Lleuger increment de l’atur al Maresme

 

El Maresme ha tancat el mes de gener amb un increment de l’atur del 0,55%. La xifra de persones incrites a les oficines d’ocupació de la comarca ha crescut en 148. En total, són 27.238 els maresmencs i maresmenques que es troben en situació de desocupació. La taxa d’atur del Maresme és del 13.52%.

Segons el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment de l’atur s’ha centrat en les dones. Mentre el nombre de maresmencs sense feina ha disminuït un 0,29%, l’atur femení ha augmentat un 1,20%. La comparativa interanual també mostra diferents ritmes de descens de la desocupació per sexes. Així, el volum d’homes sense feina a la comarca és un 8,88% inferior al registrat en el mateix període de l’any passat i, en canvi, el de dones només s’ha reduït d’un 3,30%. De fet, la radiografía de l’atur al Maresme evidencia una feminització de la desocupació. El 56,45% del total de persones aturades són dones i el 57,42% de dones sense feina es concentra entre les majors de 45 anys. 

L’anàlisi de les dades també posa de manifest que l’increment de l’atur del mes de gener ha afectat principalment a la població més jove. La xifra de persones aturades s’ha incrementat en 161 entre el col·lectiu de 16 a 24 anys; de 54 entre les persones de 35 a 44 anys i de 40 en els majors de 55 anys. En canvi, ha baixat  de 87 en el col·lectiu de 45 a 54 anys i de 20 entre el de 25 a 34.

Per sectors econòmics, els serveis i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) són els que han tingut un comportament negatiu. En el cas dels serveis, l’atur ha crescut un 1,55% i l’augment percentual en el col·lectiu SOA ha estat de l’1,93. En canvi, l’agricultura registra un descens del 7,11%, l’atur a la construcció baixa un 4,31% i a la indústria la reducció és del 0,50%.

A nivell municipal, l’atur ha augmentat en 17 poblacions, ha baixat en 12  i, en el cas de Montgat, no hi ha hagut variacions respecte al mes anterior. Els que tenen un a taxa d’atur més elevada són: Pineda de Mar (21,19%) i Santa Susanna (19,82%) són els municipìs del Maresme amb més atur. En canvi, Tiana amb un 6,66% i Alella amb un 6,72%  són els que presenten els índex més baixos.

Podeu ampliar aquestes dades consultant el Report d’Atur del mes de gener:

 

La sinistralitat laboral al Maresme baixa entre els homes i augmenta entre les dones

 

L’Informe de Sinistralitat Laboral al Maresme corresponent al primer trimestre de l’any ratifica la tendència a la baixa dels accidents en el lloc de feina. Durant el primer trimestre de l’any, a la comarca va haver-hi 632 sinistres laborals, una xifra que representa una disminució del 0,94% respecte al trimestre anterior i del 3,07% en comparació amb el mateix període de 2013. L’altra dada positiva és que cap d’aquests accidents va ocasionar víctimes mortals. El 99,21% del total de sinistres van provocar lessions de pronòstic lleu als treballadors/es.

L’informe que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal evidencia diferències de comportament de la sinistralitat laboral entre homes i dones. Els homes pateixen més accidents a la feina (392 durant el primer trimestre de 2014), però amb una tendència a la baixa. En canvi, entre el col·lectiu de dones s’han comptabilitzat 240 accidents laborals que representen un increment percentual del 6,19% respecte al primer trimestre de 2013. 

Pel que fa a sectors econòmics, el dels serveis és el que ha comunicat un major nombre d’accidents laborals amb resultat de baixa (430), seguit de la indústria (119), la construcció (62) i el sector primari (21). L’evolució interanual indica un augment dels sinistres en el sector primari (+16,67%) i una reducció en els sectors industrial (-15,60%) i serveis (-0,23%). 

A banda de les xifres concretes, el valor objectiu que s’utilitza per conèixer el grau de sinistralitat d’un territori és l’índex d’incidència. Es tracta d’un indicador que resulta de relacionar el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. L’Índex d’incidència del Maresme és de 812,51 accidents laborals per cada 100.000 afiliats, un índex inferior al de la província (826,79 /100.000) i al del conjunt de Catalunya (847,39/100.000). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

Formació per professorat, reconeguda pel Departament d’Ensenyament

Inscripcions obertes -Escola Educa

Objectius Aconseguir una millora i actualització de continguts adients pel professorat tant de primària com de secundària. Contingut A consultar a l’escola Educa Referència Formacióprofessorat Públic Professorat Modalitat On-line Dates:

A consultar al web: www.escolaeduca.org

Horari On-line Hores 40 Lloc Plataforma digital Dates d’inscripció 2018-06-22 Nombre de places 40 Requisits d’accés cap Com s’ha de fer la inscripció

Consultar al web:

www.escolaeduca.org

Cost de 60€ a 40€ en funció de les matrícules realitzades. Forma de pagament

Consultar escola Educa:

https://www.escolaeduca.org/cursos/professorat.html

Entitat que realitza la formació Escola de formació Educa Contacte

Tel 93. 331.22.70
www.escolaeduca.org
info@escolaeduca.org

Organitzen i col·laboren: Escola Educa i Maresme Capacita

La presència de piquets impedeix la prestació del servei de transport escolar

El Consell Comarcal del Maresme informa que avui no s’ha pogut realitzar el servei de transport escolar per la presència, des de les 5.30h, de piquets a les cotxeres de les empreses d’autobusos i a alguna de les parades on habitualment es recullen alumnes. Davant de la previsió que això pugués passar, el CCM ja havia avisat els centres docents que les empreses que presten el transport escolar no podien garantir que avui es pugués realitzar un servei normalitzat.

D’altra banda, el seguiment de la jornada de vaga general al Consell Comarcal del Maresme ha estat del 23%.

El model turístic centra el debat dels municipis del Maresme Nord, en el marc del Pla Estratègic Maresme 2015

 


Els municipis d´Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Calella, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Santa Susanna han participat en el primer debat territorial que organitza el Pla Estratègic Maresme 2015 al Maresme Nord. Amb una vuitantena d´assistents, turisme i medi ambient van ser els temes recurrents i a l´entorn dels quals va girar bona part del debat que es va celebrar a la sala de plens de l´ajuntament de Pineda de Mar.


En sintonia amb els objectius del projecte Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal, administracions locals i agents socials, econòmics i culturals dels 8 municipis del Maresme Nord van abordar els seus objectius de futur en un interessant debat en el qual es va constatar una vegada més la necessitat de treballar plegats i unir esforços com a única via per aconseguir superar els reptes de futur. En paraules de l´economista Pere Lleonart: “si no ni ha consens i lideratge, cap negociació amb administracions superiors podrà tirar endavant”. El turisme i el medi ambient van ser els dos temes estrelles a l´entorn dels quals va girar el debat. L´empresari hoteler Pere Aragonés va posar sobre la taula la manca de sól, un dels principals problemes amb els quals, al seu entendre, es troba el sector a l´hora d´impulsar una renovació de les infrastructures i equipaments turístics que ja han quedat envellits. També va apostar per integrar l´oferta turística del Maresme sota la marca “Costa de Barcelona” o “Platges de Barcelona” per tal d´aprofitar el potencial d´atracció internacional de la ciutat comtal. La directora de l´Escola Universitat del Maresme que imparteix els estudis de turisme, Mar Isla, va aportar un nou element de reflexió: “El turisme no són només els alemanys que venen en autobús; el sol i la platja… hi ha un turisme creixent de cap de setmana que vol una bona qualitat en tota la seva estança. Per tant, s´ha de considerar la qualitat del comerç, dels serveis, dels productes de la terra i, en general, urbanística”. La intervenció dels alcaldes En el debat, els alcaldes de Sant Cebrià i de Sant Pol van incidir en els inconvenients del model turístic de sol i platja i en els avantatges del nou model turístic emergent. Entre d´altres temes, es va plantejar també la conveniència de considerar també municipi turístic a aquells que, tot i no disposar d´oferta hotelera, disposin d´infrastructura i d´atractius turístics. En aquest sentit, l´alcalde de Calella va defensar un canvi radical de visió en relació amb el turisme que, segons va dir, “més que en crisi, es troba en evolució” i va defensar que “per a la promoció d´un determinat municipi és fonamental comptar tant amb els recursos i atractius propis, com amb aquells dels que disposen els municipis veïns”. I l´alcalde d´Arenys de Munt va posar sobre la taula el valor estratègic del sòl, donat que les activitats turístiques de qualitat, i altres, tendeixen a ser extensives i per tant requereixen dotacions importants de sòl. Tot i les limitacions financeres dels municipis, Hem d´invertir per incrementar el patrimoni de sòl públic?, es va preguntar. El president del Consorci Costa del Maresme i alcalde de Cabrera, Carles Rocabert, també va explicar les línies de treball del Consorci per promocionar la comarca i que segueixen algunes de les estratègies apuntades: turisme de qualitat, promoció de l´oferta complementària, turisme de proximitat….etc. Per a més informació, podeu consultar el web
http://www.maresme2015.net

La renda de les famílies maresmenques és 500€ inferior a la catalana

 

La renda mitjana per habitant al Maresme és de 16.000 euros, 500 € per sota de la mitjana catalana. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ocupa la sisena posició en renda mitjana per càpita. Tot i això, el mapa mostra significatives diferències entre municipis. Fent un recorregut linial pel territori, les poblacions del Baix Maresme són els que presenten unes xifres superiors que es van reduint conforme ens acostem a La Selva. 

L’anàlisi territorial de la renda familiar disponible es basa en dades oficials de 2014, les darreres publicades. Indiquen que va ser un any en què la renda va augmentar al Maresme en un percentatge lleugerament inferior al de Catalunya (1,63% a la comarca davant de l’1,68% català). De fet, és un any en què els indicadors econòmics van començar a millorar al registrar-se una devallada en les xifres d’atur i un increment en el nombre de persones ocupades i aquest context, sens dubte, va afavorir l’augment de la renda familiar bruta disponible. Només 4 municipis van registrar una disminució: Canet de Mar (-0,66%), Pineda de Mar (-0,24%), Premià de Mar (-0,31%) i Tordera (-1,47%). En canvi, Argentona va ser la població que va registrar un increment més intens (+6,77%).

La renda mitjana per habitant al Maresme va ser de 16.000€, sent la remuneració salarial el recurs bàsic d’ingressos familiars en un 59,2%. L’excedent brut d’explotació (excedent d’activitats empresarials i professionals d’empreses individuals i societats) va suposar el 21,1% de la renda familiar, mentre que els ingressos de les famílies procedents de les prestacions socials van ser del 19,7%.

Aquestes xifres aporten diferències respecte a la mitjana catalana. El Maresme presenta un percentatge de remuneració salarial lleugerament inferior, un excedent d’explotació superior en gairebé 2 punts i uns ingressos per prestacions socials inferiors (1,2%).

 Tot i que la mitjana comarcal és inferior a la catalana, 15 municipis maresmencs la superen i 3 es troben entre els 8 primers del rànquing català. Es tracta de Tiana que amb una renda per càpita de 20.200€ és el quart municipi català amb unes dades més elevades; Cabrils amb una renda de 20.100€ és el cinquè i Teià (19.300) el vuitè. 

En el marc comarcal i tenint en compte que no es diposen de dades de 6 municipis ( Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Pineda de Mar és la població amb menor renda per càpita (13.300€/habitant ), seguida de Tordera (13.700€/habitant) i Calella (13.800€/habitant).
Podeu veure totes les dades passant el cursor per cada municipi en aquest mapa interactiu:

 

Podeuampliar aquesta informació consultant l’informe sobre renda familiar disponible elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

Report d’Atur gener 2017

 

28 accions per promoure la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme

El Consell Comarcal ha presentat als 25 municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme el Pla d’Acció per a la Participació Sociocultural de les Persones Grans que marca el full de ruta a seguir en les polítiques d’envelliment actiu en el període 2022-2025.

El Pla d’Acció neix de la Diagnosi presentada el passat mes d’abril i, com el seu nom indica, ha de servir per “donar un impuls a la participació sociocultural de les persones grans atenent a la diversitat i pluralitat d’interessos, aspiracions i necessitats de les persones i els territoris, garantint la inclusió social davant les problemàtiques especials i estimulant les relacions intergeneracionals en el marc d’una vida activa i saludable“.

Tal i com es va dir a l’acte de presentació, “comencem a envellir en el moment que naixem” fet pel qual es considera que s’ha de fer un canvi de mirada. L’envelliment és cosa de tothom i per tant, cal apropar-s’hi amb un enfocament intergeneracional que contribueixi a posar les bases per poder gaudir d’aquesta etapa de la vida.

Aquest és el principi que guia aquest Pla d’Acció en l’elaboració del qual hi ha hagut una elevada participació (els 25 ajuntaments menors de 20.000 habitats, 10 associacions de gent gran i 15 entitats àmbits diversos: esport, cultura, dona…).

S’articula en 4 línies estratègiques:

  • La participació de les persones grans en les polítiques locals de promoció de la participació sociocultural
  • Les oportunitats de participació sociocultural de les persones grans com a foment de l’envelliment actiu i les relacions intergeneracionals i interculturals
  • Els recursos locals per a la promoció de la participació sociocultural de les persones grans i la inclusió social davant problemàtiques especials
  • La comunicació social sobre la participació de les persones grans

El document inclou 34 objectius operatius i un total de 135 accions, 28 de les quals han estat prioritzades pels ajuntaments i entitats participants en la diagnosi prèvia. El seu desplegament es farà entre 2022 i 2025.

Aquest Pla se centra en els 25 municipis del Maresme de menys de 20.000 habitants ja que aquestes poblacions són les que formen part de l’Àrea BàsicaSocial del Maresme gestionada pel Consell Comarcal.

Podeu consultar el Pla d’Acció en aquest enllaç

El secretari general de Joventut, Olivié Bayón, presenta les línies de política de Joventut del Govern en visita al Maresme


El proper dijous, 21 de setembre, el secretari general de Joventut, Olivié Bayón, visitarà diverses poblacions de la comarca del Maresme així com el Consell Comarcal del Maresme on es reunirà amb el conseller delegat de Serveis Personals, Xavier Serra. Després de mantenir un contacte amb alcaldes, regidors i tècnics de joventut dels municipis de Mataró, Montgat, Vilassar de Mar, Argentona, Canet de Mar i Malgrat de Mar, Olivié Bayón presentarà en roda de premsa els principals objectius i línies de treball del Govern català en matèria de Joventut.


El contacte amb els mitjans de comunciació serà a la seu del Consell Comarcal del Maresme a les 13:15h. {n}Roda de premsa Dia: dijous, 21 de setembre Hora: 13:15h Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró){n}

QAI10 Educació













 


Aquesta eina té la voluntat de donar suport tècnic i servir de guia a les empreses/entitats que voleu obtenir un nivell òptim de qualitat en l’àmbit educatiu. Us presentem els 10 criteris bàsics que com empresa/entitat cal complir per obtenir la certificació del segell QAI10. Tenim a la vostra disposició models de documents que us poden ser d’utilitat en cas que necessiteu millorar alguns dels criteris, així com una línia oberta d’assessorament a través dels tècnics especialitzats per resoldre qualsevol dubte relacionat.


També trobareu el document de sol·licitud per certificar les vostres activitats i serveis i el protocol a seguir per iniciar l’expedient de certificació  


 


 




 



 


 



EMPRESES CERTIFICADES:


 


                  


                  



Presentació criteris bàsics en Activitats Extraescolars


Presentació criteris bàsics en Transport Escolar


Presentació criteris bàsics en Lleure Migdia


Document de sol·lictud