“Dones poetes de la Maresma”, la poesia maresmenca en clau femenina

Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.

El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.

El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.

Les queixes i reclamacions relacionades amb consum creixen un 68%

La COVID-19 i la declaració de l’estat d’alarma van provocar un terrabastall que va alterar l’activitat i els plans de la ciutadania. El confinament, el tancament de les activitats i la necessitat d’haver d’anul·lar serveis contractats van fer disparar els dubtes, les consultes, les queixes i reclamacions per part de les persones consumidores.

L’any passat, l’Oficina comarcal d’Informació i Atenció al Consumidor del Maresme (OCIC) va incrementar en un 68% la seva activitat, amb una concentració molt elevada en els mesos de març, abril i maig. Entre consultes, queixes, denúncies, reclamacions, arbitratges i actuacions en mediació es van obrir 3.367 expedients de consum, 1.367 més que els registats l’any 2019.

El 27,38% de l’activitat generada a l’Oficina comarcal va estar directament relacionada amb la situació originada per la COVID. Concretament, més del 75% de les consultes rebudes en referència a la pandèmia van estar estretament relacionades amb el sector turístic, de les quals, un 33% corresponen a consultes sobre els serveis de transport aeri i marítim i un 42% a serveis d’agències de viatges, hotels i viatges combinats.

El sector viatges ja sol generar nombroses consultes, però la pandèmia va posar el focus també en altres sectors que no solen formar part de les estadístiques de les oficines de consum. Així, l’any passat es va generar un important paquet de consultes relacionades amb l’àmbit docent i centrades principalment en el manteniment de les quotes mensuals per servei no prestat en escoles (privades i concertades) i escoles bressol privades.

Els casaments i tots els serveis relacionats amb aquesta important data per a moltes parelles, que solen ser residuals en l’Oficina comarcal de consum del Maresme, també ha generat un allau de consultes: vestits de núvia que no es van poder recollir a la botiga, pagues i senyals a restaurants i serveis vinculats: fotografia, música, lloguer de material….

Tanmateix, el tancament físic de botigues va fer crèixer el comerç electrònic i també les reclamacions en compres realitzades per internet principalment de productes informàtics: portàtils, tablets i altres accessoris; productes vinculats amb l’esport: bicicletes estàtiques, roba esportiva i, productes per la llar: mobles.

D’altra banda, les telecomunicacions (telefonia fixe, mòbil i internet) segueixen sent les que més reclamacions aglutinen a l’Oficina comarcal

Les dades de 2020

ACTIVITAT A L’OCIC
Consultes: 956 (+148)
Queixes: 25 (+19)
Denúncies: 62 (+31)
Reclamacions:1.270 (+636)
Arbitratges: 104 (+40)
Actuacions en mediació: 950 (+493)
RECLAMACIONS (PERCENTATGES PER SECTORS)
Telecomunicacions: 25%
Transport aeri: 21%
Comerç fora de l’establiment: 17%
Subministraments bàsics (llum, aigua, gas): 14,8%
Agències de viatges: 12,2%
Assegurances: 5,9%
Bancs: 4,1%


Formalitzada l’adhesió del Consell Comarcal del Maresme a l’AMTU

El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, i el vicepresident primer, Joaquim Arnó, han mantingut una primera reunió amb la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, en el decurs de la qual s’ha formalitzat la nova via de col·laboració després que el Ple del CCM del 23 de febrer aprovés l’adhesió comarcal a l’Associcació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.


A partir d’ara, l’AMTU assessorarà tècnicament el Consell Comarcal del Maresme per concretar i prioritzar actuacions en matèria de connectivitat en bicicleta i a peu, l’estructuració d’una xarxa de carrils bici interurbans i d’aparcaments segurs per a bicis, i d’itineraris interurbans per a vianants, i també en projectes que han de millorar l’oferta i els temps de trajecte en transport públic.

Aquesta no és la primera col·laboració entre els dos organismes.

El Consell Comarcal ja va encarregar a l’AMTU, l’any 2016, un primer estudi sobre la
viabilitat d’implantar sistemes de transport a la demanda (TAD) al Maresme. Arran d’aquest estudi l’AMTU va implementar, posteriorment, serveis TAD en els municipis de Pineda de Mar, Santa Susanna, Alella i Palafolls i actualment també s’encarrega de gestionar-los.

A més del Consell Comarcal, 26 ajuntaments del Maresme estan adherits a l’AMTU.





El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

Les obres de protecció de la via del tren entre Cabrera de Mar i Mataró finalitzaran a l’estiu

Les persones usuàries de la R-1 coneixen perfectament el risc que suposa viatjar en tren entre Cabrera de Mar i Mataró en dies de temporal marítim. La proximitat de la via al mar ha provocat diversos episodis de perill quan les onades més virulentes han arribat a impactar contra els convois. Aquestes situacions passaran a formar part de la història amb el reforçament i ampliació de l’escullera que està executant Adif i que, segons ha anunciat la Delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, finalitzaran aquest estiu.

Cunillera ha visitat les obres aquest dimecres acompanyada dels alcaldes de Cabrera de Mar, Jordi Mir, de Mataró, David Bote i del Consell Comarcal del Maresme representat pel vicepresident 1er, Joaquim Arnó. També han assistit el subdelegat del Govern a Barcelona, Carlos Prieto i el director general de Conservació i Manteniment d’Adif, Ángel Contreras.

La intervenció en el tram Cabrera de Mar – Mataró va passar a ser considerada “obra de caràcter prioritari” després del temporal marítim del 23 i 24 d’octubre de 2019 quan es van registrar onades superiors als 3 metres que van afectar greument la infraestructura i les instal·lacions ferroviaries.

Les obres, amb un pressupost superior als 12 milions d’euros, van començar el gener de 2020 i finalitzaran aquest estiu. S’està actuant en un tram de 2,2 quilòmetres reforçant la seguretat de la via a partir d’una franja protectora d’entre 8 i 16 metres d’amplada feta amb la col·locació de 337.000 Tn de pedra extreta de les pedreres de comarques veïnes.

Tot i que els treballs continuaran durant l’estiu, Adif ha pactat amb els ajuntaments un pla de treball que no afecti a la temporada de bany.

Imatges captades des de l’interior d’un tren el 23 d’octubre de 2019

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.

8M: Les maresmenques tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i pateixen més la situació d’atur

El 50,55% de la població del Maresme és femenina. Som 231.858 les dones que vivim a la comarca i 118 superen els 100 anys. Hem nascut en 160 països diferents i el 88,31% té nacionalitat espanyola. Són dades recollides a l’informe “Dona i mercat de treball al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, el 63,29% de les maresmenques es troba en edat de treballar (16-64 anys), però la taxa d’ocupació és inferior a la dels homes situant-se en el 55,61%. A més, com ja es constata als informes mensuals de seguiment de l’atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació. El 55,2% de les persones que busquen feina són dones i un elevat percentatge es troben en situació d’atur de llarga durada.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

“Enxarxa Maresme per l’empresa”, el servei del Consell Comarcal per enfortir l’atenció a l’empresa i a les persones autònomes afectades per la COVID-19

Més del 75% de les empreses amb seu social al Maresme són microempreses amb menys de 5 persones treballadores. A elles, principalment, va destinat “Enxarxa Maresme per l’empresa“, un nou servei que ha posat en marxa el Consell Comarcal per donar suport als negocis de la comarca.

La pandèmia de la COVID-19 marca un abans i un després en totes les esferes. La crisi sanitària és també una crisi econòmica que, amb més o menys intensitat, afecta tots els sectors i activitats, ja siguin productives o de serveis.

Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal activa “Enxarxa Maresme per l’empresa”, un servei per donar suport a les empreses i a les persones autònomes per mantenir viu el seu negoci en un moment en què cal enfortir l’empresa per minimitzar els efectes de la COVID-19

Ofereix assessorament individualitzat i acompanyament en el procés d’adaptació de les línies d’activitat del negoci per detectar les oportunitats que ofereix la nova realitat. També facilita formació i informació sobre els ajuts i subvencions vigents a les quals. A més, si és el cas, fa un acompanyament en el procés de sol·licitud. Més detall dels serveis que ofereix, en aquest fulletó.

Una de les primeres accions que ha activat Enxarxa Maresme per l’empresa és la recollida i actualització de totes les línies de subvenció adreçades a persones autònomes o empreses. Els ajuts estan classificats en funció de l’administració convocant (Generalitat o Estat) i identificades per sectors d’activitat. Aquesta informació es pot consultar al web del Consell Comarcal del Maresme: www.ccmaresme.cat/subvencions-i-ajuts-per-a-persones-autonomes-i-empreses

Les empreses o persones autònomes pode sol·licitar aquest Servei enviant AQUEST FORMULARI

També es pot contactar-hi per telèfon i/o correu electrònic:

Telèfon i whatsapp : 677 782 414

Correu electrònic: suport.empresa@ccmaresme.cat

Tímid descens de l’atur al Maresme

El Maresme és una de les 3 comarques barcelonines que registra un descens en el nombre de persones aturades. Ho fa molt tímidament. La xifra només ha baixat un 0,06%, el que representa 19 demandants de feina menys a les oficines d’ocupació.

Segons recull el Report d’Atur, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mes de febrer ha tancat amb 31.123 maresmenques i maresmencs a l’atur i 45.412 persones demandants d’ocupació no aturades. En aquest darrer grup s’hi inclouen les afectades per expedients de regulació temporal de l’ocupació que creixen un 1,13% respecte al mes de gener.

En relació al mateix període de l’any passat, la desocupació ha augmentat un 23,63%, un percentatge que ja mostra la crítica situació laboral que viu la comarca. Justament, aquesta setmana s’ha signat l’Acord de Concertació pel desenvolupament econòmic del Maresme que estableix 7 línies estratègiques d’actuació per a la reactivació social i econòmica.

Les dades de febrer indiquen que la desocupació disminueix molt lleugerament en tots els sectors econòmics, a excepció dels serveis que registren un increment intermensual del 2,3%. I és, precisament el sector serveis el que aplega el 72,30% de les persones demanadants d’ocupació.

La lupa municipal mostra que el descens intermensual de l’atur s’ha concentrat en 14 de les 30 poblacions. En canvi, la comparativa interanual unifica els increments de la desocupació que superen el 50% en municipis com Òrrius o Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:

Acord de Concertació per reactivar l’economia del Maresme

Consell Comarcal, patronals i sindicats han signat l’Acord de Concertació pel Desenvolupament Econòmic, Social i l’Ocupació del Maresme que té com a objectiu treballar de forma conjunta i consensuada per millorar l’ocupació i la competitivitat econòmica de la comarca.

L’Acord, aprovat pel Consell Comarcal en el darrer Ple, parteix de la necessitat de definir polítiques i línies d’actuació que frenin la pèrdua de llocs de treball i reactivin el teixit empresarial, fortament castigat per la crisi econòmica de la COVID-19.

La xifra de persones aturades al Maresme supera les 31.000 i no ha parat de crèixer els darrers mesos amb increments interanuals que superen el 25%. D’altra banda, en termes acumulats, en el període març-desembre es van resoldre un total de 7.009 Expedients de regulació de l’ocupació d’empreses amb la seu social a la comarca afectant un total de 44.144 persones treballadores.

L’Acord subscrit amb els principals agents socials i econòmics vol impulsar mesures que ajudin el teixit empresarial a remuntar aquesta situació a partir de polítiques i accions amb visió de futur que, a grans trets, passen pel reforç de tots els sectors econòmics amb estratègies d’innovació, sostenibilitat i dels valors socials i ambientals que comporta l’economia circular.

El document l’han signat avui el president del Consell Comarcal Damià del Clot; la , presidenta de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) Roser Moré; el president de la Delegació del Maresme-Barcelonès nord de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) Joan Pera; el secretari comarcal de Comissions Obreres (CCOO) al Maresme, al Vallès i a Osona Gonzalo Plata; i el secretari comarcal del Maresme de la Unió General de Treballadors (UGT) Lluis Torrents.

7 línies estratègiques

  • LÍNIA 1: Polítiques per al desenvolupament i la reindustrialització del territori

Establir una estratègia industrial per incrementar el pes actual del sector industrial a la comarca tot ajudant les empreses a ser més competitives i amb una major qualitat de llocs de treball.

  • LÍNIA 2: Polítiques per a l’activació, la innovació i l’actualització del sector primari

Establir una estratègia per augmentar el pes actual del sector agroalimentari i de la flor i planta a la comarca tot millorant la qualitat dels llocs de treball

  • LÍNIA 3: Economia verda: energies renovables, mobilitat, economia circular

Apropar aquest nou model econòmic i el seu procés de transformació a les empreses i administracions del Maresme

  • LÍNIA 4: Economia social, bretxa digital, administració pública i estat de dret

Integrar les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) del Maresme en les actuacions de l’administració local i comarcal a través de l’elaboració d’una diagnosi i un pla d’acció de la realitat del territori en aquesta matèria. També es fomentarà l’aplicació de clàusules socials a la contractació pública de la comarca i s’impulsaran programes contra la bretxa digital i l’accés a l’administració electrònica.

  • LÍNIA 5: Comerç, restauració i turisme

Enfortir el pes actual del sector comerç, restauració i turisme ajudant les empreses a ser més competitives i generar projectes de formació per a les persones treballadores del sector que millorin la seva tecnificació i la seva possible reconversió a d’altres sectors.

  • LÍNIA 6: Sector marítim

Establir una estratègia  per promoure mesures per aconseguir incrementar el pes actual del sector marítim i millorar la qualitat dels llocs de treball.

  • LÍNIA 7:Taula de reactivació per la COVID19

Analitzar, planificar i coordinar les actuacions necessàries i urgents per contenir l’impacte socioeconòmic originat per la pandèmia i per millorar la situació d’ocupabilitat de les persones, així com la reactivació de les empreses en la seva activitat productiva i la reorientació del funcionament de les activitats a la nova realitat empresarial.