Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

Més de 1.100 triatletes participaran al II Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme

16 de maig: sense cotxes a la Nacional-II durant 8 hores

  


Avui es tanquen les inscripcions per a la segona edició del Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme que tindrà lloc el diumenge 16 de maig. De moment, hi ha 1.139 triatletes procedents de 32 països que intentaran aconseguir la samarreta Finisher. Prèviament hauran de nedar 1.900 metres en mar obert, fer 90 kilòmetres en bicicleta i córrer una mitja marató (21 km).


El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, l’alcalde i president del Consorci de Promoció Turística del Maresme, Josep M. Juhé i el director de cursa, Agustí Pérez han explicat les novetats de l’edició 2010 del Mig Challenge. Els principals canvis afecten els horaris (l´inici de la prova serà a les 8.00h i no a les 7.00h com l´any passat) i el circuït. La natació es manté al mateix lloc de Calella, però el recorregut en bicicleta serà fins a Mataró (els corredors hauran de fer dues voltes Calella-Mataró seguint la carretera Nacional II fins a completar els 90 km) i la cursa a peu es farà de Calella a Santa Susanna també en dues voltes. Pel que fa a participació, el Challenge s´ha posicionat com a la prova d´aquestes característiques més multitudinària que se celebra a Espanya. Malgrat les incerteses generades els darrers mesos per qüestions alienes al món esportiu, més de 1.100 triatletes han dipositat la seva confiança en el Costa de Barcelona-Maresme. A més, aquesta segona edició es perfila com una gran festa esportiva atès el gran nivell dels corredors professionals que hi participaran, tant a la categoria masculina com a la femenina: Destaquen en: categoria masculina: {.d}Clemente Alonso (Espanyol): guanyador del la 1ª edició del Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme i 14è a l´Ironman de Hawai.
François Chabaud (Francès): 6é al Campionat del Món de Llarga Distància Perth 2009
Domenicco Passuello (Italià): 2n a l´Ironman de Malaysia.
Mikel Elguezabal (Basc): Campió d´Espanya de Llarga Distància 2009{.d}
Categoria Femenina: {.d}Rebekah Keat (Australiana): sots campiona del món de Triatló de Llarga Distància i 2ª al Challenge Roth amb una marca de 08:39:24
Sofie Goss (Belga) : guanyadora del Challenge Costa de Barcelona-Maresme 2009
Ana Burgos(Espanyola): 2 vegades olímpica a Atenas i a Beijing i campiona d´Europa de Duatló.{.d} El Mig Challenge 2010 ha aconseguit el reconeixement tant de la Federació Catalana de Triatló com de la Federación Española de Triatlón i torna a ser Campionat del món de Policies i Bombers. Els vehicles no podran circular per la N-II entre les 6.30h i les 15.30h   

La celebració del Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme tornarà a treure els cotxes de la Nacional II el diumenge 16 de maig. La carretera estarà tallada a la circulació (tram Calella-Mataró) entre les 6.30h i les 15.30h per tal de facilitar el pas dels triatletes en la prova de ciclisme. Tot i això, s´anirà fent una obertura per trams (de Mataró a Calella) per tal de restablir la normalitat el més aviat possible. L´alternativa per als vehicles, mentre duri el tall de circulació a la N-II, serà l´autopista C-32. Tal i com es va posar en pràctica a les edicions de l´any passat, als accessos del Maresme es lliurarà un passi als conductors que siguin desviats cap a l´autopista. Aquest tiquet els permetrà circular lliurement per la C-32 sense haver de pagar peatge. El cost econòmic serà sufragat pel Consell Comarcal del Maresme (66,6%) i per l´ajuntament de Calella (33,3%). També es veurà afectada la circulació en el casc urbà de les poblacions que formen part del circuit Challenge. En aquesta ocasió són 10: Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d´Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna. Les policies locals dels 10 municipis Challenge ja porten mesos treballant per establir vies alternatives per als ciutadans. Els canvis circulatoris de cada municipi es podran consultar als respectius ajuntaments i a partir de la setmana vinent al web del Consell Comarcal del Maresme:
www.ccmaresme.cat

Marc i Martina, els noms que més agraden al Maresme

 

El Maresme segueix la tendència catalana i els “Marc” i les “Martina” estan de moda. Amb escreix, són els noms que més es posen a nadons. Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que el 6% dels nens nascuts al Maresme el 2015 es van registrar com a “Marc” i el 5% de les nenes com a “Martina”.

