La darrera part del seminari vam poder gaudir de les Clownclusions a càrrec del Col·lectiu Bufrut; unes conclusions amb una mirada distesa i riallera però que copsen el resum del treball realitzat durant els diversos espais de treball.
Clica aquí per accedir a la pàgina principal
Quina paraula resumeix millor les propostes de participació i interacció que hem fet?
Allà on hi hagi un/a jove existeix la possibilitat de participar.
L’estigmatització del col·lectiu jove per part d’adults i institucions és una barrera per a la participació. Durant la pandèmia aquesta estigmatització s’ha vist incrementada. Aquesta és una idea clau que va sorgir durant el grup de treball.
Per aprofundir en el què es recull en aquest grup de treball, us recomanem el visionat complet del vídeo, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
Quina paraula resumeix millor les propostes que hem fet en aquest grup pel reconeixement de la diversitat amb joves?
Els prejudicis avui dia estan en tot àmbits i en totes les capes de nostra societat; els tenim tots/es. S’alimenten del desconeixement que tenim i l’actual excés d’informació que ens arriba dóna un poder al consumidor d’aquesta informació de tenir una veritat absoluta donant força al rumor. Aquesta és una de les idees claus que van sorgir en el grup de treball.
Per aprofundir el què es recull en aquest grup de treball, us recomanem el visionat complet del vídeo, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
Quina paraula/es resumeix o resumeixen millor les propostes d’IGUALTAT?
En la situació que hem viscut, les persones joves s’han vist afectades per diverses dificultats, entre les que es comenten: la seva situació jurídica administrativa, quan és irregular, la dificultat de tramitar la documentació aquests mesos, la bretxa digital, les dificultats d’accés a dispositius per connectar-se, el fet de no poder accedir als equipaments juvenils i l’escassa possibilitat de participar. Es tracta de mancances que ja existien i durant la pandèmia s’han fet més visibles, en les quals es requereix que l’administració pública hi posi més esforços i recursos. Aquesta és una idea clau que va sorgir durant el grup de treball.
Per aprofundir en el què es recull en aquest grup de treball, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
El Seminari va comptar amb un espai de diàleg entre l’Elisabet Roca, Fadhila Mammar i en Carles Vila per emmarcar i generar elements de reflexió al voltant del treball intercultural amb joves des de la visió de persones referents dels àmbits de joventut i interculturalitat
Per aprofundir en el què es recull en aquesta conversa, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
L’Aminata, l’Amine, l’Ismail i la Mariyamu, amb la dinamització de l’Alfredo Cohen d’ElParlante, en el seu debat ens van deixar palès que per generar connexió cal crear un vincle, generar confiança, mostrar empatia i no prejutjar.
Al llarg d’una hora de conversa informal i debat, van mostrar les seves inquietuds i vivències al voltant la participació i els espais de relació que han tingut les persones joves durant la pandèmia.
Per aprofundir en el què es recull en aquesta conversa, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora
Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici
Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils.
Amb aquesta intenció es va generar el seminari “(Re) Connectem Joves i professionals en el nou context social. Espai de Diàleg Intercultural”; com un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual de 2020 en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils
Però que volem dir quan parlem de perspectiva intercultural? Hem elaborat un document en el qual recollim la base del marc teòric per saber d’on partim i cap a on volem arribar en la interrelació entre la interculturalitat i els equipaments juvenils.
Per a una bona recollida de la informació es va procedir a gravar les diverses sessions i a fer un recull sintetitzat de les idees clau i propostes de millora Ho trobareu clicant en cada botó.
Finalment, els assistents van poder resumir en una paraula les seves impressions les quals vam recollir en aquest núvol
#MaresmeJove el dia 10 de cada mes publiquem el butlletí de mobilitat internacional Jove del Maresme. En aquest recollim informació relacionada amb projectes de mobilitat a l’estranger, des de ofertes de pràctiques, intercanvis, formacions i ofertes de feina, entre d’altres.
Una de les seccions més destacada és la de Maresmencs/ques al món, on persones joves de la comarca ens expliquen les seves vivències personals relacionades amb el projecte que van triar.
En el butlletí de desembre hem fet una recopilació de 10 històries, 12 joves i 14 països. Agraïm a la Carla, la Gemma, la Tània, la Marta, la Marina, En Samuel, La Júlia, La Rita, La Irene, La Adriana, l’Anna i en Pol per compartir amb nosaltres tota mena d’experiències arreu del món.
Estem segures que després de llegir-vos, altres joves de la comarca s’animaran a viure una experiència internacional! I si ja n’has fet una i ens la vols explicar escriu un mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat i t’explicarem com fer-ho.
La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.
Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.
En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.
L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.
La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.
En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.
En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.
El Ple extraordinari celebrat dijous va aprovar diferents convenis relacionats amb el servei de recollida de residus que ofereix el Consell Comarcal als ajuntaments del Maresme.
En concret es va aprovar un conveni transitori amb l’ajuntament d’Arenys de Mar perquè el Consell Comarcal continuï prestant el servei de recollida i transport de residus al municipi fins que l’ajuntament faci la nova adjudicació del servei.
En el casos de Palafolls i Cabrils, s’han actualitzat els convenis signats entre el Consell Comarcal i cadascun d’aquests ajuntaments l’any 2018.
El Consell Comarcal presta el servei de recollida de residus i neteja viària i de platges en els municipis del Maresme que ho sol·liciten adequant els treballs a les característiques de cada població i a les demandes de cada ajuntament.
A banda de la recollida i transport de residus en els municipis d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls, el Consell Comarcal també està realitzant actualment els següents serveis:
