L’àmbit del Maresme Centre, en què hi queda inclòs la capital, Mataró, presenta la concentració més elevada de teixit empresarial de la comarca amb un 41,72%. Tres quartes parts del seu teixit es dedica a activitats del sector dels serveis i el sector industrial hi té, també, un paper rellevant –tenint en compte que són les empreses que acostumen a tenir més llocs de treball- en representar prop del 16% del teixit empresarial de l’àmbit. No oblidem que en aquest àmbit hi queden inclosos també, a banda de Mataró, municipis com Argentona i Cabrera on la indústria juga un paper important en l’economia del municipi. De fet, aquest àmbit acumula més de la meitat dels teixit empresarial industrial de la comarca.

En aquest àmbit van formalitzar-se un total de 43.668 contractes l’any 2016, el 16,01% dels quals van ser indefinits i un 83,99% van ser temporals. És a dir, van signar-se 6.992 contractes indefinits i 36.676 de temporals.

La taula 13.1 de les 50 ocupacions amb més contractes al Maresme Centre indica que va ser, també, la dels peons de les indústries manufactureres aquella per a la qual van generar-se més contractes, un total de 5.824. Una xifra que depassa de molt la segona ocupació amb més contractes que va ser la dels cambrers assalariats amb 3.828 contractes al llarg de l’any 2016. Mentre que en el primer cas els contractes indefinits van ser pràcticament una anècdota –el seu pes va ser només del 2,99%- en el segon cas fou més elevat, del 19,54%. I encara ho fou una mica més per a l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems amb un 20,34% sobre 3.308 contractes, en tercera posició.

Un cop més doncs, veiem que aquella ocupació amb més contractes al cap de l’any és una ocupació elemental, és a dir, amb un baix perfil formatiu, i un altíssim índex de temporalitat.

Quan mirem la taula 13.1.1 de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits veiem que l’ocupació amb més contractes d’aquest tipus va ser la de les cambrers assalariats amb 748 contractes d’aquest tipus. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (673) i a força més distància –amb menys de la meitat dels contractes- la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (319) i la dels empleats domèstics (306). Però quan considerem el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació veiem que l’ocupació dels agents i representants comercials fou aquella en què la contractació indefinida fou més elevada, del 62,37%. La seguí la dels empleats domèstics amb un 54,06%. Cap altra d’aquestes 50 ocupacions va assolir un llindar del 50% de contractes indefinits. 

En la taula 13.2 podeu veure més al detall totes les ocupacions primàries contractades l’any 2016 al Maresme Centre agrupades per grans grups d’ocupació i tipus de contracte.

Aquell grup en què el pes de la contractació indefinida va ser major fou en el dels Directors i gerents amb un 72,39%. El va seguir el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un 31,29% i el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d’instal·lacions i màquines) amb un 26,02%. En les Ocupacions militars fou del 50% sobre un total de 2 contractes.

L’interessant de tot plegat però, és veure com en algunes ocupacions es tendeix clarament a la contractació indefinida mentre que en d’altres, es veu clarament com la contractació temporal sembla més una pràctica habitual que no pas un fet conjuntural. Per exemple, mentre que en les ocupacions de direcció es tendeix clarament a contractar menys –lògic- però amb un major grau d’estabilitat, en el cas dels infermers especialitzats sembla una pràctica habitual. És estrany que es formalitzin tants contractes al llarg de l’any i que menys del 5% siguin de caràcter temporal. I això es dona en força ocupacions.

TAULES: