L’any passat va ser Santa Susanna i aquest serà Mataró el municipi que acollirà la Trobada d’escriptores del Maresme, un acte promogut pel Consell Comarcal per posar en valor la literatura feta per dones.
En aquesta setena edició, a més de repassar les novetats editorials de l’any, es retrà homenatge a la novel·lista mataronina Maria Català Serra. Català Serra justament és una de les escriptores maresmenques que ha publicat aquest 2022. En concret, “El Combat del dia i de la Nit“, una novel·la històrica situada entre l’Anglaterra del segle XVII i la França del segle XIX.
La VII Trobada d’escriptores del Maresme se celebrarà el dijous 22 de desembre a les 18:30h a la Biblioteca Popular de Mataró (C/ d’En Palau, 18).
L’associació Dones pel Futur, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, han organitzat un Networking per facilitar que les emprenedores maresmenques donin a conèixer la seva activitat i ampliïn la xarxa de contactes professionals.
L’acte, que es farà el dimecres 21 de desembre a Can Paluet (C/ d’En Palau 32 de Mataró), es complementarà amb una xerrada sobre els requisits legals a tenir en compte a l’hora d’iniciar un negoci.
La consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme, Meritxell Romero, serà l’encarregada de donar la benvinguda a l’acte que continuarà amb la presentació de Dones pel Futur a càrrec de la seva presidenta Nuria Viñas.
Tot seguit, l’advocada del Despatx SYNERA LEGAL de Mataró i sòcia de Dones pel Futur, Cristina López, farà una intervenció amb consells legals a l’hora d’iniciar un negoci.
L’acte finalitzarà amb el Networking que facilitarà a les emprenedores assitents presentar els seus productes i serveis.
El Networking començarà a les 10:00h del dimecres 21 de desembre i finalitzarà a l’entorn de les 14:00h.
Un nou any, i ja en van 12, el Consell Comarcal del Maresme edita el calendari de Productes de la Terra amb l’objectiu de donar a conèixer la producció i elaboració agroalimentària que es fa a la comarca i promoure el consum de proximitat.
El Maresme és un territori privilegiat que permet les compres Km0 amb un complet abastiment de productes de temporada i de proximitat que, a més, faciliten poder portar a taula producte fresc, madurat fins al seu punt òptim de consum i acabat de collir o elaborar.
Amb una horta en plena producció durant les quatre temporades de l’any, una ramaderia compromesa amb el benestar animal i un mar que ens aporta preuats aliments, el Maresme omplena el rebost amb quantitat i qualitat. A més, cal afegir la creixent xarxa d’empreses que, amb l’elaboració artesanal i la innovació com a consigna, afegeixen la denominació Maresme a formatges, mel, pa i pastisseria, vins, cervesses i altres productes preparats.
El calendari 2023 convida a menjar Maresme fent un recorregut fotogràfic mes a mes pels forns de pa, les taules de formatge, les granges d’aviram, els panells de mel, l’horta amb els seus productes de temporada, la pesca, la DO Alella, les melmelades, la ramaderia i els turrons.
Identifica, a més, les empreses productores i elaboradores que formen part de Productes de la Terra Maresme i situa els diferents mercats setmanals d’alimentació que hi ha a la comarca.
El Consell Comarcal ja ha començat a repartir el calendari entre les empreses associades i els ajuntaments. La versió online es pot descarregar CLICANT AQUÍ
El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defuncions que l’any 2019.
Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%. També el percentatge de disminució de la mortalitat comarcal va ser inferior en 8,55 punts al descens registrat l’any passat a nivell català.
El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys.
Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.
A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis, sent Premià de Mar el que registra una reducció percentual més destacada (-30,26%), seguida d’Alella (-26,21%) i Tiana (-21,52%).
A l’altra banda, ressalta l’increment de defuncions a Òrrius (+400%) i Sant Cebrià de Vallalta (+110%).
Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2021 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.
L’Oficina Tècnica Laboral del Maresme és una de les 4 OTL que van iniciar la seva activitat – com a projecte pilot – l’any 2002 a la província de Barcelona. Impulsades per la Diputació de Barcelona, la seva missió és fomentar l’autonomia emocional, social i laboral de les persones amb transtorns de salut mental facilitant la seva inserció laboral i/o el manteniment del seu lloc de treball.
L’OTL Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, ofereix atenció a l’Antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar i al Centre Innova de Pineda de Mar.
