AVÍS per temporal marítim
Tímida baixada de l’atur durant el mes d’abril
18 dels 30 municipis del Maresme han registrat una lleugera disminució de l’atur durant el mes d’abril, essent Calella, Palafolls i Santa Susanna les poblacions que han registrat descensos més importants. La taxa d’atur al Maresme se situa en el 17% i continua estan per sobre de la mitjana catalana i de la província de Barcelona.
Segons l’anàlisi de les dades d’atur analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, el sector serveis és el que ha liderat el descens de la xifra d’atur a la comarca que s’ha vist reduïda en 283 persones. Tot i això, les xifres de desocupació al Maresme es mantenen elevades i 39.432 persones estan inscrites com a demandants de feina.
En percentatges, la disminució de la taxa d’atur comarcal s’ha situat en el 0,71%, un percentatge superior al registrat en el conjunt de Catalunya (-0,40%) i al de la mitjana de la província de Barcelona que tanca el mes d’abril amb un augment de la desocupació del 0,06%.
Per sectors econòmics, els serveis són els que acumulen una reducció més important de l’atur (338 persones menys), seguit de l’agricultura (-26). En canvi, a la construcció ha augmentat en 42 el nombre de demandants de feina. A la indústria també hi ha hagut un increment de 6 aturats més i dins del col·lectiu de persones registrades com sense ocupació anterior (SOA) també es registra un augment de 33.
La disminució de l’atur s’ha notat en tots els grups d’edat excepte en el de 45 anys i més. Dins d’aquest col·lectiu s’han sumat 79 maresmencs i maresmenques a la llista de persones aturades.
Encapçalen el percentatge de reducció d’atur Calella (-5,68%, Santa Susanna (-4,23%), Palafolls (-4,17%), Caldes d’Estrac (-3,93%) i Pineda de Mar (-3,01%). També han aconseguit frenar la desocupació Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.
Les xifres del mes d’abril han deixat Mataró com a el municipi maresmenc amb una taxa d’atur més elevada (el 21,46%), li segueix Pineda de Mar amb el 21,28% i Tordera (20,71%). També superen la mitjana comarcal els municipis de Malgrat de Mar (18,01%), Calella (17,83%), Sant Iscle de Vallalta (17,59%), Premià de Mar (17,49%) i Canet de Mar (17,40%).
Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Creix l’atur al Maresme després de sis mesos de baixada
L’atur ha trencat la línia descendent dels darrers sis mesos i al setembre ha tornat a repuntar. En concret, la xifra de persones registrades al Maresme com a demandants de feina ha crescut en 760, un 1,99% més que a l’agost. Amb aquesta pujada, la taxa d’atur comarcal arriba al 17%.
L’anàlisi de l’evolució de l’atur a la comarca que realitza mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata que al Maresme hi ha 38.868 persones aturades, el 17% de la població activa. Durant el mes de setembre, 760 persones més (571 homes i 189 dones) s’han inscrit com a demandants de feina. Tot i que l’atur ha castigat més els homes que les dones, és entre el col·lectiu femení on hi ha una taxa d’atur més gran, el 18,8% davant del 15,5% masculí.
Si bé les dades del mes de setembre han estat negatives en comparació amb les del mes anterior, la comparativa interanual és positiva. El setembre del 2012 hi havia a la comarca 411 persones més aturades.
L’augment de la desocupació s’ha concentrat principalment en el sector serveis (+717), encara que també ha augmentat entre el col·lectiu SOA (Sense Ocupació Anterior) en 69 persones i a l’agricultura en 35. En canvi, s’ha reduït a la indústria en 16 persones i a la construcció en 45.
Les dades a nivell local reflecteixen un comportament diferenciat. Dels 30 municipis de la comarca, la desocupació ha augmentat en 20; ha baixat en 9 i no no ha experimentat cap variació en 1.
Els municipis que han registrat una reducció de la seva taxa d’atur han estat Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Mataró amb un 21,76% i Pineda de Mar amb un 21,19% són els municipis amb una taxa d’atur més elevada. En canvi, Alella, Cabrera de Mar i Cabrils són els que registren uns percentatges inferiors (no arriben al 10%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
ALERTA meteorològica al Maresme per tempestes
Inscripció al taller alimentació i esport.
Curs de Coneixement de la Societat Catalana i el seu marc jurídic.
Data d’inici: 23 de novembre. Arenys de Mar
Objectius Potenciar l´autonomia de les persones nouvingudes per tal de tenir igualtat de condiciones en l´accès i us dels serveis públics. Contingut Context geogràfic, recursos per l´aprenentage del català, situació social i política, padró, sistema educatiu, sistema sanitari, si la resta de serveis públics; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya. Referència ArenysdeMar Públic Persones nouvingudes a Arenys de Mar Modalitat Presencial Dates: 23 ,28 i 30 de novembre i 5,7,12,14 i 19 de desembre de 2016. Horari Dilluns i dimecres de 18 a 20h Hores 16h. Lloc Sala Noble, Centre Cultural Calisay, Riera Pare Fita, nº 31. Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2016-09-08 Data fi d’inscripció 2016-11-20 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripcióTrucar al 93.741.16.16.(413) o enviar correu electrònic a servei.acollida@ccmaresme.cat
Cost Subvencionat Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme ContacteTrucar al 93.741.16.16.(413) o enviar correu electrònic a servei.acollida@ccmaresme.cat
Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament d’Arenys de MarDescomposició dels subgrups sectorials: activitats econòmiques i ocupacions amb més contractes
A continuació presentem els trets generals de cada subsector, tant en relació a les activitats econòmiques que componen cadascun dels sectors així com quines han estat les ocupacions primàries, és a dir, a 4 dígits, més contractades en cada subsector en el seu conjunt. Juguem doncs, amb la informació recollida en les taules 4.2 i 4.3.
En relació a les taules 4.3, com a norma general, els comentaris aniran referits a aquelles ocupacions primàries amb 10 contractes o més.
| |
| |
L’informe en 3 minuts
  | |
 | El 15% dels contractes formalitzats l’any 2016 al Maresme van ser indefinits d’un total de 103.820. A l’Alt Maresme aquest pes va ser del 12,44%, del 17,58% al Baix Maresme i del 16,01% al Maresme Centre. |
| | Al Maresme Centre es van generar el 42,06% dels contractes de la comarca l’any 2016, el 37,30% a l’Alt Maresme i el 20,64% al Baix Maresme. |
| | L’ocupació primària dels peons de les indústries manufactureres va ser, com l’any 2015, aquella per la qual més contractes es van generar en el conjunt del Maresme. |
| | Per àmbits comarcals, aquesta també va ser l’ocupació amb més contractes al Baix Maresme i al Maresme Centre mentre que a l’Alt Maresme va ser la dels cambrers assalariats. |
| | Només 1 de les 50 ocupacions amb més contractes a la comarca va assolir el 50% de contractes indefinits. Va ser la dels agents i representants comercial amb un 58,87%. |
| | En els diferents àmbits territorials comarcals de les 50 ocupacions amb més contractes aquella amb un pes més elevat de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir a l’Alt Maresme i la dels agents i representants comercials tant al Baix Maresme com al Maresme Centre. |
| | L’ocupació dels cambrers assalariats va ser la que va tenir més contractes indefinits en el conjunt de la comarca en xifres absolutes així com en cada un dels àmbits territorials per separat; Alt Maresme, Baix Maresme i Maresme Centre. |
| | Per sexe, prop del 15% dels contractes signats per dones van ser indefinits. El 15,16% en el cas dels homes. |
| | Per àmbits els pesos de la contractació indefinida per sexe foren els següents: a l’Alt Maresme de l’11,8% en les dones i el 13,11% en els homes; al Baix Maresme el 18,90% en les dones i els 16,42% en els homes; al Maresme Centre el 15,74% en les dones i el 16,285 en els homes. |
| | Pel conjunt del Maresme l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems va ser la que més contractes indefinits a dones va generar, i pels homes fou la dels cambrers assalariats. |
| | Per les dones l’ocupació amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (58,54%). Pel homes va ser la dels agents i representants comercials (63,53%). |
| | En algunes ocupacions segueix existint un biaix per sexe d’acord amb una tradició més feminitzada i/o masculinitzada. |
| | En 7 dels 21 grups principals la contractació femenina indefinida va representar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. El més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. |
| | Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d’oficina sense tasques d’atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits. |
| | Un 12,54% dels contractes signats per les persones joves 16-29 anys van ser indefinits. |
| | Les noies joves van signar més contractes que els nois de la mateixa edat si bé el pes de la contractació indefinida, amb valors molts discrets en ambdós casos, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). |
| | L’ocupació dels cambrers assalariats va ser aquella amb més contractes pel col·lectiu jove en el seu conjunt, així com per la seva desagregació per sexe. |
| | Només 2 de les 50 ocupacions amb més contractes a persones joves van assolir un 50% de contractes indefinits; la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%) i la dels agents i representants comercials (58,39%). |
| | El 16,13% dels contractes signats per les persones majors de 45 anys van ser indefinits. Un pes major al vist pel col·lectiu joves (12,54%). |
| | Les dones d’aquest col·lectiu van formalitzar més contractes que els homes de la mateixa edat. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones -16,30%- que entre els homes -15,96%-. |
| | L’ocupació amb més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, només el 3,82% dels quals van ser indefinits. Aquesta mateixa ocupació va ser la més utilitzada per contractar tant homes com dones d’aquesta franja d’edat. |
| | El major pes de la contractació indefinida el va assolir l’ocupació dels empleats domèstics amb un 86,84%. Distingint per sexe, entre els homes l’ocupació amb un major pes de contractes indefinits va ser la dels agents i representants comercials (62,20%) i per les dones la dels empleats domèstics (92,37%). |
| | El grup de les Ocupacions elementals va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys, és a dir, contractes en ocupacions de baixa qualificació, en què només el 12,75% dels contractes va ser indefinits. Aquest pes vas ser del 76,12% en el grup dels Directors i gerents, grup en què se superà el llindar del 50% de contractes indefinits tant entre les dones (57,89%) com entre els homes (83,33%). Tot i això, la diferències entre tots dos sexes va ser de 22 punts percentuals. |
| | Quant als subsectors sectorials la dada més positiva és que en 14 dels 21 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte l’any 2015. Bo i això, en cap va assolir-se un llindar del 50% en contractes indefinits. |
| | El subsector de les TIC va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida va ser més elevat amb un 43,5%, seguit pel de l’Automoció (36,5%) i el Tèxtil-Confecció (34,1%). |
 | |