Enrera ha quedat la dita que “de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”. Aquests noms tradicionals entre els nens catalans han retrocedit a favor dels Marc, Martí, Àlex o Nil que són els 4 noms que més es van posar al Maresme durant 2015. Completen la llista dels deu primers: Nil, Leo , Arnau, Èric, Pau, Pol i Aleix. En canvi, Jordi ocupa el lloc 18 i Joan el 34. Els “Josep” no apareixen entre els 50 principals noms de nadons masculins.

“Marc” ja porta anys encapçalant la llista dels noms més posats als nens (a nivell de Catalunya encapçala la llista des de 1997 i tot i que ha retrocedit encara manté distàncies amb el segon: Àlex). En el cas del Maresme és més curta, Marc es va posar a 60 nens; Martí a 50 i Àlex a 46.

Pel que fa a nenes,  “Martina” va entrar amb força a Catalunya al 2003 i ha anat superant posicions de manera que ha ocupat el primer lloc el 2010, el 2011, el 2013 i el 2015, any en el qual també ha encapçalat la llista al Maresme amb 44 nenes. A la nostra comarca, la segona posició la comparteixen Aina, Carla i Júlia amb 34. Segueix Laia amb 33 i novament un empat a tres entre Emma, Lucía i Noa que han estat posats a 32 nenes. El tradicional “Maria” ocupa el onzé lloc.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:

 

Taller: educar en les emocions

Data inici: 17 de novembre. Últimes places!

Objectius

•Conèixer la teoria de les intel•ligències múltiples, per contextualitzar l´educació emocional.
•Diferenciar el concepte d´emoció i sentiment, partint de l´anàlisi dels fets que es desencadenen quan aquests tenen lloc.
•Conèixer els processos emocionals en les diferents etapes del desenvolupament infantil.
•Adquirir eines i estratègies per a l’educació emocional dels nens i nenes.

Contingut Taller tèoric-pràctic on l’alumne a part d’introduir-se en la temàtica de la intel·ligència emocional, podrà adquirir recursos útils, i aprendre a fer activitats didàctiques per després posar en pràctica a l’escola. Referència educaremocions/novembre’15 Públic Professionals de l’àmbit educatiu Modalitat Presencial Dates: Dimarts 17 i 24 de novembre, i 1 de desembre de 2015. Horari 17h a 20h Hores 9 Lloc Centre Cívic Cabot i Barba (Plaça Miquel Biada, 5; ubicat just al costat del Consell Comarcal del Maresme). Població Mataró Dates d’inscripció 2015-10-08 Data fi d’inscripció 2015-11-16 Nombre de places Places limitades a 16 alumnes. Requisits d’accés Tenir nocions o interès per a l’educació. Per ordre d’inscripció fins esgotar les places disponibles. En cas de no arribar a un nombre mínim d’alumnes, el CCM es reserva el dret d’ajornar o anul·lar el taller. Com s’ha de fer la inscripció

Podeu fer la inscripció a través de la fitxa següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=11346

Cost

Aquest taller està subjecte a Preu Públic de 45€ (segons ordenança del CCM nº22).

Forma de pagament Un cop feta la inscripció, el CCM farà arribar via e-mail la carta de pagament per a liquidar el Preu Públic. Entitat que realitza la formació Escola de formació Educa: Mati Romero. Contacte

Maresme Capacita
Tel. 93 741 11 75
maresmecapacita@ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren: Escola Educa. Consell Comarcal del Maresme Programa

1. Introducció
• Les intel•ligències múltiples.
• Orígens de la intel•ligència emocional
2. Conceptualització de l´educació emocional
• Concepte d’emoció i sentiment
• Classificació de les emocions
• Definició d’educació emocional
• Desenvolupament emocional
3. Didàctica de l´educació emocional
• Recursos i activitats

Jessica Cabrera Jimenez

“Dones poetes de la Maresma”, la poesia maresmenca en clau femenina

Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.

