Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

27 maig 2022

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

2022-POB. RESIDENT ESTRANGER
Infogram

El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

20 maig 2022

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

● Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.

● Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

19 maig 2022

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Consell Comarcal busca ments creatives per crear un nou joc de taula sobre Mobilitat Internacional

18 maig 2022

El Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb Nexes interculturals, està organitzant un grup de treball amb joves d’entre 18 i 30 anys per crear i desenvolupar un joc de taula vinculat amb la mobilitat internacional.

Per crear aquest joc es busquen persones d’entre 18 i 30 anys amb perfils creatius vinculats al món de la il·lustració, del còmic, del disseny gràfic o amb habilitats artístiques i que tinguin ganes de formar part d’un grup de treball i de crear un projecte col·lectiu.

El joc, que té com a objectiu apropar les oportunitats de mobilitat internacional als instituts i als espais de trobada dels joves, serà testejat a diversos municipis del Maresme.

Les sessions creatives es duran a terme els dies 18, 19, 20, 21 i 25 de juliol -entre les 17h i les 19h- a Can Jorba (Vilassar de Mar).

Les persones interessades en participar-hi poden contactar amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme per correu electrònic: mobilitatjove@ccmaresme.cat o per WhatsApp: 667182782

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

9 maig 2022

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

El Maresme registra la baixada d’atur més intensa dels darrers 12 mesos

5 maig 2022

Destacat descens de l’atur a gairebé la totalitat de municipis del Maresme. Durant el mes d’abril, la xifra oficial de persones que cerquen feina ha disminuït en 577 el que representa un descens percentual del 2,48% respecte al mes anterior. Les xifres de descens de l’atur encara són més rellevants en la comparativa interanual ja que la comarca té un 25,27% menys de desocupació que en el mateix període de l’any passat.

Amb les dades del mes d’abril, al Maresme hi ha 22.651 persones inscrites com a demandants de feina sense ocupació. Això implica que la taxa d’atur a la comarca és del 10,61%, un percentatge que encara es manté superior al provincial (9,85%) i al català (9,80%).

El descens de l’atur registrat durant el passat mes ha estat generalitzat a tots els sectors econòmics i només es registra un lleuger increment de persones demandants de feina entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Els serveis han estat els que han comptabilitzat un descens més destacat (-3,33%), seguit de l’agricultura (-2,46%), la indústria (-0,57%) i la construcció (-0,38%).

A nivell municipal, les 30 poblacions del Maresme presenten millors dades d’ocupació que fa un any. Respecte al mes anterior, l’atur baixa en 23 municipis, creix en 4 i es manté en Òrrius, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Al maig, temps de maduixes al Maresme

29 abril 2022

Les maduixes prenen el relleu al pèsol aportant el seu característic color, aroma i sabor a les parades de mercat i a taula. Del 29 d’abril al 29 de maig és temps de Maduixes al Maresme!

Ja fa dies que podem trobar aquesta fruita tan primaverenca al mercat, però paga la pena conèixer el seu origen. Si les maduixes són del Maresme l’èxit està assegurat. El microclima i l’orografia del territori són perfectes per al seu desenvolupament. Ja siguin de la varietat “pájaro”, “Albion”, “Gaviota”, “Monterrey”… es caracterítzen per un gust molt dolç, amb un puntet d’acidesa, una textura carnosa i una aroma de maduixa tradicional.

Les jornades gastronòmiques, que aquest any se celebren a 19 dels 30 municipis de la comarca, posen en valor aquesta fruita que ha donat renom internacional al Maresme i que cada vegada té més entrada a les cuines professionals de la restauració i als obradors pastissers.

Es pot comprovar a l’edició 2022 del Temps de maduixes amb la variada oferta gastronòmica que presenten els establiments participants (restaurants, pastisseries i establiments d’elaboració de productes agroalimentaris)

Restaurants i hotels participants

Empreses elaboradores. Carns, Ous i Derivats

Empreses elaboradores. Mels i melmelades

Empreses elaboradores. Pa i dolços

El Consorci de Turisme i el Consell Comarcal del Maresme organitzen aquestes jornades gastronòmiques també per impulsar els productes agroalimentaris de proximitat tot apostant per un consum Km0.

Podeu veure l’explotacions agràries productores i comercialitzadores de maduixes del Maresme en aquest enllaç. A més, tindreu informació de les varietats de maduixa que cadascuna d’elles produeix.

El Consell Comarcal, conjuntament amb el sector empresarial, elaborarà un Pla de Xoc per fer front a l’increment del preu de l’energia

28 abril 2022

L’escalada de preus de l’electricitat està ofegant l’economia de moltes famílies i també de moltes empreses que expressen la seva preocupació pel desmesurat increment de la factura energètica. Moltes d’elles, fortament castigades per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, han alertat que el cost elèctric, juntament amb l’increment del preu de les matèries i del transport, estan posant en perill la continuïtat dels seus negocis.

Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal ha convocat avui les agrupacions empresarials del Maresme per recollir les seves demandes i necessitats. A la reunió, a la qual han assitit 25 empreses, associacions i gremis, s’han posat sobre la taula les problemàtiques específiques que afecten a cada sector i també diferents propostes per millorar la situació d’empreses i petits negocis.

Els representants empresarials han manifestat els problemes i traves adminsitratives en la consecució d’ajuts i subvencions per ajudar a mitigar l’efecte de crisi energètica, sobrevinguda després de la pandèmia i han demanat la implicació de totes les administracions, cadascuna dins del seu àmbit d’actuació, per mantenir actius els negocis i ajudar-los en el procés de transició energètica.

Consideren que s’haurien de simplificar els tràmits administratius i canalitzar vies d’ajut directe que facilitin, d’una banda superar la situació actual i de l’altra efectuar una transició energètica cap a un model més sostenible i menys depenent dels combustibles fòssils.

Amb aquest esperit, el Consell Comarcal i el sector empresarial ha acordat elaborar un Pla de Xoc que reculli, entre d’altres, un seguit de mesures d’àmbit local que s’exposaran en un Consell d’Alcaldies extraordinari.

També s’ha demanat al Consell Comarcal que lideri un front comú davant les administracions superiors per tal que facilitin crèdits tous o ajudes a les empreses, tant per fer front a l’increment del cost energètic, com per emprendre el camí de la transició energètica.

El Consell Comarcal s’ha compromès a presentar el tema en un Consell d’Alcaldies, traslladar les peticions a les administracions superiors i mantenir reunions periòdiques que serveixin com a punt de trobada de l’empresariat maresmenc, que també ha mostrat el seu neguit per l’afectació que pot tenir sobre els seus negocis la propera implantació de les Zones de Baixes
Emissions (ZBE).

El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, ha manifestat que tot i que el Consell Comarcal no té competències directes en molts dels temes plantejats “tenim l’obligació d’estar al costat del territori creant les sinèrgies necessàries per ajudar les persones i l’economia maresmenca”.

Per la seva banda, el vicepresident primer i conseller delegat de Planificació Estratègica, Joaquim Arnó, ha pres el compromís de realitzar un Pla de Xoc que permeti la supervivència del món econòmic comarcal perquè “no ens podem permetre veure com moltes empreses opten per tancar no perquè la seva línia de negoci sigui inviable, sinó per fets sobrevinguts com l’escalada de preus energètics o de les matèries”. Arnó també ha manifestat la necessitat de donar continuïtat a aquest forum “com a espai de debat on es puguin exposar i tractar, entre d’altres, línies de subvencions en les quals s’està treballant per part del Consell Comarcal, i
configurar les necessitats del sector privat per a noves línies que vagin sorgint“.

Aprovades les Bases i la convocatòria d’ajuts de menjador escolar per al curs 2022-2023

22 abril 2022

S’amplien els criteris per facilitar-ne l’accés a l’alumnat en situació de vulnerabilitat

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat les Bases que regiran la convocatòria 2022-2023 dels ajuts individuals de menjador escolar. Segueixen els criteris d’anteriors convocatòries pel que fa a requisits econòmics, però incorporen importants novetats per assegurar que l’alumnat en situació de vulnerabilitat hi tingui accés.

En concret, les noves Bases amplien els indicadors a tenir en compte a l’hora de fer el preceptiu informe de risc social de l’alumne per part dels serveis socials municipals afegint aspectes com l’habitatge (manca d’habitatge, risc de desnonament, amuntegament, pobresa energètica, infrahabitatge….etc) i els hàbits alimentaris.

A més, s’habilita un document que permet a les direccions dels centres docents -que són les que tenen un coneixement directe de la situació de cada alumne- informar als serveis socials municipals sobre els i les escolars que, tot i presentar indicadors de risc, no hagin tramitat la sol·licitud d’ajut.

D’altra banda, s’informa del procediment que han de seguir les famílies nouvingudes per l’obtenció d’un número d’identificació fiscal a fi de facilitar el procés de sol·licitud de l’ajut de menjador escolar.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que aquestes incorporacions representen “una substancial millora dels canals d’accés als ajuts de menjador escolar i, a la vegada, faciliten la feina dels serveis socials a l’hora d’elaborar els informes de risc social de l’alumnat “.

El conseller també ha explicat que el pressupost 2022 del Consell Comarcal del Maresme contempla destinar 7.684.411,98€ a ajuts de menjador escolar, una partida ampliable si es compleixen les previsions d’increment de l’alumnat nouvingut entre d’altres qüestions per les famílies desplaçades arran del conflicte bèl.lic a Ucraïna. Cal recordar que l’alumnat nouvingut, igual que aquell que pateixi una situació sobrevinguda, pot demanar els ajuts en qualsevol moment dins del calendari lectiu.

Igual que en edicions anteriors, totes les famílies han de tramitar la sol·licitud d’ajut de menjador escolar a través dels seu ajuntament en les dates i formes que aquest defineixi. I són els ajuntaments els que abans del 30 de juny faran arribar al Consell Comarcal el conjunt de sol·licituds del seu municipi.

Gairebé 11.000 sol·licituds el curs 2021-2022

El Consell Comarcal del Maresme ha rebut aquest curs 10.953 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar, el 84,67% (9.274) han estat aprovades. S’han denegat 1.652 peticions, majoritàriament per superar el llindar de renda familiar establert com a màxim, i 27 es troben en processament al tractar-se d’alumnat nouvingut i de casos sobrevinguts.

En total, aquest curs s’han destinat 7.137.274,75 euros a ajudar les famílies del Maresme a fer front a les despeses de menjador escolar.

Notícies