Subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per a persones joves (36 anys inclosos) per a l’any 2022

Del 28 de setembre a les 15h del 7 d’octubre

Les persones joves (fins a 36 anys inclosos) que tinguin llogat un pis o una habitació poden sol·licitar des d’avui i fins al proper 7 d’octubre els ajuts que concedeix la Generalitat.

Les subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació es poden tramitar per internet o directament a l’Oficina comarcal d’habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró).

Les persones sol·licitants han d’acreditar que són titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús d’un habitatge o habitació i compleixen els requisits establerts a les Bases de la Convocatòria. En el cas del Maresme, el lloguer mensual del pis no pot superar els 950 euros. aquesta quantitat s’amplia als 1.100€ en el cas de famílies nombroses, famílies monoparentals o unitats de convivència amb algun membre amb discapacitat legalment reconeguda i barem de mobilitat favorable.

Si es té llogada una habitació, el cost mensual no pot superar els 450€.

#LloguerJove

Es reactiva l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”

L’estat d’alarma provocat per la pandèmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prèstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permès la seva reactivació.

La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.

La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.

Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, d’extrema vulnerabilitat. 

El Consell Comarcal del Maresme vol, a través de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.

La mostra comença fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. També dedica un espai als apartats: cuidar la família (dependència i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avançar cap a una societat més igualitària i conscienciada de què “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes hauríem de poder oferir cures també“.

L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de març a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAÇ

L’1 de juny s’implantaran les primeres mesures de pacificació de la N-II al seu pas pel Baix Maresme

Alcaldes del Baix Maresme es reuneixen amb el Servei català de trànsit i amb la demarcació de carreteres de l’Estat

A partir de l’1 de juny, la circulació per la carretera Nacional II, entre Cabrera de Mar i Montgat, serà més lenta. La velocitat s’establirà en 50 km/h per als trams urbans i en 80 km/h per als interurbans. Aquesta és la primera decisió que s’ha pres des del Servei Català de trànsit i des de la Demarcació de Carreteres de l’Estat per pacificar aquesta via de comunicació i per intentar reduir l’alt índex de sinistralitat.
El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, i els representants de la Demarcació de Carreteres de l’Estat han comunicat als alcaldes del Baix Maresme i al Consell Comarcal que en pocs dies es veuran operaris refent el ferm asfaltic i modificant la senyalització horitzontal del tram de N-II comprés entre Cabrera de Mar i Montgat. Una operació que anirà acompanyada del canvi de la senyalització vertical informant dels nous límits de velocitat i de la col·locació de radars per controlar les infraccions. Aquestes mesures aniran seguides de la construcció de 8 rotondes. Les obres de la primera (a Premià de Mar) ja han començat, la segona (a la confluència amb la carretera d’Alella) es licitarà el mes de maig i abans de finalitzar el 2007 es redactaran els projectes de les 6 restants. Es calcula que a finals de 2008 ja podrien estar totes construides. Segons els estudis fets per trànsit, la implantació d’aquestes mesures provocarà que el temps per recòrrer el tram Montgat-Cabrera de Mar s’incrementi entre 5 i 8 minuts. Tot i això, el sistema de rotondes farà que els vehicles passin menys estona en parada. El president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, i el president de la Comissió de Mobilitat del CCM i alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, han valorat positivament que es comenci a actuar sobre la N-II amb mesures que millorin la seguretat d’aquesta via i que hi hagi un calendari concret d’actuacions. Entre el 2002 i el 2005 van perdre la vida 11 persones a la N-II, entre Montgat i Cabrera de Mar, i 76 més van resultat ferides de pronòstic greu. En total s’hi van produir 72 accidents, un 42% dels quals van ser col·lisions frontals, fronto-laterals i envestides laterals. També és important el nombre d’atropellaments a vianants: 11 (el 15% del total).

Nàutica esportiva i d’oci (Ref. 2)

 
      
           


Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).

 
                                  

El DPTOP i el Consell Comarcal signen un document de bases per a la millora de la mobilitat al Maresme

  


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, han signat el document de bases que recull un conjunt de propostes per a la millora de la mobilitat integral de la comarca. Aquest acord amb el Consell Comarcal permet, entre d’altres actuacions, inciar el procés de tramitació de la Ronda del Baix Maresme com alternativa de l´actual N-II.