El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.

El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.

Persones majors de 45 anys

 

Les persones de més de 45 anys van signar un total de 24.228 contractes, dels quals 3.908 van ser indefinits, és a dir, el 16,13% i 20.320 van ser temporals, un 83,87%. Així, en comparació amb el col·lectiu dels joves vist anteriorment, el volum de contractes per a aquest col·lectiu es redueix molt, un fet normal. Per contra però, i proporcionalment, les persones majors de 45 anys han signat més contractes indefinits; un 16,13% han estat indefinits mentre que pels joves hem vist que ho havien estat el 12,54%.


Dins del col·lectiu, les dones van signar uns pocs més contractes que els homes de la mateixa edat, 12.138 davant de 12.090. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones (16,30%) que entre els homes (15,96%), al contrari del que hem vist que es va donar en el col·lectius de les persones joves.


En la taula 3.5 hem recollit les 50 ocupacions amb més contractes per a persones majors de 45 anys en el seu conjunt sense distinció de sexe.


L´ocupació dels Peons de les indústries manufactureres va ser aquella amb més contractes, un total de 3.009 dels quals només el 3,82% van ser indefinits. De fet, de les tres primeres ocupacions amb un volum més important de contractes, només una era mínimament qualificada, la que ocupà el segon lloc amb 2.674 contractes, la dels Cambrers assalariats. En aquest cas el pes de la contractació indefinida també va ser minso, del 8,75%. En tercer lloc trobem la dels Peons de la construcció d’edificis amb 1.099 contractes i només un 4,64% dels quals indefinits.


L´ocupació d´empleats domèstics va ser aquella amb un nombre més elevat de contractes indefinits, amb 396, els quals van suposar més del 10% dels contractes indefinits del col·lectiu. La seguí la dels Venedors de botigues i magatzems (292; 7,47%) i la dels cambrers assalariats (234; 5,99%). D´aquestes 25 ocupacions, aquella amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels empleats domèstics amb un 86,84% de contractes indefinits. En la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic aquest fou del 65,04% (160 contractes sobre 246) i del 59 ,12% en la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa. N´hi hagué dues més que assoliren el llindar del 50%; la dels agents i representants comercials (55,96%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (53,96%).


En comparació amb el col·lectiu jove doncs, les diferències són notables en el sentit que per aquells entre les 50 ocupacions amb més contractes només dues van assolir un pes igual o superior al 50% de contractes indefinits mentre que pels majors de 45 anys van ser 5 les que el van superar.


Com hem vist en els apartats anteriors, hi va haver ocupacions amb índex de contractació indefinida molt més elevats com veurem en la taula 3.8 al final d´aquest punt.









 
Els homes de més de 45 anys

En aquest cas, de les 50 ocupacions amb més contractes, les tres primeres van ser les mateixes que acabem de veure per l´agregat del col·lectiu i en el mateix ordre:



  • Peons de les indústries manufactureres (1.512), 

  • Cambrers assalariats (1.381) i 

  • Peons de la construcció d´edificis (575). 


Els nivells de contractació indefinida van ser baixos, del 4,30%, 11,66% i 8,87% respectivament.


Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits (vegeu taula 3.6.1) les tres primeres foren:



  • Cambrers assalariats (161)

  • Agents i representants comercials (79) 

  • Cuiners assalariats (73).


 Així, quan creuem aquesta informació amb la de la taula 3.6 veiem que l´ocupació amb un nivell major de contractació indefinida va ser la dels agents i representants comercials amb un 62,20% de contractes indefinits.


En la dels forners, pastissers i confiters el pes fou del 59,09%, i del 52,38% en la dels empleats domèstics. De fet, les tres úniques que van superar el llindar del 50% d´entre les 50 ocupacions amb més contractes.









 
Les dones de més de 45 anys

La informació referent a les dones de més de 45 anys indica que les tres ocupacions amb més contractes generats al llarg de l´any 2016 van ser, també, les mateixes que hem vist per l´agregat del col·lectiu així com pel col·lectiu masculí de la mateixa franja d´edat. Si bé no sobta en el cas de les dues primeres ocupacions, les de peons de les indústries manufactureres (1.497) i cambres assalariats (1.293) sí que ho fa més en el cas dels peons de la construcció d´edificis (524) en ser, tradicionalment, un sector altament masculinitzat.


En comparació amb el col·lectiu masculí però, el pes de la contractació indefinida en aquestes tres ocupacions va ser menor, del 3,34%, 5,65% i 0%, respectivament. La informació quant a les ocupacions amb més volum de contractes indefinits indica que les tres primeres foren:



  • Empleats domèstics (363)

  • Venedors de botigues i magatzems (222) 

  • Personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars (163). 


Els contractes indefinits en l´ocupació dels empleats domèstics va suposar el 18,35% de la contractació indefinida de les dones d´aquest col·lectiu, un pes molt superior al què hem vist per la dels cambrers assalariats dels homes de la mateixa edat.


Quant creuem les dades de les dues taules (3.7 i 3.7.1) veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a dones la que presentà un pes major fou la dels empleats domèstics amb un 92,37% per 363 contractes sobre 393. La va seguir la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (74,56%; 126/169) i la dels altres empleats administratius sense tasques d´atenció al públic ncaa (69,17%; 83/120).


Tres ocupacions més van superar el llindar del 50%:



  • Operadors de màquines de cosir i brodar (62,79%)

  • Venedors de botigues i magatzems (58,42%) 

  • Cosidors a mà, brodadors i similars (53,62%).


Si ho comparem amb la informació dels homes del mateix col·lectiu és evident que d´entre les 50 ocupacions amb més contractes el col·lectiu femení ha assolit un nivell superior de qualitat en els contractes si prenem com a indicador el pes dels contractes indefinits en què han superat el llindar del 50% 6 ocupacions, davant de les 3 del col·lectiu masculí.


En les taules 3.8 i 3.8.1 següent, veurem com hi va haver ocupacions amb pesos de la contractació indefinida majors.




La taula 3.8 permet veure totes les ocupacions que van generar algun contracte l´any 2016 per a persones major de 45 anys i el tipus de contracte que va ser, i classificat per grans grups i grups principals d´ocupació.




Si prenem com a referència els grans grups veiem que aquell que va generar un còmput més elevat de contractes va ser el de les Ocupacions elementals amb 8.491. Aquest grup va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys per bé que la qualitat de l´ocupació no fou gaire elevada tenint en compte que només el 12,75% d´aquests contractes van ser indefinits. El grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors va generar 5.705 contractes, el 23,55% del col·lectiu amb un 16,53% de contractes indefinits.


La resta de grups van concentrar, cada un, menys del 15% dels contractes formalitzats per aquest col·lectius. El grup en què el pes de la contractació indefinida fou major va ser en el dels Directors i gerents amb un 76,12%. La naturalesa de les tasques a desenvolupar amb un càrrega de responsabilitat important fa pensar que sigui lògica una major contractació indefinida. Com ho és també, en part, en el grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina en què va ser del 52,71%. Dins d´aquest gran grup el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida fou major (54,84%) per bé que en dels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic també van superar el llindar del 50% (51,23%). En cap altre gran grup d´ocupació o grup principal d´ocupació la contractació indefinida va suposar almenys el 50% de la contractació, de fet, ni s´hi va acostar. Sí que hi ha però, diferències importants entre grups principals que conformen el mateix grup ocupacional.


Ens referim ara a la taula 3.8.1, en què podem veure les ocupacions a 4 dígits classificades per grans grups i grups principals d´ocupació segons el volum total de contractes i sexe i el pes de la contractació indefinida per ocupació i sexe. Això ens permet obtenir una comparativa directa entre sexe quant al grau de contractació indefinida per una mateixa ocupació. No entrarem al detall de cada ocupació primària per bé que, a grans trets, és cert que en algunes detectem un biaix cap a un sexe o un altre d´acord amb la naturalesa de la tasca i la tradició dins del mateix col·lectiu.


Tenint en compte els grans grups d´ocupació allò que més crida l´atenció és el fet que només en un gran grup el pes de la contractació indefinida va superar el llindar del 50% en tots dos sexes. Va ser en el dels Directors i gerents en què pels homes fou del 83,33% i per les dones del 57,89%. Tot i això, la diferència entre tots dos sexe va ser de més 22 punts percentuals. La diferència va ser de més de 26 punts percentuals en el grups dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina, en aquest cas però amb un major pes de la contractació indefinida entre les dones, del 62,47%, que no entre els homes (36,07%). Aquest és el grup d´ocupacions en què els nivells de la contractació indefinida foren majors en tots dos sexes després del grup dels Directors i gerents.


Les diferències van ser importants també en els grups dels Treballadors qualificats de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres i en el dels Artesans i treballadors de les indústries manufactureres i la construcció en què la contractació indefinida masculina superà en prop de 21 punts percentuals i més de 15 punts percentuals, respectivament, la indefinida femenina. En aquests dos casos els contractes indefinits formalitzats per dones van ser, pràcticament, testimonials. Les diferències entre sexes sembla que s´escurcen quan menys pes té la contractació indefinida en tots dos casos.


Pel que fa els grups principals les diferències més intenses, en punts percentuals del pes de la contractació indefinida, van produir-se en els següents:



  • Empleats d´oficines amb tasques d´atenció al públic en què fou del 62,54% per les dones i del 30,13% pels homes i, per tant, una diferència de més de 32 punts percentuals. 

  • Aquest diferència va ser del 23,24% en el grup dels treballadors no qualificats en serveis (excepte transport) en què la contractació indefinida fou del 36,66% per les dones i del 13,42% pels homes. 

  • En el grup principal dels constructors i operadors la diferència va ser de 20,35 punts percentuals per un pes del 20,83% entre els homes i dels 0,48% per les dones.

  • La diferència més minsa es va registrar en el grup dels operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors en què el pes dels contractes indefinits va ser del 27,25% pels homes i del 26,35% per les dones, menys d´un punts percentual de diferència.
































 
TAULES:
 
 
 
 
 
 
 
 

 

El Consell Comarcal ajuda a consolidar les empreses liderades per joves del Maresme en el marc del Programa “Enlairem el Nostre Projecte”

Iniciar un projecte empresarial no és fàcil, però amb l’ajut de professionals s’aconsegueix. La dificultat real sol arribar a l’hora de mantenir la supervivència del negoci en el temps, principalment quan aquest està impulsat per persones joves que no disposen de prou experiència empresarial.

Amb aquesta constatació, el Consell Comarcal del Maresme -amb el suport de la Diputació de Barcelona- posa en marxa “Enlairem el Nostre Projecte”. És un Programa dissenyat per ajudar a fer créixer i consolidar les activitats econòmiques maresmenques de recent creació impulsades per persones joves menors de 35 anys.

El Programa, que és la primera vegada que s’executa al Maresme, s’estructura en 3 fases que s’aniran desenvolupant de manera simultània. La primera, que es durà a terme entre la segona quinzena d’abril i el mes de maig, inclou 25 hores de formació en gestió empresarial (gestió econòmica i financera, fiscalitat, màrqueting, transformació digital i habilitats directives).

La segona, que es perllongarà fins al mes de setembre, consistirà en un mentoratge especialitzat i individualitzat que ajudarà a millorar els diferents aspectes empresarials i competencials de cada activitat econòmica.

Finalment, les persones participants faran una estada de cap de setmana amb experts en l’àmbit de l’empresa que, mitjançant activitats i dinàmiques de grup, els permetran desenvolupar les seves habilitats directives i, a l’hora, establir sinèrgies i canals de cooperació professional.

Per asssegurar el màxim aprofitament, les places són limitades a 15 empreses que s’escolliran d’entre les interessades en funció de la projecció del negoci, la motivació de la persona emprenedora i la seva possible aportació al grup.

Les persones de menys de 35 anys que hagin posat en funcionament una activitat econòmica al Maresme en els darrers 3 anys i necessitin suport per consolidar el seu negoci ja es poden inscriure al Programa ” Enlairem el Nostre Projecte” emplenant aquest formulari:

Base jurídica del tractament i informació bàsica sobre el tractament de dades personals

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data