Taller de turisme:Storytelling

Finalitzat

Objectius El poder d´una bona història ens pot ajudar a diferenciar-nos per esdevenir l´opció preferent. Un bon storytelling arriba al cor, emociona i aconsegueix que els altres connectin amb nosaltres. Us ajudarem a conèixer les claus per construir un bon relat i així poder elaborar el vostre, tant sigui del producte, de l´empresa o com a professionals. Contingut La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del Servei de Turisme i la Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme, duen a terme aquests tallers per facilitar a les empreses turístiques i a les entitats gestores del territori les tècniques i eines d´optimització, i contribuir així, a millorar el posicionament de les empreses i destinacions. Referència Story Públic Professionals del sector Turisme Modalitat Presencial Horari 9.30 a 13.30h Hores 4 Dates: Dijous 28/11/2013 Lloc Sala de Plens del Consell comarcal del Maresme – Plaça Miquel Biada, 1 (Mataró) Població Mataró Dates d’inscripció 2013-11-12 Data fi d’inscripció 2013-11-27 Nombre de places Màxim de 25 Requisits d’accés Per ordre d’inscripció. Com s’ha de fer la inscripció Cal trucar per telèfon per reservar plaça a la Cambra de Comerç de Barcelona Tel. 902 448 448 Cost Aquest taller està subvencionat en un 100% per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona. Organitzen i col·laboren:

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del Servei de Turisme i la Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme.
Consorci de Turisme Costa del Maresme.

Programa

Què és l’ storytelling i les avantatges que reporta.
Com crear el tu propi relat.
Exemples de relats de marques, productes i persones.
Els canvis en la societat i les implicacions en la comunicació de marques.
L’economia de l’atenció i el poder de les emocions.

Inscripció al curs de Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació (SAAC)

Data d’inici: 29 desembre de 2014. Inscripcions fins el dia 22 desembre.Ref: SAAC.SERSA/desembre’14

Avís legal

Coneixement de la Societat Catalana i el seu marc jurídic

Inici: 5 d’abril. Ajuntament d’Arenys de Mar. Inscripcions obertes.

Objectius Potenciar l’autonomia dels ciutadans nouvinguts a través del coneixement de la societat catalana. Contingut Coneixement de les característiques social i culturals de Catalunya i Arenys de Mar, els serveis públics i el seu funcionament, l'àmbit jurídic i la participació social a la vida municipal. Referència ConeixentornAjArenysdeMar/abril’16 Públic Població nouvinguda a Arenys de Mar Modalitat Presencial Dates: 5,12,19,26 d’abril i 3,10,17 i 24 de maig de 2016 Horari Dimarts de 9.30 a 11.30h. Hores 16h. Lloc C.C.Calisay Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2016-02-22 Data fi d’inscripció 2016-04-04 Nombre de places 15 Requisits d’accés Mínim coneixement del català i castellà Com s’ha de fer la inscripció

Al Consell Comarcal a través del telèfon 937.411. 616 (ext.413) o al correu electrònic servei.acollida@ccmaresme.cat.

Cost Gratuït Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Consell Comarcal a través del telèfon 937.411. 616 (ext.413) o al correu electrònic servei.acollida@ccmaresme.cat.

Organitzen i col·laboren:

CCM i Ajuntament d’Arenys de Mar
Col·laboren: Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona

El Maresme continua captant població d’altres comarques catalanes i de l’estranger

 

El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.

El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya. 

Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.

La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.

En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.

LES DADES PER MUNICIPIS

Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.

Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.

Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.

Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa:

 

Ocupacions primàries amb més contractes a l’Alt Maresme

 

L´Alt Maresme és l´àmbit de la comarca del Maresme on s´aglutina bona part de l´activitat turística de la comarca i, per tant, amb concentració d´hotels i tot d´activitats afins. Una activitat molt influenciada encara pel binomi sol-platja fet que fa que es desenvolupi de forma marcadament estacional, cosa que queda reflectida, sovint, en diferents indicadors del mercat laboral tals com l´ocupació, l´atur registrat i la contractació. Aquesta caracterització doncs, es veurà reflectida en el tipus d´ocupacions contractades.


A l’àmbit de l’Alt Maresme l’any 2016 van formalitzar-se un total de 38.723 contractes, el 37,3% del generats a la comarca aquell any, per a un total de 368 ocupacions. En van ser 4.819 d’indefinits per a 292 ocupacions i 33.904 de temporals per a 325 ocupacions diferents, és a dir, el 12,44% per un costat i el 87,56% per l’altre.


Si ens cenyim a les 50 ocupacions amb més contractes (vegeu taula 5.1) l’ocupació més utilitzada va ser la dels cambrers assalariats amb un còmput total de 6.638 contractes, més de la meitat (54,11%) dels formalitzats en aquesta ocupació en el conjunt de la comarca. Malgrat tot, només el 8% d’aquests van ser de caràcter indefinit. Amb la meitat de contractes la segona ocupació més contractada fou la dels peons de les indústries manufactureres amb 3.156 contractes. El pes de la contractació indefinida va ser encara més baix, del 3,64%. 


Si ens fixem ara en les 25 ocupacions amb més contractes indefinits (vegeu taula 5.1.1) també fou l’ocupació dels cambrers assalariats aquella que més en registrà. Un total de 531 contractes, l’11,02% de la contractació indefinida de l’àmbit. El seguí amb un 9,75% dels contractes la dels venedors de botigues i magatzems i més lluny ja la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa amb el 4,38%.


