Augmenta la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2007

Un treballador va perdre la vida el mes de març

 


Les dades de sinistralitat laboral, recollides per l’Observatori de Desenvoluoament Local del Consell Comarcal del Maresme durant el primer trimestre de 2007, són força preocupants. En tres mesos 1714 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident laboral. En un d’aquests sinistres una persona va perdre la vida.


La xifra d’accidents laborals comptabilitzada al Maresme durant el primer trimestre de 2007 és la més elevada dels últims tres anys. Una possible explicació d’aquesta dada és que ha estat el trimestre en el qual s’han registrat més afiliats a la seguretat social des de l’any 2002 (en concret, a 31 de març la xifra era de 96.353) la qual cosa fa que augmenti el nombre de treballadors potencials a tenir un accident de treball. L’increment de la sinistralitat laboral s’ha produit entre el col·lectiu d’homes i s’ha reduït en el de dones. Durant els tres primers mesos de 2007, els homes han tingut 1.391 accidents laboral (el 81,2% del total) i les dones el 18,8% restant. Comparant aquestes xifres amb les de fa un any, es detecta un augment dels accidents de l’1,2% en el col·lectiu d’homes i una davallada de l’1,8% entre les dones. La dada més positiva del trimestre ha estat que en el 98,8% dels casos les lesions dels accidentats han estat de pronòstic lleu. Tot i això, cal lamentar la mort d’un treballador de la construcció durant el mes de març. En el decurs de l’any 2006, van perdre la vida en accident de treball a la comarca del Maresme 3 persones. Com ja és habitual el sector serveis és el que ha registrat un percentatge més elevat de sinistres (41,3%), seguit de la construcció (32,6%), la indústria (24,4%) i l’agricultura (1,6%). Pel que fa a la tipologia de contracte de les persones que van patir un sinistre laboral, en un 58% dels accidents eren persones amb contracte laboral fix i en el 42% restant de casos el contracte era eventual. Per accedir a totes les dades,
Cliqueu aquí

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme renova càrrecs i marca el full de ruta 2024

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme va celebrar dimarts Assemblea General per renovar càrrecs a la Junta Permanent, valorar la feina feta i establir les principals línies d’actuació i treball per al proper any.

El Consell Consultiu de la Gent Gran és un òrgan de participació i consulta que té com a objectiu conèixer les necessitats socials de la gent gran de la comarca, articular polítiques per a la gent gran i promoure activitats que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones.

El seu màxim òrgan de decisió és l’Assemblea General que, entre d’altres funcions, aprova la programació anual i participa en la definició de les necessitats comarcals de la gent gran.

L’Assemblea General celebrada dimarts passat sota la presidència de Marta Paset -consellera delegada de Drets i Serveis a les Persones, en qui ha delegat el president comarcal Francesc Alemany- va escollir Josefina Escriche vicepresidenta del Consell Consultiu. Escriche, d’Arenys de Munt, serà també qui representarà la veu del Maresme en el Consell de la Gent Gran de Catalunya.

També es va repassar la feina feta el darrer any destacant les caminades populars que es van fer el 15 de juny a 13 municipis en motiu de la celebració del Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans i la posta en marxa del Portal de la Gent Gran, un espai web que -amb la col·laboració dels ajuntaments i del món associatiu- recull informació d’interès per a aquest col·lectiu.

De cara a 2024, l’Assemblea va acordar mantenir les 4 comissions de treball creades: Xerrades, Passejades, Voluntariat i Web i reforçar la feina per promoure la participació activa.

INTEGRANTS DE L’ASSEMBLEA GENERAL:

  • ALELLA: Ángel Cayuela Carrasco
  • ARENYS DE MUNT: Josefina Escriche Boguña
  • CABRERA DE MAR: Francesc Malea i Collado
  • CALDES D’ESTRAC: Àngels Massisimo i Sánchez de Boado
  • CALELLA: Martí Barrera Boschmonart, Teresa Soler Oms, Josem Mª Granyó Simó
  • CANET DE MAR: Manel Gutierrez Sánchez, Dolors Barros Castilla, Dolors Gimenez Torra
  • DOSRIUS: Carmen Antón Dominguez, Rosa Pereira Martin
  • MATARÓ: M. Antonia Trujillo López, Manel Roca Cuadrada, Josep M Graupera Ventura, Cecilia Bartolí Lorenzo, Juan Flores Crespo,  Antoni Vilà i Alsina, Pere Bravo, Joan Cabot Sala, Manel Martin Salt, M. Àngels Fradera Molins, Jaume Gonzalez Cabot, Julia Lopez Pomposo, Encarna Siles Romero
  • PREMIÀ DE MAR: Maria Teresa Hidalgo Mestre, Mercè Rovira Solà, Joaquim Noguera Miquel, Felicisima Mazoteras Martinez
  • SANT ANDREU DE LLAVANERES: Jose Maria Viñas Sainz, Norma Buch Santandreu, Josep Maria Asensio Torres
  • SANT POL DE MAR: Maria Rosa Medrano, Neus Brossa Figarola
  • SANTA SUSANNA: Margarita Llorens Llinàs
  • VILASSAR DE DALT: Montserrat Vila Roig
  • VILASSAR DE MAR: José Gonzalez Perez, Emilio Martinez Requesens, Nuria Paricio Paricio
  • COMISSIONS OBRERES: Francesc Carnota Mínguez, Francisco Carneros Frías
  • FATEC-MARESME: Joaquim Julvé i Mas

Xifra rècord de llocs de treball en les activitats turístiques del Maresme

Les activitats turístiques maresmenques han deixat enrera el gran sotrac provocat per la COVID-19 i van tancar 2023 amb una xifra rècord de llocs de treball que, fins i tot, supera els registres prepandèmics. Així queda reflectit a l’informe “Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

L’informe que analitza l’evolució de l’activitat empresarial i dels llocs de treball que generen les activitats turístiques al Maresme mostra la bona salut de la que gaudeix el sector pel que fa a dinamisme laboral. Els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatges i operadors turístics van generar l’any passat 16.008 llocs de treball, una xifra que supera amb escreix tots els registres des de 2008, i concentren l’11,16% de la mitjana dels llocs de treball del Maresme, un percentatge només superat l’any 2016 quan els registres es van situar en l’11,45%.

Encara són més positives les xifres si, seguint la metodologia recomanada a nivell internacional, s’amplia l’anàlisi incorporant les divisions de transport, activitats culturals i de lleure. Aplicant aquests paràmetres, la mitjana de llocs de treball generats al Maresme l’any passat s’eleva a 21.300 i el seu pes comarcal puja a 14,86%.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local s’ha centrat en la metodologia catalana que només inclou com a “activitats turístiques” els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatge i operadors turístics.

Com és habitual, la majoria dels llocs de treball generats en aquestes activitats han estat de tipus assalariat. En concret 12.823, el 80,10% del total. L’anàlisi també mostra que el ritme de creixement dels llocs de treball autònom presenta moviments alcistes més discrets.

L’estacionalitat del sector queda reflectida en l’anàlisi trimestral on es visibilitza que el còmput més elevat de llocs de treball es registra en el segon i tercer trimestre de l’any coincidint amb el període àlgid d’activitat del subsector, molt lligat, encara, al binomi sol i platja. Hi ha diferències, però, en funció de la divisió econòmica. Així, les variacions més intenses les experimenta la secció dels serveis d’allotjament, es produeixen amb menys intensitat en la dels serveis de menjars i begudes i encara més discretes són les que es registren en les activitats de les agències de viatges i operadors.

El teixit empresarial

Quant a les empreses, la mitjana de comptes de cotització l’any 2023 ha estat de 1.673, un 1,83% superior a la mitjana de l’any anterior, però encara sense arribar als nivells prepandèmics.

Pel que fa a l’estructura, la dimensió de les empreses és, globalment, molt petita. El 83,49% són microempreses amb menys de 10 treballadors assalariats; el 14,6% són empreses petites (tenen entre 10 i 49 treballadors); l’1,79% són mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i només el 0,12% són empreses grans amb més de 250 treballadors.

Les empreses petites concentren el 35,41% dels llocs de treball del subsector, seguit per les microempreses amb el 35,12%, l’empresa mitjana amb el 19,74% i l’empresa gran amb el 9,70%.

DOCUMENT

Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral. Anualitat 2023

Neix el  portal maresme.cat

El Consell Comarcal gestionarà els seus continguts

El proper 15 de desembre, tal i com es va informar al darrer Consell d’Alcaldes, el Consell Comarcal activarà el portal maresme.cat, un projecte del Pla Estratègic Maresme 2015 que té com a objectiu dotar la comarca d’una pàgina web on els residents, els visitants o els possibles inversors trobin la informació necessària.


Maresme.cat vol esdevenir la pàgina web de referència de la comarca a l’hora de trobar tots aquells projectes, estudis o informes que afectin el Maresme des de diferents vessants: institucions, territori, economia, turisme, cultura, ciutadania i benestar, educació i esport i lleure. A més, es poden trobar els projectes que està executant el Pla Estratègic i els projectes de futur que s’emmarquen en les línies estratègiques del Maresme 2015.

Maresme.cat fa una clara aposta també per la blogosfera maresmenca amb un apartat on, categoritzats en diferents àmbits, s’aniran incorporant els enllaços als blocs dels maresmencs i maresmenques. D’aquesta manera es vol presentar la comarca a partir de les opinions, reflexions, idees i propostes que molts maresmencs i maresmenques pengen a la xarxa.

Maresme.cat és un ambiciós projecte que tot just començarà a caminar el 15 de desembre amb uns continguts mínims que s’aniran completant amb la recerca pròpia que farà el Consell Comarcal i amb les aportacions d’informacions i de documents d’interès que facin els ajuntaments. Com tota pàgina web, serà un projecte viu i en constant evolució.

La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.

Joves i Immigració. Espais d’interrelació

Recull d’informació i documentació presentada a la jornada “Joves i Immigració. Espais d’Interrelació” que, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, es va celebrar el novembre de 2007.


 

Clic aquí per a pdf

Report d’atur

 































 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 















                                                                


 

Puja l’atur al Maresme per l’increment de la desocupació en el sector serveis i en el col·lectiu SOA

 

El Maresme, igual que la província i el conjunt de Catalunya, ha començat l’any amb un repunt de l’atur. Les xifres oficials de desocupació apunten que durant el mes de gener s’han quedat sense feina 368 persones, fet que ha fet pujar a 25.630 el total de persones registrades com a demandants d’ocupació. L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostra que aquest increment s’ha concentrat en el sector serveis i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA).

Del total de persones aturades al Maresme, 14.702 són dones i 10.928 homes. L’increment intermensual ha afectat els dos sexes, si bé amb una incidència major entre el col·lectiu femení. 

La radiografia sectorial indica una important concentració de les persones sense feina en el sector serveis (el 71%) i és justament en aquest sector i en el de persones sense ocupació anterior (SOA) on s’ha aplegat l’increment mensual de l’atur. En concret, el sector serveis ha registrat un increment del 2,40% i el SOA ha contabilitzat un augment del 2,98%. En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció han registrat baixades que oscil.len entre el 0,17% (indústria) i el 3,73% (construcció). El descens a l’agricultura ha arribat al 3,38%.

A l’àmbit municipal, només 6 poblacions han comptabilitzat una reducció en la llista de persones aturades. Són: Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tiana. El Masnou no ha experimentat cap variació respecte al mes anterior. La comparativa interanual és força més positiva invertint-se els termes. Dels 30 municipis de la comarca, només 7 registren un increment de la desocupació (Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Montgat, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva elaborada per l’Obsesrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. 

 

Jornada: Estratègies d’autoocupació en dones

L’autocoupació ha esdevingut una estratègia d’inserció laboral femenina. Hi intervenen diverses motivacions. Unes aposten per l’autoocupació com a camí per aconseguir els seus objectius de projecció professional; d’altres d’hi veuen abocades per l’entorn.

El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de diferents entitats, ha organitzat la Jornada: Estratègies d’autocupació en dones per visibilitzar aquesta realitat, crear un espai d’inspiració i sororitat entre les participants, donar a conèixer diferents estratègies d’autoocupació femenina, presentar models alternatius d’ocupació en dones i oferir recursos mostrant realitats i experiències d’autoocupació femenina.

la jornada es farà el dijous 30 de març a les 17h a la Sala d’actes de Can Palauet (C/ d’en Palau 32 de Mataró)

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia mitjançant aquest formulari


L’emprenedoria o la creació de cooperatives de dones són algunes de les estratègies que pretenem visibilitzar i analitzar a través d’aquesta jornada.

Programa:

  • Benvinguda i Conferència inaugural
  • Recursos a la comarca al servei de l’autoocupació
    • Associació Dones pel futur
    • Associació Dóna’t un impúls
    • Ateneu cooperatiu del Maresme
    • Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme, FAGEM
  • Presentació d’experiències i espai d’intercanvi

A la sala s’instal·larà l’exposició “Frente al espejo” realitzada per Dones emprenedores d’origent migrant

ALERTA METEOROLÒGICA AL MARESME per pluges

 


El Maresme està en alerta per pluges que, segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, poden ser a estones moderades i tenir efectes perillosos en aquelles zones de la comarca fàcilment inundables. El període de temps en el qual la previsió meteorològica és més adversa és el comprès entre les 10.00h i les 18.00h del dimecres 23 de desembre.