ALERTA METEOROLÒGICA al Maresme per tempestes
AVÍS per temporal marítim
Col.lectius d’atenció especial: joves del Baix Maresme d’entre 16 i 29 anys
Pel que fa els joves d’entre 16 i 29 anys van signar un total de 8.248 contractes, més d’un terç dels contractes de l’àmbit.
Un cop més, de les 50 ocupacions amb més contractes la dels peons de les indústries manufactureres fou la que més en generà; 1.079 contractes l’any 2016 per a joves de 16-29 anys, el 13,08% dels contractes signats per joves. Només el 3,15% d’aquests contractes van ser indefinits, un pes molt baix.
La dels cambrers assalariats va ser la segona amb 1.077 contractes, el 13,06%, si bé el pes dels contractes indefinits fou major, del 18,11%. La dels monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment –una ocupació molt relacionada amb les persones joves- va ser la tercera quant a volum de contractes, 798, si bé el pes dels contractes indefinits també va ser molt baix, del 3,88%.
Si mirem les 25 ocupacions amb més contractes indefinits, en primer lloc trobem la dels cambrers assalariats amb 195. I la segueix la dels venedors de botigues i magatzems amb 145, la dels ajudants de cuina amb 53 contractes i la dels empleats domèstics amb 44 contractes.
Fou l’ocupació dels altres professors i professionals de l’ensenyament ncaa aquell que registrà el major pes de contractes indefinits amb un 54,55%. Cap altra ocupació, ni entre les 25 amb més contractes indefinits ni de les 50 amb més contractes al llarg de l’any, va assolir el llindar del 50%. Les que més s’hi acostaren foren les dels conductors de motocicletes i ciclomotors amb un 46,15%, la dels preparadors de menjar ràpid (45,45%) i la dels tècnics auxiliars de farmàcia (42,31%).
 TAULES: |
| |
| |
 |
El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.
En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.
Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.
Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.
Arriba la Setmana de l’Emprenedoria al Maresme amb noves propostes formatives
Del 28 de juny al 2 de juliol
Ja hi ha data i calendari d’accions formatives per la XXII Setmana de l’Emprenedoria al Maresme que en aquesta edició recull les principals necessitats detectades el darrer any entre les micro i petites empreses de la comarca.
L’aturada econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus va fer aflorar les mancances, principalment, digitals de la nostra societat impactant directament en els petits negocis que van haver-hi de fer una immersió a marxes forçades en el món virtual. El que abans del mes de març de 2020 es veia com a una opció, ara és una necessitat per mantenir vives les activitats econòmiques.
En aquest apartat, la Setmana de l’Emprenedoria del Maresme ofereix tallers sobre els requisits legals de les botigues online, la utilització de xarxes socials com instagram shopping i linkedin i el que és fonamental avui dia per als negocis de proximitat, adquirir eines per a una comunicació online que ajudi a visibilitzar els productes, posicionar el negoci i captar possibles clients.
L’aterratge en el món virtual també és necessari per a les relacions amb l’adminstració. En aquest sentit es dedicarà un taller a parlar del Certificat Digital.
La Setmana de l’Emprenedoria del Maresme també presenta diferents tallers per ajudar les persones emprenadores a superar l’impacte de la crisi. En aquest sentit, s’han programat tallers sobre com aixecar el negoci en temps de crisi, la Llei de la Segona Oportunitat que ajuda a la liquidació dels deutes i les noves fonts de finançament a les quals es poden optar.
I amb visió de futur, també es destina un taller a parlar de com s’ha de preparar l’empresa per iniciar el camí de l’exportació i un altre al lideratge femení com a éxit del projecte.
Ocupacions amb més contractes al Maresme
L´any 2016 van generar-se al Maresme 103.820 nous contractes per un total de 427 ocupacions diferents. De contractes indefinits se´n van generar 15.579 per a 371 ocupacions i de temporals 88.241 per a 405 ocupacions diferents.
L´ocupació primària per a la qual es van generar més contractes l´any 2016 va ser, com l´any 2015, la dels peons de les indústries manufactureres amb un total de 12.490 contractes, per sota de la xifra registrada un any abans (13.812). De tota manera no podem passar per alt el fet que el 96,72% d´aquesta contractes van ser temporals.
La dels cambrers assalariats va ser la segona ocupació amb més contractes generats, un total de 12.268, el 86,40% dels quals van tenir caràcter temporal.
D´entre les 50 ocupacions primàries més contractades, aquella en què el pes de la contractació indefinida va ser més elevat fou en la dels agents i representats comercials; el 58,87% dels contractes generats per aquesta ocupació van tenir caràcter indefinit. També l´any 2015 aquesta va ser l´ocupació amb un pes major de la contractació indefinida en què però, el pes va ser major (61,95%). En l´ocupació dels empleats domèstics el percentatge de contractes indefinits va ser el 48,63% i del 34,44% per a la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa.
Si tinguéssim en compte totes les ocupacions òbviament trobaríem pesos majors en la contractació de caràcter indefinit. Però és rellevant el fet que entre les 50 ocupacions més contractades només en una els contractes indefinits superin el 50%.
Si ens fixem ara en les 25 ocupacions amb més contractes indefinits l´any 2016 –en realitat 26- (taula 1.2 i gràfic 1), veiem que l´ocupació que més en va tenir en nombres absoluts va ser la dels cambrers assalariats amb un total de 1.669 i seguida per la dels venedors de botigues i magatzems amb 1.491 contractes. En relació a l´any 2015 s´han intercanviat les posicions. En el primer cas, van suposar el 10,71% de la contractació indefinida formalitzada a la comarca, i en el segon cas el 9,57%.
Si relacionem la taula 1.2 amb la 1.1, és dir, mirem d´entre aquestes 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella en què el pes d´aquest tipus de contractació va ser major, considerant, lògicament, els contractes de cada ocupació, veiem que va ser la dels Agents i representants comercials (58,87%). La van seguir la dels empleats domèstics (48,63%), la dels altres empleats administratius sense tasques d´atenció al públic ncaa (34,44%), la dels cosidors a mà, brodadors i similars (34,18%) i la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (31,20%).
La taula 1.3 però, permet veure com hi ha ocupacions en què els contractes indefinits han tingut un pes major. N´hi ha unes quantes que presenten percentatges del 100%. D´entre aquestes, els més significatius pel nombre de contractes que suposen són els formalitzats en la dels directors financers (100% de contractes indefinits, un total de 28), en la dels directors i gerents d’empreses de comerç al detall (6), la dels directors de recerca i desenvolupament (5) i la del treballadors de l’elaboració del vi (4).
Òbviament, en d´altres ocupacions en què el percentatge és menor el nombre de contractes és major. A tall d´exemple comentem els casos de la dels directors comercials i de vendes (84,78%; 78), la dels pescadors fluvials i de litoral (82,89%; 63), la dels enginyers industrials i de producció (78,57%; 33) i la dels programadors informàtics (68,60%; 59).
En la mateixa taula 1.3 podem veure, per una banda, quins grans grups d´ocupació van ser els que més contractes van formalitzar i, per l´altra, quines ocupacions han estat més contractades en cada gran grup d´ocupació i amb quin tipus de contractes.
Quant als grans grups d´ocupació i en relació al total de contractes generats el que més en va generar fou el dels Treballadors dels serveis de la restauració, personals, protecció i venedors amb un total de 32.543, el 31,35% de la contractació total de la comarca. El segon gran grup d´ocupació amb més contractes va ser el de les Ocupacions elementals –aquell que l´any 2015 fou el que va generar més contractes- amb 32.243 contractes el 31,06% del total. El tercer lloc l´ocupa el grup dels Tècnics i professionals de suport amb menys de la meitat de contractes que el grup anterior, 11.251 el 10,84% de la contractació total formalitzada l´any 2016. Els grups amb menys contractes van ser –de menor a major- el de les Ocupacions militars (2; 0.002%), el dels Directors i gerents (327; 0,31%) i el dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestal i pesqueres (548; 0,53%).
Si dels mateixos grups considerem ara el pes de la contractació indefinida veiem que les divergències són importants. Així, passem del 74,01% del grups dels Directors i gerents, per a 242 contractes, al 10,30% del grup de les Ocupacions elementals, per 3.321 contractes. De fet, en només dos grups es va igualar i/o superar el 50% de contractació indefinida, el dels Directors i gerents, com ja hem vist, i en el de les Ocupacions militars (50%) per bé que en aquest cas és sobre un total de 2 contractes.
La visió que obtenim de tot plegat canvia, lògicament, quan fem la lectura a partir de les ocupacions primàries contractades per grans grups d´ocupacions, és a dir, quan fem un zoom sobre les dades. Veiem quines van ser les ocupacions per a les quals van generar-se més contractes en cada gran grup ocupacional i també quin va ser el grau de contractes indefinits en cada ocupació primària.
En el grup dels Directors i gerents, que ja hem vist que va ser aquell amb un percentatge major de contractes indefinits en el seu conjunt, l´ocupació amb més contractes fou la dels directors comercials i de vendes amb 92 contractes al llarg de l´any. El 84,78% d´aquest contractes, 78, van tenir caràcter indefinit. Els pesos més elevats de contractes indefinits assoliren el 100% en ocupacions com les dels directors financers, directors i gerents d´empreses de comerç al detall, directors de recerca i desenvolupament, directors de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), directors de producció d’explotacions agropecuàries i forestals, 1429-directors i gerents d’empreses de serveis d’àpats i altres empreses de restauració i directors de sucursals de bancs, de serveis financers i d’assegurances. En aquests casos ens movem en una forquilla d´entre 28 i 1 contractes.
De tota manera el més rellevant d´aquest gran grup d´ocupació és la singularitat, excepció o anomalia que representa dins el conjunt dels grans grups d´ocupacions ja que bona part de les ocupacions primàries que el conformen presenten un pes molt positiu dels contractes de caràcter indefinit. Cosa que, com veurem, no passa en cap altre grup. De fet, de les 27 ocupacions primàries amb algun contracte en només 6 casos el pes de la contractació indefinida s´ha situat per sota del llindar del 50%.
El grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals ha generat 1.482 contractes per a l´ocupació infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) i 1.477 contractes per a l´ocupació altres metges especialistes com a les ocupacions en què més contractes s´han generat. De tota manera, en tots dos casos els contractes indefinits han estat pràcticament una anècdota, d´un 1,82% en els cas dels infermers i un 1,96% en el cas dels altres metges.
Precisament, aquestes dues ocupacions primàries estan directament lligades a l´àmbit de la salut de les persones en què, com és sabut, es fa un ús intensiu dels contractes temporals. És un subsector en què els contractes per hores, dies, períodes vocacionals, etc…estan a l´ordre del dia. Per tant, són un exemple clar de la rotació laboral, és a dir, del volum de contractes signat per una mateixa persona que de segur, en aquest cas, foren pràcticament sempre, en termes generals, les mateixes. I tant és si parlem d´entitats sanitàries públiques com privades. A més, són també un exemple que demostra que no un nombre molt elevat de contractes suposa una major activitat i/o bon funcionament d´una secció econòmica concreta.
Si ens concentrem en el pes de la contractació indefinida, en aquest grup d´ocupacions, en què s´han generat contractes per a 101 ocupacions diferents, en 32 el pes de la contractació indefinida va igualar o superar el llindar del 50%. Aquelles que van assolir el 100% van ser ocupacions en què van registrar-se entre tres i un contracte l´any com en les dels economistes (3), geòlegs i geofísics (2), enginyers tècnics en electricitat (2) i enginyers ambientals. D´entre les altres la diversitat és àmplia i aquella en què el nombre de contractes és més elevat és la dels enginyers industrials i de producció en què el pes dels indefinits ha estat del 78,57%; de 42 contractes formalitzats 33 van ser indefinits.
Volem destacar, per la relació directa amb un subsector històric de la comarca, l´ocupació dels dissenyadors de productes i peces de vestir per a la qual van generar-se un total de 249 contractes l´any, 147 dels quals indefinits, el 59,04% dels contractes de l´ocupació.
Pel que fa el grup dels Tècnics i professionals de suport només el 14,12% dels contractes generats l´any 2016 van tenir caràcter indefinit. És a dir, 1.589 dels 11.251 generats pel grup ocupacional. De les 80 ocupacions del grup per a les quals va formalitzar-se algun contracte la que més en concentrà fou la dels monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment amb 4.291 si bé només el 6,55% d´aquest foren indefinits. En 21 ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% en la contractació indefinida. Només en una ocupació amb un sol contracte es va assolir el 100% de la contractació indefinida, en la dels 3317-tècnics en audiopròtesis. De la resta, en llistem algunes; 3203-supervisors d’indústries alimentàries i del tabac (75%; 9 contractes indefinits); proramadors informàtics (68,60%; 59); supervisors d’indústries químiques i farmacèutica (66,67%; 6); i agents de compres (61,80%; 55).
En el cas del grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina el 28,89% dels contractes generats al llarg de l´any 2016 van tenir caràcter indefinit. De tota manera, el major grau de contractació indefinida va superar lleugerament el 55% i ho feu en l´ocupació dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies amb 16 contractes indefinits sobre un total de 29. De fet, només en tres ocupacions es va superar el llindar del 50%. A banda de la que ja hem vist la dels empleats d’oficina de serveis de suport a la producció va assolir el 54,90% i la dels empleats de comptabilitat va assolir el 52%.
Quant a les ocupacions dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors van formalitzar-se contractes per a 40 ocupacions diferents. Només el 15,10% d´aquests van tenir caràcter indefinit. En aquest grup l´ocupació per a la qual van generar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb 12.268, i dels quals només el 13,60% van ser indefinits, és a dir, el 13,60%. En només 3 ocupacions d´aquest grup el nivell de contractació indefinida va assolir el llindar del 50%. El major percentatge fou per als empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71% (6 contractes indefinits sobre 7), seguit per la dels encarregats de secció de botigues i magatzems (62,38%; 63) i la dels comerciants propietaris de botigues (50%; 1).
En el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres només el 19,34% dels contractes totals van ser indefinits. De tota manera, com ja hem anat veient en altres grups, aquest grau va variar molt entre les diferents ocupacions. Així, la dels pescadors fluvials i de litoral va assolir un percentatge del 82,89% amb 63 contractes indefinits. Hi ha unes quantes ocupacions en què aquest percentatge va ser del 100% si bé per a un o dos contractes com els pescadors d’altura (2); els treballadors qualificats en aqüicultura (2); els treballadors qualificats en activitats ramaderes ncaa (1) i en els treballadors qualificats en apicultura i sericicultura (1).En la dels treballadors qualificats en activitats agropecuàries mixtes el grau va ser del 50% (3). L´ocupació per a la qual es van generar més contractes va ser la dels treballadors qualificats en hortes, hivernacles, planters i jardins amb un total de 431 contractes només el 6,26% dels quals indefinits, un total de 27.
Pel grup que segueix, el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d´instal·lacions i màquines), van formalitzar-se contractes per a 73 ocupacions diferents. Tampoc no fou elevat el grau de contractes indefinits, el 20,88% De tota manera, com en la resta de grups d´ocupacions, s´han combinat percentatges molt elevats i molt baixos. En aquest cas el llindar del 50% es va igualar i/o superar en 12 ocupacions primàries. Contractació 100% indefinida es va donar en les dels treballadors de l´elaboració del vi (4), en la dels fumigadors i altres controladors de plagues i males herbes (2), en els instal·ladors i mantenidors reparadors en electromedicina (1) i en el dels rellotgers i mecànics d’instruments de precisió (1). Va ser del 75,41% en la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L´ocupació amb més contractes al llarg de l´any fou la de paletes amb un total de 1.188 contractes, el 8,50% dels quals indefinits (101).
En el grup d´Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors el 22,90% dels contractes generats l´any 2016 van ser indefinits, 1.043 dels 4.555 totals. L´ocupació amb un volum més gran de contractes fou el dels conductors assalariats de camions amb 698 contractes, 166 dels quals indefinits, el 23,78% de l´ocupació. De fet, en aquest grup només 6 ocupacions van assolir el llindar del 50% de contractació indefinida. Van ser, de major a menor grau, la dels maquinistes de locomotores (100%; 1); la dels operadors de màquines de fabricar productes derivats de minerals no metàl·lics (100%; 1), la dels operadors de laboratoris fotogràfics (75%; 3); la dels operadors de màquines de fabricar calçat, marroquineria i guanteria de pell (66,67%; 2); operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (63,54%; 61) i la dels operadors de màquines de fabricar productes de matèries plàstiques (57,89%; 11).
En darrer lloc, el segon grup amb més contractes l´any 2016 va ser el de les Ocupacions elementals, en el qual el grau de contractes indefinits fou baix del 10,30%. És un grup en què les ocupacions que el conformen no requereixen d´un nivell formatiu elevat, fet que no justifica, però, el grau tan elevat de contractes temporals. Només una ocupació va igualar el llindar del 50% de contractació indefinida, la dels lectors de comptadors (aigua, gas, etc) i recaptadors de monedes de màquines recreatives i expenedores. El segon grau més elevat va ser del 48,63% en l´ocupació dels empleats domèstics amb 800 contractes indefinits. La dels peons de les indústries manufactureres fou la que més contractes va generar amb 12.490, dels quals només 410, el 3,28% de l´ocupació, van ser indefinits.
| TAULES |
| |
| |
| |
| | |
Pere Almera és escollit nou President del Consell Comarcal del Maresme
L’alcalde de Vilassar de Mar, el socialista Pere Almera Puiggròs, substitueix Manuel Mas com a President del Consell Comarcal del Maresme. El Ple del CCM ha escollit Almera amb els vots favorables dels consellers i conselleres del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds. Els grups comarcals de Convergència i Unió i el Partit Popular, per la seva banda han votat al seu propi candidat. Joan Carles Garcia Cañizares (CiU) i Josep Manuel López González (PP). Almera ha obtingut 18 vots, Garcia 11 i López 4.
Pere Almera és alcalde de Vilassar de Mar des de 1999, ajuntament del qual ha format part com a regidor des de l’any 1983. El 7 d’agost de 2003 va prendre posessió de l’acta de conseller comarcal i des del mes d’octubre ocupa la presidència del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.
Discurs d’investidura de Pere Almera
S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana
Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.
Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.
L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.
En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.
Les dades a nivell municipal
La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).
En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).
D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.
Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.
Júlia i Nil triomfen
Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.
Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.
Les dades més destacades, en aquesta infografia:
ALERTA METEOROLÒGICA per pluges
El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha informat de la previsió del temps per a les properes hores. La situació a la comarca pot ser complicada tota vegada que els mapes apunten que a partir de les 20.00h d’avui diumenge 7 de març ens poden afectar precipitacions que poden ser fortes i abundants. Aquesta alerta meteorològica és vàlida fins a les 12.00h del dilluns 8 de març. ALERTA AL MARESME PER PRECIPITACIONS LOCALMENT FORTES
{J}El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha alertat del risc de precipitacions localament fortes a la nostra comarca. L’alerta està activada entre les 12:00h del dimecres 18 d’octubre i les 8:00h del dijous 19 d’octubre.