Quan posem en relació les dues taules per veure quina fou l’ocupació amb un pes superior de la contractació indefinida veiem que va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 69,85% de contractes indefinits. De fet, fou l’única ocupació d’aquestes que superà el llindar del 50%. S’hi acostà la dels agents i representants comercials amb un pes del 45,93%.


Quant als grans grups d’ocupació (vegeu taula 5.2), els nombres absoluts indiquen que aquell que va concentrar més contractes va ser el dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors amb 14.167, més d’un terç de la contractació de l’àmbit (36,59%). Ara bé, si considerem el pes de la contractació indefinida en relació al mateix grup aquell on aquest pes va ser més elevat va ser en els dels Directors i gerents amb un 74,36% de contractes indefinits, cosa que coincideix amb el que hem vist a escala comarcal.


Un altre gran grup que va superar el llindar del 50% va ser els dels Treballadoars qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres amb un 59,05%. El tercer lloc l’ocupà el grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un pes dels contractes temporals del 24,78%.


Òbviament això són mitjanes per grans grups darrera de les quals s’amaguen situacions ben diverses depenent de les ocupacions, unes amb pesos molt rellevants de contractes indefinits i d’altres en què aquest és pràcticament inexistent. Per exemple, les ocupacions del gran grup dels Directors i gerents són llocs de treball amb alts graus de responsabilitat, amb la qual cosa sembla lògic que l’empresari necessiti algú en qui confiar i, per tant, moltes vegades això es queda reflectit en el tipus de contracte. De fet, bona part de les ocupacions han presentat pesos de la contractació indefinida importants.


En el cas del grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres la major aportació l’ha fet l’ocupació dels pescadors fluvials i de litoral amb un pes del 80%. I així caldria anar veient grup per grup.




















 
TAULES:
 
 
 
 

Nova data de la trobada del Maresme amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet

Per problemes d’agenda, la trobada amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, prevista per avui, 20 de maig, es farà el dilluns 25 de maig a les 18:00h

Aquesta serà la tercera sessió del Cicle de Conferències sobre com afrontar el futur del Maresme després de la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19, es farà el proper 20 de maig a les 19:00h

La conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, mantindrà una trobada virtual amb els sectors econòmics i persones de la comarca interessades a través de la plataforma de videoconferències ZOOM

Per assistir-hi i participar plantejant preguntes cal inscripció prèvia: al web del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona Maresme

El Cicle de Conferències sobre la destinació Costa de Barcelona Maresme està organitzat pel Consorci de Promoció Turística i el Consell Comarcal del Maresme

Treball en xarxa per agilitzar l’atenció a les víctimes de les violències masclistes

Els protocols d’abordatge de les violències masclistes s’han posat a prova durant el període de confinament i de desescalada. La mobilitat reduïda ha obligat moltes dones a conviure 24 hores amb el seu agressor i, a la vegada, ha fet aflorar situacions latents de violència. També ha sigut un repte per als serveis i les entitats d’atenció a les dones que s’han hagut de reinventar per continuar mantenint l’atenció a les víctimes.

La incidència de la pandèmia en les violències masclistes a la comarca es va posar sobre la taula a la jornada “Abordatge de les violències masclistes al Maresme en temps de COVID-19” que es va celebrar ahir amb una nodrida representació de les entitats de la comarca, de les institucions (Consell Comarcal, Institut Català de les Dones i Diputació de Barcelona) i dels agents i serveis d’atenció i intervenció (SIAD, SIE, Mossos d’Esquadra…).

Les dades i experiències presentades es van complementar amb la lectura interseccional i des d’un vessant feminista que va fer la Vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Laia Rosich.

Tal i com va dir la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, “la pandèmia ha obligat a un desplegament de recursos d’emergència per protegir les dones que conviuen amb potencials agressors. Però al mateix temps ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema de benestar”. Una visió compartida per les dones que van prendre la paraula i que van incidir en la necessitat d’unir esforços i potenciar el treball en xarxa.

En aquest sentit, la directora de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, va destacar que la primera mesura que va implementar el Govern de la Generalitat per assegurar l’assistència a les dones víctimes de violència masclista va ser la de “multiplicar els esforços de coordinació a tots els nivells: entre departaments, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les entitats municipalistes, dels diputacions, consells comarcals, municipis… a qui us he d’agrair la vostra implicació”.

La diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, també va ressaltar la necessitat de treballar en xarxa perquè “juntes som més fortes” i va agraïr al Consell Comarcal la feina de suport que està duent a terme des de 2002.

Igualment, les entitats i els propis serveis d’intervenció van coincidir a assenyalar que una de les lliçons que ens està deixant la pandèmia és que davant de l’objectiu compartit de protegir les dones que pateixen violències masclistes, cal treballar conjuntament des dels diferents àmbits afectats. Una forma de treball que, en el cas del Maresme, ja està definida en el Protocol comarcal d’abordatge de les violències masclistes.

Gràcies a això, tant el SIAD com el SIE van explicar qu han pogut mantenir i incrementar les atencions a dones en un període tant complicat com el del confinament i la desescalada. Les atencions del SIAD Maresme van augmentar un 25% i les intervencions del SIE un 50%.

Les associacions del Maresme contra la violència masclista:

L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).