En el decurs d’aquest any, l’OTL Maresme ha portat a terme un total de 985 actuacions amb persones usuàries del servei (orientació individual, tècniques de recerca de feina, treball en suport, accions de formació, seguiment post inserció i entrevistes ocupacionals) i ha aconseguit tancar (fins al 5 de desembre) 101 contractes, una quantitat rècord ja que supera en un 58% les xifres de contractació de l’any anterior.
Aquest és el resultat de la intensa tasca que s’està duent a terme per enfortir els vincles amb les empreses lcoals i reforçar d’aquesta manera la col·laboració público-privada per trencar estereotips i discrimicacions associades a les persones amb transtorn de salut mental que sovint són vistes com a poc adequades o incapaces de treballar.
L’experiència demostra que la contractació d’aquestes persones és beneficiosa per a les empreses que fan una aposta per la responsabilitat social corporativa. El benefici social repercuteix en benefici econòmic sense afectar la competitivitat i la productivitat.
L’OTL Maresme també fa un assessorament específic a les empreses interessades en incorporar a les seves plantilles persones amb transtorn de salut mental i, entre d’altres, les informa de les bonificacions, contractació i formació del personal.
És calcula que a Catalunya, el 4,5% de la població és susceptible de patir algun transtorn de salut mental greu al llarg de la seva vida.
El Maresme ha registrat un increment de l’atur del 0,27% durant el mes de novembre. Aquest augment de les persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca com a aturades demandants de feina es concentra en el col·lectiu femení donat que el maculí mostra una lleugera reducció.
En total, al Maresme hi ha 21.717 persones aturades, de les quals 12.535 són dones i 9.182 homes. Les variacions del mes de novembre indiquen un increment del biaix de gènere a l’atur maresmenc que ja arrosegava una forta feminització.
Les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal també mostren que els grups d’edat on s’ha concentrat el repunt intermensual de la desocupació és entre els més joves (fins a 24 anys) i entre les persones que tenen de 45 a 54 anys.
El mapa municipal continua reflectint l’heterogeneïtat del territori. Creix el nombre de persones sense feina a 14 localitats i en baixa a les 16 restants. En termes interanuals, només registren augment de la desocupació 5 poblacions: Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Dosrius, El Masnou i Teià.
Pel que fa a la taxa d’atur, la comarcal se situa en el 10.03% amb un ampli ventall en l’esfera local que oscil·la entre el 4,48% d’Òrrius i el 14,41% de Pineda de Mar.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme:
El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar amb l’abstenció de C’s una Moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC) i de Junts x Catalunya (JxCat) exposant les dificultats estructurals de finançament del món local i com aquestes shan vist agreujades per tot un seguit de situacions com la pandèmia, la Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua), l’increment de la factura energètica, l’augment de l’IPC, l’increment del tipus d’interès bancari i l’increment d’obligacions legals que no van acompanyades de suficient dotació econòmica.
Davant d’aquestes circumstàncies, el Consell Comarcal reclama a les administracions competents (Estat, Generalitat i Diputació) un increment de transferències per a les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).
Els acords adoptats són els següents:
Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat:
Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia.
Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.
La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.
La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.
Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya:
Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.
Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
Que presenti en la present legislaturala Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.
Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.
Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:
Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.
Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya.
La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.
En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.
La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos“
Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.
Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.
El text aprovat defensa que els municipis han de ser espais segurs de convicència lliures de violències masclistes i per això s’acorda:
1.- Condemnar els feminicidis i totes les expressions de les violències masclistes
2.- Dissenyar instruments específics per a la prevenció i la sensibilització en igualtat que ataqui des de l’arrel la cultura patriarcal que atempta contra la vida i els drets humans de les dones, manifestant el compromís de treballar per fer de la nostra comarca un espai lliure de violències masclistes.
3.- Revisar, avaluar i actualitzar les eines i plans d’acció comarcals vigents per adaptar-los a les noves realitats i que contemplin totes les for mes de violència masclista.
4.- Garantir la formació especialitzada en perspectiva de gènere dels i les professionals que intervenen en els circuits de la violència masclista.
5.- Manifestar el compromís per eradicar i actuar amb determinació contra qualsevol manifestació sexista i estereotipada a les activitats i espais culturals i d’oci que rebin el suport del Consell Comarcal
6.- Impulsar els recursos d’atenció i prevenció (com els SIE i els SIAD) i garantir els recursos d’acollida i habitatges per emergències en situacions de violència masclista
Amb una participació rècord de 26 municipis, la XXXIX Mostra Literària del Maresme va finalitzar diumenge amb un emotiu acte de lliurament de premis que es va fer al Teatre de Palafolls. Tant l’alcalde de la població, Francesc Alemany, com el conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Marc Bosch, van coincidir a afirmar que la Mostra Literària del Maresme és quelcom més que un esdeveniment cultural, “és un exemple de com la cultura pot fer d’eix cohesionador de la comarca” i, a més, una aposta per “superar l’estil actual dels 240 caracters“.
