Les dades mensuals de l’atur tornen a ser negatives. Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat un increment de les persones aturades, essent ja 33.344 els maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Aquesta xifra però, és un 9,61% inferior a la de fa un any. Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que aquest increment de la desocupació no ha afectat per igual a tots els municipis del Maresme. En 12 d’ells l’atur ha baixat.

Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, El Masnou, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar han vist reduir la seva xifra de persones sense feina. El volum però no ha estat suficient per compensar la pujada registrada als 18 municipis restants de la comarca. El saldo del mes d’octubre és de 585 persones més a l’atur, situant-se el volum de maresmencs i maresmenques sense ocupació en 33.345 i una taxa d’atur comarcal del 16,99%.

Si bé la comparativa mensual de les dades és negativa, la interanual aporta una visió més optimista. Respecte a l’octubre de 2014, hem aconseguit reduir l’atur en 3.546 persones, una xifra que a nivell percentual representa una reducció del 9,61%. La disminució de l’atur interanual ha estat més notable entre els homes. El col·lectiu masculí ha registrat una reducció de la desocupació del 12,72%, un percentatge que baixa al 6,73% entre les dones. En canvi, a l’anàlisi mensual s’intercanvien els papers i el col·lectiu masculí dobla el femení en augment de la desocupació (391 homes més aturats  davant de 194 dones).

Per segon mes consecutiu, l’anàlisi per sectors econòmics indica que la indústria i la construcció evolucionen més favorablement que els serveis, l’agricultura o el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). Mentre en aquests darrers puja l’atur, la construcció registra un descens de la desocupació de 53 persones i la indústria de 47. En la comparativa interanual són aquests sectors els que encapçalen el rànquing percentual de disminució de l’atur. En el cas de la construcció la reducció ha estat del 19,40% i a la indústria del 13,48%. L’agricultura, el SOA i els serveis se situen entorn al 7%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desemvolupament Local:

El servei comarcal de meteorologia, METEOMAR, alerta de la necessitat d’extremar la precaució al Maresme davant del temporal marítim i de l’alerta per forts vents. La previsió indica que entre aquesta tarda i nit s’intensificaran les ventades amb ratxes superiors als 70 km/h i que, en moments puntuals, poden arribar fins els 90km/h. Tot i que s’anirà seguint l’evolució, d’entrada l’alerta per vent, activada aquest matí, es perllongarà fins les 10:00h de dimarts.

D’altra banda, i pel que fa al temporal marítim, es demana molta precaució en els passeigs marítims. L’alerta per fort onatge està activada fins a les 12:00h de dimarts i es preveuen onades de fins a 3 metres.

Les dades desmunten tòpics. Si bé hi ha una certa imatge del Maresme com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats ben diferents.  Mentre 5 municipis de la comarca (Cabrils, Alella, Tiana, Teià i Sant Vicenç de Montalt) es troben entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya; Pineda de Mar, Tordera i Calella es troben entre els 50 amb rendes més baixes.

La renda per càpita del Maresme, tot i haver remuntat, encara no arriba als barems previs a la crisis econòmica i es manté per sota de la mitjana catalana, segons constata l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en base a les darreres dades oficials publicades corresponents a 2015. 

La renda mitjana per habitant és de 16.400 euros, 400€ per sota de la mitjana de Cartalunya. Aquestes xifres col·loquen el Maresme com la setena comarca amb una renda per càpita més elevada, darrera del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Ripollès i el Garraf. Respecte a les dades anteriors, el Maresme ha baixat una posició.

Aquests càlculs estan fets en base a la informació de 24 municipis maresmencs. No hi ha dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Les xifres disponibles mostren diferents realitats municipals. 14 municipis es troben per sobre de la mitjana comarcal, destacant Cabrils que, amb una renda per càpita de 23.900 euros per habitant, és el que presenta una xifra més elevada a nivell del Maresme i el quart en el context de Catalunya. 4 municipis maresmencs més se situen entre els 10 catalans amb rendes més elevades. Es tracta d’Alella (23.200€/h) que ocupa el sisè lloc; Tiana (22.800€/h) el setè; Teià (22.800€/h) el vuitè i Sant Vicenç de Montalt (21.600€/h) el desè. 

A la banda oposada, trobem Pineda de Mar que, amb una renda per càpita de 12.800 euros, és el municipi del Maresme amb una renda més baixa. En el conjunt de Catalunya hi ha 3 municipis de la comarca entre els 50 amb rendes inferiors. A més de Pineda de Mar, es troben Tordera (13.000€/h) i Calella (13.800€/h). 

L’estudi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també analitza la renda familiar bruta disponible (els ingressos de què disposen els habitants per destinar-los a consum o estalvi). Aquest paràmetre ha augmentat un 2,31% respecte a l’anterior, amb increments més intensos a Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Canet de Mar i Arenys de Munt; en canvi, ha baixat a 3 municipis: Argentona, Pineda de Mar i Premià de Dalt.

Pel que fa a la procedència de la renda de les famílies, no hi ha hagut gaire variacions i el recurs amb un pes més important (61,2%) és la remuneració d’assalariats. L’excedent brut d’explotació (activitats empresarials) representa el 20,3% i els ingressos procedents de prestacions socials arriben al 18,5%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Familiar Disponible al Maresme i els mapes interactius: