Ocupacions primàries amb més contractes a l’Alt Maresme

 

L´Alt Maresme és l´àmbit de la comarca del Maresme on s´aglutina bona part de l´activitat turística de la comarca i, per tant, amb concentració d´hotels i tot d´activitats afins. Una activitat molt influenciada encara pel binomi sol-platja fet que fa que es desenvolupi de forma marcadament estacional, cosa que queda reflectida, sovint, en diferents indicadors del mercat laboral tals com l´ocupació, l´atur registrat i la contractació. Aquesta caracterització doncs, es veurà reflectida en el tipus d´ocupacions contractades.


A l’àmbit de l’Alt Maresme l’any 2016 van formalitzar-se un total de 38.723 contractes, el 37,3% del generats a la comarca aquell any, per a un total de 368 ocupacions. En van ser 4.819 d’indefinits per a 292 ocupacions i 33.904 de temporals per a 325 ocupacions diferents, és a dir, el 12,44% per un costat i el 87,56% per l’altre.


Si ens cenyim a les 50 ocupacions amb més contractes (vegeu taula 5.1) l’ocupació més utilitzada va ser la dels cambrers assalariats amb un còmput total de 6.638 contractes, més de la meitat (54,11%) dels formalitzats en aquesta ocupació en el conjunt de la comarca. Malgrat tot, només el 8% d’aquests van ser de caràcter indefinit. Amb la meitat de contractes la segona ocupació més contractada fou la dels peons de les indústries manufactureres amb 3.156 contractes. El pes de la contractació indefinida va ser encara més baix, del 3,64%. 


Si ens fixem ara en les 25 ocupacions amb més contractes indefinits (vegeu taula 5.1.1) també fou l’ocupació dels cambrers assalariats aquella que més en registrà. Un total de 531 contractes, l’11,02% de la contractació indefinida de l’àmbit. El seguí amb un 9,75% dels contractes la dels venedors de botigues i magatzems i més lluny ja la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa amb el 4,38%.


Quan posem en relació les dues taules per veure quina fou l’ocupació amb un pes superior de la contractació indefinida veiem que va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 69,85% de contractes indefinits. De fet, fou l’única ocupació d’aquestes que superà el llindar del 50%. S’hi acostà la dels agents i representants comercials amb un pes del 45,93%.


Quant als grans grups d’ocupació (vegeu taula 5.2), els nombres absoluts indiquen que aquell que va concentrar més contractes va ser el dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors amb 14.167, més d’un terç de la contractació de l’àmbit (36,59%). Ara bé, si considerem el pes de la contractació indefinida en relació al mateix grup aquell on aquest pes va ser més elevat va ser en els dels Directors i gerents amb un 74,36% de contractes indefinits, cosa que coincideix amb el que hem vist a escala comarcal.


Un altre gran grup que va superar el llindar del 50% va ser els dels Treballadoars qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres amb un 59,05%. El tercer lloc l’ocupà el grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un pes dels contractes temporals del 24,78%.


Òbviament això són mitjanes per grans grups darrera de les quals s’amaguen situacions ben diverses depenent de les ocupacions, unes amb pesos molt rellevants de contractes indefinits i d’altres en què aquest és pràcticament inexistent. Per exemple, les ocupacions del gran grup dels Directors i gerents són llocs de treball amb alts graus de responsabilitat, amb la qual cosa sembla lògic que l’empresari necessiti algú en qui confiar i, per tant, moltes vegades això es queda reflectit en el tipus de contracte. De fet, bona part de les ocupacions han presentat pesos de la contractació indefinida importants.


En el cas del grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres la major aportació l’ha fet l’ocupació dels pescadors fluvials i de litoral amb un pes del 80%. I així caldria anar veient grup per grup.




















 
TAULES:
 
 
 
 

Nova data de la trobada del Maresme amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet

Per problemes d’agenda, la trobada amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, prevista per avui, 20 de maig, es farà el dilluns 25 de maig a les 18:00h

Aquesta serà la tercera sessió del Cicle de Conferències sobre com afrontar el futur del Maresme després de la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19, es farà el proper 20 de maig a les 19:00h

La conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, mantindrà una trobada virtual amb els sectors econòmics i persones de la comarca interessades a través de la plataforma de videoconferències ZOOM

Per assistir-hi i participar plantejant preguntes cal inscripció prèvia: al web del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona Maresme

El Cicle de Conferències sobre la destinació Costa de Barcelona Maresme està organitzat pel Consorci de Promoció Turística i el Consell Comarcal del Maresme

Treball en xarxa per agilitzar l’atenció a les víctimes de les violències masclistes

Els protocols d’abordatge de les violències masclistes s’han posat a prova durant el període de confinament i de desescalada. La mobilitat reduïda ha obligat moltes dones a conviure 24 hores amb el seu agressor i, a la vegada, ha fet aflorar situacions latents de violència. També ha sigut un repte per als serveis i les entitats d’atenció a les dones que s’han hagut de reinventar per continuar mantenint l’atenció a les víctimes.

La incidència de la pandèmia en les violències masclistes a la comarca es va posar sobre la taula a la jornada “Abordatge de les violències masclistes al Maresme en temps de COVID-19” que es va celebrar ahir amb una nodrida representació de les entitats de la comarca, de les institucions (Consell Comarcal, Institut Català de les Dones i Diputació de Barcelona) i dels agents i serveis d’atenció i intervenció (SIAD, SIE, Mossos d’Esquadra…).

Les dades i experiències presentades es van complementar amb la lectura interseccional i des d’un vessant feminista que va fer la Vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Laia Rosich.

Tal i com va dir la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, “la pandèmia ha obligat a un desplegament de recursos d’emergència per protegir les dones que conviuen amb potencials agressors. Però al mateix temps ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema de benestar”. Una visió compartida per les dones que van prendre la paraula i que van incidir en la necessitat d’unir esforços i potenciar el treball en xarxa.

En aquest sentit, la directora de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, va destacar que la primera mesura que va implementar el Govern de la Generalitat per assegurar l’assistència a les dones víctimes de violència masclista va ser la de “multiplicar els esforços de coordinació a tots els nivells: entre departaments, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les entitats municipalistes, dels diputacions, consells comarcals, municipis… a qui us he d’agrair la vostra implicació”.

La diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, també va ressaltar la necessitat de treballar en xarxa perquè “juntes som més fortes” i va agraïr al Consell Comarcal la feina de suport que està duent a terme des de 2002.

Igualment, les entitats i els propis serveis d’intervenció van coincidir a assenyalar que una de les lliçons que ens està deixant la pandèmia és que davant de l’objectiu compartit de protegir les dones que pateixen violències masclistes, cal treballar conjuntament des dels diferents àmbits afectats. Una forma de treball que, en el cas del Maresme, ja està definida en el Protocol comarcal d’abordatge de les violències masclistes.

Gràcies a això, tant el SIAD com el SIE van explicar qu han pogut mantenir i incrementar les atencions a dones en un període tant complicat com el del confinament i la desescalada. Les atencions del SIAD Maresme van augmentar un 25% i les intervencions del SIE un 50%.

Les associacions del Maresme contra la violència masclista:

L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).

Oberta la convocatòria de subvencions per al pagament del lloguer 2021

NOVETATS:

AMPLIACIÓ DE TERMINI PER PRESENTAR LES SOL·LICITUDS: 11 de juny de 2021

El passat divendres es va publicar en el DOGC la RESOLUCIÓ TES/1497/2021, de 17 de maig, de modificació de la Resolució TES/985/2021, de 7 d’abril, amb la incorporació del següent: ” Excepcionalment, en el supòsit que la persona sol·licitant o algun membre de la unitat de convivència hagi tingut durant l’any de la convocatòria un canvi significatiu en relació amb els ingressos declarats d’acord amb els apartats b.1) i b.2), s’admetran els ingressos de l’any de la convocatòria de la unitat de convivència en els supòsits següents: divorci, separació, viduïtat i canvi de situació laboral amb augment o disminució significativa dels ingressos. En aquests casos, cal que la persona sol·licitant aporti la documentació següent: una declaració responsable on consti el supòsit que causa el canvi significatiu d’ingressos en relació amb el període general que s’ha d’acreditar segons la convocatòria; la documentació acreditativa d’aquests ingressos i del canvi de situació, i l’informe de vida laboral.”

Podeu veure les nova convocatòria amb l’apmpliació de termini en aquest enllaç.

Com presentar la sol·licitud:

Per reduir el màxim la mobilitat i evitar contagis és molt important que en la mesura del possible els sol·licitants presentin la documentació per les següents vies que s’han habilitat o ho estaran en breu:

INTERNET

1.    A través del WEB de l’Agència de l’HabitatgeEs necessita l’idCAT per a realitzar el tràmit.  

Si no disposeu d’idCAT, el podeu tramitar en aquest enllaç

2.    A través de la instància genèrica del portal de TRÀMITS del WEB del Consell Comarcal del Maresme.  Es necessita l’idCAT per a realitzar el tràmit.

OFICINA DE CORREUS

1. Les oficines de correus ofereixen la possibilitat de registrar, digitalitzar i enviar documents a les administracions públiques. Aquest servei té un cost i està subjecte a l’aplicació de les tarifes corresponents.

OAC DELS AJUNTAMENTS

1. A través de l’EACAT, si el vostre ajuntament ofereix als ciutadans la possibilitat de digitalitzar els documents i enviar-nos-els a través de l’administració electrònica. 

PRESENCIALMENT

1. En casos excepcionals a l’Oficina d’Habitatge del CCM i sempre amb CITA PRÈVIA. Aquesta possibilitat s’oferirà a aquelles persones no tenen cap altra forma de presentar l’ajut.

Per demanar cita, cal trucar al telèfon del Consell Comarcal: 93 741 16 16

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


El Consell Comarcal del Maresme contracta 12 joves per ajudar-los a adquirir experiència laboral

Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil – Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.

Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.

En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.


El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.