En el decurs de l’acte, amenitzat per l’Escola de Música de Palafolls, es va recordar el mataroní Salvador Riera, primer premi de poesia en el grup de majors de 26 anys, recentment traspassat.
Els i les guanyadores de cada categoria van rebre el premi de mans de regidors i regidores del seu municipi de residència.
Com és habitual, el Consell Comarcal del Maresme ha editat un llibre que recull les obres premiades i es podrà trobar a totes les biblioteques públiques del Maresme. La portada és obra de Ricard Solé.
El jurat, format per Olga Samper, Xavier Salicrú, Núria Pera i Jaume Prat han atorgat els següents premis:
GRUP A (de 6 a 8 anys)
PROSA
1er premi: “El nèctar de la flor” de Rita Haro Àvila (Tordera)
2n premi: “El Pallasso” de Yanira Martin Portugues Jaime (Argentona)
POESIA
1er premi: “El gos” de Michelle Carrasco Prat (Sant Vicenç de Montalt)
2n premi: “La tortuga del meu jardí” de Magí Roca Danés (Arenys de Mar)
GRUP B (de 9 a 11 anys)
PROSA
1er premi: “El Naïm i jo” de Jana Bartrés Sanuy (Sant Vicenç de Montalt)
2n premi: “Migració Nedalgàtica” de Martí Hidalgo Sala (Arenys de Mar)
Accèssit: “Un gat de conte” d’Albert Joan Garcia (Cabrera de Mar)
POESIA
1er premi: “Somnis” d’Inés Bayona de Dios (Montgat)
2n premi: 1er premi: “Vull el món” de Víctor Fernández Suñer (Arenys de Mar)
GRUP C (de 12 a 14 anys)
PROSA
1er premi: “Sabates” d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt)
2n premi: “Caçant mentides” de Luna Vázquez Montoro (el Masnou)
POESIA
1er premi: “El meu jo interior” de Paula Anda Abad (Cabrils)
2n premi: “Epicur 2.0” de Martí Maresma Camps (Tordera)
GRUP D (de 15 a 18 anys)
PROSA
1er premi: “Esclar de colors” de Judith Carlota Velasco (Mataró)
2n premi: “Miravet” de Roger Fernández Lopera (Tordera)
POESIA
1er premi: “Sense títol” de Mireia Pujol Dresaire (Mataró)
2n premi: “Entre Batecs i Batalles” d’Emma Correa fernández (Tordera)
GRUP E (de 19 a 25 anys)
PROSA
1er premi: “A temps” de maria Sánchez Garcia (Canet de Mar)
2n premi: “La Plaga” de Joan Simó Rodríguez (Vilassar de Mar)
POESIA
1er premi: “Metamorfosi” de Marçal Nonell Ruscalleda (Tordera)
2n premi: “El capità” d’Albert Medina i Cucurull (Sant Vicenç de Montalt)
GRUP E (majors de 26 anys)
PROSA
1er premi: “Vells però no idiotes” de Maria Peña Torrent (Arenys de Munt)
2n premi: “Un arròs caldós amb cues de gamba” de Jordi Dotras Targa (Canet de Mar)
POESIA
1er premi: “Illes perdudes” de Salvador Riera Solsona (Mataró)
2n premi: “Un passeig amb Mnemòsine” de Teresa Reyner Romaguera (Tordera)
PREMI DE MICRORELATS
1er premi: “Esperança” d’Àlex Pola Morell (Malgrat de Mar)
Accèssit: “Penso en tu” de Toni Llacay Pintat (Arenys de Munt)
PREMI PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS
1er premi: “Et poses les meves sabates?” de Mar Prat i Esteban, Josefa Céspedes Martínez, José Luís Bruno Serrano, Neus Jiménez Anglada, Míriam Hernández Saló, Joan Josep Rios Vives, Nerea Cervera Carmona, Alex Verdiel Muntaner, Mohamed Kamal i Rubén Parra Vázquez (Vilassar de Dalt)
Accèssit: “El lloro Pacho” d’Elena Julia Jordan (Dosrius)
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
