Data: 28 de maig de 2015.Ref: alimentacióiesport/maig’15
Curs de Coneixement de la Societat Catalana i el seu marc jurídic.
Data d’inici: 23 de novembre. Arenys de Mar
Objectius Potenciar l´autonomia de les persones nouvingudes per tal de tenir igualtat de condiciones en l´accès i us dels serveis públics. Contingut Context geogràfic, recursos per l´aprenentage del català, situació social i política, padró, sistema educatiu, sistema sanitari, si la resta de serveis públics; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya. Referència ArenysdeMar Públic Persones nouvingudes a Arenys de Mar Modalitat Presencial Dates: 23 ,28 i 30 de novembre i 5,7,12,14 i 19 de desembre de 2016. Horari Dilluns i dimecres de 18 a 20h Hores 16h. Lloc Sala Noble, Centre Cultural Calisay, Riera Pare Fita, nº 31. Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2016-09-08 Data fi d’inscripció 2016-11-20 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripcióTrucar al 93.741.16.16.(413) o enviar correu electrònic a servei.acollida@ccmaresme.cat
Cost Subvencionat Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme ContacteTrucar al 93.741.16.16.(413) o enviar correu electrònic a servei.acollida@ccmaresme.cat
Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament d’Arenys de MarDescomposició dels subgrups sectorials: activitats econòmiques i ocupacions amb més contractes
A continuació presentem els trets generals de cada subsector, tant en relació a les activitats econòmiques que componen cadascun dels sectors així com quines han estat les ocupacions primàries, és a dir, a 4 dígits, més contractades en cada subsector en el seu conjunt. Juguem doncs, amb la informació recollida en les taules 4.2 i 4.3.
En relació a les taules 4.3, com a norma general, els comentaris aniran referits a aquelles ocupacions primàries amb 10 contractes o més.
| |
| |
L’informe en 3 minuts
  | |
 | El 15% dels contractes formalitzats l’any 2016 al Maresme van ser indefinits d’un total de 103.820. A l’Alt Maresme aquest pes va ser del 12,44%, del 17,58% al Baix Maresme i del 16,01% al Maresme Centre. |
| | Al Maresme Centre es van generar el 42,06% dels contractes de la comarca l’any 2016, el 37,30% a l’Alt Maresme i el 20,64% al Baix Maresme. |
| | L’ocupació primària dels peons de les indústries manufactureres va ser, com l’any 2015, aquella per la qual més contractes es van generar en el conjunt del Maresme. |
| | Per àmbits comarcals, aquesta també va ser l’ocupació amb més contractes al Baix Maresme i al Maresme Centre mentre que a l’Alt Maresme va ser la dels cambrers assalariats. |
| | Només 1 de les 50 ocupacions amb més contractes a la comarca va assolir el 50% de contractes indefinits. Va ser la dels agents i representants comercial amb un 58,87%. |
| | En els diferents àmbits territorials comarcals de les 50 ocupacions amb més contractes aquella amb un pes més elevat de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir a l’Alt Maresme i la dels agents i representants comercials tant al Baix Maresme com al Maresme Centre. |
| | L’ocupació dels cambrers assalariats va ser la que va tenir més contractes indefinits en el conjunt de la comarca en xifres absolutes així com en cada un dels àmbits territorials per separat; Alt Maresme, Baix Maresme i Maresme Centre. |
| | Per sexe, prop del 15% dels contractes signats per dones van ser indefinits. El 15,16% en el cas dels homes. |
| | Per àmbits els pesos de la contractació indefinida per sexe foren els següents: a l’Alt Maresme de l’11,8% en les dones i el 13,11% en els homes; al Baix Maresme el 18,90% en les dones i els 16,42% en els homes; al Maresme Centre el 15,74% en les dones i el 16,285 en els homes. |
| | Pel conjunt del Maresme l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems va ser la que més contractes indefinits a dones va generar, i pels homes fou la dels cambrers assalariats. |
| | Per les dones l’ocupació amb un major pes de la contractació indefinida va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (58,54%). Pel homes va ser la dels agents i representants comercials (63,53%). |
| | En algunes ocupacions segueix existint un biaix per sexe d’acord amb una tradició més feminitzada i/o masculinitzada. |
| | En 7 dels 21 grups principals la contractació femenina indefinida va representar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. El més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. |
| | Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d’oficina sense tasques d’atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits. |
| | Un 12,54% dels contractes signats per les persones joves 16-29 anys van ser indefinits. |
| | Les noies joves van signar més contractes que els nois de la mateixa edat si bé el pes de la contractació indefinida, amb valors molts discrets en ambdós casos, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). |
| | L’ocupació dels cambrers assalariats va ser aquella amb més contractes pel col·lectiu jove en el seu conjunt, així com per la seva desagregació per sexe. |
| | Només 2 de les 50 ocupacions amb més contractes a persones joves van assolir un 50% de contractes indefinits; la dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%) i la dels agents i representants comercials (58,39%). |
| | El 16,13% dels contractes signats per les persones majors de 45 anys van ser indefinits. Un pes major al vist pel col·lectiu joves (12,54%). |
| | Les dones d’aquest col·lectiu van formalitzar més contractes que els homes de la mateixa edat. I el pes de la contractació indefinida, amb valors poc reeixits, també va ser lleugerament major entre les dones -16,30%- que entre els homes -15,96%-. |
| | L’ocupació amb més contractes va ser la dels peons de les indústries manufactureres, només el 3,82% dels quals van ser indefinits. Aquesta mateixa ocupació va ser la més utilitzada per contractar tant homes com dones d’aquesta franja d’edat. |
| | El major pes de la contractació indefinida el va assolir l’ocupació dels empleats domèstics amb un 86,84%. Distingint per sexe, entre els homes l’ocupació amb un major pes de contractes indefinits va ser la dels agents i representants comercials (62,20%) i per les dones la dels empleats domèstics (92,37%). |
| | El grup de les Ocupacions elementals va concentrar el 35,05% dels contractes generats per al col·lectiu de persones majors de 45 anys, és a dir, contractes en ocupacions de baixa qualificació, en què només el 12,75% dels contractes va ser indefinits. Aquest pes vas ser del 76,12% en el grup dels Directors i gerents, grup en què se superà el llindar del 50% de contractes indefinits tant entre les dones (57,89%) com entre els homes (83,33%). Tot i això, la diferències entre tots dos sexes va ser de 22 punts percentuals. |
| | Quant als subsectors sectorials la dada més positiva és que en 14 dels 21 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte l’any 2015. Bo i això, en cap va assolir-se un llindar del 50% en contractes indefinits. |
| | El subsector de les TIC va ser aquell en què el pes de la contractació indefinida va ser més elevat amb un 43,5%, seguit pel de l’Automoció (36,5%) i el Tèxtil-Confecció (34,1%). |
 | |
El Maresme creix per sobre de la mitjana catalana
Només perd població Canet de Mar
El Maresme continua guanyant població i ho fa per sobre de la mitjana catalana. Les darreres xifres oficials de població, recollides a l’informe que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la comarca ha guanyat 4.866 persones el darrer any, una quantitat que representa un creixement de l’1,09% davant el 0,99% registrat al conjunt català. Oficialment, el Maresme té una població de 452.690 habirtants.
És el cinquè any consecutiu que el Maresme registra un increment de població més intens que el de l’any precedent. De fet, és la quinzena comarca que ha comptabilitzat un augment poblacional percentual més elevat i concentra el 5,90% de la població de Catalunya.
Dels 30 municipis del Maresme, només Canet de Mar ha computat un lleuger descens del 0,39%. La resta han sumat habitants destacant, per la seva intensitat, el creixement de Caldes d’Estrac que és el municipi que, amb un increment relatiu del 4,30%, encapçala el ràquing. També són força destacables els increments de Dosrius (3,79%), Sant Pol de Mar (2,34%) i Pineda de Mar (2,30%). Els creixements més discrets s’han donat a Premià de Mar (0,17%), Premià de Dalt (0,18%), Vilassar de Dalt (0,33%) i Cabrera de Mar (0,34%).