El document de bases per a la millora de la mobilitat a la comarca signat inclou un conjunt de mesures que giren al voltant de les millores en les infraestructures i serveis de transport públic, la reforma de la xarxa viària i l´aplicació d´una nova política de peatges com a element regulador de la mobilitat. El document respon a un pacte consensuat, tant a nivell local com a nivell nacional, que inclou actuacions que ja es duran a terme aquest any, així com previsions a més llarg termini, necessàries per a respondre a les necessitats de mobilitat actuals i de futur a la comarca. El Maresme té una població d´uns 420.000 habitants i està integrada per 30 municipis. La seva morfologia, que la divideix en dues parts, el vessant oriental de la Serralada Litoral i la plana davant el litoral, ha marcat el seu desenvolupament urbanístic i econòmic i el seu sistema d´infraestructures. En els últims anys, els canvis en la mobilitat de la ciutadania han comportat un increment dels desplaçaments i una major complexitat en la gestió de la mobilitat. El document de bases pretén donar resposta a aquest repte amb polítiques globals que, afavorint el transport públic, també abastin les necessitats de desplaçaments en vehicle privat. En aquest sentit, aquest document s´emmarca en els recents traspassos a la Generalitat per part de l´Estat de la gestió de Rodalies i de l´N-II al seu pas pel Maresme, dues peces clau en la mobilitat i configuració d´aquesta comarca. XARXA VIÀRIA Actualment, la mobilitat viària al Maresme es canalitza bàsicament per l´autopista C-32 i l´N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal, amb una mitjana que supera, respectivament, els 100.000 i els 40.000 vehicles diaris en alguns punts. Aquesta situació requereix la formació d´un nou sistema viari que permeti una especialització funcional de la xarxa de carreteres de la comarca i en millori el nivell de servei i la seguretat. El document que avui s’ha signat té com atecedent el passat 29 de desembre de 2009, quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar a Madrid el conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca. Així, el document establia que l´Estat cediria a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de l´N-II, entre Montgat i Tordera, i aportaria 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals ja ha fet una primera aportació de 97,4 MEUR. Així, el document presentat inclou com a principals actuacions a la xarxa viària del Maresme la construcció de la nova Ronda del Maresme, que absorbeixi gran part del trànsit de curt i mitjà recorregut que ara circula per l´N-II i la transformació d´aquesta última en una via més urbana i integrada, que reculli exclusivament el trànsit més local. En paral·lel, es proposa el reforçament de l´autopista C-32, amb actuacions de millora del nivell de servei i accessibilitat. Pel que fa a la Ronda del Maresme, es preveu que enguany ja comencin les obres de la Ronda de Mataró i està en redacció l´estudi del tram corresponent al Baix Maresme. Així mateix, aquest any s´iniciaran les obres de la variant d´Arenys de Mar. Nova Ronda del Maresme: Aquesta nova ronda s´estructura com un dels principals elements del sistema viari que servirà d´alternativa a l´N-II. En aquesta infraestructura, ara s´impulsen dos trams: {.D}Ronda de Mataró: Durant aquest any es licitaran i s´iniciaran les obres de millora de l´accessibilitat de la C-32 a Mataró (Ronda de Mataró), que comportaran una inversió de 110 MEUR. Els treballs consistiran en la formació de calçades laterals de la C-32 a la variant de Mataró. L´actuació es licitarà en dues fases, la primera durant aquesta primavera, per un valor de 77 MEUR.
Ronda del Baix Maresme (Montgat-Mataró): El DPTOP té en redacció l´estudi informatiu que analitza diferents alternatives per a la construcció d´una ronda al Baix Maresme, el traçat de la qual es consensuarà amb les administracions locals. La nova ronda permetrà absorbir una gran part del trànsit comarcal que ara circula per l´N-II, connectar directament amb les carreteres locals, tot obrint nous accessos al territori, i facilitar l´accessibilitat a l´autopista C-32. La ronda es configurarà com una carretera de quatre carrils, dos per sentit, amb enllaços a nivell, que aprofitarà el corredor de la C-32. {.D}
Altres millores viàries {.d}Variant d´Arenys de Mar: Aquesta actuació consisteix en la construcció d´un vial, d´un quilòmetre de longitud, que connectarà l´N-II i la C-32, passant per la zona del polígon de Vall de Gata-Draper, a Arenys de Mar. A més de millorar la connexió entre l´N-II i la C-32, aquesta via farà les funcions de variant, ja que permetrà evitar el pas per l´interior del nucli per la travessera de la B-511. Les obres, que es licitaran durant la primavera, començaran aquest any i comptaran amb una inversió prevista de 4,6 MEUR.
Xarxa local: Paral·lelament a la nova Ronda del Maresme, s´estudiaran també les actuacions necessàries per tal de millorar el nivell de servei de la xarxa local i la seva accessibilitat, per exemple, en poblacions com Cabrils, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt o Llavaneres.
Transformació de l´actual N-II en via urbana: Els treballs per a la millora de la xarxa viària al Maresme es complementaran amb la transformació de l´actual N-II, traspassada recentment a la Generalitat, en una via urbana, integrada, que permeti compatiblitzar l´ús de la via per part de vianants i vehicles. Les actuacions per a dur a terme aquesta transformació, que s´acordaran conjuntament amb els municipis, es compatibilitzaran amb la resta d´intervencions, tant viàries com de transport públic, que contribuiran a alliberar l´N-II de l´actual trànsit.
Millores a la C-32: En el marc d´aquest model viari, el document manté l´actual C-32 com a principal via per a respondre als elevats fluxos de vehicles de mitja i llarga distància. En aquest sentit, el document planteja que s´estudiïn les adaptacions necessàries per a modernitzar la infraestructura, millorar-ne la qualitat, nivell de servei i accessibilitat, alhora que proposa un nou model del sistema de peatge.{.d} {N}NOVA POLÍTICA DE PEATGES{N} En aquest sentit, el document presentat avui proposa la reformulació del sistema de peatge a la C-32 amb l´objectiu de transformar-lo en un element regulador de la mobilitat. Així, aquest any es començarà a aplicar un nou model tarifari, com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d´Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d´alta ocupació. Aquest programa s´iniciarà durant el segon semestre d´aquest any, amb bonificacions, acumulatives, de fins al 65% en els dies feiners per als vehicles lleugers: 20% per als vehicles ecològics, 20% per als vehicles amb ocupació alta i 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. La quantia dels descomptes s´anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, fins arribar en alguns casos al 100%. Finalment, el document també preveu altres bonificacions específiques per als moviments intracomarcals i per a l´Alt Maresme. {N}TRANSPORT PÚBLIC{N} El document signat entre la Conselleria i el Consell Comarcal del Maresme posa especial èmfasi en la potenciació del transport públic, amb actuacions com la millora de la capacitat de la línia R1, la construcció de noves infraestructures ferroviàries, la formació de plataformes reservades per al transport públic per carretera i la implantació de nous serveis de transport públic col·lectiu. En aquest sentit, pren com a base plans aprovats o en tramitació per part del DPTOP com el Pla d´Infraestructures del Transport Terrestre, Pla Director d´Infraestructures, el Pla de Transports de Viatgers o el Pla Territorial Metropolità. Així mateix, aquest document s´emmarca en el Pacte Nacional per les Infraestructures. Xarxa ferroviària La principal estructura ferroviària al Maresme correspon a la línia R1 de Rodalies de Catalunya, Molins de Rei – Maçanet de la Selva, que compta al seu pas per la comarca amb 18 estacions. Actualment, aquesta línia registra 50.000 viatgers diaris en el conjunt del Maresme i presenta una marcada saturació, especialment en hores punta a l´accés a l´àrea de Barcelona. El document signat avui recull, pel que fa a la millora a la xarxa ferroviària, un seguit d´actuacions, en el marc del Pla de Rodalies, entre les quals ja estan en marxa aquelles adreçades a incrementar la capacitat de l´R1. D´altra banda, cal remarcar la futura
Orbital Ferroviària i el desplaçament de la via del tren cap a l´interior, en fase de tramitació urbanística. {.d}Millora de la capacitat a la línia R1 de Rodalies. Actualment, ja estan en marxa per part d´Adif actuacions de millora a les 18 estacions de l´R1 al Maresme. Així, d´una banda, es duran a terme obres per a remodelar estacions i millorar l´accessibilitat a les instal·lacions i als trens a les persones amb la mobilitat reduïda. També hi ha previst a les estacions d´Ocata, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Cabrera de Mar-Vilassar, Premià de Mar i Tordera, el perllongament d´andanes per a la implantació de nous trens de més capacitat. D´altra banda, s´estudiaran actuacions com la construcció d´apartadors, entre Mataró i Barcelona, per tal d´implementar trens semidirectes i escurçar el temps de trajecte.

Orbital Ferroviària (tram Mataró-Granollers).
El tram Granollers – Mataró de la futura
Orbital Ferroviària tindrà una longitud de 37 quilòmetres, tot de nova construcció i la major part en túnel. Inclourà cinc estacions al Maresme: 1 a Argentona i 4 a Mataró, i una variant ferroviària a Mataró que connectarà amb l´R1. La nova línia dotarà la comarca de noves connexions, sense passar per Barcelona, millorarà els desplaçaments interns al Maresme en transport públic i reforçarà també l´R1. El DPTOP aprovarà definitivament en els pròxims dies el pla director urbanístic d´aquesta línia, que s´inclourà com a prioritària en la revisió del PDI i en el Pla de Rodalies.
Desplaçament de la via de rodalies per l´interior del Baix Maresme: Es preveu que aquesta primavera s´aprovi definitivament el Pla Territorial Metropolità, que per primer cop dibuixa una proposta concreta de traçat i d´ubicació d´estacions. Aquest pla territorial és el primer pas per a fer realitat aquesta reivindicació històrica, una actuació que permetrà transformar la mobilitat a la comarca i integrar a nivell urbà la línia de la costa.
Altres actuacions: El document de bases recull que s´estudiaran altres actuacions com els desdoblaments en la línia Arenys de Mar – Blanes, la millora de les connexions ferroviàries amb les comarques gironines, les variants ferroviàries a Badalona i Mataró; i la construcció d´un abaixador a Premià de Mar.{.d}
Xarxa d´autobusos El document planteja per a la xarxa d´autobusos un conjunt d´actuacions encaminades principalment a ampliar les connexions per mitjà de noves línies, reduir temps de trajectes i millorar la qualitat dels serveis. {.d}Millores en les connexions amb Barcelona i Girona. Es preveuen connexions directes amb Barcelona als municipis del Baix Maresme que no disposen d´estació de tren. Així mateix, s´elaborarà un pla de millora de les connexions amb Barcelona i Girona des de l´Alt Maresme.
Serveis exprés entre Alella – Teià – Masnou i Barcelona; serveis directes entre aquestes dues poblacions amb una freqüència mínima de 2 expedicions en hora punta i sentit.
Serveis de vertebració entre Tordera i Blanes, amb una freqüència mínima d´un autobús cada hora per sentit.
Construcció d´un carril bus a la C-31, entre Montgat i Barcelona. El DPTOP està redactant el projecte constructiu d´un carril bus d´entrada a Barcelona a la C-31, des de Montgat. Aquesta actuació té com a objectiu reduir el temps de trajecte i millorar la competitivitat del transport públic en aquest corredor.{.d}

El Maresme registra un descens de l’atur de l’1,76%

El mes de maig ha tornat a tenir un bon comportament pel que fa a l’ocupació. Seguint la mateixa tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un nou descens del volum de persoens sense feina. En concret, 366 persones han abandonat la llista de demandants d’ocupació.

Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme hi ha 20.487 persones aturades. És una xifra important, però inferior a la de mesos i anys anteriors. En termes intermensuals, la desocupació a la comarca ha baixat un 1,76% i un 5,12% en comparació al mes de maig de 2022.

Aquests percentatges mostren la tendència general al Maresme, però -com és habitual- el comportament local marca diferències. Així, en relació al mes d’abril, la xifra de persones aturades ha repuntat en 7 municipis: Cabrils, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar. I també ha augmentat interanualment la desocupació en 7 dels 30 municipis de la comarca: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, el Masnou, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 9,29%, escurçant distàncies amb la provincial (9,00%) i la catalana (8,72%). En els extrems es troben Alella, Cabrera de Mar i Tiana amb taxes d’atur inferiors al 5% i Pineda de Mar, Tordera, Mataró i Calella que superen el 10%.

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

ALERTA METEOROLÒGICA AL MARESME per pluges

 


Durant tot el dia d’avui, divendres 17 de setembre, la comarca del Maresme es troba en alerta meteorològica davant la previsió de precipitacions intenses i abundants. Segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, METEOMAR, aquesta situació és pot perllongar fins a les 24.00h.

El Consell Comarcal declara el Maresme comarca antifeixista

El Ple del Consell Comarcal celebrat dimarts va aprovar una moció en la qual expressa la seva preocupació per la proliferació de discursos d’odi arreu Europa i lamenta la celebració, el passat 31 de maig a Santa Susanna, d’un festival neonazi que va reunir centenars de seguidors que “van escampar el seu discurs d’odi pels carrers de la comarca exposant simbologia nazi i enaltint els règims feixistes“.

El text remarca que el Maresme és una comarca d’acollida i que cal “plantar cara davant tota divulgació de discursos que tenen per objectiu ser un atac clar als drets humans, als drets de les dones, de les persones migrades i del col·lectiu LGTBI”.

Davant d’això, els Grups Comarcals de la CUP, ERC, En Comú Podem, Ara Pacte Local, Junts i PSC, van presentar la Moció que incorpora els següents acords:

PRIMER. Instar als diferents grups polítics amb representació al Consell Comarcal a realitzar un acord antifeixista.

SEGON. Instar als ajuntaments de la comarca a denegar l’ús d’equipaments públics i la via pública, a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètnica, d’orientació sexual, cultural, de gènere o política. Així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el feixisme, el racisme o mostres d’odi.

TERCER. Declarar el Maresme comarca antifeixista i en favor de la convivència en la diversitat.

QUART. Manifestar de manera pública el rebuig davant qualsevol esdeveniment que fomenti i atempti contra els drets fonamentals.

CINQUÈ. Condemnar formalment els actes públics i les declaracions que facin apologia del racisme, de la xenofòbia, dels genocidis o de la discriminació contra els drets humans. Valors els quals són totalment incompatibles en una democràcia real i rebutjables per la societat.

SISÈ. Notificar aquests acords als governs dels Ajuntaments de la comarca.

SETÈ. Instar al consorci de turisme costa del Maresme, com a ens adscrit al consell comarcal, a realitzar una reflexió sobre les afectacions d’aquest tipus d’esdeveniments a la promoció turística de la comarca.

VUITÈ. Traslladar el contingut d’aquesta moció al proper consell d’alcaldies.

L’acord no es va prendre per unanimitat tota vegada que Vox i el PP hi van votar en contra

DOCUMENT:

El projecte Maresme EuroVelo 8 comença a caminar amb la concreció de les actuacions que es duran a terme en 15 municipis de la comarca

Maresme EuroVelo 8 és un projecte gestionat pel Consell Comarcal que, aprofitant el traçat maresmenc de la xarxa europea de rutes ciclistes EuroVelo, millorarà la sostenibilitat turística de la comarca mitjançant la promoció del cicloturisme (turisme verd, esportiu i de natura) com a oferta alternativa a la de sol i platja.

El projecte, inclòs a la convocatòria extraordinària 2023 del Plan de sostenibilidad turística en destinos del Ministerio de Industria y Turismo, compta amb una subvenció de 3.090.631 euros en el marc del Pla de Recuperació, Transformacií i Resiliència dels fons europeus Next Generation EU i inclou actuacions genèriques que beneficiaran a tota la comarca i d’altres específiques que es duran a terme en els municipis que s’hi han mostrat interessats.

Després de la consulta feta al conjunt d’alcaldies maresmenques i d’estudiar la idoneïtat de les popostes, el Maresme EuroVelo 8 comença a caminar amb la incorporació de les actuacions concretes que es duran a terme en 15 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.

