Avui
/ Demà
/ Demà passat
![](/ttp://meteomar.ccmaresme.es/ARXIUS/Mapestemps/mapred1.jpg)
![](/ttp://meteomar.ccmaresme.es/ARXIUS/Mapestemps/mapred2.jpg)
![](/ttp://meteomar.ccmaresme.es/ARXIUS/Mapestemps/mapred3.jpg)
Avui
/ Demà
/ Demà passat
2015 ha ratificat la tendència a l’alça dels accidents laborals al Maresme. També s’han incrementat a la província i al conjunt de Catalunya, però, tal i com apunten les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex d’incidència laboral maresmenc està per sobre del provincial i del català. A més, l’augment percentual més significatiu ha estat el dels sinistres més greus fins el punt que es van registrar 3 víctimes mortals, igual que el 2012.
L’índex d’incidència laboral és el sistema més objectiu per mesurar i poder comparar el nivell de sinistralitat a la feina que hi ha a diferents sectors i/o territoris. El model consisteix a relacionar el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. L’aplicació d’aquesta metodologia determina que l’any 2015 es van produir al Maresme 3.532,43 accidents laborals amb resultat de baixa per cada 100.000 afiliacions al règim general de la Seguretat Social. La comparativa amb l’any anterior evidencia un increment del 2,42%. A més, l’índex d’incidència maresmenc es troba per sobre del provincial (3.267,26) i del català (3.417,56).
L’anàlisi per sectors econòmics determina, com ja és habitual, que el primari és el que presenta un índex d’incidència més elevat (46.966,73 accidents per cada 100.000 afiliacions), segueix la construcció amb 7.821,38, la indústria amb 3.941,70 i els serveis (3.096,20). En comparació amb l’any anterior, el sector industrial és el que ha experimentat un augment més destacable (el 12,97%). A distància es troba l’augment en el sector serveis (0,98%). En canvi, en el sector primari i a la costrucció s’ha registrat un descens de la sinistralitat laboral. En el primer cas arriba a una disminució percentual dl 15,52% i en el segon a un 6%.
En xifres absolutes, el Maresme va registrar 2.999 accidents laborals, 194 sinistres més que el 2014. Aquest increment es va repartir en diferents increments percentuals en funció del grau de gravetat. Així, els sinistres amb víctimes mortals van augmentar un 200%, els de pronòstic greu un 29,1% i els lleus un 6,7%.
Del total de persones ferides, 2.974 van patir lessions de pronòstic lleu, 22 greu i 3 persones van perdre la vida.
Podeu ampliar la informació accedint a l’Informe de Sinistralitat Laboral 2015 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Podeu veure el resum en la següent infografia:
La subhasta pública es realitzarà el dimarts 21 de juliol
Els 30 ajuntaments del Maresme, el Consell Comarcal i les depuradores que gestiona l’administració comarcal van invertir en energia elèctrica uns 10 milions d’euros l’any 2008, una quantitat que esperen poder reduir amb el concurs públic convocat pel Consell Comarcal després de la liberalització del mercat elèctric que va entrar en vigor el passat 1 de juliol. Per abaratir despeses, s’utilitza la metodologia de la compra agregada, un sistema en el qual també va ser pioner el Maresme i amb el qual les administracions de la comarca realitzen conjuntament l’adquisició de paper i els serveis de telefonia (mòbil, fixa i internet).
La subhasta pública d’electricitat es realitzarà al Consell Comarcal del Maresme. Començarà a les 16.50h i és previst que finalitzi a les 20.30h. Simultàniament es realitzarà una sessió del Consell d’Alcaldes, que començarà a les 16.30h i una sessió plenària que s’iniciarà a les 17.00h.
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.
Avui
/ Demà
/ Demà passat
Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).
El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.
Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.
Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.
Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)
El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.
La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.
En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).
Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.
Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).
Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.
Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)