Aquestes variacions han fet canviar poc el mapa demogràfic comarcal. El 50% de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar. Només Mataró, la capital, aplega el 28,33% dels habitants del Maresme. Tot i això, el seu pes poblacional respecte al conjunt del Maresme s’ha reduït lleugerament.
El Maresme continua sent la quarta comarca catalana més poblada, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Podeu ampliar informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Aprovat el Pla d’Actuació Comarcal
El Pla d’Actuació Comarcal (PAC) ha estat aprovat pel plenari del Consell Comarcal del Maresme, si bé amb els vots contraris d’En Comú Guanyem i les abstencions de les conselleres i consellers del PSC, CUP, C’S i del conseller No Adscrit.
El PAC és el document que marca el full de ruta del Govern comarcal establint les línies estratègiques de l’administració comarcal , així com les voluntats, els valors i els eixos estratègics que han de moure l’acció de govern fins a 2023.
Línies estratègiques
- Impuls i defensa de polítiques socials per garantir la cohesió social als municipis del Maresme
- Millora de la qualitat de vida de les persones, especialment pel que fa a la lluita contra la pobresa
- Desplegament de polítiques de desenvolupament econòmic per a la creació d’ocupació
- Defensa de la gestió del medi ambient impulsant polítiques per actuar davant la crisi climàtica, energètica i ambiental reorientant l’actual model de creixement
- Reivindicar i gestionar les inversions pendents i necessàries a la comarca
- Aportar una posició estratègica de la comarca al conjunt del país
- Assistència tècnica als municipis. Suport als governs locals en l’àmbit de les competències que tenen assignades
- Prestació de serveis de forma mancomunada en tots aquells àmbits que sigui possible, estudiant nous àmbits derivats de l’evolució social
- Millora del finançament comarcal
- Construir una administració amb la transparència i l’ètica com a valors de la gestió pública i política
- Impuls i defensa de la cultura i el patrimoni comarcal, dels agents culturals de la comarca i la creació d’una identitat comarcal associada al progrés i al benestar social.
Per veure el conjunt d’activitats, projectes i serveis estratègics que contempla el PAC, consulteu el Pla d’Actuació Comarcal del Consell Comarcal del Maresme 2020-2024
El Maresme continua guanyant població
El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.
La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.
Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Només 2 municipis perden població
Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).
la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:
El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació
El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.
El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.
És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.
El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.
Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.
23 municipis participaran a l’edició 2021 de la Mostra Literària del Maresme
El lliurament de premis es farà el 28 de novembre a Teià
El Consell Comarcal ha activat la Mostra Literària del Maresme amb l’aprovació de les bases que regiran el concurs literari comarcal que, aquest any, arriba a la seva trenta-vuitena edició.
La Mostra Literària del Maresme és un certamen que té la vocació de fer de la cultura un nexe d’unió i d’identitat comarcal fomentant, en col·laboració amb els ajuntaments, l’hàbit de la lectura i l’escriptura a partir dels 6 anys.
S’estructura en 6 grups d’edat i en 2 modalitats: poesia i prosa. Contempla, a més, dos premis extraordinaris. Un destinat a microrelats i un altre per a obres presentades per persones amb discapacitat intel·lectual.
Són els municipis els que impulsen la fase local i les obres guanyadores les que opten a premi en la fase comarcal. L’acte de lliurament de guardons és itinerant i cada any l’acull un dels municipis participants. En aquesta edició 2021, serà Teià la població amfitriona. Ja ho havia de ser el 2020, però les restriccions provocades per la pandèmia van impedir la celebració de l’acte.
La XXXVIII Mostra Literària del Maresme comptarà amb la participació de 23 municipis. Han expressat el seu compromís: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
D’altra banda, per tal de facilitar l’adhesió dels ajuntaments a la Mostra Literària del Maresme, les bases aprovades pel Consell Comarcal tindran una vigència de 4 anys.