dalt

 


Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació. amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat.

Presentació de les novetats de la IV edició del Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme

 

El Challenge Costa de Barcelona-Maresme, recentment distingit per la Federació Espanyola de Triatló com el millor triatló d’Espanya, presenta les novetats de la prova HALF-CHALLENGE, el proper dilluns dia 14 de maig a les 18.00h, a  la sala “Coubertin” del Museu Colet, C/ Buenos Aires 56-58 de Barcelona.

Presidiran l’acte:

  • Ivan Tibau, Secretari General d’Esports
  • Miquel Àngel Martínez, President del Consell Comarcal del Maresme
  • Montserrat Candini, Alcaldessa de Calella 
  • Miquel Blanchart, Campió d’Europa de Llarga distància.

L’edició d’enguany del Half-Challenge, que es celebrarà el proper 27 de maig, dóna suport a la Marató per la Pobresa amb l’organització de diferents actes per recaptar fons. Així a partir del dijous dia 24 a l’entorn de la Expo del Challenge, hi haurà un stand destinat a la venda de samarretes. Dissabte 26 en l’àmbit de la Kid’s Challenge Calella, cada nen donarà 1€ simbòlic a canvi d’una samarreta editada especialment per la Marató per la Pobresa, i diumenge 27 hi haurà dos punts de venda de botifarra solidaria.

D’altra banda, s’ha fet una edició especial de suport a la Marató per la Pobresa, de la cinta d’arribada a la meta.

El Half-Challenge Barcelona-Maresme pot presumir aquest any de tenir un cartell de luxe. Miquel Blanchart, actual campió d’Europa de llarga distància participarà a l’actual edició acompanyat del finlandès JarmoHast, segon a l’Europeu de LD de Tampere 2011, Raúl Amatriain, actual campió d’Espanya de LD i MD i el mataroní José Luis Cano

Data: 2012-05-14

Lloc: Sala Coubertin del Museu Colet (C/ Buenos Aires 56-58 de Barcelona)

L’atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu

670 persones s’han sumat el mes d’octubre a la llista de maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Igual que ha passat a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, les xifres d’atur es van incrementar al Maresme durant el mes passat. segons la informació facilitada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa d’atur al Maresme és del 15,40%.


Les darreres dades recollides per l’Observatori indiquen que al conjunt del Maresme hi ha 34.886 persones desocupades després de l’increment de l’atur el mes d’octubre. Aquest augment es reflecteix en tots els grups d’edat, menys en el dels ciutadans d’edats compreses entre els 16 i 19 anys, i als sectors de l’agricultura i els seveis. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una certa remuntada de l’ocupació.

El sector més castigat és el dels serveis i aquelles activitats més directament vinculades al món turístic. En concret, dins l’àmbit de l’hostaleria l’augment percentual de persones aturades respecte al mes de setembre ha estat del 14,05%.

Pel que fa a les dades per municipis, el comportament ha estat desigual, en 18 hi ha hagut un increment de l’atur i en 12 s’ha detectat una lleugera disminució. Entre aquests darrers es troba: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Alella, Cabrils, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana són els municipìs que tenen unes xifres d’atur inferiors al 10%.

Pineda de Mar, amb una taxa d’atur del 19,50% encapçala la comarca en nombre de persones aturades, seguit molt d’aprop de Mataró (19,47%).

Podeu accedir al Report d’atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Augmenta el nombre d’accidents laborals al Maresme

L’informe de sinistralitat laboral que elabora trimestralment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata un repunt dels accidents laborals al Maresme. Les xifres situen la sinistralitat laboral a la comarca per sobre dels registres de la província de Barcelona i de Catalunya, tot i que en aquests dos àmbits territorials també s’ha donat un increment en el nombre d’accidents a la feina.

En el segon trimestre de l’any s’han registrat al Maresme 687 accidents laborals, dels quals 6 han estat greus. La dada positiva és que no hi ha hagut cap víctima mortal.

Aquestes dades evidencien un increment del 5,37% respecte al primer trimestre de l’any i del 8,78% si fem la comparativa amb el mateix període de 2012. El volum més important de sinistres es concentren en el sector serveis (67,69%), seguit de la indústria (18,92%), la construcció (10,92%) i sector primari (2,47%)..

Tot i les xifres concretes, el valor que permet veure millor l’evolució de la sinistralitat al lloc de feina és l’anomenat “índex d’incidència“. Aquest paràmetre posa en relació el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. Segons l’índex d’incidència, les dades del segon trimestre de l’any indiquen un increment de la sinistralitat laboral a la comarca del 7,90%, un percentatge superior al registrat a la província de la Barcelona (+3,91%) i al del conjunt del territori català (+ 2,68%).

Per sectors, el primari és el que presenta un índex d’incidència més elevat, seguit de la construcció, la indústria i els serveis.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal:

 

Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils. Espai de diàleg amb professionals.

El Seminari va comptar amb un espai de diàleg entre l’Elisabet Roca, Fadhila Mammar i en Carles Vila per emmarcar i generar elements de reflexió al voltant del treball intercultural amb joves des de la visió de persones referents dels àmbits de joventut i interculturalitat

Per aprofundir en el què es recull en aquesta conversa, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



Xerrada: VIH i Sida

30 de novembre a les 17:30h

De la mà de l‘associació GaisPositius, el Consell Comarcal del Maresme se suma a la commemoració del Dia Mundial de la Sida amb una xerrada online en la qual supervivents del VIH informaran sobre la malaltia abordant les realitats i els mites, l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que pateixen Sida.

També s’informarà sobre les noves tecnologies de la prevenció i acompanyament, així com de les principals lluites aconseguides a través de la incidència política a partir de l’Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, i el Pacte Social contra la discriminació i l’estigma de les persones amb VIH.

La xerrada es farà el 30 de novembre a les 17:30h.

Per poder-hi accedir cal inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI