Curs: Guia de pràctiques correctes d’higiene per a la venda d’aliments en mercats no sedentaris i fires.

Data: 18 de juny. Inscripcions obertes. Activitat subvencionada.

Objectius

• Difondre la Guia de pràctiques correctes d´higiene de mercats no sedentaris i fires i la Guia per a la venda de proximitat dels productes agroalimentaris
• Conèixer les facilitats que ofereixen aquests documents oficials per dur a terme una bona gestió de la seguretat dels aliments que es posen a la venda en aquestes situacions
• Comunicar drets i deures de paradistes i d´entitats organitzadores (ajuntaments, empreses especialitzades…)

Contingut

Es tracta d´una sessió pilot interactiva en què es detallarà la normativa sanitària bàsica (concretada en els prerequisits que contenen les guies esmentades).

Com que es tracta de documents oficialment reconeguts, cal que els paradistes n´apliquin el contingut i que l´Administració local conegui les seves obligacions com a entitat organitzadora i la seva tasca de vigilància, a fi que els productes que es posen a l´abast del consumidor final li arribin amb garantia sanitària d´innocuïtat.

Una fira amb garanties és promoció per als paradistes i prestigi per a la ciutat.

Referència GuiaSeguretatAliment/juny’14 Públic Regidors i tècnics municipals encarregats de la promoció, l´organització i la gestió de fires alimentàries/gastronòmiques, artesania alimentària… Modalitat Presencial Horari 9h a 13h Hores 4h Dates: Dimecres 18 de juny de 2014. Lloc Centre Cívic Cabot i Barba, Pl. Miquel Biada nº5 Mataró (davant del Consell Comarcal del Maresme i estació Renfe) Població Mataró Dates d’inscripció 2014-05-22 Data fi d’inscripció 2014-06-13 Nombre de places Màxim 30 persones Requisits d’accés Per ordre d’inscripció fins esgotar les places disponibles. Com s’ha de fer la inscripció

Podeu fer la inscripció al seminari a través del formulari següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=10390

 

Cost Subvencionat. Entitat que realitza la formació Lídia Vàzquez, consultora de seguretat alimentària (autora i revisora de les guies). Contacte

Maresme Capacita-Consell Comarcal del Maresme
Tel.93 741 11 75
maresmecapacita@ccmaresme.cat


 

Organitzen i col·laboren: Servei de Salut Pública del Consell Comarcal del Maresme

Punts clau de l’informe sociolaboral del 1er trimestre 2018

Ja podeu consultar L’Informe Socioeconòmic del Maresme corresponent al primer trimestre de 2018










































 
 Creixement dels llocs de treball al Maresme, tant en els de caràcter assalariat com en els de caràcter autònom
 
Augment de les afiliacions al règim general de la Seguretat Social respecte al mateix període de 2017
 
El 30,81% dels llocs de treball assalariats són en activitats d’alt valor afegit
 
Es continuen registrant procediments de regulació de l’ocupació. El sector primari és el que n’ha registrat més
 
L’atur registrat segueix la tendència a la baixa
 
El 30,48% de l’atur correspon a persones de 55 anys i més
 
Baixa la contractació tant en termes intertrimestrals com interanuals. Tot i això, hi ha un augment de  contractes indefinits tant vers el trimestre anterior com respecte al mateix període de l’any anterior
 
Repunt de la sinistralita laboral, encara que el 99,48% han estat de caràcter lleu i no s’ha registrat cap accident mortal.
 

Sessió extraordinària del Consell d’Alcaldes

ORDRE DEL DIA {.Q}0.- Aprovació, si s’escau, de l’esborrany de l’Acta de la sessió ordinària del Consell d’Alcaldes de 16 de novembre de 2010
-1.- Donar compte, si s’escau, del Pressupost General del Consell Comarcal del Maresme per a l’exercici 2011.
-2.- Informes, precs i preguntes{.q} Assistirà a aquesta reunió la Delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona (en funcions), Carme San Miguel per a acomiadar-se de tots els alcaldes i alcaldesses del Maresme.

Data: 2010-12-21

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

El Consell Comarcal crearà el Servei mancomunat de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències

Es prestarà a Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera

A petició dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera el Consell Comarcal ha iniciat els tràmits per a la creació d’un nou servei mancomunat que s’encarregarà de detectar necessitats, planificar, coordinar i realitzar accions de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències en aquests 4 municipis.

El Consell Comarcal ja va aprovar en el passat Ple els 4 convenis en els quals s’especifiquen les hores de prestació del servei en cada municipi. Així, Calella i Malgrat de Mar disposaran cadascun d’ells de 15 hores setmanals de servei i Palafolls i Tordera en tindran 7,5h/setmana.

El Servei Comarcal de Joventut, que ja impulsa espais de treball i accions de suport als ajuntaments per abordar la prevenció de les conductes de risc en l’àmbit de la salut i els consums abusius de substàncies addictives, serà qui assumirà la gestió i coordinació.

En aquests moments, el Consell Comarcal ja està ultimant els plecs per licitar el servei amb l’objectiu que entri en funcionament durant el primer semestre d’aquest any.

S’amplia l’alerta meteorològica fins a les 22.00h d’avui

 


El Servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, METEOMAR, ha ampliat l’alerta meteorològica davant la previsió que en les properes hores es mantinguin les precipitacions que, localment, poden ser intenses i abundants. Segons la informació de la que es disposa, aquesta situació es perllongarà fins a les 22.00h d’avui, divendres 14 de maig.

Risc extrem d’incendis forestals al Maresme.


El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme informa que el risc d’incendis forestals a la comarca será extrem durant tota la jornada. A aquest fet hi contribuixen el dèficit marcat de precipitacions que estem patint en els darrers dos mesos, les altes temperatures que s’estan registran darrerament (avui arribaran als 35 graus a la costa) i la baixa humitat ambiental que es preveu.


Tanmateix es recorda que és prohibit encendre foc el bosc o en zones forestals i a menys de 500 metres d’aquestes. En cas d’incendi truqueu al 112.

Contractes a homes

 

L´any 2016 els homes van formalitzar un total de 52.582 contractes, 7.970 d´indefinits i 44.612 de temporals. És a dir, el 15,16% dels nous contractes van ser de caràcter indefinit, un pes major al que hem vist per les dones. Aquest col·lectiu va signar el 50,65% del total de contractes generats a la comarca al llarg de l´any 2016.


Un total de 409 ocupacions primàries van generar almenys un contracte per a un home al llarg de l´any. En van ser 339 amb algun contracte indefinit i 370 amb algun contracte temporal.


En la taula 2.2 hem recollit la informació referent a les 50 ocupacions primàries amb més contractes a homes. Aquella que va generar més contractes va ser la dels cambrers assalariats amb 6.919 contractes, un 12,69% de caràcter indefinit. En segon lloc trobem la dels peons de les indústries manufactureres que només el 4,47% dels 6.826 contractes generats van ser indefinits. La dels peons dels transports de mercaderies i descarregadors va formalitzar un total de 2.063 contractes, l´11,25% dels quals indefinits (232).


També l´ocupació dels cambrers assalariats ocupà el primer lloc quant a volum absolut de contractes indefinits (878), seguit per la dels venedors de botigues i magatzems (495) i la dels peons de les indústries manufactureres. De tota manera, el més interessant, com hem anat veient, és saber quin és el grau de contractació indefinida. Així, si creuem la informació de la taula 2.2.1 amb la de la 2.2 veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits el major pes va ser pels agents i representants comercials amb un 63,53% (263). La van seguir la dels empleats domèstics (39,38%; 102) i la dels mecànics i ajustadors de vehicles de motor (38,72%; 103). Fora d´aquestes 25 ocupacions i dins de les 50 el grau major és per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors (32,18%; 56).


Veurem tots seguit com hi va haver ocupacions primàries en què el pes de la contractació indefinida fou major.


Abans però, constatem que hi ha hagut canvis en relació a l´any 2015. Si un any abans havíem vist que l´ocupació dels Agents i representants comercials era aquella, dins de les 50 amb més contractes, amb un major grau de contractació indefinida tant entre les dones com entre els homes, per l´any 2016 això ha canviat. Per les dones el major grau de contractes indefinits es registrà en l´ocupació de les dissenyadores de productes i peces de vestir (58,54%) i en els homes en la dels agents i representants comercials (63,53%) com un any abans.


Com avançàvem, en la taula 2.3 hem recollit els contractes per ocupacions primàries per sexe i endreçades per grans grups i grups principals d´ocupació i en què hi hem inclòs, també, el pes de la contractació indefinida per a cada col·lectiu. Això permet comparar, entre d´altres, el grau de contractació indefinida entre sexes per a una mateixa ocupació.


Així, en les ocupacions primàries que conformen el grup dels Directors i gerents veiem que la contractació indefinida va ser elevada per tots dos col·lectius, amb més contractes pels homes que per les dones i també amb un pes major pels homes (78,92%) que per les dones (65,85%). De tota manera, hi va haver ocupacions en què el pes de la contractació indefinida fou major per les dones, altres pels homes i d´altres igual.


En el gran grup d´ocupacions dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals el pes de la contractació indefinida fou major entre els homes (14,17%) que no pas entre les dones (12,24%). Ara bé, quan ho desglossem per grup principals, veiem que en el dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals de la salut i l´ensenyament el grau de contractes indefinits fou molt pobre, lleugerament superior en les dones (8,88%) que no pas pels homes (8,52%) i que fou major en els homes (23,80%) que no en les dones (22,64%) en el grup principal dels Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals en què el pes d´aquests contractes va ser una mica més elevat però lluny del llindar del 50%. Si bé no trobem un patró definit quant al grau de contractes indefinit el cert és que sí que sembla haver-n´hi un quant a volum de contractes depenent de l´ocupació primària. Així, dels 1.482 contractes de la dels infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) –una ocupació tradicionalment molt feminitzada- el 83,47% han estat per dones, dels quals només l´1,86% però han estat indefinits (23), i només l´1,63% en el cas dels homes (4).


En les ocupacions de mestres i professors, en què també habitualment la presència femenina és major, les dones han formalitzat més contractes que els homes amb graus de contractes indefinits semblants en general. Quant a la resta d´ocupacions de tècnics i professionals científics en aquelles ocupacions relacionades amb les enginyeries tècniques mecàniques, aeronàutiques, de mines, electrònics, etc…trobem un biaix cap a la contractació masculina, com en la de dissenyadors de productes i de peces de vestir i la dels  altres professionals dels treball i l’educació social el trobem cap a la femenina, amb independència del grau de contractes indefinits.


En el grup dels Tècnics i professionals de suport el grau de contractes indefinits fou molt semblant entre sexes; un 16,20% en el cas dels homes i un 12,04% en el cas de les dones, amb un volum de contractes total similar. El biaix de contractes a homes es va donar, de nou, en el cas de les ocupacions relacionades amb al construcció, l´electricitat, l´electrònica, etc. tot i que no en tots els casos suposés, també, un major índex de contractes indefinits. El biaix fou clarament femení en les ocupacions d´assistents de direcció i administratius, secretaris de centres mèdics o clíniques, animadors comunitaris, monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment, activitats en què el grau de contractes indefinits fou minso.


En el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic un 34,38% dels contractes femenins foren indefinits i un 31,01% dels masculins. L´ocupació amb major pes de contractes indefinits a homes fou la dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (62,96%) i les de pes més elevat entre les dones foren, amb un 66,67% respectivament, les dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies i la dels codificadors i correctors d’impremta.


Pels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic el grau de contractació indefinida ha estat molt semblant entre homes (25,64%) i dones (26,48%), per bé que en nombres absoluts la contractació femenina va més que triplicar la masculina. La dels teleoperadors fou l´ocupació amb major grau de contractes indefinits pels homes (75%) mentre que per les dones fou la dels empleats de vendes d’apostes (54,55%).


Tres grups principals composen el gran grup d´ocupacions dels Treballadors del serveis de restauració, personals, protecció i venedors. El dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en què el pes de la contractació indefinida va ser semblant en tots dos sexes, lleugerament més elevat entre les dones (17,22%) que entre els homes (16,91%). Hi va haver ocupacions altament feminitzades quant al volum de contractes total com la de venedors de botigues i magatzems, per bé que no necessàriament amb percentatges més elevats de contractes indefinits. El dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones el biaix cap a la contractació femenina és evident si bé, el grau de contractes indefinits fou lleugerament superior entre els homes (10,20%) que entre les dones (9,88%). En més de la meitat d´ocupacions primàries que conformen aquest grup hi va haver més contractes a dones que a homes.


Quant a l´índex de contractes indefinits, en el cas dels homes el major es va registrar en l´ocupació dels Empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71%, i en les dones en la dels especialista en tractaments d’estètica, benestar i similars amb un minso, si ho comparem amb el dels homes, 35,43%. En la mateixa ocupació els homes van assolir un 53,33% de contractes indefinits.


En el grup dels Treballadors dels serveis de protecció i seguretat el biaix en contractes a homes és força evident, fet provocat, amb tota probabilitat pel perfil de les ocupacions a desenvolupar que han tingut, al llarg del temps, un alt component masculí. Els homes van formalitzar el 90,60% dels contractes d´aquest grup. Malgrat això, quan mirem els índex de contractació indefinida aquest fou major entre les dones (13,61%) que entre els homes (11,15%).

També en el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres fou desigual el volum de contractes per gènere –més del doble de contractes a homes que a dones- així com el grau d´indefinits, del 26,02% en els homes i del 2,56% en les dones.


També hi va haver una desproporció molt important en el grup dels Treballadors qualificats de la construcció (excepte operadors de màquines) en què el 98,38% dels contractes van ser signats per homes. Bo i això, el pes de la contractació indefinida fou major entre les dones (25,64%) que entre els homes (12,16%). Dins del mateix gran grup també fou desproporcionada la contractació per sexes en el grup dels treballadors qualificats de les indústries manufactureres en què el 76,23% dels contractes van ser signats per homes. L´índex de contractes indefinits va ser del 26,47% pels homes i del 23,54% per les dones. En la majoria d´ocupacions van ser més contractats els homes que les dones, especialment en aquelles amb un marcat perfil masculinitzat tradicionalment, com ho van ser més les dones en d´altres amb un perfil tradicionalment més feminitzat com en la dels patronistes per a productes tèxtils i de pell.


Dins dels gran grups dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors, en el dels Operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors la contractació indefinida fou semblant, quant al seu pes, en tots dos sexes; un 26,20% en el cas dels homes i un 25,74% en el cas de les dones. En aquest cas en poques ocupacions els nombre de contractes a dones va ser superior als homes. De forma clara ho foren en l´ocupació dels operadors de màquines de cosir i brodar, si bé el pes de contractes indefinits fou major entre els homes. En poques ocupacions s´assolí el 50% de contractes indefinits en tots dos sexes. Quant al grup dels Conductors i operadors de maquinària mòbil la descompensació de contractes per gènere és exagerada; el 96,87% van ser signats per homes. La contractació indefinida tingué un major pes en els homes (19,98%) que en les dones (12,68%).


Finalment, el grup de les Ocupacions elementals es descompon en dos grups principals, el dels Treballadors no qualificats en serveis (excepte transports) i el del Peons de l´agricultura, la pesca la construcció, les indústries manufactureres i els transports. En el primer cas, les dones van formalitzar més contractes que els homes i també l´índex de contractes fou major per bé que els valors foren pobres, del 18,54% i dels 15,31% respectivament. En algunes ocupacions s´observen biaixos de gènere com són la dels empleats domèstics més feminitzada i la de recollidors de residus urbans masculinitzada. En el cas dels Peons els contractes a homes van doblar als formalitzats per dones. En tots dos casos el pes de la contractació indefinida fou pèssim, però amb major gravetat en el cas de les dones en què només el 2,80% dels contractes foren indefinits.


Així doncs, quan hem considerat els 17 grups principals hem vist que, en termes generals, en 7 grups principals la contractació femenina indefinida va presentar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. De tota manera, el més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits.


























 
TAULES:
 
 
 
 
 

Agricultura, serveis i SOA fan augmentar l’atur al Maresme

 

Febrer ha fet repuntar la xifra de persones sense feina al Maresme. Respecte al mes anterior, hi ha 175 persones més a l’atur. Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’increment prové principalment de persones sense ocupació anterior (SOA), però també de l’agricultura i els serveis. En canvi, l’atur a la indústria i a la construcció ha baixat.

El Maresme ha tancat el mes de febrer amb 29.094 persones a l’atur, un 10,54% menys que al mateix període de 2016, però un 0,61% més en la comparativa intermensual. Aquest increment respecte al mes de gener prové principalment de l’augment d’inscripcions als serveis d’ocupació per part del col·lectiu més jove. De fet, el 94,8% són persones d’entre 16 i 24 anys. 

Aquest comportament es detecta també en la comparativa per sectors econòmics, el que experimenta un creixement més elevat (concretament del 8,34%) és el de persones sense ocupació anterior (SOA). Segueix l’agricultura amb un increment del 4,48% i els serveis amb una pujada del 0,14%. En canvi, la construcció registra una davallada de l’atur de l’1,79% i la indústria computa una disminució del 0,94%.

Pel que fa a les diferències entre homes i dones, són aquestes darreres les que mantenen un índex de desocupació més elevat. El col·lectiu femení representa el 55,19% del total de persones inscrites com a demandants de feina, una distància que el passat mes de febrer es va accentuar tota vegada que l’increment registrat de la desocupació entre les dones va ser del 0,97% davant del 0,15% comptabilitzat en els homes.

A nivell local, l’increment de la xifra de persones que cerquen feina s’ha concentrat en 16 dels 30 municipis de la comarca: Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A Sant Andreu de Llavaneres i Tordera no s’han registrat variacions respecte el mes anterior. 

Les darreres dades deixen el Maresme amb una taxa d’atur del 14,70%, però amb gran desigualtat entre els diferents municipis de la comarca. Mentre Alella, Cabrera de Mar i Tiana no arriben al 8% de desocupació, Santa Susanna i Pineda de Mar superen el 20%

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur corresponent al mes de febrer de 2017: 

 

8M: Les maresmenques tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i pateixen més la situació d’atur

El 50,55% de la població del Maresme és femenina. Som 231.858 les dones que vivim a la comarca i 118 superen els 100 anys. Hem nascut en 160 països diferents i el 88,31% té nacionalitat espanyola. Són dades recollides a l’informe “Dona i mercat de treball al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, el 63,29% de les maresmenques es troba en edat de treballar (16-64 anys), però la taxa d’ocupació és inferior a la dels homes situant-se en el 55,61%. A més, com ja es constata als informes mensuals de seguiment de l’atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació. El 55,2% de les persones que busquen feina són dones i un elevat percentatge es troben en situació d’atur de llarga durada.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia: