El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.
Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.
Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós quecerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.
les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.
Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.
El Ple del Consell Comarcal celebrat dimarts va aprovar per unanimitat la moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya en defensa de la feina que fan els centres especials de treball (CET) per garantir la integració laboral de les persones amb discapacitat i instant als governs estatal i de la Generalitat a garantir la seva continuïtat.
El Consell Comarcal també es compromet a treballar per incrementar les insercions al mercat de treball ordinari d’aquest col·lectiu i a potenciar els centres especials de treball d’economia social i cooperativa arrelats al territori que apostin per la plena inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i de les que tenen especials dificultats.
A la comarca del Maresme hi ha actualment 4 centres especials de treball: Fundació El Maresme, Fundació Aspronis, Fundació Marpi i Fundació El Molí d’en Puigvert. Aquestes entitats donen resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies amb una àmplia xarxa de serveis especialitzats.
El gruix de serveis que ofereixen estan finançats per l’administració pública catalana en forma de concertació o subvenció, però en la majoria de casos el finançament és insuficient. A això s’afegeix l’incidència que en aquest sector està tenint l’actualització, per part de l’Estat Espanyol del salari mínim interprofessional (SMI) atès que els centres especials de treball només reben un 60% de subvenció del SMI per a les persones amb especials dificultats i d’un 25% per a les persones amb altres discapacitats.
Davant d’aquesta crítica situació, la moció aprovada incorpora els següents acords:
PRIMER.- INSTAR al Govern de l’Estat Espanyol a què, tal i com va anunciar a la -Conferencia Sectorial de Empleo y Asuntos Laborales-, augmentin els recursos necessaris per garantir la subvenció del Salari Mínim Interprofessional (SMI) al personal dels Centres Especials de Treball.
SEGON.- INSTAR al Govern de la Generalitat a incrementar notablement i amb celeritat els recursos propis destinats als Centres Especials de Treball de Catalunya per tal de garantir la seva viabilitat econòmica.
TERCER.- INSTAR al Govern de la Generalitat a publicar de manera immediata la nova convocatòria d’ordres, després d’un procés de negociació i acord de les entitats del sector per a totes les línies de subvenció pendents i d’assegurar que l’any 2024 les noves ordres es publiquin dins el primer trimestre de l’any.
QUART.- INSTAR al Govern de la Generalitat a continuar disposant d’espais de concertació amb el sector de les persones amb discapacitat que es tradueixi en un model de Treball Protegit a Catalunya, que compti amb el màxim consens de les entitats representatives del sector i asseguri el compliment dels drets de totes les persones amb discapacitat.
CINQUÈ.- TREBALLAR per incrementar notablement, durant l’any 2023 i següents, les insercions al mercat de treball ordinari de persones amb discapacitat, i també el nombre d’inspeccions laborals a les empreses amb relació al compliment de la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat de la Llei general de persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (2% de la plantilla), aprofitant el pressupost ja destinat a la inserció laboral i a la contractació per part de l’empresa ordinària i potenciar el paper d’ajut a la transició cap al treball ordinari.
SISÈ.- POTENCIAR els centres especials de treball d’economia social i cooperativa arrelats al territori que apostin per la plena inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i les persones amb especials dificultats, reforçant els aspectes relacionats amb la reconversió d’activitats obsoletes, la democràcia interna, el suport a la inversió i reinversió dels beneficis i el treball en xarxa que permeti oferir nous serveis i productes amb valor afegit.
SETÈ.- DONAR compliment a la moció 131/XI aprovada pel Parlament de Catalunya, sobre els centres especials de treball.
VUITÈ.- DONAR TRASLLAT d’aquest acord al Govern de l’Estat Espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i als seus grups parlamentaris, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a tots els ajuntaments de la comarca del Maresme, a l’entitat per a la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya (DINCAT) , al Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), a la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), a l’Associació Empresarial d’Economia Social (Dincat), a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i a les entitats socials del Maresme que treballen amb i per a les persones amb discapacitat (Fundació el Maresme, Fundació Aspronis, Fundació Marpi i Fundació el Molí d’en Puigvert).
El 31 de març se celebra el Dia per a la visibilitat trans, una jornada per sensibilitzar contra la discriminació que encara pateix aquest col·lectiu. El Consell Comarcal s’hi suma aprofitant aquesta Diada per posar en valor la feina que duen a terme el Servei d’Atenció LGTBI del Maresme, la resta de SAI de la comarca i les entitats LGTBI de la comarca (Mataró LGBTI, Som Masnou, Queers Tropicals, Amunt LGBTI, Calella LGBTIQ i Fúria Trans Autónoma Maresme) per garantir, des de la proximitat, l’efectivitat dels drets i de les polítiques LGBTI.
A més, aquest mes de març fa justament un any que es va presentar el I Pla Comarcal per la Diversitat afectiva, sexual i de gènere (2022-2025), que compta amb la implicació dels ajuntaments de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de la Vallalta, Sant Pol de Mar, Montgat i Premià de Dalt. A més de vàries entitats importants com Comissions Obreres (àmbit LGTBI), LGTBI Mataró, FúriaTrans, el Consell esportiu del Maresme, el Consell de cultura del Maresme, Mares Malabaristes i Dones pel futur.
El Pla -elaborat a partir de les aportacions de diferents serveis, entitats i agents- planteja un conjunt de línies i propostes d’accions per fomentar la diversitat sexual i de gènere a la comarca, garantir els drets dels col·lectius LGTBI i combatre la lgtbi-fòbia.
Aquest mes de març s’ha creat la Comissió de seguiment del Pla i 4 comissions de treball que s’encarregaran de vetllar per la posada en marxa d’accions concretes i del seu seguiment i avaluació.
De les 8 línies de treball plantejades (Organització i Compromís Institucional; Coeducació Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere; Salut; Visibilitat i Participació; Esports i Lleure; Cultura i Oci; LGTBIfòbia i Drets laborals), s’han prioritzat les accions vinculades a:
Formació i sensibilització
Visibilitat i participació
Coeducació
Salut i drets laborals.
En aquest marc, el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels centres educatius i entitats els espais “La maleta coeducadora” i “Després de l’armari” on s’hi va incorporant material educatiu i de sensibilització per avançar cap a una societat igualitària i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere.
El 31 de març
El Dia per a la visibilitat trans va néixer de la mà de l’activista trans estadunidenca Rachel Crandall l’any 2009. La idea va sorgir com a reacció a les poques diades festives LGTBI+, ja que fins aleshores l’única commemoració que hi havia era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual, que recordava a les persones trans víctimes de crims d’odi.
L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.
La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.
D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.
L’habitatge al Maresme
L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.
Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.
Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%“
Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.
En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).
També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).
El Ple celebrat dimarts va aprovar la moció presentada pel Grup comarcal d’Esquerra Republicana donant suport institucional a la prohibició de les armes nuclears i instant els governs estatal i català a signar i ratificar el tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears aprovat per les Nacions Unides.
Tots els grups comarcals van donar-hi suport al text, a excepció de Ciutadans. Aquest Grup va entendre que la moció demanava al Govern de la Generalitat que fes una acció exterior per a la qual no té competències i va votar-hi en contra.
La moció aprovada conté els següents Acords:
El Consell Comarcal del Maresme expressa la seva solidaritat amb totes les persones i comunitats afectades per l’impacte de les bombes atòmiques i els assajos amb armes nuclears.
El Consell Comarcal del Maresme reclama als estats del món que es comprometin de manera clara i contundent amb el desarmament nuclear i que prenguin les mesures concretes per assolir-lo.
El Consell Comarcal del Maresme dona suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears i fa seu l’ICAN Cities Appeal que diferents ciutats del món estan firmant i declara que: “La nostra ciutat està preocupada per la greu amenaça que representen les armes nuclears per a les diferents comunitats de tot el món. Creiem fermament que els nostres conciutadans tenen dret a viure en un món lliure d’aquesta amenaça. Qualsevol ús d’armes nuclears, ja sigui deliberat o accidental, tindria conseqüències catastròfiques, de gran magnitud i duradores per a les persones i el medi ambient.“
El Consell Comarcal del Maresme insta el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat Espanyol a signar i ratificar el tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears aprovat per les Nacions Unides.
El Consell Comarcal del Maresme traslladarà aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Congrés dels Diputats, al Govern espanyol, a la Secretaria de l’ONU i als mitjans de comunicació locals.
El Consell Comarcal del Maresme traslladarà els acords als ajuntaments dels municipis de la comarca i instarà a la seva adhesió al manifest.
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una sessió per informar les persones en règim d’autòm sobre les novetats que planteja la nova llei -d’imminent aprovació- que modificarà l’actual sistema de cotització del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)
La sessió, que es durà a terme en format online el proper 31 de març, informarà sobre el nou sistema de quotes d’autònoms per rendiments nets, les noves condicions de la tarifa reduïda, les diferents bonificacions…. i donarà pautes per aprendre a calcular el rendiment net i com comunicar-ho a la Seguretat Social i per les regularitzacions de les quotes.
En definitiva, s’analitzarà l’impacte que tindrà el nou sistema de cotització i de cadascuna de les mesures que hagin estat aprovades i que afectin a l’esfera del treball autònom, es resoldran dubtes i es facilitarà el debat entre les persones assistents.
L’assistència és gratuïta, però cal inscripció prèvia
Són subvencions per al pagament del lloguer o cessió d’ús d’habitatges o habitacions que tenen els objectius de facilitar l’accés i la permanència a l’habitatge a sectors de la població en risc d’exclusió social i de facilitar l’emancipació a joves de fins a 35 anys.
L’ajut serà -en funció del que estableix la convocatòria- d’un màxim de 250 euros mensuals i un mínim de 20€/mes per habitatge i el poden sol·licitar les persones que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge, una habitació o en tinguin la cessió d’ús i els seus ingressos no sobrepassin els 23.725,79€ a l’any.
A més, el preu del lloguer no pot excedir de 950€/mes en el cas de l’habitatge i de 450€ si es tracta d’una habitació.
TRAMITACIÓ
TELEMÀTICAMENT
La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:
També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h
S’ha d’aportar la sol·licitud de l’Ajut juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de lloguer pagats de l’any 2023, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.
DOCUMENTACIÓ
La documentació necessària per acreditar els requisits que es demanen a la convocatòria, llevat dels casos en què l’Administració pugui fer la consulta (marcats amb un (*), és:
Documents d’identitat:
Document nacional d’identitat (DNI) vigent (*)
Ciutadans de la Unió Europea: el certificat de registre de ciutadans de la Unió europea vigent.
Estrangers no comunitaris: NIE i la targeta d’identitat d’estranger (TIE) (*)
Certificat o volant de convivència que acrediti el domicili de la persona sol·licitant i de les persones que formen la seva unitat de convivència.(*)
Justificant dels ingressos de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres de la unitat de convivència en edat laboral. Segons el cas, cal acreditar-los de la manera següent:
Declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent al període impositiu immediatament anterior amb termini de presentació vençut en la data de presentació (any 2021), de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres que formen la unitat de convivència, i que estiguin en edat laboral. (*)
Certificat d’imputacions de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) o el corresponent certificat de les pensions o ajuts exempts de tributació, si hi ha membres de la unitat de convivència que no estan obligats a presentar la declaració de l’IRPF. (*)
Els sol·licitants que hagin començat a treballar l’any 2022, hauran d’aportar un certificat d’imputacions subministrat per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) corresponent a l’exercici 2022 i/o els certificats de les empreses on s’hagi treballat o el corresponent de les pensions o ajuts exempts de tributació, així com l’informe de la vida laboral.
Llibre de família, si s’escau.
El contracte de lloguer o de cessió d’ús a nom de la persona sol·licitant, que ha d’incloure el compliment de l’obligació de l’arrendatari del pagament de la fiança a l’arrendador, de conformitat amb la normativa vigent. En el supòsit que el lloguer d’habitació el dugui a terme l’arrendatari de l’habitatge, caldrà disposar del consentiment escrit de l’arrendador
En el cas que la persona sol·licitant que visqui a l’habitatge sigui el cònjuge de la persona titular del contracte, ha d’aportar la documentació acreditativa de l’atribució del dret d’ús sobre l’habitatge.
En els casos de dones víctimes de violència de gènere que, com a conseqüència d’una ordre d’allunyament o sentència judicial tinguin atribuït l’habitatge com el seu domicili habitual i permanent, se’ls podrà reconèixer el dret de cobrament de la subvenció si justifiquen que es fan càrrec del pagament del lloguer.
Acreditació de la condició de víctima de violència de gènere, caldrà aportar mitjà de prova qualificat d’acord amb l’article 33 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Tots els rebuts de lloguer o cessió corresponents a l’any 2023 pagats fins a la data de presentació de la sol·licitud. Els rebuts han de ser per: transferència bancària, rebut domiciliat, ingrés en compte, Bizum o rebut emès per l’administrador de la finca. En els rebuts ha de constar el nom de l’arrendatari, el de l’arrendador, el concepte i la mensualitat.
Documentació acreditativa de reunir les condicions per poder ser subjecte del Pla de protecció internacional a Catalunya, segons l’Acord de Govern de 28 de gener de 2014.
Títol de família nombrosa vigent. (*)
Títol de família monoparental vigent. (*)
Acreditació del Departament de Drets Socials, en el cas de les persones amb alguna discapacitat. (*)
Certificat de no tenir deute amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).(*)
El Programa: “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” tanca la seva segona edició havent impulsat 11 projectes liderats per 15 emprenedores maresmenques que durant 4 mesos han estat acompanades per professionals en lideratge femení que les han assessorat i facilitat eines per enfocar professionalment els seus projectes d’autoocupació.
Els projectes treballats han estat molt diversos, però amb denominadors comuns: un enfocament cap a la sostenibilitat, la transversalitat com a bandera i la millora de la qualitat de vida de les persones.
Les noves emprenedores han presentat els seus projectes de negoci aquest dijous en una sessió en què la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero Pinet, les ha felicitat per la feina feta i les ha encoratjat a mantenir activa la seva creativitat, la seva empenta i les ganes d’aportar una visió diferent a les activitats econòmiques.
El Programa “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” que impulsa el Consell Comarcal del Maresme s’enfoca a facilitar la incorporació de la dona al món de l’empresa i l’autoocupació.
La formació impartida -a més de contemplar aspectes generals que ha de tenir en compte qualsevol negoci per aconseguir la seva viabilitat- posa l’èmfasi en la intel·ligència emocional i en reforçar els valors de cadascuna de les participants.
Persistència, intel·ligència, rigor, motivació, empatia i coneixement d’allò que s’està fent han estat part de les qualitats que han demostrat aquestes dones emprenedores que ,a més de fer créixer els seus propis projectes, han finalitzat el programa creant un equip de dones empoderades i amb molta sororitat entre elles. De fet, el programa ha servit també per crear les bases de col·laboració entre diferents projectes.
En aquesta segona edició han partici`pat emprenedores de Cabrils, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Teià , Vilassar de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Canet de Mar, el Masnou, Mataró i Premià de Mar.
El proper divendres, 24 de març, s’inaugurarà oficialment la Ruta de la Guerra Civil al Maresme que recupera els escenaris que van tenir un pes específic durant els anys del conflicte bèl·lic. La Ruta, impulsada pel Consell Comarcal, s’estructura en 3 itineraris: Rereguarda i Front, Defensa de la Costa i Ambaixades. És justament aquest darrer – el de les ambaixades- el que marca la singularitat del Maresme ja que, a partir de 1938, els cossos diplomàtics establerts a Barcelona es van anar traslladant al Maresme.
El tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme es donarà fent un recorregut per l’itinerari senyalitzat de les ambaixades que van estar ubicades en els municipis de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt.
L’acte, que començarà a les 9:30h, comptarà amb l’assistència de les conselleres de Justícia, Gemma Ubassart i d’Acció Exterior, Meritxell Serret; A més del president del Consell Comarcal, Damià del Clot, els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), el president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó i representants del cos consular.
El punt de trobada és el Passeig dels Anglesos, 24 de Caldes d’Estrac (restaurant Sotavent)
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
