Desactivada l’alerta al Maresme per forts vents

 


El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha desactivat l’alerta meteorològica per forts vents que es va activar ahir. Tot i que durant el dia d’avui la comarca encara es veurà afectada per vents, la darrera previsió indica que no superaran els 60 km/hora. Tot i que aquestes velocitats de vent no arriben als paràmetres establerts per passar a la fase d’alerta, es continua recomanant a la població màxima precaució.

Presentació de la Plataforma Digital Maresme31

{+}  

{+}
El proper dijous, 8 de maig a les 13:00h, es presentarà a la seu del Consell Comarcal del Maresme la Plataforma virtual maresme31, un espai de treball per a regidors i tècnics municipals del Maresme i del Consell Comarcal. La Plataforma, que va començar a funcionar en període de proves el mes d’abril, ja ha estat l’intranet a través del qual s’ha dut a terme un debat a l’entorn de la gestió dels residus a la comarca, o la validació del Diagnòstic Socioeconòmic per al Pla d’Acció Conjunt del Pacte per l’Ocupació. També s’està confeccionant el Llibre Blanc dels menjadors escolars.


En aquesta fase pilot de funcionament de maresme31 participen les àrees de Medi Ambient, Promoció Econòmica, Serveis Personals i Benestar Social. La plataforma la impulsa el Consell Comarcal del Maresme i compta amb la col·laboració de la UOC. La presentació del portal es farà dijous, 8 de maig a les 13.00h a la sala de Plens del CCM.

Baixa l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

 

Nova baixada de l’atur al Maresme, en tots els sectors econòmics, en tots els grups d’edat i a gairebé tots els municipis de la comarca. Segons les dades del mes d’abril analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’atur segueix baixant a un ritme més intens entre el col·lectiu masculí, però també ha estat important el percentatge de reducció entre les dones. La taxa d’atur comarcal se situa en el 12,46%.

Les darreres dades oficials xifren en 25.376 les persones demandants de feina a les oficines d’ocupació. Aquesta xifra representa una disminució de 980 persones respecte al mes anterior. En termes percentuals, la reducció de l’atur intermensual ha estat del 3,72% i en comparació amb el mateix període de l’any anterior, el descens percentual s’eleva al 6,46%.

Les dades del mes d’abril són força homogènies en l’anàlisi dels sectors econòmics. L’agricultura i els serveis, amb una reducció respectivament del 6,12% i del 4,40%, són els que experimenten una baixada més intensa. També és important, però, el descens a la indústria (2,35%), a la construcció (1,45%) i entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) que se situa en l’1,74%.

Les bones dades del mes d’abril es reprodueixen en 27 dels 30 municipis del Maresme. Només s’han registrat petits augments en la xifra de persones aturades als municipis d’Alella, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt.

 

Augmenta l’atur femení al Maresme i disminueix el masculí

 

El Maresme ha començat l’any amb un augment de l’atur. Les dades del mes de gener indiquen que, en el conjunt de la comarca, tenim 162 persones aturades més que al desembre. Aquest increment es concentra en el col·lectiu femení i en el sector serveis. Les xifres analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme apunten també que, tot i que es detecta una recuperació interanual de l’ocupació en els dos sexes, segueix un ritme més lent entre les dones. 

El gener ha eixamplat les distàncies entre homes i dones pel que fa a atur registrat. Aquesta tendència que es ve detectant des de fa un parell d’anys, s’ha fet més evident amb les darreres dades oficials de demandants de feina. La totalitat de les noves incorporacions a l’atur són dones ( mentre s’incrementa en 199 les dones demandants de feina, baixa en 37 la xifra dels homes). De fet, l’atur registrat femení a la comarca representa el 53,57% del total. 

Tal i com recull l’Observatori de Desenvolupament Local, al Maresme hi ha 32.950 persones que cerquen feina. Aquesta xifra es reparteix en 17.654 dones i 15.296 homes.La distància entre sexes, que fa dos anys era gairebé imperceptible, també es reflecteix en la taxa d’atur que és del 14,84% en el col·lectiu masculí i s’eleva al 19,11% entre la població femenina.

Un altre element a tenir en compte és l’evolució interanual. El comportament dels dos col·lectius té una evolució positiva tota vegada que s’ha reduït el nombre de demandants de feina, però el ritme de recuperació és diferent. Mentre l’atur masculí ha caigut un 13,17%, el femení ho ha fet en un 6,45%.

A nivell sectorial, les dades del gener indiquen també que el creixement de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i ha disminuït en la resta: agricultura, indústria, construcció i col·lectiu SOA (Sense Ocupació Anterior).

COMPORTAMENT DESIGUAL DELS MUNICIPIS

Tot i que la mitjana comarcal indica un creixement de l’atur, el comportament municipal ha estat desigual: 13 municipis han millorat la seva xifra de persones desocupades (Alella, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tordera), a Òrrius no s’ha registrat cap variació i als 16 municipis restants ha augmentat la població aturada.

Quatre municipis superen en escreix la taxa d’atur comarcal (16,85%) enfilant-se per sobre del 20%: Pineda de Mar, Santa Susanna, Tordera i Calella. Paral·lelament, els municipis millor posicionats, amb taxes que no arriben al 9% són Alella, Cabrera de Mar i Teià.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme del mes de gener de 2016

 

Sol·licitud de LA GROSSA

Data límit sol·licitud: divendres 26 d’octubre a les 14h o fins esgotar les 90 sol·licitudsLa Grossa

L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Consell Comarcal del Maresme crea la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies

El Consell Comarcal del Maresme dona un nou impuls a la millora de l’administració electrònica amb la creació de la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies que comanda la consellera Laura Ribot.

La modificació del cartipàs va ser aprovada, per unanimitat de tots els grups comarcals, en el Ple celebrat dimarts.

La creació d’aquesta nova conselleria parteix de la necessitat del Consell Comarcal d’avançar
cap a una organització més moderna que giri a l’entorn de la innovació pública i l’administració electrònica amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones i administracions usuàries dels serveis comarcals.

La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat d’accelerar la creació de nous canals de tramitació alternatius a la presencialitat i això requereix l’activació de noves eines de gestió internes i externes que permetin l’adaptació a la nova realitat.

A banda dels canvis que haurà d’implantar el Consell Comarcal, la conselleria que lidera Laura Ribot també donarà suport als ajuntaments, especialment als de menys de 5.000 habitants, en la implantació de l’administració electrònica. Ho farà amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de la línia “impuls de la gestió digital i el govern obert municipal”.

La conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies inclou els serveis d’Informàtica, Administració electrònica, Gestió d’expedients electrònics, Suport a la implantació de l’administració electrònica municipal i Transparència i bon govern.

Aprovat el Pla d’Actuació Comarcal

El Pla d’Actuació Comarcal (PAC) ha estat aprovat pel plenari del Consell Comarcal del Maresme, si bé amb els vots contraris d’En Comú Guanyem i les abstencions de les conselleres i consellers del PSC, CUP, C’S i del conseller No Adscrit.

El PAC és el document que marca el full de ruta del Govern comarcal establint les línies estratègiques de l’administració comarcal , així com les voluntats, els valors i els eixos estratègics que han de moure l’acció de govern fins a 2023.

Línies estratègiques

  • Impuls i defensa de polítiques socials per garantir la cohesió social als municipis del Maresme
  • Millora de la qualitat de vida de les persones, especialment pel que fa a la lluita contra la pobresa
  • Desplegament de polítiques de desenvolupament econòmic per a la creació d’ocupació
  • Defensa de la gestió del medi ambient impulsant polítiques per actuar davant la crisi climàtica, energètica i ambiental reorientant l’actual model de creixement
  • Reivindicar i gestionar les inversions pendents i necessàries a la comarca
  • Aportar una posició estratègica de la comarca al conjunt del país
  • Assistència tècnica als municipis. Suport als governs locals en l’àmbit de les competències que tenen assignades
  • Prestació de serveis de forma mancomunada en tots aquells àmbits que sigui possible, estudiant nous àmbits derivats de l’evolució social
  • Millora del finançament comarcal
  • Construir una administració amb la transparència i l’ètica com a valors de la gestió pública i política
  • Impuls i defensa de la cultura i el patrimoni comarcal, dels agents culturals de la comarca i la creació d’una identitat comarcal associada al progrés i al benestar social.

Per veure el conjunt d’activitats, projectes i serveis estratègics que contempla el PAC, consulteu el Pla d’Actuació Comarcal del Consell Comarcal del Maresme 2020-2024

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

 


El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.


Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

Palafolls acull l’acte de lliurament de la XXXIX Mostra Literària del Maresme

_noise _blur

Amb una participació rècord de 26 municipis, la XXXIX Mostra Literària del Maresme va finalitzar diumenge amb un emotiu acte de lliurament de premis que es va fer al Teatre de Palafolls. Tant l’alcalde de la població, Francesc Alemany, com el conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Marc Bosch, van coincidir a afirmar que la Mostra Literària del Maresme és quelcom més que un esdeveniment cultural, “és un exemple de com la cultura pot fer d’eix cohesionador de la comarca” i, a més, una aposta per “superar l’estil actual dels 240 caracters“.

En el decurs de l’acte, amenitzat per l’Escola de Música de Palafolls, es va recordar el mataroní Salvador Riera, primer premi de poesia en el grup de majors de 26 anys, recentment traspassat.

Els i les guanyadores de cada categoria van rebre el premi de mans de regidors i regidores del seu municipi de residència.

Com és habitual, el Consell Comarcal del Maresme ha editat un llibre que recull les obres premiades i es podrà trobar a totes les biblioteques públiques del Maresme. La portada és obra de Ricard Solé.

El jurat, format per Olga Samper, Xavier Salicrú, Núria Pera i Jaume Prat han atorgat els següents premis:

GRUP A (de 6 a 8 anys)

PROSA

1er premi: “El nèctar de la flor” de Rita Haro Àvila (Tordera)

2n premi: “El Pallasso” de Yanira Martin Portugues Jaime (Argentona)

POESIA

1er premi: “El gos” de Michelle Carrasco Prat (Sant Vicenç de Montalt)

2n premi: “La tortuga del meu jardí” de Magí Roca Danés (Arenys de Mar)

GRUP B (de 9 a 11 anys)

PROSA

1er premi: “El Naïm i jo” de Jana Bartrés Sanuy (Sant Vicenç de Montalt)

2n premi: “Migració Nedalgàtica” de Martí Hidalgo Sala (Arenys de Mar)

Accèssit: “Un gat de conte” d’Albert Joan Garcia (Cabrera de Mar)

POESIA

1er premi: “Somnis” d’Inés Bayona de Dios (Montgat)

2n premi: 1er premi: “Vull el món” de Víctor Fernández Suñer (Arenys de Mar)

GRUP C (de 12 a 14 anys)

PROSA

1er premi: “Sabates” d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt)

2n premi: “Caçant mentides” de Luna Vázquez Montoro (el Masnou)

POESIA

1er premi: “El meu jo interior” de Paula Anda Abad (Cabrils)

2n premi: “Epicur 2.0” de Martí Maresma Camps (Tordera)

GRUP D (de 15 a 18 anys)

PROSA

1er premi: “Esclar de colors” de Judith Carlota Velasco (Mataró)

2n premi: “Miravet” de Roger Fernández Lopera (Tordera)

POESIA

1er premi: “Sense títol” de Mireia Pujol Dresaire (Mataró)

2n premi: “Entre Batecs i Batalles” d’Emma Correa fernández (Tordera)

GRUP E (de 19 a 25 anys)

PROSA

1er premi: “A temps” de maria Sánchez Garcia (Canet de Mar)

2n premi: “La Plaga” de Joan Simó Rodríguez (Vilassar de Mar)

POESIA

1er premi: “Metamorfosi” de Marçal Nonell Ruscalleda (Tordera)

2n premi: “El capità” d’Albert Medina i Cucurull (Sant Vicenç de Montalt)

GRUP E (majors de 26 anys)

PROSA

1er premi: “Vells però no idiotes” de Maria Peña Torrent (Arenys de Munt)

2n premi: “Un arròs caldós amb cues de gamba” de Jordi Dotras Targa (Canet de Mar)

POESIA

1er premi: “Illes perdudes” de Salvador Riera Solsona (Mataró)

2n premi: “Un passeig amb Mnemòsine” de Teresa Reyner Romaguera (Tordera)

PREMI DE MICRORELATS

1er premi: “Esperança” d’Àlex Pola Morell (Malgrat de Mar)

Accèssit: “Penso en tu” de Toni Llacay Pintat (Arenys de Munt)

PREMI PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS

1er premi: “Et poses les meves sabates?” de Mar Prat i Esteban, Josefa Céspedes Martínez, José Luís Bruno Serrano, Neus Jiménez Anglada, Míriam Hernández Saló, Joan Josep Rios Vives, Nerea Cervera Carmona, Alex Verdiel Muntaner, Mohamed Kamal i Rubén Parra Vázquez (Vilassar de Dalt)

Accèssit: “El lloro Pacho” d’Elena Julia Jordan (Dosrius)

_noise _blur
_noise _blur
_noise _blur