Les actuacions, que hauran d’estar acabades abans del 31 de març de 2026, segueixen les següents linies:

  • Utilitzar la iniciativa europea d’itinerari ciclista litoral EuroVelo-8 com a reclam, proporcionant una “capa turística” a l’itinerari (senyalística, adequació, difusió digital, etc.) i les interconnexions amb la xarxa de senders ciclables que obrin l’experiència al rerepaís.
  • Dotar d’eines per gestionar de forma sostenible els espais naturals de la comarca (boscos, senders, rieres, i també platges), i de la pressió lúdica i turística que l’activitat cicloturista els imposarà: gestió, manteniment i senyalística turística de la xarxa de senders; gestió integrada de rieres i exemple de naturalització d’un tram; naturalització model d’una platja; gestió del sotabosc; observatori d’indicadors ETIS (eco comptadors, accessibilitat, etc.)
  • Dotar als municipis (interiors i de litoral) de mitjans i serveis per convertir el recurs natural de la comarca en producte cicloturístic: arranjament de camins, senyalística, zones de descans, aparcaments segurs, punts de recàrrega, pèrgoles ciclovoltaiques, terres fotovoltaics, i infraestructura ciclista en general.
  • Promoure digitalment els productes turístics de la comarca, especialment els cicloturístics, amb: una pàgina web amb tota l’oferta turística del Maresme; una central de reserves de tots els productes turístics de la comarca; i amb un màrqueting inbound de les experiències dels cicloturistes al Maresme.
  • Promoure la competitivitat de les empreses de la comarca relacionades: Ajuts a la transició digital de les empreses turístiques relacionades (convocatòria de subvencions), i millora de les infraestructures del Poma Bike Park (Premià de Dalt).

El projecte Maresme EuroVelo 8 s’estructura en 4 eixos: transició verda i sostenible, millora de l’eficiència energètica, transició digital i competitivitat.

TRANSICIÓ VERDA I SOSTENIBLE

Aquest eix, dotat amb 675.181 euros, incorpora actuacions en els elements naturals que perfilen la identitat del Maresme: rieres, platges, boscos i senders.

Les accions que es duran a terme en la xarxa de senders beneficiaran a tots els municipis de la comarca, igual que les incorporades en la gestió integrada de rieres i en les actuacions al bosc. Tot i això, El Masnou ha mostrat el seu interès en incorporar una actuació específica de naturalització de rieres.


Pel que fa a les platges, es contempla la seva naturalització i la creació d’illes de frescor. En aquest apartat, Vilassar de Mar s’ha interessat per dur a terme les dues actuacions i Malgrat de Mar per la creació al municipi d’una illa de frescor.

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

L’eix de millora de l’eficiència energètica, amb una dotació pressupostària d’1.606.800€, contempla actuacions d’interconnexió del tram del Maresme EuroVelo 8 en els municipis d’Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna.

També inclou la instal·lació de pèrgoles ciclovoltaiques en els laterals de l’eix ciclable al seu pas per Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Montgat, Palafolls i Vilassar de Mar; i contempla la creació d’infraestructura ciclista para ebikes i bicicletes (punts de recàrrega, reparació i neteja de bicicletes) en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Santa Susanna i Tiana.

A més a més, es faran aparcaments segurs per a bicicletes en els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Calella, El Masnou, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar.

TRANSICIÓ DIGITAL

Aquest eix compta amb un pressupost de 473.650€ i inclou accions de marketing, digitalització i monitorització que permetran tant la promoció del turisme sostenible a la comarca com l’accés online dels usuaris a diferents serveis com, per exemple, els fluxos turístics o les capacitats de càrrega elèctrica en temps real.

COMPETITIVITAT

El pressupost de les accions encaminades a millorar la competitivitat del Maresme tenen una dotació pressupostària de 335.000€. A més de la creació d’una Secretaria tècnica per vetllar per l’eficiència del projectes, actuacions a la Poma Bike de Park de Premià de Dalt i la millora de la infraestructura turística i d’accessibilitat del Passeig Marítim de Mataró com a part d’un conjunt d’intervencions que permetin millorar la creació de nous serveis turístics i especialment els relacionats amb el cicloturisme.

El Servei d’Acollida atén 1.186 persones nouvingudes, prop del 50% més que l’any anterior

El Servei d’Acollida del Consell Comarcal va atendre l’any passat 1.186 persones nouvingudes i va realitzar 1.857 intervencions d’informació, orientació i derivació als recursos adients. A més, va dur a terme 22 cursos del mòdul C (Coneixement de la societat catalana) que forma part de la formació reglamentada a la Llei d’Acollida. Aquesta formació va permetre l’acreditació de 230 persones.

Aquestes xifres representen un substancial increment d’activitat respecte a 2020. En concret, va augmentar un 49,37%% el nombre de persones ateses, un 40,15% el nombre d’intervencions, un 144% el nombre de cursos realitzats i un 137% la quantitat de persones acreditades.

El Consell Comarcal intervé en els municipis de menys de 20.000 habitants a través del servei d’acollida itinerant i gestiona els serveis municipals d’acollida del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar. El seu objectiu és facilitar l’autonomia personal de totes les persones nouvingudes al municipi, afavorir la seva inclusió a la societat d’acollida i garantir el seu accés, en igualtat de condicions, als recursos i serveis municipals.

A més, el servei de primera acollida – a través de la formació del mòdul C- atorga certificats oficials que tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. També en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres.

Així, les persones que ho han sol·licitat han estat donades d’alta al servei de primera acollida de la Generalitat i, un cop acrediten els diversos mòduls cursats, obtenen el “certificat de primera acollida” que té eficàcia jurídica en procediments com els informes d’integració social per a la renovació de residència temporal o d’arrelament social. També es valora en la convocatòria de la línia ACOL de les subvencions de Treball i Formació.

Entre les formacions a acreditar, hi ha el mòdul de coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic. L’any passat es van realitzar, de forma presencial i telemàtica, 22 cursos de 16 hores de durada. Els seus continguts es van centrar en el coneixement del funcionament de la societat catalana, dels serveis públics, del marc jurídic en estrangeria i d’aspectes relacionats amb la convivència ciutadana i la participació.

58 nacionalitats

L’any passat el servei d’acollida va atendre 1.186 persones. A partir d’una entrevista, es detecten les seves necessitats, se l’orienta, se l’assessora i es deriva al servei o recurs que necessita.

La situació jurídica administrativa de les persones que van utilitzar el servei és irregular en un 69% dels casos i regular en el 31% restant. Majoritàriament es troben en la franja d’edat entre els 26 i 40 anys (el 52% del total) i són de 58 nacionalitats diferents, sent les més destacades la marroquina (27%), l’hondurenya (11%) i la senegalesa (7%) i la colombiana (6%).

El 68% de les persones ateses es troba activa laboralment, el 28% inactiva, el 3% aturada i l’1% jubilada.

Pel que fa al municipi de residència, el 19% viuen a Premià de Mar; el 14% a Calella; el 9% a Arenys de Mar; el 9% a Malgrat de Mar; el 9% al Masnou; el 9% a Vilassar de Mar; el 6% a Canet de Mar; el 6% a Tordera i el 25% restant es reparteix entre 19 municipis del Maresme (no hi ha hagut sol·licituds d’Òrrius, Teià i Vilassar de Dalt)

En total es van fer 1.857 intervencions, un 55% de les quals estan relacionades amb els informes d’estrangeria (adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar, grau d’integració d’una persona immigrada per accedir a l’arrelament social i renovació de la residència temporal). També s’han fet intervencions -entre d’altres- en règim comunitari, nacionalitat espanyola i empadronament.

Persones ateses per municipi

Alella (24), Arenys de Mar (104), Arenys de Munt (11), Argentona (7), Cabrera de Mar (3), Cabrils (38), Caldes d’Estrac (23), Calella (165), Canet de Mar (74), Dosrius (5), Malgrat de Mar (107), El Masnou (105), Mataró (13), Montgat (6), Palafolls (9), Pineda de mar (6), Premià de Dalt (37), Premià de Mar (229), Sant Andreu de Llavaneres (14), Sant Cebrià de Vallalta (5), Sant Iscle de Vallalta (2), Sant Pol de Mar (8), Sant Vicenç de Montalt (6), Santa Susanna (6), Tiana (7), Tordera (70) i Vilassar de Mar (102).